Alemany, F. (Francisco)

Cortés-Delgado, M.D. (María Dolores)

García-García, A. (Alberto)

González-Pola, C. (César)

Jansá, J. (Javier)

López-Jurado, J.L. (José Luis)

Ramírez-Cárdenas, T. (Teodoro)

Rodríguez, J.M. (José María)

Vélez-Belchí, P. (Pedro)

Catalan

Alemany, Francisco

Rodríguez, José María

García-García, Alberto

López-Jurado, José Luis

Vélez-Belchí, Pedro

González-Pola, César

Jansá, Javier

Cortés-Delgado, María Dolores

Ramírez-Cárdenas, Teodoro

Digital.CSIC

Distribució i abundància de larves de túnids al mar Balear en relació a estructures hidrogràfiques de mesoescala

Repositorio Institucional Digital del IEO

IV Jornades de Medi Ambient de les llles Balears (2004) Distril;mció i abundancia de larves de túnids al Mar Balear en relació a estructures hidrogra:fiques de mesoescala ALEMANY, F., J.M. RODRÍGUEZ, A.GARCÍA, J.L. LÓPEZ-JURADO, P. VÉLEZ, C. GONZÁLEZ-POLA, X. JANSÁ, L.CORTÉS i T. RAMÍREZ Instituto Español de Oceanografia. Centro Oceanográfico de Baleares. Muelle de Poniente sin. 07015. Introducció Els túnids en general son especies de gran importancia ecologica, pe! seu caracter de predadors apicals a !'ecosistema pelagic oceanic, i comercial, amb captures mundials que han passat d'unes 100000 tones anuals de rnitjana als anys 50 a unes 700000 la passada decada. Aquest constant augment de la pressió pesquera, estimulat per l'alt valor economic que han assolit algunes d'aquestes especies, ha conduit a situacions de clara sobreexplotació. Un exemple paradigma.tic és el de la principal especie objectiu d'aquest estudi, la tonyina de l' Atlántic nord (Thunnus thynnus thynnus), amb una biomasa estimada de reproductors que DD arriba al 20% de la que existia fa dues decades. El seu extraordinari valor comercial (fins a 200 euros/kg), motivat perla gran demanda del mercatjapones, ha fet que els darrers anys s'hagi desenvolupat al Mediterrani, la zona de posta de l'estoc oriental de !'especie, una gran indústria al voltant de la seva captura i comercialització; que no només implica moderns i ben equipats vaixells de pesca amb suport aeri, sino remolcadors que transporten gabies que permeten dur els exemplars vius a gabies flxes costaneres, on són engreixats fins al moment optim pera la seva exportació. Malgrat l'establiment de quotes de captura la situació de l'estoc continua essent molt perillosa, per la qual cosa resulta imprescindible disposar de la major quantitat d'informació científica possible, tant sobre la pesquería com sobre la biologia i ecología de !'especie, que permeti dissenyar i establir mesures de conservació que garanteixin la sostenibilitat del recurs. Des de fa temps s'ha dedicat un gran esfor9 d'investigació a aquesta especie; pero pocs treballs s'han centrat en els estadis larvaris (Scaccini et al., 1970; Duclerc et al., 1973, Dicenta & Piccineti, 1975, Dicenta, 1977, Dicenta & Piccineti, 1980a; 1980b; Tsuji et al., 1996), encara que aquest periode sigui critic en la dinamica de les poblacions de peixos (Cushing, 1975). Per tal de superar aquesta manca de coneixements, la ICCAT (comissió internacional responsable de la gestió de les pesqueries de grans pelagics) va recomanar, en la seva sesión plenaria de 1999, aprofundir en l'estudi de l'ecologia larvaria del T. thynnus. Atenent a aquesta demanda l'IEO va posar en marxa l'any 2001 en aigües de les Balears, una de les principals zones de posta de !'especie, el projecte TUNIBAL, amb l'objectiu de determinar la influencia dels factors ambientals sobre el procés de reclutament. En aquest treball presentam alguns dels primers resultats d'aquest projecte, concretament la distribució i abundancia de les dues especies del genere Thunnus presents a les nostres aigües: la tonyina (T. thynnus) i el bonítol del nord (Thunnus alalunga), relacionant-la ambles situacions hidrografiques observades respectivament l'any 2001 i 2002. Material i metodes Les campanyes es van realitzar amb el B/O Vizconde de Eza, de la SGPM, entre el 16/06 i el 07107 el 2001 i el 07/06 i el 30/06 el 2002, mostrejant un area d'unes 200 x 120 milles al voltant de les Balears. Les estacions hidrografiques/planctoniques es varen situar als no des d'una malla regular de 1 Oxl O milles. A cada una es va fer un perfil amb CTD (Sbe911+), enregistrant temperatura, conductivitat, pressió, fluorescencia i