La visió estereoscòpica és l’habilitat que ens permet diferenciar les distàncies relatives dels objectes respecte el punt de vista del observador i entre altes objectes mitjançant la visió binocular. En els darrers anys la tecnologia ha experimentat un important gir al voltant de la recreació de l’experiència tridimensional tant en el cinema com en les petites pantalles. L’estudi intenta analitzar si la sensibilitat de l’atenció visual es veu deteriorada quan s’augmenta la demanda de convergència i d’acomodació, ja que es coneix que en la visualització d’estímuls 3D la discrepància entre el pla on es creuen els eixos visuals i on s’enfoca és un dels factors principals condicionants que genera, en algunes ocasions, astenopia i malestar. Per a la realització del estudi s’ha utilitzat el “bdpq3D” un programa informàtic que permet mesurar el nivell d’atenció visual a partir de la recerca visual i la detecció d’estímuls anaglífics. S’ha triat una mostra de 16 subjectes d’entre 22 i 24 anys. El test ha estat realitzat en tres condicions d’observació diferents (condicions naturals, amb un augment de la demanda de vergències i amb un augment de la demanda acomodativa), i per dues distàncies de visualització (50 i 80 cm). A partir del nombre d’encerts i omissions de cada observador, s’ha calculat la sensibilitat per cada la condició i distància; demostrant els resultats que la condició visual no té cap repercussió sobre l’atenció visual, mentre que la disminució de la distància d’observació sembla reduir la sensibilitat de l’atenció visual
