La metàfora és sens dubte un dels temes que més tinta han fet córrer des de la retòrica clàssica fins a la lingüística o la filosofia actuals. Un tema estrella, si voleu dir-ho metafòricament, en el firmament dels estudis sobre la comunicació -literària o no

Salvador, Vicent

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

8 ESCOLA CATALANA n ú m . 4 5 0 M AIG  2 0 0 8CAP  AL CONEIX EM ENTen la visió, però el magma de la realitat no es deixa ana-litzar si no és així. L’arquitecte comprèn millor l’es-tructura i la funcionalitat d’un edifici si el veu metafo-ritzat en la maqueta. No importa que la maqueta siguiuna ficció empetitida i artificial: és una ficció útil, finsi tot insubstituïble per fer créixer el nostre coneixementde l’edifici. SU P E R A D A L’È P O C A en què la seva funció semblavala de l’ornament preciosista i prescindible ambquè s’endiumenjava la paraula literà ria, la lin-gü ística cognitiva h a proclamat el valor d’aquest recurscom a eina del coneixement, alh ora que la filosofia dela ciència reconeix el seu paper clau en l’activitat cien-tífica: des de l’e u r e k a de l’investigador que fa una des-cobriment fins a la transmissió educativa en el dia a diaacadèmic. R ecentment, T . L. B row n1 insistia en aques-tes funcions del pensament metafòric: la generació deconeixement i la virtut d’engrescar els estudiants enuna disciplina científica i encomanar-los vigor con-ceptual, més enllà  de les dades i de les terminologiesespecialitzades.E n efecte, situada en el flux del pensament analò-gic, la metà fora practica un « salt eqü estre»  entre duesposicions. C om més à gil és el cavall, més risc per algenet, però més distà ncia es recorre saltant per damuntde la fossa del desconeixement. I és que el pensamentmetafòric relaciona, construeix, disseny a les dades in-formatives com un conjunt articulat que creix en po-tència explicativa. E l flaix de la projecció metafòricapermet fotografiar la fosca i mostrar, de sobte, els con-torns de l’objecte, els perfils, la textura de la matèria. C ertament és aquesta una llum artificial, induïdaamb astú cia, i a més pot distorsionar les figures quecapta, tal com els peixos de la fauna abissal s’amaguenespaordits davant el feix de raigs de llum llanç at perl’observador. Sens dubte h i h a distorsions, petites« aberracions òptiques»  com les que una lent produeixM e t à f o r e s  i c o n e ix e m e n tV IC E N T  S A L V A D O RLa  m e t à f o r a  é s  s e n s  d u b t e  u n  d e ls  t e m e s  q u em é s  t in t a  h a n  f e t  c ó r r e r  d e s  d e  la  r e t ò r ic ac là s s ic a  f in s  a  la  lin g ü ís t ic a  o  la  f ilo s o f ia  a c -t u a ls . U n  t e m a  e s t r e lla , s i v o le u  d ir -h o  m e -t a f ò r ic a m e n t , e n  e l f ir m a m e n t  d e ls  e s t u d iss o b r e  la  c o m u n ic a c ió  – lit e r à r ia  o  n o . IL·LUSTRACIONS: DANI HERNÁNDEZL A  M E T À F O R A  É S  U N  E S T R I P E R  M O D E L A R  E LC O N E IX E M E N T  D E L  M Ó N9ESCOLA CATALANA n ú m . 4 5 0 M AIG  2 0 0 8CAP  AL CONEIX EM ENTE n el fons la metà fora és un estri per modelar elconeixement del món, configura el magma de la rea-litat – les dades inconnexes, la informació esparsa–  iens h i fa veure un dibuix que la interpreta, que l’afai-ç ona per poder ser entesa. C omprendre és precisamentaixò: integrar les noves dades en el motlle del nostreconeixement previ, de manera que troben el seu llocen l’edifici del coneixement i el desenvolupen amb h ar-monia. P recisament les metà fores faciliten aquesta inte-gració en la mesura que acomoden les noves dades enuna esquema previ. A ixí, podem veure la societat h u-mana com una mena de família immensa, amb grausdiferents de parentiu, fins i tot amb baralles i trets decaïnisme, però amb un origen ú nic i un destí final se-gons els designis del C reador. E n aquest marc, el de lacosmovisió cristiana, h i h a lloc per a la llibertat indi-vidual, per al pecat, per al perdó.P erò h i h a també la possibilitat d’emprar metà foresalternatives que no activen la mateixa interpretació dela realitat. P er exemple, la de la colònia