Cabanellas-Reboredo, M. (Miguel)

Calvo-Manazza, M. (Matias)

Deudero, S. (Salud)

Morató, M. (Mercè)

Vázquez-Luis, M. (Maite)

Álvarez, E. (Elvira)

Catalan

Morato, M. (Mercé)

Calvo-Manazza, M. (Matías)

Repositorio Institucional Digital del IEO

VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears (2013)   293 Soc. Hist. Nat. Balears  Experiència de sembra de juvenils de Pinna nobilis com a proposta de gestió activa   Mercè MORATÓ1, Salud DEUDERO1, Maite VÁZQUEZ-LUIS1, Elvira ÁLVAREZ.2, Miquel CABANELLAS-REBOREDO3, Matias CALVO-MANAZZA3  1Centro Oceanográfico de Baleares-IEO - Muelle de Poniente s/n, apartado 291, Palma de Mallorca 07015, Spain. email: merce.morato@ba.ieo.es 2Asociación Tursiops. C/Pop, 25. Sa Rapita 07639. Spain 3Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC-UIB), Miquel Marquès 21, 07190 Esporles, Mallorca, Spain  Introducció La nacra, Pinna nobilis, és un bivalve de creixement bastant ràpid [5; 6], especialment en l’etapa juvenil, arribant als 20 cm en els dos primers anys de vida [6]. És una espècie hermafrodita, i la seva reproducció es produeix principalment a l’estiu, entre els mesos de maig i setembre, quan s’assenta al medi després d’una fase larvària. Les poblacions de P. nobilis han sofert una regressió les darreres dècades [3], per la qual cosa s’han dut a terme esforços de reintroducció mitjançant la recollida d’individus de talla petita i mitjana a Còrcega [1] i mitjançant la captació de larves a Port-Cros amb individus de Còrcega i de la Costa Brava [7], tot i que el primer experiment de trasplantament de P. nobilis es va fer a Mar Adriàtic a l’any 1995 per Mihailinovic [4]. Aquest estudi avalua la viabilitat de la sembra de juvenils de P. nobilis a dues fondàries diferents i analitza l’èxit de supervivència de la sembra de P. nobilis a la reserva integral de badia de Santa Maria al Parc Nacional Marítim-terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.   Àrea d’estudi L’Àrea de captació larvària comprèn el Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, que pertany a les Illes Balears i està format per una illa principal, Cabrera, sis illes menors i un conjunt d’illots, declarat Parc Nacional l’any 1991 (B.O.E. núm. 103, del 30 d’abril de 1991) amb 8.703 ha marines protegides. La sembra s’ha realitzat a la badia de Santa Maria, reserva integral del Parc Nacional, a praderies de P. oceanica a 10 i 20 m de profunditat.  Materials i mètodes Al voltant de l’Arxipèlag de Cabrera es varen fondejar 15 dispositius artificials d’assentament larvari (DAL), en estructures pre-exitents del projecte CEFAPARQUES. Els DAL consisteixen en dues bosses de malla (1 cm de diàmetres) farcides d’una malla de menor diàmetre, fondejades a 5 m de profunditat (on es produeix el major assentament [2]) a fons predominantment de P. oceanica i arena durant un any (juny 2012-maig 2013). Els individus assentats als DAL foren recol·lectats i mesurats (amplada i llargària màxima).Posteriorment foren sembrats un total de 26 individus, 13 individus a 10 m de profunditat i 13 individus a 20 m de profunditat, repartits aleatòriament en 4 llocs i 3 rèpliques per a cada lloc. Els individus han estat sembrats a fons de praderies de P. oceanica i revisats amb la finalitat d’avaluar la seva supervivència i creixement. Per avaluar la supervivència del juvenils de P. nobilis sembrats s’ha utilitzat un Test T per a mostres independents.  Resultats A les bosses d’assentament s’han trobat individus juvenils de P. nobilis de dimensions de 623,12 mm ± 302,37(SD) de longitud màxima i 266,19 mm ± 120,02 (SD) d’amplada màxima. S’observen desviacions estàndard molt elevades per la presència d’individus de talles grosses (amplada màx.= 455 mm) i de talles petites (amplada mín= 44 mm); que segurament responen a dos períodes de reproducció (estiu i hivern). S’han trobat juvenils de P. nobilis a 5 dels 15 DAL fondejats, que no han sofert cap incidència al llarg del fondeig. Dos dels dispositius han presentat un major assentament larvari del bivalve P. nobilis, el 92,31% del juvenils de P. nobilis assentats en els dispositius corresponen a fons de P.  oceanica. Segons els resultats, la taxa de supervivència mitjana per profunditat és major a les rèpliques de 10 metres de profunditat, amb una mitjana de supervivència de juvenils vius a la primera revisió del 56,25 %, en VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears (2013)   294 Soc. Hist. Nat. Balears  front dels 37,5 % de mitjana a 20 metres de profunditat, i un error menor a les rèpliques de 10 m que indica una major similitud entre les mostres (Fig. 1)    Fig. 1. Percentatge de supervivència dels individus juvenils de P. nobilis sembrats a la primera revisió a 10 i 20 m de profunditat.  