A Canet de Mar, per primer cop en tot l'Estat Espanyol, les dones canetenques van ser les primeres en exercir el seu dret a vot en un referèndum. L'acte es celebrà el 16 d'abril de 1933 per decidir la concessió d'un préstec per la construcció  d'un mercat municipal per a la poblaci

Jover Martín, Maria

Jové i Martín, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

53
Dones amb història al Maresme
LA PRIMERA VEGADA QUE VAN VOTAR 
LES DONES A CANET
MARIA JOVER I MARTÍN
El diumenge, 16 d’abril de 1933, ara fa justament 83 anys les dones canetenques van 
poder exercir el seu dret de vot per primera vegada. Aquest fet no només fa significar un gran 
pas per totes aquestes canetenques, sinó també fou un gran esdeveniment per tothom, ja 
que va ser el primer cop que a Espanya s’exercia el dret de vot en caràcter de sufragi univer-
sal, és a dir, el dret de votar en dones i homes. 
El sufragi universal femení a Espanya va arribar molt més tard que a la resta dels sues 
veïns europeus. Per exemple, a Alemanya es va concedir el 1919 o a Dinamarca on des del 
1908 les dones majors de 25 anys i que paguessin impostos ja podien votar. 
A Espanya aquesta lluita s’havia sempre vist limitada sobretot per la gran influència de l’Es-
glésia catòlica espanyola i el concepte d’una dona bona, servil i domèstica, la qual no tenia 
dret ni paraula sense un home al costat. Però a inicis del segle XX aquesta imatge va canviar, 
o més ben dit, es va voler desemmascarar. Aquest moviment femení es va centrar sobretot 
en els propis drets de les dones com a éssers humans, no tan en una participació política 
sinó més aviat en millorar les condicions socials i els drets en educació, sanitat i laborals. Així 
és crearen el Institut de la dona (1920) o la Federació Sindical d’Obreres (1912).
En aquests temps on comença a créixer i a assentar-se aquest moviment femení a Es-
panya es declara la Segona República, i es començava a plantejar com seria aquesta nova 
Constitució liberal que s’havia de redactar; la qual finalment va ser aprovada el desembre 
del 31, on s’aprovava l’equilibri de sexes en drets electorals a persones majors de 23 anys. 
Es comencen a plantejar i a valorar molt positivament una modificació o un canvi en el que 
respectava a la igualtat de sexes. A Canet de Mar també es començava a comentar aquest 
pas endavant que tan marcaria per el futur del país, però la gran resistència de la oposició i 
les seves discrepàncies emmarcarien el procés.
El vot va arribar a Canet per un motiu, que va solucionar un gran problema que des de 
feia anys s’anava deixant en segon pla. La construcció d’un mercat públic. El propi govern 
republicà format per la coalició d’esquerres Acció Catalana Republicana, la BCR (Bloc Català 
Republicà) més conegut futurament com ERC i USC, tenia una visió de canvi i de futur, i des 
del inici del mandat s’iniciaren grans projectes que volien modificar i millorar el poble, i en el 
cas que ens interessa també, tornar a promoure la construcció del mercat.
El govern presidit per l’alcalde Josep Fors i Vidal, es va centrar sobretot en les necessitats 
en caire de serveis i sanitat que el poble necessitava. Així que durant els anys del seu man-
dat va reobrir l’Escola Montessori, anteriorment oblidada, va iniciar l’ampliació de l’Escola 
de Teixits de Punt, va promoure l’enllumenament dels carrers i la creació de desaigües i 
54
X Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Arenys de Munt
l’asfaltat de carrers que ho necessitaven. Així va tornar a aparèixer el tema del mercat, un 
projecte que portaria dos solucions al poble, l’aparició d’un lloc fixe i físic de comerç i a la 
vegada promocionar la construcció per promoure el gran atur que hi havia en la branca de 
construcció al poble. 
