Per poder comprendre que és un deficient psíquic, primer s’han de
conèixer paràmetres com normalitat, superdotat i ”borderline”. Un
cop arribat aquest punt es començarà a definir el terme deficient
psíquic. Per completar-la s’han de tenir en compte diferents factors
crítics, com pot ser la etiologia, les limitacions i les habilitats
afectades. Així es podrà entendre i comprendre la magnitud que
pren. És per això i per la mancança d’atenció rebuda, que s’ha
estudiat els pacients amb deficiències psíquiques, per poder crear
un protocol d’avaluació optomètrica. S’han estudiat diversos
protocols i guies clíniques arribant a la conclusió que no n’hi ha cap
que treballi amb la persona i les seves necessitats. Tots atenen a
l’afectació, patologia o problema, però cap es preocupa de la millor
opció per solucionar l’error refractiu en qüestió. Posat que són
persones molt limitades, s’ha de facilitar la seva interacció amb
l’ambient que els envolta, per tant el protocol creat vol facilitar
aquest fet, tenint en compte les seves activitats diàries i els factors
crítics de cada pacient. Els resultats han sigut positius, doncs s’han
complert els principals objectius, fent partícip a tots els lectors
d’aquesta mancança d’atenció que reben els discapacitats psíquics.
Inclús s’han creat dos línies de continuïtat, per futurs projectes que
vulguin seguir treballant-hi
