Riba, Oriol

Repositorio da Universidade da Coruña

JOSEP MARIA FONTBOTE (1921-1989)IN MEMORIAMPocs geolegs han pogut deixar una estela tan llarga i perdurable com s'ha esdevingut enel cas del meu antic amic ]osep Maria Fontboté. M'han pregat des de terres llunyanes quen'escrigui una semblan~a. 1 en aixo no sé pas si hi reeixiré, ja que estic mancat deperspectiva, hem estat companys i amics de fa més de quaranta-cinc anys i hem viscutmoltde temps junts i també molt de temps separats físicamente Ben poques coses sé de la sevaprimera joventut.]o em vaig sentir atret per la geologia gracies a eH i també per la mediaciód' altres persones: els doctors Lluís Solé Sabarís i Noel Llopis Lladó que foren els meusprimers mestres universitaris. En]osep Maria Fontboté era cap al 1944 un deIs professors declasses practiques en ellaboratori del Dr. Solé, l' altre en loan M. Ribera.Tots quatre formaven un magnífic equip de gent entusiasta i emprenedora. ]0 m'hivaig donar físicament i espiritualmente Aviat em vingué la gran oportunitat de poderacompanyar en Fontboté a les seves recerques de doctorat pels Pirineus catalans, a fer-hiacampada i a conviure amb una persona dos anys més gran que jo pero que de geologia ensabia molt. Durant les llargues estades vaig aprendre d'ell a treballar al camp, foren uneslli~ons particulars que veren ser molt profitoses per a mi. Ell per contra venia aureolat ambuna llicenciatura i molts anys d' estudis de perfeccionament al' estranger. 1 fou durantaquesta avinentesa quan vaig nuar l' amistat que ha durat tota la vida. Voldria dir ara alloque rocorvava por al final. En ]osep Maria Fontboté ha estat un gran geolog, un granprofessor i alhora un home i un amic sense parió.Físicament en Fontboté era, diguem-no en poques paraules, un home normal, de tretscorrectes, un xic miop amb ulleres truman. Era for~a alt i tenia tendencia a dur els bra~oslleugerament arronsats, cosa que li feia semblar que els tenia curts. No era prim ni gras,pero el preocupava d'allo molt la tendencia envers aquell estat que els francesos anomenen«de 1'embonpoint», pero mai no hi va arribar perque el neguitejava d'allo molt la bonaforma física, i ell mateix me'n parlava i em feia les recomanacions adients perque jo tampocno hi arribés. En assolir l' edat provecta jo podia aflfmar que de tots els meus amics era elqui s'havia conservat més bé, el més fresc, el qui havia canviat menys de fesomia, sensearrugues facials, sense cap calvície demolidora d'un bon pentinat, ni gaire cabells blancs. Lanova aparen~a, doncs, no va envellir gairabé gens. Mai no va caure a la temptació de fer-seuns bons bigotis o de deixar-se anar la barba per seguir la moda deIs que es deien «progres»era fa vint anys. El seu vestir era correcte i jo trobava que duia massa la corbata durant elsmesos d'estiu. Dit altrament, com a persona un xic elegant, passava desapercebut. Durantanys va ser fumador de pipa, crec, pero, que aquest vici el va abandonar d'una maneraprogressiva.Intel.lectualmente, en Fontboté era un home de primera fila. 1, el murri d'ell, ho sabia.Una agudesa assistida por una magnífica memoria, fidel i molt rapida. Era saga~ i reflexiucosa que li feia veure molt clarament les situacions en que es trobava. La claredat, i lasinceritat en el parlar feien que tot d'una ell s'imposés als qui l'escoltaven, a les reunions,etc. A classe, o a les conferencies, no hi havia cap dificultat a seguir-lo. Era orador erudit i«a la page». No parlava gens de pressa. La bona memoria feien d'ell un bon orador en lesHengües que conreava, el francés, el castella, l' alemany i l'angles. Era tot un políglota. Elcatala l'escrivia, de sempre, amb molta de correcció. Estimava la nostra llengua i nodissimulava la seva catalanitat.1 fou tota sa vida un gran cien(lfic, podria afirmar que sempre mantingué una«dedicació exclusiva» envers la geologia. Si hagués nascut a Madrid potser hauria esdevingutun enginyer de mines, eH, en