El primer oferiment o proposta a la construcció d’un mercat va iniciar-se el 1916,  però els 
propis botiguers i el partit de la dreta monàrquica negaven la necessitat d’aquesta construc-
ció, la qual només suposava una despesa inútil pel poble i, segurament, un perjudici vers els 
comerciants locals. On amb tan sols la ocupació de la Plaça Macià on es situava el mercat 
diari al aire lliure, o més ben dit, a les immediacions de les botigues dels comerciants que 
sobretot es queixaven de la creació del mercat com a edifici. Aquests mateixos opositors 
comerciants ja havien fet tirar a terra la tan coneguda Torre Macià per tenir un espai més 
ampli per així poder situar el mercat diari a prop dels seus establiments, ja que fins aquell 
moment s’havia fet en el carrer Castanyer i el carrer Gran de la Vila. Aquesta gran oposició 
per part de la Unió Gremial, va fer que el projecte es deixes de banda, tot i que no se’n havia 
deixat de debatre, ja que els botiguers també van proposar cobrir la Plaça Macià o fins hi tot 
construir-lo en les pròpies escoles de la vila del Carrer Font i cases del Carrer ample perquè 
així donés als dos carrers, però sempre es van acabar desestimant.1  
Finalment l’alcalde Josep Fors va tornar a plantejar el tema i va començar a organitzar el 
projecte i a on es situaria. Havia de ser en un lloc que fos per la perifèria del centre i sobretot 
que no planteges un problema en tema espai. Van sorgir diferents espais i es van projectar 
diverses idees on la majoria suposava el enderrocament de cases. Posem d’exemple una de 
les propostes més curioses, la qual suposava un gest de complicitat a aquells comerciants 
que tan apassionadament havien rebutjat l’aparició d’un mercat fora de les immediacions 
de la Plaça Macià. On es proposava fer una plataforma o una espècie de terrassa al costat 
de l’església aprofitant el desnivell i una entrada per la plaça Macià i el mateix carrer Sant 
Jaume. 
        
        2
1 Mas Gibert, Xavier. Amat i Teixidó, Jordi. Canet de Mar 1898-1936. De la Guerra de Cuba a la Guerra Civil. 2012, Edicions Els Dos 
Pins. Pàg. 109-112
2 Esbós del projecte del mercat adjacent a l’església. (Foto Carles Sàiz)
55
Dones amb història al Maresme
Però cap dels projectes va convèncer tan com el que seria el definitiu. Aquest últim su-
posava construir-lo una mica allunyat del que era el centre de la població, però es feia des 
d’una visió de futur. Es plantejava localitzar el mercat en el que es coneix com la pujada del 
Cementiri i el carrer Pubilles, a la Riera Buscarons. Això suposava el mínim enderroc de ca-
ses, ja que tan sols n’hi havia unes quatre gairebé, i tot el que restava eren eixides i hortes.3 
Així finalment es decidí on es situaria aquest famós mercat, el projecte ja s’havia iniciat. 
Planejaren que el arquitecte Pere Domènech i Roura, fill del famós Lluís Domènech i Monta-
ner, s’encarregués del designi dels plànols i també s’iniciaren els tràmits per la expropiació de 
les cases. Un cop tot executat, el projecte es va estimar en un cost d’unes 250,000 pessetes 
aproximadament. Uns diners que el propi ajuntament no disposava, però que estava disposat 
a tirar endavant. Així que havien de demanar un préstec, però aquesta idea no era del grat de 
tothom, ja que suposava un deute que no tot el poble n’estava convençut. Així doncs, neces-
sitaven algun acte que els recolzes i els donés la força suficient per engegar el projecte i tirar 
endavant el préstec. És d’aquí on es decideix executar un plebiscit municipal on els propis 
ciutadans decidirien si es demanava aquest préstec per la construcció del famós mercat. A la 
vegada, qui millor que participes que les dones canetenques en les votacions? La veritat que 
a part de ser una acció des del punt de vista liberal i de lluita pels drets universals, també era 
un punt a favor per propi govern. Ja que les més interessades en l’aparició d’un mercat eren 
les pròpies canetenques, les quals eren les encarregades de les feines domèstiques i so-
bretot de la compra. La construcció d’un edifici en condicions favorables, tan atmosfèriques 
com sanitàries, comportava un luxe per aquestes dones encarregades de les feines de la llar. 
