Ferrer, Antoni

Marín i Soriano, Emili J.

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • QUADERN - EMILI MARÍN I ANTONI FERRER V ós coneixeu Saó. La re-vista tenia un deute històric amb el vostre pa-re i tot el que ell repre-senta. Volem que vós hi aporteu el vostre testimoni, tan valuós, sobre ell. Podríem començar per les dades més signijïcatil'es de la seua vida. -Va nàixer al carrer de Dalt, 48, de València, I 'any 1893, encara que de ben xicotet passà, amb els seus pares , a la Plaça de Na Jordana. En 1907 va començar els estudis de magisteri, que acabà en 1911. En 1915 fa oposicions. Mentre, havia estat dos anys d'interí a Aielo de Malferit. Els altres dos anys, fins al 15, fa el servei militar i prepara les oposicions. La primera plaça que obtingué en propietat fou la de la Pobla de Benifassà, l ' any 1915. Al cap de pocs mesos passà a Benassal, que estava vacant, també en propietat. Es casà, a Benassal i l'any 1918, amb una noia d'allí: Sofia Monferrer i Beltran. Estigué a Benassal fins l'any 1934, quan va accedir a València, al grup escolar Cardenal Reig, del barri de Benimaclet. I allí romangué fins a la seua mort, el 7 de juliol de 1955. -La guerra civil l 'a interrompre d'alguna manera la seua tasca? El depuraren o represaliw·en? -Durant la gueiTa, res. Ell hi va treballar nom1alment. En aquell temps passava com ara, als col.legis, que hi van xics i xiques junts. Jo passí de l'escola de xiques a l'escola de mon pare. I en conserve encara, de llibretes d'aquella època, fins i tot amb dades de bombardejos. I és que una de les coses que féiem cada dilluns era re-dactar el tema "Ayer domingo". I així puc recordar la vida que féiem a casa cada diumenge. Ell donava classes als majors. L'escola duia endavant moltes ENTREVISTA A SOFIA SALVADOR iniciatives, ja des de abans: visites a museus, participació en la falla infan-til de l'any 36, quan el món estava ja tan rebolicat. .. Era un mestre renova-dor, com Soler i Godes. -Feia les classes en català? -No podia, a banda que els llibres estaven en castellà. Però sí que feia al-tres coses, en català. Després de la guerra li vingué un plec de càrrecs en què se l'acusava de ser d'esquerres i membre i secretari de l'Aliança d'Intel.lectuals Antifeixistes. Secretari, no en va ser. En fi, aquest va ser l'únic plec de cànecs que se li va incoar. Però, es va quedar sense poder exercir. Després, en desembre de 1940, fou rehabilitat juntament amb tots els mestres de la província que havien estat depurats . -Aleshores, la imatge d'un Carles Salvador realment enfrontat a la dic-tadura i represa/iot per ella, no seria del tot exacta, no? -No; va tenir només aquesta re-presàlia, més bé genèrica. Ara els lli-bres diuen, de vegades, coses que no són: com venjances i quimeres perso-nals contra ell . I això no va passar. Va ser una cosa gremial. No l'acusaren ni tan sols d'haver estat president del Congrés d 'Intel.lectuals Antifeixistes del 37. I això que el manifest del Congrés era seu: el segon signant va ser R. Blasco, però la redacció va ser de mon pare, qui no estava d'acord amb el primer esborrany i el va redac-tar de nou. No l'acusà cap persona, si-nó les mateixes institucions. --Com va transcórrer per al vostre pare /'exercici de la docència des de /'any 40 fins que va morir? -Normalment, sense cap entre-banc més. -Si volguérem enquadrar el ma-gisteri de Carles Salvador dins les lí-nies renovadores de r època, hi hauria alguna línia concreta dins la qual se' I podria incloure? -Jo crec que sí. Perquè, estant a Benassal, l'any 16 es va remodelar l'organització de l'escola -a cada mestre li pertocà un grup sense gra-duar, de menuts i grans tots barre-jats-, i mon pare va ser el primer mestre que treia els seus alumnes fora de I ' escola. Anaven molt a un poblat ibèric , a donar allí les classes. Inclús té, mon pare, un poemeta no publicat en cap lloc, en què es conta com les criatures, a I 'escola, es clavaven el banc al pit; i, clar, s'havia d'eixir a l'aire lliure perquè això no passàs. Després, a l'escola de Benimaclet, va formar un museu (aus dissecades, mi-nerals ... ) i una biblioteca ... -1 contactes amb les escoles de