potencia, n' era un. Les circumstancies de la postguerra ifamiliars no li permeteren, de segur, fer aquella carrera i va haver-se de consolar amb lesciencies naturals cursadas a Barcelona.Tota la vida es va considerar un estudiante En Juan Antonio Vera, un granadí deixebleseu, recorda que el nostre personatge els deia: «En ciencia no hi ha graus del saber, sinó quealHarg del temps l'investigador va disminuint els seus graus d'ignorancia». Frase, com diueH, que inclou tota una filosofia que regia la seva manera de pensar. Amb el temps vaesdevenir un especialista de les Serralades Betiques, els Pirineus, les Balears, la Mediterraniaoccidental unitats que coneixia molt bé per la recerca personal i través de les tesis dirigidesper ell o pels col.legues estrangers amb els quals les relacions mantingudes eren del totcordials. A més a més, pero, era un bon petroleg i un especialista en meners.1 aixo vol dir un estudi i una recerca constants, coses que exigien poques distraccions.Era obert a tots els corrents científics i intel.lectuals. Amb aixo dit vuIl fer remarcar que unade les seves virtuts era la fidelitat a una vocació, a una conducta ética i moral constants isense defaIlences. Era creient pero reservat; políticament esquerra molt moderat, crec quemés d'allo que en certes avinenteses volia fer veure. A casa, la boa música, la literatura,potser la radio, el relaxaven a les hores de repos, pero mai la televisió, per a la qual sentiauna veritable fObia. Mai no deia renecs ni paraulotes i demanava pardó si se li'n escapaven.Mai QO va caure en una vulgar xerrameca sobre qüestions de faldilles, ni d'acudits verds.Quan li vingué l'hora de casar-se ho féu amb la Montserrat, i prou. Val a dir que laMontserrat Rubió, intel.lectualment, el contrapesava. EnJosep Maria era amant de la bonataula, s'hi sentia feli~ envoltat pels seus amics i estudiants, i esdevenia loqua~. Dins labanalitat d'aqueIls moments li plaYa de parlar de gats sobre els quals tenia moltaexperiencia. Era per afinitats etologiques?1 la fidelitat a la ciencia de que he al.ludit el duia a una gran austeritat i a una granexigencia amb ell mateix i envers els altres. Tenia molt cIar que no tothom és igual, queningú no té la mateixa capacitat científica o física. 1 que si un estudiant, un cien(lfic o unprofessor no reunia aquestes condicions era miller de dissuadir-Io, barrant-li el pas, d'entrara formar part deIs seus estudiants, del seu equip investigador, o simplement del cos deprofessors. Fou inexorable. Persones així fan nosa i, a la Ilarga, maL .. Tothom, a Granada,recorda, en aquells anys d'arrencada de la nova secció de geologia, que en Fontbotémantenia l'encarrec de l'assignatura de geologia general per tal de rebutjar l'ingrés a lacarrera deIs estudiants poc aptes. Aptitud que eH comprovava en els examens i,materialment, fent allo que eHs anomeaven la «marcha de la muerte», a camp a través, pelsbardissars, etc. A Barcelona, és cIar no va tepir l'oportunitat de fer aquesta marxa, pero vaseguir la mateixa política. Aquesta manera d'actuar va ésser la clau del seu exit professional,especialment com a professor i creador d'una escola. EIs seus alumnes granadins, aureolatsamb aquesta fama d'exigencia científica i investigadora, varen expansionar-se amb moltd'éxit per tot Espanya, i ells ho diuen amb orgull, en sóc testimonio En Fontboté, finida lallicenciatura, els aconsellava i acomboiava cap a places de prestigi, a la indústria, a lesempreses oficials, a les noves universitats, etc. La propia reputació del mestre i la bona famadeIs alumnes ho varen fer possible.Resten més coses a dir sobre eIs dots de la paraula fontboteriana. Sabia dur la conversacap al' objectiu que perseguia i habilment persuadia l' auditori o qui l' escoltava a seguir aHoque eH proposava. EH estava conven~ut, per exemple, que la geofísica i la geologia s'handesenvolupat agermanadament aquests darrers anys -la tectonica global n'és el cas