Socias i Company, Rafel

citaREA Repositorio Electrónico Agroalimentario

  Pags.  27-32La Beata a Santa Margalida, Festa del Sequer a Lloret, Festes a Son Ramis de LLubí, Mre de Déu a Constitx, Lloseta i Maria Núm. 230 ∙ 31 d'agost de 2012 arrivaSe'n va Núm. 230 ∙ 31 d'agost  de 2012 ∙  SA PLAÇA ∙2quart creixent22 setembrea les 21  h. 41 m.capricorni9lluna nova16 setembrea les 04 h. 10 mverge6 quart minvant8 setembrea les 15 h. 15 m.Bessons7lluna plena 31 d'agosta les 15 h.58 m.peixos8Rafel Socies és doctor enginyer agrònom i un expert en ametllers. No de bades aquest pobler, fa més de quatre dècades que dedica la seva vida professional a l’estudi i millora genètica de l’ametler. Ho fa des del Centre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó, ubicat a Saragossa, capde-vanter a nivell mundial, amb 12 varietats d'ametllers que no precisen pol·linitzar. – Que un pobler es decantàs pels estudis agrícoles no és estrany, però sí que s’hagi decantat pels ametlers enlloc d’altres cultius com la patata...- La veritat és que vaig estudiar agrònom amb la idea romàntica de millorar l’agricultura de sa Pobla. Però quan vaig acabar la carrera vaig contactar amb dos engi-nyers agrònoms mallorquins, Bartomeu Simonet d’Alaró i Toni Pons. Ambdós havien fet un pla d’estudi de la millora de l’ametler a Mallorca i en van arrossegar cap aquest altre cultiu. També vaig viatjar a Califòrnia i vaig conèixer el professor Kester dels EE.UU, un especialista mundial en ametlerar, a més de Grasselly a França i Antonio Felipe a Saragossa. Tot plegat em va portar a fer la tesi doctoral entorn a la pol·linització dels ametllers. - Quina és el problema de la pol·linització dels amet-llers?- L’ametller és un arbre que necessita ser polinitzat per un altre amet-ller que a més a de ser d’una varietat que floreixi al mateix temps, amb l’agravant que al camp hi ha d’haver abelles suficients perquè facin la polinització. Tot plegat i, sobretot en el camp mallorquí, cada cop és més complicat, ja que a un mateix sementer hi ha moltes varietats, que tenen diferents períodes de floració i, a més, també han desaparegut moltes abelles que fan la polinització, d’aquí que hi hagi anyades molt irregulars. - Per on passa la solució?- Per fer estudis i treballs de millora genètica i aconseguir varietats que no necessitin ser pol·linitzades i altres que tenguin una floració més  tardana i evitar les gelades. - Quines avantatges tenen aquestes varietats?- Permeten una plantació més homogènica, que facilita la maduració conjunta del fruit i la posterior recol·lecció, a més de les tasques de poda, sense haver de fer les feines escalonades segons el procés de cada varietat. - Quantes varietats tenen constatades i provades?- El centre d’Investigació de Saragossa és capdavanter al món amb 12 varietats d’ametllers que no precisen de pol-linització. Entre aquestes hi ha la Guara, Blanquerna, Belona, Soleta i Mordia, aquestes darreres en clara refe-rència a les meves arrels mallorquines i al nom de les meves tres filles. Abans de jubilarme esper treure una nova varietat que també tendrà un nom molt pobler. L'agricultor no pot viure del sentiment romàntic, s'ha de guanyar la vida i ha d'aplicar canvis als seus cultiusAMETLER ABANDONATRafel Socies diu que dels ametlers sols se'n recorden a l'hora de collir les ametlles. "Els amet-lers a Mallorca estan molt envellits. El període productiu i rendible de l'ametler és d'uns 50 anys i aquí la majoria en tenen molts més. A més molts ni els exsecallen, ni s'abonen, ni hi ha ovelles que pasturin la finca deixant els fems i obligant a llaurar-la".         L'alternativa als ametlers passa per canviar varietats o per l'ús paisatgístic i turístic de la floració“   Núm. 230 ∙ 31 d'agost  de 2012 ∙  SA PLAÇA 3∙- Aquestes noves varietats poden acabar amb les vari-etats autòctones. Quin problema tenen?