renovació pedagògica de , per exem-ple, Barcelona, en va haver? -Sí. El l estava subscrit a moltes publicacions pedagògiques de la Mancomunitat de Catalunya, i hi col.laborava. Fins i tot, amb I 'Escola d'Estiu, a on va anar l'any 22, abans que aquesta iniciativa es trencara. Després , quan ell va fundar la " Protectora de I ' Ensenyança Valenciana", es va relacionar amb l'homònima catalana. El que passà fou que, degut al plec de cànecs que se li havia incoat, ell va cremar la seua correspondència amb els catalans: amb Carner, amb Fabra ... Mon pare no era polític -de partit- però era un home compromés. I, com que la llengua estava prohibida i alguns dels seus companys i amics estaven exi-liats o fugits, rebre, per exemple, una carta de Pompeu Fabra des de l'exili era una cosa delicada. 39 SAÓ (553) QUADERN • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • -Quina \'a ser la participació del vostre pare en /'elaboració de les Normes de Castelló ? -A banda de signar-les, en va ser el divulgador. Mon pare ha tingut sempre aquest pensament. De Benassal estant. ja publicava les lliçons dels cursets a "El Camí", i les enviava a "Esquerra Valencianista" , crec. Després , durant la guerra de-manà al govern de Madrid que tornara a funcionar la càtedra de valencià a l'Institut d'Idiomes de la Universitat de València, càtedra que li donaren a ell. És aleshores que fa cursos orals, encara que les classes les feia a la Llotja , al Centre de Cultura, amb Maria lbars i altres. Aquestos a11icles i lliçons , després els menudejava a "Jornada" i a d'altres publicacions. No parava. Arribà a demanar que els mes-tres fóren pagats per un govern valen-cià: així obtindrien més reconeixe-ment que no si ho eren des de Madrid. Demanà, fins i tot un estat federal. -1 què ens dieu de la relació del vostre pare - recordada per l'Ós de quan éreu xiqueta- amb els seus companys de tasca Falencianista, com ara Adoi{Pi:cuela , Soler i Godes ... , o amb el mateix Pompeu Fabra ? - No conserve cap carta de Fabra a mon pare. Sé que havien estat junts i havien mantingut contactes. Però des-prés, Fabra morí a l'exili, i supose que la relació s ' hauria trencat d'abans. Amb Soler i Godes sí que tingué mol-tíssima relació, mon pare. Tots dos es conegueren a Barcelona, a l ' Escola d'Estiu. I després de la mort de mon pare, N'Enric va continuar tenint mol-ta relació amb la nostra família, fins a la seua mort. Ell i mon pare havien es-tat comunicant-se sempre, fins i tot durant la mena d'exili que Soler va patir, allà al nord. Aquesta comunica-ció es va intensificar quan ell va tornar ací, concretament a Benifaió. I es què, a València, en una llibreria de vell del carrer la Nau, hi havia una tertúlia, a la qual acudien mon pare, altres lite-rats i músics i pintors. - Era una tertúlia nacionalista ? -Sí. Entre ells estaven Thous Llorens, Almela i Vives, Enric Duran, Adolf Pizcueta i mon pare, amb unes SAÓ (554) 40 relacions literàries -mantenien co-rrespondència i es feien pròlegs els uns als altres- que es remuntaven a quan eren joves. A la primera Taula de Poesia no entraren encara ni mon pare ni Artola, però a la segona ja el convidaren. Des de I 'any 34, mon pa-re ha estat tots el s diumenges amb ells. I, que jo recorde, després de la guerra, tots els dijous es reunien en tertúlia al carrer la Nau. Després van introduir-se el poeta i escriptor Josep Gosp Mascarell , Ricard Sanmartín, Enric Matalí, qui era secretari dels cursos, i Jesús Pasqual Bonaventura. I allò millor era que, quan ja s'havien pres el café i s 'en tornaven cap a casa, quedaven Soler, Pasqual i mon pare a donar una volteta, i I 'acompanyaven, a mon pare, al Pont de Fusta. I aixó, durant anys. -Quan apareix en la vida del l'OS-fre pare la fi g ura de Sanchis Guarner? Hi va haFer una relació in-tensa ? -Hi hagué contactes. Potser, si Sanchis Guarner no hagués estat des-terrat a Mallorca, hi haguera hagut un tracte més assidu. -Qui no apareixeria mai per la vostra casa seria Joan Fuster. no ? - Sí que hi aparegué; i, a més, a Fuster el va descobrir mon pare, en escriure unes coses sobre els primers poemes en català que Fuster havia pu-blicat. És