In order to supply the world's growing population, and due to the current climatic situation, the need to improve crop yields and make them more resistant to stress has arisen, particularly, to water stress conditions. Since a few years ago, the use of stimulating substances from the biomass of microalgae and bacteria used in wastewater treatment, has been studied in different plants to increase their productivity. The main objective of this research, is to evaluate the effect of biostimulants from a physical and a chemical extraction of a freeze-dried microalgae biomass (composed majorly by Scenedesmus sp.), on the resistance to water stress of a lettuce (Lactuca sativa L.) plantation of the variety maravilla. As well as the effect of the presence or absence of irrigation in the culture. The plants were distributed in randomized blocks, separated according to irrigation regime (presence and absence of irrigation) and treatment (chemical extraction, physical extraction and control) with 10 replicates for each elemental treatment. The variables studied were chlorophyll content, photosynthetic efficiency, electron transfer rate, fresh weight, dry weight and relative water content. The experiment was divided into an initial phase, a water stress phase where irrigation was withdrawn from half of the plants, and a recovery phase where irrigation was restored. Measurements were taken for each of the variables mentioned above in each phase. Fresh weight and dry weight at harvest were also determined. In the initial phase no differences were detected except for chlorophyll content. In the water stress phase chlorophyll content was higher in plants without irrigation and with biostimulant treatment, photosynthetic efficiency and electron transfer rate were higher with chemical extraction treatment, fresh weight was higher in irrigated plants, dry weight of the chemical extraction group was higher than the control, and relative water content was higher in irrigated plants. In the recovery phase the electron transfer rate was higher in non-irrigated plants, fresh weight and relative water content were higher in irrigated lettuce. At harvest, the fresh weight was higher in irrigated plants. These results show that the use of biostimulants can be useful for crops with lower water availability.Per tal d'abastar a la població mundial que va en augment, i a causa de la situació climàtica actual, ha sorgit la necessitat de millorar el rendiment dels cultius i de fer-los més resistents a les condiciones d'estrès. Des de fa uns anys, s'estudia l'ús de substàncies estimulants procedents de la biomassa de microalgues i bactèries utilitzades pels tractaments d'aigües residuals, en diferents plantes per incrementar la productivitat. Aquest estudi té com a objectiu principal avaluar l'efecte dels bioestimulants procedents d'una extracció física, i una altra de química, de biomassa liofilitzada de microalgues (predominada per Scenedesmus sp.), en la resistència a l'estrès hídric d'un cultiu d'enciams (Lactuca sativa L.) de la varietat maravilla. Així com l'efecte de la presència o absència de reg en el cultiu. Les plantes de l'assaig es van distribuir en blocs a l'atzar, separades segons règim de reg (presència i absència de reg) i tractament (extracció química, extracció física i control), amb 10 rèpliques per cada tractament elemental. Les variables mesurades van ser el contingut de clorofil·la, l'eficiència fotosintètica, la taxa de transport d'electrons, el pes fresc, el pes sec, i el contingut relatiu d'aigua. L'experiment va quedar dividit en una fase inicial, una fase d'estrès hídric on es va retirar el reg a la meitat de les plantes, i una fase de recuperació on se'ls va retornar. Es van prendre mesures de les variables esmentades en cadascuna de les fases i es determinà el pes fresc i pes sec al moment de la collita. A la fase inicial no es van detectar diferències excepte en el contingut de clorofil·la. A la fase d'estrès hídric el contingut de clorofil·la va ser major en plantes sense reg i amb tractament de bioestimulants, l'eficiència fotosintètica i la taxa de transport d'electrons van ser majors al aplicar el tractament d'extracció química, el pes fresc va ser major en plantes amb reg, el pes sec del grup amb tractament d'extracció química va ser més gran que el control, i el contingut relatiu d'aigua va ser major en les plantes amb reg. A la fase de recuperació la taxa de transport d'electrons va ser major en plantes sense reg, el pes fresc i el contingut relatiu d'aigua en canvi van ser majors en enciams amb reg. Al moment de la collita el pes fresc va ser major en plantes amb reg. Aquests resultats mostren que la utilització de bioestimulants podria ser útil per cultius amb una menor disponibilitat d'aigua.Para abastecer a la población mundial que va en aumento, y debido a la situación climática actual, ha surgido la necesidad de mejorar el rendimiento de los cultivos y hacerlos más resistentes a las condiciones de estrés. Des de hace unos años, se estudia el uso de sustancias estimulantes procedentes de biomasa de microalgas y bacterias, utilizadas en tratamientos de aguas residuales, en diferentes plantas para incrementar su productividad. Este estudio tiene como objetivo principal evaluar el efecto de los bioestimulantes procedentes de una extracción física, y otra química, de biomasa liofilizada de microalgas (predominada por Scenedesmus sp.), en la resistencia al estrés hídrico de una plantación de lechugas (Lactuca sativa L.) de la variedad maravilla. Así como el efecto de la presencia o ausencia de riego en el cultivo. Las plantas del ensayo se distribuyeron en bloques al azar, separadas según el régimen de riego (presencia y ausencia de riego) y tratamiento (extracción química, extracción física y control), con 10 réplicas por cada tratamiento elemental. Las variables estudiadas fueron el contenido de clorofila, la eficiencia fotosintética, la tasa de transporte de electrones, el peso fresco, el peso seco, y el contenido relativo de agua. El experimento se dividió en una fase inicial, otra de estrés hídrico donde se retiró el riego a la mitad de las plantas, y una fase de recuperación donde se les devolvió. Se tomaron medidas de las variables mencionadas anteriormente en cada fase, y se determinó el peso fresco y el peso seco en el momento de la cosecha. En la fase inicial no se detectaron diferencias excepto en el contenido de clorofila. En la fase de estrés hídrico el contenido de clorofila fue mayor en plantas sin riego y con tratamiento de bioestimulantes, la eficiencia fotosintética y la tasa de transporte de electrones fueron mayores al aplicar el tratamiento de extracción química, el peso fresco fue mayor en plantas regadas, el peso seco del grupo de extracción química fue más grande que el control, y el contenido relativo de agua fue mayor en las plantas regadas. En la fase de recuperación la tasa de transporte de electrones fue mayor en plantas sin riego, el peso fresco y el contenido relativo de agua en cambio fueron mayores en lechugas regadas. Al momento de la cosecha el peso fresco fue mayor en plantas con riego. Estos resultados muestran que la utilización de bioestimulantes puede ser útil para cultivos con una menor disponibilidad de agua.Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clim
