També publicat a: Levante-El Mercantil Valenciano, «Posdata», 23 de novembre
de 2007, p. 3

Archilés, Ferran

Repositori UJI

Valencianisme i identitat en 1932

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

Valencianisme i identitat en 1932FERRAN ARCHILÉSUniversitat de València-Estudi GeneralA L DESEMBRE DEL 1932, la ciutat de Castelló era unabona candidata per a actuar com a capital delvalencianisme. No és que la trajectòria de la ciutatde la Plana pel que fa a les activitats dels valencianistes fóraun cas únic. Altres ciutats valencianes, amb la mateixaValència al capdavant, havien anat desplegant al llarg detot el primer terç del segle XX una notable activitat. El bencert és que en molts casos (Alacant, Gandia, Xàtiva...)simplement és encara massa poc el que s’ha estudiat de lescoses que sabem que s’hi van fer tot al llarg d’aquells anys.Però Castelló havia aconseguit des d’inicis del segle unaremarcable intensitat en el món tant del valencianisme polí-tic (és a dir, del nacionalisme valencià) com del valencia-nisme cultural. S’ha convertit ja en un lloc comú assenyalar l’any 1902,amb el discurs de Faustí Barberà, a Lo Rat Penat, com adata de naixement d’aquest valencianisme polític, un movi-ment que esdevindria especialment visible a partir delsanys de la República. L’any 1932, quan les Normes van sersignades, l’evolució i el creixement del valencianisme nohavia arribat encara ni de bon tros al seu màxim desplega-ment.En realitat, el valencianisme polític va ser sempre unmoviment minoritari, però també una presència infal·lible-25Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 25ment constant, en l’escenari polític valencià. És ben cert queles forces polítiques del valencianisme van tindre sempre unlloc menor, i sovint la presència de valencianistes a les insti-tucions públiques va dependre de coalicions electorals mésàmplies, ja fóra l’any 1931 o a les eleccions de febrer de 1936.Però sempre hi van ser presents. De fet, a Castelló va serun valencianista qui va proclamar la República, des delbalcó de l’ajuntament.En la meua opinió, la contribució del valencianisme polí-tic ha estat decisiva a l’hora d’imaginar la identitat valen-ciana contemporània i això és cert tant pel que fa al primerterç del segle xx com pel que fa al nostre present estricte.Una cosa és deixar constància de la seua feblesa electoral(que seria convenient, per cert, no remetre a hipotètiquestrajectòries frustrades de l’evolució socioeconòmica valen-ciana i els seus endarreriments, en contrast amb, posem percas, Catalunya) i una altra minimitzar el seu llegat global.Quan el valencianisme polític va entrar en joc,  i amb forcespolítiques pròpies, ja era la segona dècada del segle XX. Enbona mesura l’espai polític ja estava definit, tot deixant pocd’espai per a l’afiançament d’una nova força política, d’unanova cultura política.A més, cal recordar que aquesta va nàixer precisamentquan s’estava afiançant la construcció, que va esdevindreextremadament exitosa, de la identitat valenciana com aidentitat regional (és a dir, espanyola). No és estrany, doncs,que el valencianisme polític nasquera i s’afiançara en aquestmoment, precisament, creixent a partir d’aquesta embranzi-da identitària. Però és clar que, per això mateix, tot intentper «desmarcar-se» d’aquesta identitat regional havia deresultar ben complicat. Així, el valencianisme polític va nàixerdes de dins i no des de fora ni contra la identitat regional iencara contra el regionalisme. El valencianisme polític, amesura que s’afirmava, va anar definint un espai propi.26Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 26En definitiva, al llarg del segle XX, i fins a arribar defet a inicis del segle XXI, és l’imaginari regional (i per tantespanyol) el que es manté vigent i configura la identitatmajoritària dels valencians i valencianes i no l’alternativanacionalista. Però al mateix temps, el que cal destacar ésque el valencianisme polític va modificar la dimensió polí-tica que hom podia atribuir a la identitat dels valencians;és a dir, va mostrar que era possible  polititzar aquesta iden-titat, i aquesta és, en definitiva, la seua màxima transcen-dència respecte de la tradició del regionalisme. Això no voldir, però, que trencara amb bona part dels trets que la iden-titat regional atribuïa als valencians com a col·lectiu. Enrealitat, una