L’estudi examina els antecedents i el context de la sol·licitud presentada pel Comitè Maia Kana’an Ts’onot (Guardians dels Cenots) davant les autoritats mexicanes, amb l’objectiu que els cenotes que conformen la Reserva Geohidrològica Anillo de Cenotes siguin reconeguts com a subjectes de drets, i que les comunitats originàries maies siguin reconegudes com els seus guardians. Ateses les similituds amb el cas mexicà, l’estudi analitza els precedents en què, a través de la via judicial, s’han reconegut altres entitats naturals específiques com a subjectes de drets en altres països d’Amèrica Llatina. Finalment, s’examinen dos drets ja reconeguts en la legislació mexicana que podrien enfortir el marc jurídic dels drets de la naturalesa al país: els drets bioculturals de les comunitats indígenes —juntament amb la figura de la "guardianía"—, així com el dret humà a un medi ambient sa.The study examines the context and background of the amparo lawsuit filed by the Comité Maya Kana\u27an Ts\u27onot\u27 (Guardians of the Cenotes) to have the “Anillo de Cenotes” Geohydrological Reserve recognized as a subject of rights - and the members of the Committee as its guardians - and discusses cases in which other Latin American countries have recognized specific natural entities as subjects of rights. In the same vein, it explores two fundamental rights established in Mexican legislation that could strengthen and give content to the rights of nature in Mexico: the biocultural rights of indigenous peoples ––and their relationship with the figure of stewardship–– as well as the human right to a healthy environment. Finally, it reflects on the animal question because of its close relationship with the issues addressed in the study.El estudio examina los antecedentes y el contexto de la solicitud presentada por el Comité Maya Kana’an Ts’onot’ (Guardianes de los Cenotes) ante las autoridades mexicanas, con el objetivo de que los cenotes que conforman la Reserva Geohidrológica “Anillo de Cenotes” sean reconocidos como sujetos de derechos, y las comunidades originarias mayas como sus guardianes. Dadas las similitudes con el caso mexicano, el estudio aborda los precedentes en los que, a través de la vía judicial, se ha reconocido a otras entidades naturales específicas como sujetos derechos en otros países de América Latina. Finalmente, se analizan dos derechos ya reconocidos en la legislación mexicana que podrían fortalecer el marco jurídico de los derechos de la naturaleza en el país: los derechos bioculturales de las comunidades indígenas ––y la figura de la guardianía–—, así como el derecho humano a un medio ambiente sano