Discussió S’ha realitzat la primera experiència de sembra de juvenils de Pinna nobilis al medi natural a les Illes Balears. A més, aquesta experiència pot ser d’utilitat per a futurs estudis, i servir com a antecedent per a la sembra de juvenils a zones desprovistes d’adults reproductors com a mesura de gestió activa. Els DAL han resultat ser un mètode d’assentament larvari  útil per a la captació de  P. nobilis a l’Arxipèlag de Cabrera, no obstant, l’assentament larvari ha estat molt variable a nivell espacial. Així, les zones de reserva integral no han presentat assentament larvari, tot i que hi ha una presència elevada d’individus adults, per la qual cosa factors com ara la predació en les primeres fases de desenvolupament poden condicionar l’èxit del l’assentament larvari de P. nobilis. S’ha obtingut una supervivencia elevada dels individus juvenils sembrats, per la qual cosa sembla que la sembra de juvenils és una técnica prometedora per a aquesta espècie. Els organismes morts trobats durant les revisions podrien estar associats a un gasteròpode perforador de la família Naticidae. Amb el seguiment d’aquesta prova pilot, en un horitzó de temps adequat a la biologia de l’espècie, es podrien elaborar mesures de conservació per a l’espècie. D’aquesta manera, i per a futures experiències, seria aconsellable l’ús de gàbies d’exclusió de depredadors per a augmentar els percentatges de supervivencia dels juvenils de P. nobilis sembrats.  Agraïments Aquest estudi s’ha pogut dur a terme gràcies als Projectes "Estado de conservación del bivalvo amenazado Pinna nobilis en el Parque Nacional del Archipiélago de Cabrera” (024/2010) i  “Identificación y caracterización de hábitats de preferencia para la puesta y el alevinaje de cefalópodos de importancia comercial”, CEFAPARQUES (458/2011).  Referències 1- De Gaulejac B. & Vicente N. 1990. Ecologie de Pinna nobilis (L.) mollusque bivalve sur les cotes de Corse. Essais de transplantation et experiences en milieu contrôlé. Haliotis 10, 83-100. 2- Deudero S. & Cabanellas-Reboredo M. 2008. Informe Acción Especial: Desarrollo de técnicas para evaluar juveniles del bivalvo endémico Pinna nobilis mediante dispositivos de asentamineto larvario. 3- García-March J. R. 2005. Aportaciones al conocimiento de la biología de Pinna nobilis Linneo, 1758 (Mollusca, bivalvia) en el litoral Mediterráneo Ibérico. Tesis de Doctorado. Universitat de Valencia. 4- García-March J. R. & Vicente N. 2006. Protocol to study and monitor Pinna nobilis  populations within marine protected areas.  MedPAN-Interreg IIIC-project.  VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears (2013)   295 Soc. Hist. Nat. Balears  5- Richardson C. A:, Kennedy H., Duarte C. M., Kennedy D. P, Proud S. V. 1999. Age and  growth of the fan mussel Pinna nobilis from south-east Spanish Mediterranean seagrass (Posidonia oceanica) meadows. Marine Biology, 133, 205-212.  6- Richardson C. A., Peharda M., Kennedy H., Kennedy D. P., Onofri V. 2004. Age, growth rate and season of recruitment of Pinna nobilis (L) in the Croatian Adriatic determined from Mg :Ca and Sr : Ca Shell profiles.  Journal of Experimental Marine Biology and Ecology, 299, 1-16. 7- Vicente N. 2003. Présentation general. 7-16. La grande nacre de Méditerranée Pinna nobilis. Présentation general. 7-16.  En: Premier Séminaire International sur la grande nacre de Méditerranée: Pinna nobilis. Memoires de l’Institut Oceanographique Paul Ricard. 

Experiència de sembra de juvenils de Pinna nobilis com a proposta de gestió activa

Morato, Mercé

Deudero, Salud

Vázquez-Luis, Maite

Álvarez, Elvira

Cabanellas-Reboredo, Miguel

Calvo-Manazza, Matías

Digital.CSIC

http://www.repositorio.ieo.es/e-ieo/bitstream/10508/9424/1/2013_Morato%20et%20al_sembra%20juvenils%20Pinna_JMA.pdf

Experiència de sembra de juvenils de Pinna nobilis com a proposta de gestió activa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositorio Institucional Digital del IEO

Digital.CSIC