Aquest estudi ofereix una anàlisi del litigi climàtic davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb especial atenció al cas KlimaSeniorinnen, que marca l’inici d’una nova línia jurisprudencial en aquesta matèria. Aquest pronunciament es basa en la doctrina ambiental prèviament desenvolupada pel Tribunal, però representa una evolució significativa en adaptar alguns dels seus enfocaments a les particularitats del canvi climàtic i incorporar aproximacions innovadores. Per primera vegada, es vincula expressament el canvi climàtic amb la protecció dels drets humans reconeguts en el Conveni Europeu de Drets Humans, concretament els articles 8 (dret al respecte de la vida privada, familiar i del domicili) i 6.1 (dret d’accés a un tribunal). De manera específica, en aquest treball s’examinen les obligacions positives que els Estats han d’assumir en virtut de l’article 8 segons aquest pronunciament, així com els reptes i l’impacte que comporta l’execució de la sentència, sotmesa a la supervisió del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.This study analyses climate litigation before the European Court of Human Rights, with particular focus on the KlimaSeniorinnen case, which marks the beginning of a new line of case law in this area. While building on the environmental doctrine previously developed by the Court, this ruling represents a significant development, adapting certain approaches to the specificities of climate change and introducing innovative perspectives. For the first time, climate change has been explicitly linked to the protection of human rights recognised in the European Convention on Human Rights, specifically Articles 8 (right to respect for private and family life and the home) and 6.1 (right of access to a court). In particular, this paper examines the positive obligations that States must fulfil under Article 8 according to this pronouncement, as well as the challenges and implications arising from the implementation of the judgment, which is subject to supervision by the Committee of Ministers of the Council of Europe.El presente estudio analiza el litigio climático ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, con especial atención al caso KlimaSeniorinnen, que marca el inicio de una nueva línea jurisprudencial en esta materia. Este pronunciamiento se construye sobre la base de la doctrina ambiental previamente desarrollada por el Tribunal, pero representa una evolución significativa al adaptar algunos de sus enfoques a las particularidades del cambio climático e incorporar aproximaciones novedosas. Por primera vez, se vincula expresamente el cambio climático con la protección de los derechos humanos reconocidos en el Convenio Europeo de Derechos Humanos, en particular los artículos 8 (derecho al respeto de la vida privada, familiar y del domicilio) y 6.1 (derecho de acceso a un tribunal). De forma específica, en este trabajo se examinan las obligaciones positivas que los Estados deben asumir en virtud del artículo 8 según este pronunciamiento, así como los desafíos y el impacto que plantea la ejecución de la sentencia, sometida a supervisión por el Comité de Ministros del Consejo de Europa
