També publicat a: El Periódico Mediterráneo, 16 de desembre de 2007, p. 6

Segura Sabater, Maties

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

Normes del 32 i llengua comunaMATIES SEGURAServei de Llengües i Terminologia-UJIVOLDRIA RETRE UN PETIT HOMENATGE a les Normesd’Ortografia Valenciana del 1932 des de duesvessants. D’una banda, el que va representar elconsens sobre la unificació de la manera d’escriure la nostrallengua al País Valencià entre les persones que l’empravenals anys 30 del segle passat. I de l’altra banda, el camí quehauria d’emprendre el valencià per esdevindre llenguacomuna, de comunicació, dels parlants de la nostra comu-nitat.Pel que fa a la primera part, sense dubte és un exempleper a nosaltres que aquells valencians «sabuts», empentatsen gran mesura per la Societat Castellonenca de Cultura,van ser capaços d’adaptar o regularitzar les normes d’or-tografia que l’Institut d’Estudis Catalans havia publicatel 1913. Tot i que molts ja anaven emprant les normes demanera individualitzada, ells els van donar la forma d’unaescriptura unificada, per fer en el fons «una afirmació polí-tica», com deia Adof Pizcueta, perquè «quan s’escriu envalencià la llengua és per a nosaltres quelcom més que unsimple instrument expressiu».Eixa política, eixe instrument unificador, de consens, ésel que avui falta a la nostra comunitat per avançar. Caldriaaprofitar els mitjans de comunicació del domini lingüís-167Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 167tic per establir lligams i potenciar el pes cultural de la comu-nitat que parla la mateixa llengua. El nostre èxit a la xarxade xarxes, a Internet, depèn en gran part d’això. Clar queper a aconseguir-ho seria necessari unificar polítiqueslingüístiques, culturals o models de llengua.Evidentment, per a això també faria falta superar elconflicte lingüístic (encara!) i apostar clarament per la lliu-re circulació d’informació entre tota la comunitat catalano-parlant. No sembla que eixa siga la intenció, ara per ara,del Govern de la Generalitat Valenciana, ans al contrari,com veiem aquests dies, està dificultant al màxim la recep-ció de TV3 (el passat diumenge, dia 9 de desembre, a la nit,va apagar el senyal a les comarques del sud del PaísValencià) i està evitant, fins i tot davant dels tribunals, quees reconega que les denominacions català i valencià sónmaneres d’anomenar una mateixa llengua. Recentment el Govern Balear ha adoptat el domini .catper a la seua administració. A ningú se li acut que aixòmateix ho poguera fer el Consell Valencià. I per què no? O,un altre exemple, a l’Institut Ramon Llull, vehicle unifi-cador i difusor de la cultura catalana a l’estranger, per quèno hi té representació la Generalitat Valenciana? Al contra-ri, la consellera valenciana del ram es dedica a protestardavant el govern espanyol perquè els llibres de la BibliotecaNacional porten el codi internacional cat per als llibresescrits en la nostra llengua.Sols la Xarxa Vives d’Universitats, amb vint universi-tats del domini lingüístic, i amb participació plena de lesuniversitats públiques de Castelló, València i Alacant mantéel consens i la col·laboració en diversos camps, no sols elde la llengua, sinó també en el de les noves tecnologies,publicacions, etc. S’incorporarà a aquesta xarxa la univer-sitat en gestació anomenada VIU, per les seues sigles enanglès, Valencian International University? i no UIV o UVI?168Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 168Heus ací la necessitat de consens que tenim sobre elfutur de la llengua.Si no som capaços de posar-nos d’acord sobre l’anterior,serem capaços els valencians de fer que el valencià esde-vinga la llengua comuna, la llengua de comunicació entreels parlants de les llengües que conviuen al País Valencià?I eixa és la segona part de la reflexió de l’article. És evidentque el fenomen de la immigració ha fet que tinguem unPaís Valencià on conviuen més de cent llengües, àrab, xinès,anglès, romanès, quítxua, rus, etc. unes més grans que lesaltres, però totes dignes de ser ensenyades i dignes de consi-derar-se valencianes.Quina és la llengua que uneix avui dia tots els nousvalencians? Dissortadament,  no podem dir que és el valen-cià. I davant d’això, què fan els poders públics? Clar, emcontestareu ràpidament: en quin espill s’han de miraraquests nous valencians vinguts de fora si veuen el presi-dent de la Generalitat i la majoria d’alcaldes i forces vivesmés importants del País parlant en castellà?Voldríem, doncs, que el valencià fóra una eina d’in-clusió social, de tal manera que els qui viuen ací sàpiguenque són d’ací i no de cap altre territori, per incorporar elsnouvinguts (i els que són d’ací) a la societat «valenciana»,a construir entre tots aquest país. En això, com en les Normes, també són capaços detrobar el consens abans que nosaltres alguns nous ciuta-dans de Catalunya, els quals, representats per una vintenad’associacions i federacions d’immigrants, juntament ambla Plataforma per la Llengua, en un manifest publicatenguany per Sant Jordi, demanaven la seua incorporació ala societat catalana en condicions d’igualtat de drets: dretal treball, a l’habitatge, al dret lingüístic, o a votar i ser votat.Doncs bé, la llengua, deien ells, el català, és un sinònim decohesió, i si no ens cohesiona el valencià ho farà el castellà,169Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 169dic jo. El valencià, en aqueixa línia d’argumentació, hauriade ser la llengua d’acollida i no una altra.I finalment, convé recordar, com segurament pensavenaquells que van signar les Normes de 1932, que la llen-gua és una d’eina d’aproximació, de comunicació i no uninstrument de confrontació i de conflicte polític.El valencià, vehicle d’unió entre les llengües. Eixe seriael meu petit homenatge als signants de les Normes d’Orto-grafia Valenciana de 1932.El Periódico Mediterráneo, 16 de desembre de 2007, p. 6.170Normes.qxd  06/11/2008  9:00  PÆgina 170

Normes del 32 i llengua comuna

Repositori UJI

http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/107787/36_2008_Segura_Normes.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Normes del 32 i llengua comuna

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

Repositori UJI