- Les varietats mallorquines tenen factors molt desfavo-rables comercialment, moltes s’escarden, el bessó es romp, no es palen bé... són diferents factors que no el fan rendible. Les varietats antigues són interessants i s’han de preservar per poder-les millorar genèticament, ja que sinó perden competitivitat econòmica. L’agricultor no pot viure amb un sentiment purament romàntic. L’agricultor s’ha de guanyar la vida i per això ha d’apli-car canvis als seus cultius. A més, això que diuen que les ametles de Mallorca són més gustoses per la terra ver-mella, pens que és molt dubtòs.  - Enguany a més s’hi ha afegit el fong, com es pot combatre per evitar més arbres morts?- Els fongs existeixen i estan latents als arbres, però enguany hi ha hagut una explosió de circumstàncies, com la sequera i la manca d’atenció als arbres, que els ha afavorit. Ara caldrà fer una poda molt severa i cre-mar la fusta per tal d’eliminar les espores i evitar noves infeccions. A l’hivern es pot fer un tractament amb coure. - I la supervivència de l’ametlerar com la veu?- El problema és canviar de mentalitat i pensar amb una explotació agrícola rendible. Possibilitats n’hi ha, però s’ha de plantejar d’una altra manera, condicionats per una situació econòmica global. L’agricultura no s’ha de viure com una activitat subvencionada, sinó que ha de viure del seu rendiment. - Què proposa?- L’ametler permet la màxima mecanització del cultiu, d’aquí que si es fan plantacions amb varietats millora-des genèticament es poden obtenir millors rendiments, en producció i en recol·lecció. L’altra sortida és pensar amb l’ametlerar des del punt de vista paisagístic i turís-tic, com han fet a Sicília a la regió d’Agrigento a la Vall dels Temples, on han plantat ametlers de diferents vari-etats per tal s’assolir floracions a diferents mesos. Pugen els Preus d'ametles i garroves i baixa el rendimenta campanya d’ametles s’ha encetat amb preus més elevats que l’any passat. Diferents portals i empreses comercialitza-dores d’aquest producte asseguren que el preu es mantendrà a l’alça, encara que sia amb poca diferència. “El preu de l’ametla amb la clo-vella és uns 10 cèntims més car que la tempora-da passada”, explica Tomeu Perelló, comercialit-zador de Llubí. Xifres que també correboren des de Fruits Secs Bonany de Petra, que situen el quilo de bessó a 2'80 euros, mentre l’ametla sen-cera es paga entre els 55 i 60 cèntims el quilo.  L’increment del preu, segons explica Perelló, es deu a l’augment del preu de l’ametla californiana; “els americans han pujat el preu de la seva ametla, ja que han obert nous mercats, com els dels païssos asiàtics, on la demanda va a l’alça i els preus segueixen la mateixa tendèn-cia. Una tendència que també ens és favorable a nosaltres”. Pel que fa a la qualitat i la rendibilitat del bessó, aquesta ha baixat. La sequera ha fet que la maduració del fruit hagi estat molt dolenta, fet que s’aprecia en el rendiment del bessó, que és uns 20 grams menor per quilo.  LMENYS PES PER LA SEQUERAEl preu de la garrova és dos cèntims més que l'any pas-sat, situant-se  entorn als 20 cèntims per quilo. Des de l’empresa Balesa de Santa Maria, que  es dedi-quen a la com-pra i comercia-lització de garroves, augu-ren una collita més magre, amb menys quilos a causa de la sequera.  l'entrevistaANTÒNIA COLL

L'alternativa als ametlers passa per canviar varietats o per l'us paisatgistic i turistic de la floracio

http://citarea.cita-aragon.es/citarea/bitstream/10532/1981/1/2012_271.pdf

L'alternativa als ametlers passa per canviar varietats o per l'us paisatgistic i turistic de la floracio

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

citaREA Repositorio Electrónico Agroalimentario