Així que és com les dones per primer cop en tot l’Estat van decidir que podrien donar el seu 
vot i veu en un referèndum. El 16 d’Abril de 1933, Canet va celebrar aquest famós plebiscit on 
també es celebrà un acte tan reivindicatiu i a la vegada tan necessari, com fou que per primer 
cop en tota la història espanyola les dones van poder donar el seu dret constitucional al vot. 
Com ja he esmentat la nova Constitució havia estat aprovada, i el dret a vot en equilibri 
de sexes era legal, només s’havia de posar en marxa. A Espanya i a Catalunya la resta de 
dones van haver d’esperar fins a les eleccions generals del novembre del 1933, mentre que 
a Canet de Mar ens avançàvem uns set mesos. El propi plebiscit no va estar excepte de con-
còrdia i va suposar un gran impacte pel poble. Dos dones van ser les màximes impulsores de 
que s’exercís el dret femení, Emília Domènech i Conxita Gibert, les quals eren mestres del 
poble i on també foren les primeres dones en presidir les meses electorals en unes eleccions 
municipals  o referèndum a Espanya i Catalunya. Aquestes mateixes dones van ser les que 
van prendre el paper d’encarregar-se de que totes les canetenques exercissin el deu dret a 
vot. Cal a dir que no totes pensaven com elles, encara la visió de la dona submisa estava 
en la pròpia ment d’elles mateixes, i moltes van rebutjar aquest acte; altres també es van 
veure impedides per l’enuig dels seus marits i familiars que no veien en bons ulls que una 
dona pogués decidir. Fins hi tot s’explica, que alguns marits que van acompanyar les seves 
3 Saiz, Carles. Quan les dones de Canet van ser les primeres a votar. El Sot de l’Aubó · XII · 44 (2013) · Pàg. 17-20 
56
X Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Arenys de Munt
dones a votar van ser titllats de babaus o calçasses per ser les dones les que portaven els 
pantalons a casa i no ells. 
 
                       4
Fora del cas anecdòtic, l’acte es celebrà, i va transcórrer en normalitat i sense entrebancs. 
Finalment 1705 persones van votar d’un total de 3020 persones adscrites al cens electoral, 
concretament van participar unes 960 dones i uns 645 homes (cal a dir que el nombre de 
població femenina era bastant més elevat que el masculí). D’aquestes 1133 van votar a favor 
del préstec i 572 en contra. Finalment s’acceptava i es tenia el suport de la ciutadania perquè 
aquest famós mercat es construís. 
D’aquesta manera es va concedir el préstec a la Caixa de Pensions i es van iniciar els 
tràmits per la construcció del edifici i la contractació dels treballadors obrers del mateix poble. 
Un acte que no nomes va suplir una necessitat que era tan necessitada pel poble, com era 
la construcció d’un mercat, que també comport[a un esdeveniment tan important pel poble i 
també per la resta del Estat com fou que per primer cop es fes us del vot femení. 
Bibliografia
Mas Gibert, Xavier. Amat i Teixidó, Jordi. Canet de Mar 1898-1936. De la Guerra de Cuba 
a la Guerra Civil. 2012, Edicions Els Dos Pins
Saiz, Carles. Quan les dones de Canet van ser les primeres a votar. El Sot de l’Aubó ·XII· 
44 (2013). Pàg. 17-20
Nash, Mary. Feminisme català i presa de consciència de les dones, Revista Literatures, 
Núm. 5 (Segona època)
4 Les dos mestres Emília Domènech i Conxita Gibert.


La primera vegada que van votar les dones a Canet

27
La primera vegada
que van votar
les dones de Canet
A Canet de Mar, per primer cop en tot
l’Estat Espanyol, les dones canetenques
van ser les primeres en exercir el seu dret
a vot en un referèndum. L’acte es celebrà
el 16 d’abril de 1933 per decidir la
concessió d’un préstec per la construcció
d’un mercat municipal per a la població.