d’insectes – comara formigues o abelles–  organitzada amb disciplina mi-litar per l’h erència biològica, amb una especialitzacióde funcions més inflexible que la de les classes o lescastes, i sense cap evolució h istòrica. E n aquesta con-cepció no h i h a lloc per a la llibertat individual, per alpecat, per a una fraternitat que no sigui la de la disci-plina de la colònia. P odríem continuar, encara. L’h omepot ser vist com un llop per a l’h ome, amb magnifica-ció de l’agressivitat individualista. E n un altre registredistint, Joan V iny oli representava amb mirada tendrala petitesa i la vulnerabilitat h umanes, en uns versoson imaginava els h omes com pollets al corral domès-tic, escalfats per la bombeta enorme del sol. E n tots aquests casos, la metà fora és un mecanis-me que c r e a coneixement, ja que organitza allò infor-me o poc estructurat, instaura relacions conceptuals. Amés, projecta adh erències emotives. P erquè no podemobviar els factors que la intel·ligència emocional posaen joc. La metà fora, pel fet de connectar dos à mbitsd’experiència distints, produeix una mena de conta-minació microbiana. É s a dir, que com a efecte de laprojecció metafòrica d’una esfera de l’experiència a l’al-tra, les coses no sols e s  v e u e n de diferent manera, sinóque també s e  s e n te n de formes diferents. A quest flux de connotacions emocionals és de do-ble direcció: l’à mbit metaforitzant o v e h ic le ( la família,la colònia d’insectes, el llop o els pollets)  encomana lesseves adh erències al tòpic o tema sobre el qual es pro-jecta ( la societat h umana) . P erò, al mateix temps, si unveh icle metafòric s’utilitza h abitualment per represen-tar un tòpic donat, això també el lliga a aquest i per-met que s’h i senti associat a l’h ora de compartir con-notacions. V egem-h o. E l fet que sovint s’h agi metaforitzat lacondició h umana a partir d’exemples d’animals – amés de les il·lustracions esmentades, podríem parlar dela rica tradició dels bestiaris, des dels medievals fins alsversos h umorístics de P ere Q uart–  no és aliè a unacultura on aquells són percebuts com una mena d’és-sers h umans. B estiaris i apòlegs h an pintat els animalsamb certes característiques h umanes ( la generositat sa-crificada envers els fills en el pelicà , o l’estalvi previsoren les formigues) , i això no manca de conseqü ènciesculturals. A questa mena d’antropomorfització, que té unaplasmació esponerosa en la literatura infantil i en l’i-maginari col·lectiu, pot utilitzar-se a l’h ora d’educaren el respecte cap als animals, que comparteixen ambnosaltres el planeta, les faules i les metà fores. P erquèal capdavall la metà fora no és només una e in a  d e  c o -n e ix e m e n t, sinó també una a r m a  d e  p e r s u a s ió  s o c ia l.No debades Sch openh auer asseny alava el seu paper encert tipus d’estratagema dialèctic: quan una idea no téassignada una expressió pròpia i exacta, podem desig-nar-la metafòricament; i aquell que triï la metà fora de-signadora, amb les connotacions corresponents, téguany ada una primera batalla en la lluita dialèctica. P erò h em d’aturar-nos aquí, perquè, ben mirat, ambaquestes apreciacions deixem ja el terreny  estricte delconeixement com a organitzador de la informació i ensendinsem en un altre, més ambiciós encara i mes com-plicat de caracteritzar: el de la saviesa. I això ja són fi-gues d’un altre paner. nNOTA1. M a k in g  tr u th . M e ta p h o r  in  s c ie n c e , U rbana, U niversity  of Illi-nois, 2 0 0 3 .V IC E N T  S A L V A D O Ré s  p r o f e s s o r  d e  F ilo lo g ia  Ca t a la n a  a  la  U n iv e r s it a tJ a u m e  I i e s p e c ia lis t a  e n  An à lis i d e l D is c u r sC O M P R E N D R E  É S  P R E C IS A M E N T  A IX Ò :IN T E G R A R  L E S  N O V E SD A D E S  E N  E L  M O T L L E  D E L  N O S T R E  C O N E IX E M E N T  P R E V I

Metàfores i coneixement

Repositori UJI

http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/18018/29393.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Metàfores i coneixement

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

Repositori UJI