mésfrapant- i encara tenen molt de camí afer seguint unes recerques mancomunades. Doncsbé, va convencer gens a contracor, tot un grup de geofísics de la facultat de física que fes untrasHat irreversible a la de geologia. En aqueH moment de la reforma departamental a miem va semblar un veritable cop de teatre, quelcom d'inesperat, d'impossible. Podriaesmentar d'altres casos, amb el relatat, pero, em sembla suficienteFontboté fugia com del diable de les situacions conflictives. La Montserrat emcomentava fa poc que el posaven malalt. El vaig veure fer moltes coses per tal d' estalviar-se--les. Y malauradament n'hi ha, continuament se'n produexin, com els bolets a la tardor.Va renunciar diverses vegades a formar part de tribunals d'oposicions, o a que fos proposatper el nomenalnent de dega, etc. EH preferia tenir una persona de confian~a en ellloc quehauria hagut d'haver ocupat. Recordo un breu esdeveniment del qual vaig ésser testimoniúnico Cap a l'any 1948, una persona molt irada, va topar amb eH a les escales del Laboratoride Geologia i va increpar el nostre personatge amb un reguitzell de paraules ofensives,baixes i insultants. En ]osep Maria va aguantar imperterrit aquell atac verbal, resta lívid imuto En eixir al jardí jo no vaig poder deixar de dir-li que l'admirava, i que jo m'hauriatirat al coll d'aquella persona odiosa per a escanyar-Ia.Fontboté era un home pausat. Quan anavem pels Pirineus caminava lent i segur, sensecórrer mai, sense cansar-se. No li agradaven els esprints ni prendre d'una revolada unpendent avaH com tots hem fet quan les carnes eren lleugeres. Prenia tot el temps necessariper a fer una bona observació cosa que passava desseguida a la llibreta de campo Aguantavaqualsevol maltempsada sense protestar. Pero aixo que dic només és un deIs aspects del seutaranna tranquil. Quan feia una classe o una conferencia no limitava l'exposició a un horariconvingut. Quan acampavem en algun d'aquells prats d'estiu, al fons d'una coma d'origenglacial, el seu son durava moltes més hores que el meu. ]0, a punta d'alba em despertava i,quan ho feia ell, jo ja ho tenia tot enllestit, esmorzat i escrita la carta a l'estimada. Erarealment un gran dormidor.Hom ha retret més d'una vegada la tardan~a de Fontboté a lliurar originals. Crec que hihagueren moltes causes. Malgrat que s'ha dit més amunt, no tenia la ploma agil. Era, pero,molt exigent amb ell mateix. Cal dir que de vegades se li acumulava la feina damunt lataula. EII assumia de vegades un paper de lector crític deis treballs que sorgien dellaboratori, de les tesis i tesines, i aixo ho feia a consciencia, com un deure. Sovint, jo mateixli havia confiat els meus textos. Al cap de poes dies me'ls tornava amb moltes indicacions defons i esmenes de forma. Pero a I'hora de passar comptes no podem pas dir que era agraf.Cent seixanta-tres treballs cientifics, més d'una seixantena de reports de geologia aplicada,més de cent cinquanta resenyes bibliogrwques fan un volum de treball molt respectable.Deixo per al final una darrera consideració. Fontboté era un gran viatjant; res no elcansava, hi tenia una gran passió. Va sovintejar les visites a l'estranger amb motiu decongressos, de lectures de tesis, invitat a fer conferencies i cursets, a participar a col.loquis, acol.laborar amb col.legues estrangers en molts programes inte.rnacionals (per exemple el deltúnel sota l'estret de Gibraltar). Les noves idees sobre la tectonica global varen fer canviar elpanorama de les cadenes alpines i, de manera particular, les referents a la nostra península.El doctor Fontboté s'hi va Hen~ar a fons. Ho duia molt ben pensat i preparat. El seu amicMichel Durand-Delga diqué, en una ocasió solemne, al doctorat honoris causa, que era elgeoleg espanyol més conegut arreu del m6n. 1 tenia raó.Oriol RIBAOctubre de 1990

Josep María Fontbote (1921-1989) In memoriam

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositorio da Universidade da Coruña