Paraules clau: Dret, vot, femeni, sufragi universal, Canet de
Mar, mercat, dones.
l diumenge 16 d’abril de 1933, ara fa
justament 83 anys, les dones canetenques
van poder exercir el seu dret de vot per pri-
mera vegada. Aquest fet no només fa signi-
ficar un gran pas per totes aquestes canetenques,
sinó que també fou un gran esdeveniment per
tothom, ja que va ser el primer cop que a Espanya
s’exercia el dret de vot en caràcter de sufragi uni-
versal, és a dir, el dret de votar en dones i homes.
El sufragi universal femení a Espanya va arribar
molt més tard que a la resta dels seus veïns europeus.
Per exemple, a Alemanya es va concedir el 1919 o a
Dinamarca on des del 1908 les dones majors de 25
anys i que paguessin impostos ja podien votar.
A Espanya aquesta lluita sempre s’havia vist limi-
tada sobretot per la gran influència de l’Església
Catòlica espanyola i el concepte d’una dona bona,
servil i domèstica, que no tenia dret ni paraula sense
un home al costat. Però a inicis del segle XX aquesta
imatge va canviar, o més ben dit, es va voler
desemmascarar. Aquest moviment femení es va cen-
trar sobretot en els propis drets de les dones com a
éssers humans, no tant en una participació política
sinó més aviat en millorar les condicions socials i
els drets en educació, sanitat i laborals. Així és
crearen l’Institut de la dona (1920) o la Federació
Sindical d’Obreres (1912).
En aquests temps, en què comença a créixer i
assentar-se aquest moviment femení, a Espanya es
declara la Segona República, i es comença a plantejar
E
The first time that women voted in Canet de Mar
Maria Jover Martín
Centre d’Estudis Canetencs
Women in Canet de Mar were the first
in Spain to exercise the right to vote
when they did so in a
referendum. This took place on 16th
April 1933 to decide on the granting
of a loan to build a municipal market
for the town.
Key words: rights, female vote, universal suffrage, Canet
de Mar, market, women.
com seria aquesta nova Constitució liberal que
s’havia de redactar; que finalment va ser aprovada
el desembre del 31, amb l’equilibri de sexes en drets
electorals a persones majors de 23 anys. Es comença
a plantejar i a valorar molt positivament una
modificació o un canvi en el que es respectava la
igualtat de sexes. A Canet de Mar també es
començava a comentar aquest pas endavant que tant
marcaria el futur del país, però la gran resistència
de l’oposició i les seves discrepàncies emmarcarien
el procés.
El vot va arribar a Canet per un motiu que va solu-
cionar un gran problema que des de feia anys s’anava
deixant en segon pla: la construcció d’un mercat
públic. El propi govern republicà, format per la
coalició d’esquerres Acció Catalana Republicana, la
BCR (Bloc Català Republicà) més conegut
posteriorment com ERC i USC, tenia una visió de
canvi i de futur, i des de l’inici del mandat s’iniciaren
grans projectes que volien modificar i millorar el
poble, i en el cas que ens interessa també, tornar a
promoure la construcció del mercat.
El govern presidit per l’alcalde Josep Fors i Vidal,
es va centrar sobretot en les necessitats de serveis
i sanitat que mancaven al poble. Així que durant els
anys del seu mandat va reobrir l’Escola Montessori,
anteriorment oblidada, va iniciar l’ampliació de
l’Escola de Teixits de Punt, va promoure
l’enllumenament dels carrers i la creació de desaigües
i l’asfaltat de carrers que ho necessitaven. Va tor-
El Sot de l’Aubó · XV · 56 (2016) · p. 27-29 © Centre d’Estudis Canetencs
28
nar a aparèixer el tema del mercat, un projecte que
portaria dues solucions al poble, l’aparició d’un lloc
fixe i físic de comerç i a la vegada promocionar la
construcció per solucionar el gran atur que hi havia
en la branca de construcció al poble.
El primer oferiment o proposta a la construcció
d’un mercat va iniciar-se el 1916, però els propis
botiguers i el partit de la dreta monàrquica negaven
la necessitat d’aquesta construcció, dient que
suposava una despesa inútil pel poble i, segurament,
un perjudici vers els comerciants locals. Amb
l’ocupació de la Plaça Macià, on es situava el mercat
diari a l’aire lliure, o més ben dit, a les immediacions
de les botigues dels comerciants, aquests sobretot
es queixaven de la creació de l’edifici del mercat.