aleshores que es van conèi-xer tots dos. Jo recorde encara quan Fuster i Casp venien per casa. Ara ha aparegut un llibre, "Temps de quaran-tena", de Josep Ballester, on ixen les tertúlies de Casp en anys en què em fa la impressió que mon pare deuria anar-hi. Hi apareixen, al llibre, Soler i Sanmartin, però no mon pare. No sé si hi haurà trampa, o no ... - .. .De vegades les tertúlies valen-cianes han funcionat d'una manera molt anàrquica, no creieu ? -Jo ho dic perquè em fa la im-pressió que determinades persones que hi concoiTien potser n'han elimi-nat el nom de mon pare perque no aparega relacionat amb ells. -1, per exemple Enric Valor, tenia alguna relació amb el \'Ostre pare ? -Si. Ja es coneixien d'abans de la Sofia Salvador i el seu marit /ARXIU guerra. I una anècdota curiosa. publi-cada per E. Valor, és que en retrobar-se després de la guerra, mon pare es va fer el desentés: segons li va expli-car tot seguit a Valor, perquè, com aquell que diu, ningú no sabia com havia evolucionat I 'altre. Bé. De fet, Valor es va incorporar a les classes de Lo Rat Penat, com a professor de llen-gua, cosa que al principi només feia mon pare. En el mateix cas van estar tam bé Mossén Sorri bes i Mossén Alcon i Edo. Hi havia altres que eren professors per correspondència. De Mossén Alcon, mon pare tenia un re-cord molt bó, i li va estar sempre molt agraït pels consells que aquest li va donar com a capellà. -1 encara que siga entrar en un terreny molt personal , quin tarannà religios tenia el \'Ostre pare? -La seua obra ha estat sempre re-ligiosa. I ell, fins als 62 anys en què va morir, no ha faltat mai a missa els diumenges. Possiblement, la cosa li venia de la meua iaia, que era molt re-ligiosa: déiem a casa que estava gepe-ruda de tant de penjoll de rosaris i me-dalletes com duia. Encara més, mom pare, abans de morir i segons ens co-mentà el capellà que el va atendre, ha-via fet una confessió molt conscient, de la qual òbviament no ens podia parlar, però que havia estat molt boni-ca. -Hi hauria algun personatge més que jo no li haja anomenat i que tin-guera una relació entranyable amb el • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • QUADERN l'Ostre pare.? -Bernat Artola. Mon pare, men-tre va estar a Benassal, tenia molt de contacte amb Castelló, perquè també hi escrivia molt als periòdics. I Artola va ser un amic d'aquells que, si ha-guessen viscut a la mateixa població, I 'haguérem tingut sempre dins de ca-sa: encara que després de la guerra se n'anà primer a Salamanca i després a Madrid, quan viatjava a València ve-nia a casa a menjar i tot. Amb Gaetà Huguet també tingué mon pare una re-lació molt estreta: sempre recordava la setmana que va passar amb ell, a la finca dels Huguet, la Barana, per Vilafamés, i les varietats de raïm que hi menjaven. Gaetà Huguet en el seu testament feu marmessors mon pare i Adolf Pizcueta. Però, clar, mon pare morí abans que ell. -1 ara, projectant sobre /' actuali-tat el coneixement que teniu del vostre pare, ¿com creieu que s'hauria pro-nunciat ell davant l'evolució de Lo Rat Penat, que ell tant s'estimava, i damnt problemes com els d' UV, i el secessionisme de Casp i altra gent? -Si haguera viscut, mon pare s'haguera endut un disgust grandís-sim. Ara mateix , a propòsit del seu centenari, han aparegut articles que parlen molt bé de mon pare; però, en parlen amb la intenció de beneficiar-se'n els autors, segons el meu criteri: apareixen -a l' igual que títols de les seues obres- en una ortografia que no és la que ell emprava. I això és en-ganyar al personal. -És que és molt fort que Lo Rat Penat, que representava tant per a ell, ara siga /' estendard de tota la reac-ció. -En vida de mon pare, Lo Rat Penat, sota la presidència de Manuel Gonzalez Martí, encara podia treba-llar. Ara, en aquesta època, no fa res. Ara mon pare ja no hi pertanyeria, se n' hauria eixit i estaria treballant amb altres grups. De fet, Acció Cultural pensà posar el nom de mon pare als cursos de llen-gua quan a Lo Rat Penat va passar tot allò tan fora de lloc que feu que S. Guarner se'n donara de baixa, i que a Soler i Godes li trencaren les solapes en voler-lo tirar per les