turbidesa, entre superficie fins 300 o 650 dbar. Es varen prendre mostres d'aigua amb botelles Niskin a O, 25, 50, 75, 100, 150 and 200 m, i a la profunditat de maxima fluorescencia, per a determinació d'oxigens i nutrients. La clorofiHa a es va estimar a les profunditats de Om, 25m i a la del maxim de fluorescencia. També es va mesurar en continuu la temperatura i la salinitat a 5 metres, mitjan9ant un termosalinograf Seabird 21. A aquestes mateixes estacions es varen fer pesques verticals de microzooplancton amb una xarxa doble tipus CalVet de 20 cm de diametre de boca, equipada amb malles de 55 rnicres. Una replica es va fixar amb formol i l'altra, després de separar-la per filtració a bord en fracció de 55-200 micres i > 200 micres, va ser congelada. També es varen realitzar pesques oblicues de mesozooplancton entre 100 m i superficie amb xarxes tipus Bongo de 60 cm de diametre de boca equipades amb malles de 250 micres, mantenint la velocitat del váixell a 2 nusos , baixant a 50 rn/min i recuperant a 20 rn/rnin. Les dues repliques es varen fixar en aigua de mar amb formol al 4% tamponat amb bórax. Aquestes mostres s'han utilitzat per a la determinació de biomasses de messozooplancton i pera la determinació quantitativa de !'abundancia i la distribució de larves de túnids, així coro per fer estudis complementaris d'altres grups planctonics. A zones on se varen detectar 229 Soc. Hist. Nat. Balears IV Jornades de Medi Ambient de les !/les Ba/ears (2004) concentracions importants de larves de tonyina es varen realitzar pesques complementaries a punts intermedis entre nodes de la malla de referencia. També als punts intermitjos entre estacions situats en la ruta del vaixell es varen fer de forma sistematica pesques horitzontals subsuperficials de zooplancton, amb xarxes tipus Bongo de 90 cm de diametre de boca i equipades amb malles de 1 mm, de 1 O minuts de durada i a una velocitat de 2.5 nusos. L'objectiu d 'aquestes pesques era capturar el major nombre possible de larves de túnids per dura terme les analisi de creixement mitjarn;:ant lectura d ' increments diaris en otolits i analisi de condició larvaria via determinación del ratio ARN/ADN. Les larves de túnids presents en aquestes mostres van ser immediatament separades i identificades a bord, mesurades amb un sistema d'analisi d ' imatge i conservades en nitrogen líquid . Resultats i conclusions En aquest treball es presenten els primers resultats obtinguts de l'analisi d'una de les repliques obtingudes amb les Bongo 60. L 'any 2001 es varen cubrir 185 estacions i l'any següent 209. Només a les mostres de Ja replica ldels Bongo 60 es varen identificar l'any 2001 un total de 104 (16 de les quals eren larves amd sac viteli, LSV) larves de T. thynnus i 128 (42 LSV) de T. alalunga, mentres que el 2002 varen ser 326 (l 72LSV) i 67(19LSV) respectivament. Només aquestes dades en valors absoluts permeten extreure una primera conclusió, i és la confirmació del mar Balear com una important area de posta d'aquestes dues especies. A efectes comparatius cal destacar que a les campanyes ictioplanctoniques dirigides al mostreig de túnids que !'agencia nordamericana NOAA duu a terme des de fa més de vint anys cubrint tot el nord del mar Carib, zona de posta del estoc occidental de !'especie, es capturen de mitjana menys de 20 larves. Les diferencies en les proporcions entre especies i entre larves amb sac vitelí i larves més desenvolupades a ambdues pot atribuir-se a la diferencia en les dates de realització de les campanyes, magnificada per les anomales condicions hidrografiques de l' any 2002. La campanya del 2001 va comern;:ar a mitjans juny, amb unes temperatures superficials ja típicament estival i quan ja s'avia iniciat la posta de les dues especies. Aixó explicaria la major abundancia relativa de larves més desenvolupades i la major proporció de Jarves de T. alalunga, especie que amb el pie de posta posterior al de T. thynnus. -2.8 30' -3 40°N -3.2 30' -3.4 -3 .6 39°N -3.8 30' -4 38°NlºE 2°E 3°E 4°E 5°E -4.2 

http://www.repositorio.ieo.es/e-ieo/bitstream/10508/5582/1/Alemany_etal_2004.pdf

Distribució i abundància de larves de túnids al mar Balear en relació a estructures hidrogràfiques de mesoescala

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Digital.CSIC

Repositorio Institucional Digital del IEO