És tan abundant i exhaustiva la bibliografia feminista internacional i són tan plurals els estudis des de la perspectiva de gènere que ha produït la historiografia durant les darreres dècades que la opinió pública és conscient de les raons socials, culturals i ideològiques que han contribuït a construir els models de gènere i un determinat arquetip de la dona i de la naturalesa femenina en la nostra tradició occidental. El present article no vol ser una síntesi documentada ni erudita dels factors que han propiciat històricament l’exclusió de les dones de la esfera pública i especialment de les pràctiques científiques. Simplement vol aportar una reflexió personal des de la història cultural dirigida a un públic ample