escales. Els d'Acció Cultural ens demanaven auto-rització, als fills, per emprar el nom de Carles Salvador, i això està legalitzat davant notari i tot. Així continua el nom de mon pare en l'obra de I ' ensen-yament. I ara, danerament, fins i tot li han dedicat un caner en Aldaia. -1 perquè creieu que s'ha produït tota aquesta disbauxa del secessionis-me lingüístic , ací a València: totes aquestes conversions al "blaverisme" de gent com Casp i Ad/ert? -El concepte que jo tinc és que X. Casp, com que hi ha altres que són millors que ell, en la literatura nostra, i com que ell ha de ser el primer en tot, el dominant -té un caràcter així, molt diferent del de mon pare- i, d'una manera o altra, havia d'eixir per ací: havia de renegar de la seua obra i de totes les seues amistats, sobretot de les seues amistats de Catalunya. Si l' ha-gueren fet governador o alcalde, segu-rament haguera respectat les regles del joc gramatical, però no va ser així. I ha anat escampant les seues teories. I, pel seu caràcter, ha anat deixant-se'l molta gent, com el mateix Joan Valls, que era també amic seu. -Això sembla cert, encara que possiblement , hi ha altres elements que també podrien explicar aquesta disbauxa, com per exemple, un cert anticatalanisme, visceral entre els va-lencians. -Bé, però una persona que tinga un poc de criteri, un mínim coneixe-ment dels diferents parlars de les co-marques d'ací i de Catalunya, no es deixa embolicar pels que volen traure vots amb l'amenaça que els catalans ens volen furtar la llengua, i totes ei-xes bovades. -Com era C.S. en la intimitat fa-miliar? Era alegre i comunicatiu, o era seriós? -Ací a casa déiem que si hagués sigut més alt s 'hauria fet actor de tea-tre: era molt formal en les seues coses, però si havia de gastar una broma, sa-bia fer-ho molt bé. I cantava millor en-cara: es sabia "La Dolorosa" sencera, i coses així. Açò no ho sap ningú: Ma mare era una dona molt senzilla, de poble. Una dona de sa casa, en diríem. I encara que no era una dona de lle-tres i, per tant, no li podia ajudar en el seu treball, anava amb ell a con-ferències i actes culturals per tot arreu. L'acceptà totalment , encara que només l'ajudava en la fonètica: com que ma mare era de Benassal, distingia molt bé la pronunciació de determinats dígrafs, com ara la TG , o la esa sorda i la sonora , i nom pare moltes vegades la cridava i li feia pronunciar paraules. -Creieu que el PV li ha fet justí-cia, al vostre pare? -Crec que hi ha hagut persones que no. Per exemple, amb el Carles Recio --de qui tots sabem que obrava d ' una manera i ara obra d'una altra-hi hagué una polèmica: ell deia que mon pare no escrivia conforme diuen que escrivia. Allò es va analitzar molt. Finalment, ell digué que, quan mori-ren els fills i els nets de Carles Salvador, vindria la reivindicació de l'escriptor Carles Salvador. Açò vin-dria a ser tot el contrari del que ell di-ria ara de mon pare, pense. --Ha tingut una inten•enció funes-ta. I també en /'article que va publicar sobre /'homosexualitat de Fuster, no sé si el coneixeu. -Si, si, el conec. Ha publicat al-gunes cosetes que no calien. -Com l'ei eu la situació del P. V avuí? Perdrem la llengua o no? -Jo crec que no. Perdre-la o avançar-hi més, això ho ha de fer la política. Ara està molt millor del que estava en vida de mon pare. Tots ho sabem. I jo estic molt contenta que el Govem Valencià haja fet la Llei d'Ús i Ensenyament, encara que la gent en voldria més. Abans l'ensenyament de la llengua i en la llengua era una qües-tió d'iniciativa particular, privada. I ara les escoles, els pares, la gent en general. està acceptant un tractament normal, al caner, de la llengua. I això ho sents-per exemple "Adéu" i "fins demà"- àdhuc en el poble i entre la gent jove. -Voldríeu afegir alguna cosa? -Que estic molt agraïda per aquesta entrevista, que és la meua pe-tita aportació a SAÓ. -Agraïts. nosaltres. 41 SAÓ (555) 

Entrevista a Sofia Salvador

http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/111345/Sao166_MarinEmili.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Entrevista a Sofia Salvador

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I