bona part dels materials culturals assumits pelvalencianisme polític procedien d’un llegat previ (ja fórael seu discurs històric o la presència d’elements simbòlics).L’aspecte on el trencament va ser més evident era el de laimportància política que s’atribuïa a la llengua, cosa que elregionalisme no havia volgut fer. Es procedí, així, a unaautèntica politització de la identitat etnocultural. De totesmaneres, convé no menystindre, a més a més, el fet queel valencianimse polític va ser capaç de situar a l’alçada delsanys trenta la qüestió «autonomista» en el centre  de la vidapolítica valenciana. Això finalment obligà (de grat o perforça) que les forces polítiques majoritàries hi tinguerentambé una proposta per a oferir.El valencianisme polític podia situar-se als marges delmapa polític valencià però no semblava ser concebut comun discurs ideològic aliè a les definicions bàsiques de laidentitat valenciana. Per exemple, en la majoria dels casosel seu discurs de definició territorial (que no era altre quel’àmbit estricte valencià) era coincident amb l’imaginariregional i encaixava sense dificultats amb la resta delselements culturals i simbòlics àmpliament compartits. Ésben cert que les forces polítiques majoritàries (com ara el27Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 27PURA i la DRV) no perderen oportunitat d’atacar-los i acusar-los sovint  de «separatistes». Tanmateix, i més enllà de ladialèctica política estricta, les fronteres que podien sepa-rar certs sectors d’aquests partits respecte de la cultura polí-tica del valencianisme, i a l’inrevés, no eren infranquejables.Noms com els de Gaetà Huguet, Rafael Trullenque, VicentMarco Miranda o Ignasi Villalonga així ho mostren, perquèel valencianisme polític era més aviat un àmbit magmàtic,un espai de posicions fluïdes. En definitiva, i malgrat lesacusacions més o menys oportunistes, el valencianismepolític no solia plantejar un trencament amb la idead’Espanya (sí amb la seua concepció centralista). Tampocamb molts dels trets simbòlics que definien la identitatvalenciana com a regional (només amb les conseqüènciesde subordinació atribuïbles a aquesta). Es dibuixava aixíun espai obert i amb possibilitats de diàleg. La marginaciódel valencianisme polític, doncs, no era resultat tant de lanaturalesa del seu discurs com deguda a altres proble-mes i sobretot, com argumentem, a l’èxit inqüestionable dela identitat regional (i, per tant, de la identitat nacionalespanyola) que ho emplenava tot.Aquesta fluïdesa i l’absència d’incompatibilitats massaextremes feia també que el valencianisme de caire méscultural però que no tenia una dimensió política (movent-se directament en el si del regionalisme però no del nacio-nalisme valencià) mostrara una confluència de noms ipropostes. I això és el que va esdevindre’s a Castelló, l’any1932, quan les Normes van ser signades a instàncies de laSocietat Castellonenca de Cultura, una institució emble-màtica i capitanejada per valencianistes culturals, poc ogens afins a cap politizació nacionalista. En realitat, pel que fa a la llengua, el programa ideolò-gic dels valencianistes  conservadors castellonencs era proumodest. Mai no haurien plantejat fer política amb la llen-28Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 28gua, ja que per a ells regionalisme i espanyolisme eren unbinomi suficient. Però, en aquell moment, els uns i els altres,valencianistes polítcs i culturals, progressistes i conserva-dors podien actuar junts. El tall que va representar la guerracivil i el franquisme ho va impedir, i aquella confluència ienteniment va resultar molt més complicada per al futur.El valencianisme polític va haver de reinventar-se mentreque bona part del valencianisme conservador es va retrau-re o es va situar en posicions molt defensives i hostils.Finalment, aquell desembre del 32 va ser irrepetible en elsanys de la Transició. I tots n’hem pagat un altíssim preu.Levante-El Mercantil Valenciano, «Posdata», 23 de novembrede 2007, p. 3.29Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 29

http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/107509/1_2008_Archiles_Valencianisme.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Valencianisme i identitat en 1932

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori UJI

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I