Els estudis de socioonomàstica sobre noms propis (Bucholtz, 2016; Parada, 2020; Enríquez Duque, 2023) i, ocasionalment, sobre topònims (Hill, 2008; Pipitone, 2019; Regan, 2022) mostren que «els noms són elements lingüístics que no només s’utilitzen com a elements identificatius o de referència, sinó que també es fan servir per a acomplir diverses tasques culturalment, socialment i interaccionalment rellevants» (Ainiala i Östman, 2017: 1). La present recerca contribueix a l’escassa literatura sobre socioonomàstica toponímica amb la voluntat de mostrar com la preferència per un topònim o un altre en realitat està motivada pel que el signe (el topònim) indexa (Eckert, 2008), la qual cosa posa de manifest les ideologies lingüístiques dels parlants respecte a elements lingüístics que, en principi, no tindrien cap càrrega política. S’observa com els habitants de Castelló, a la comarca de la Ribera Alta, han cristal·litzat posicions ideològiques (Silverstein, 2003) respecte al català, el valencià i el castellà en els topònims del seu poble natal.2023) and, occasionally, on place names (Hill, 2008; Pipitone, 2019; Regan, 2022) show how “names [are] linguistic elements [not] only employed as identificatory or reference devices but that are also used to accomplish a variety of culturally, socially, and interactionally relevant tasks” (Ainiala and Östman, 2017: 1). The present research contributes to the scarce work on toponymic socio-onomastics with the aim to show how the preference for one toponym or another is, in fact, motivated by what the sign (the toponym) indexes (Eckert, 2008). In this investigation, I focus on speaker attitudes towards place naming, showing the relation between the toponyms for Castelló, a town in the Valencia province, Spain, and its inhabitants’ ideologies. I show how the people of Castelló, in the region of La Ribera Alta, have crystalized ideological stances (Silverstein, 2003) regarding Catalan, Valencian, and Spanish in the toponyms of their hometown