Aquests mateixos opositors comerciants ja havien
fet tirar a terra la tan coneguda Torre Macià per
tenir un espai més ampli per així poder situar el
mercat diari a prop dels seus establiments, ja que
fins aquell moment s’havia fet al carrer Castanyer i
el carrer Gran de la Vila. Aquesta gran oposició per
part de la Unió Gremial, va fer que el projecte es
deixés de banda, tot i que no s’havia deixat de
debatre, ja que els botiguers també van proposar
cobrir la Plaça Macià o, fins i tot, construir-lo en les
pròpies escoles de la vila del Carrer Font i cases del
Carrer Ample perquè així donés als dos carrers, però
sempre es van acabar desestimant.1
Finalment l’alcalde Josep Fors va tornar a plantejar
el tema, va començar a organitzar el projecte i a
definir on es situaria. Havia de ser en un lloc de la
perifèria del centre i sobretot que no plantegés un
problema d’espai. Van sorgir diferents localitzacions
i es van projectar diverses idees, la majoria de les
quals suposaven l’enderrocament de cases. Posem
d’exemple una de les propostes més curioses, que
suposava un gest de complicitat a aquells comerciants
que tan apassionadament havien rebutjat l’aparició
d’un mercat fora de les immediacions de la Plaça
Macià, on es proposava fer una plataforma o una
espècie de terrassa al costat de l’església aprofitant
el desnivell i una entrada per la plaça Macià i el
mateix carrer Sant Jaume. 2
Però cap dels projectes va convèncer tant com el
que seria el definitiu. Aquest últim suposava cons-
truir-lo una mica allunyat del centre de la població,
però es feia des d’una visió de futur. Es plantejava
localitzar el mercat en el que es coneix com la puja-
da del Cementiri i el carrer Pubilles, a la Riera
Buscarons. Això suposava el mínim enderroc de ca-
ses, ja que tan sols n’hi havia quatre i tot el que
restava eren eixides i hortes.3
Finalment es decidí on es situaria aquest mercat i
el projecte ja s’havia iniciat. Planejaren que
l’arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís
Domènech i Montaner, s’encarregués del disseny dels
plànols i també s’iniciaren els tràmits per
l’expropiació de les cases. Un cop executat, el cost
del projecte es va estimar en 250.000 pessetes
aproximadament, uns diners que el propi ajuntament
no disposava, però que estava disposat a tirar
endavant. Així que havien de demanar un préstec,
tot i que aquesta idea no era del grat de tothom, ja
que suposava un deute del que no tot el poble
n’estava convençut. Així doncs, necessitaven algun
acte que els recolzés i els donés la força suficient
per engegar el projecte i tirar endavant el préstec.
És d’aquí on es decideix executar un plebiscit muni-
cipal on els propis ciutadans decidirien si es
demanava aquest préstec per la construcció del
mercat. A la vegada, qui millor que participés en les
votacions que les dones canetenques? La veritat és
que, a part de ser una acció des del punt de vista
liberal i de lluita pels drets universals, també era un
punt a favor pel propi govern, atès que les més
interessades en l’aparició d’un mercat eren les
pròpies canetenques, encarregades de les feines
domèstiques i sobretot de la compra. La construcció
d’un edifici en condicions favorables, tant
atmosfèriques com sanitàries, comportava un luxe
per aquestes dones encarregades de les feines de la
llar.
Així que aquest va ser el motiu pel qual les dones,
per primer cop en tot l’Estat, van decidir que podrien
donar el seu vot i veu en un referèndum. El 16 d’abril
de 1933, Canet va celebrar aquest plebiscit on es
celebrà un acte tan reivindicatiu i a la vegada tan
necessari.
Com ja he esmentat anteriorment, la nova
Constitució havia estat aprovada, i el dret a vot en
equilibri de sexes era legal, només s’havia
de posar en marxa. A Espanya i a Catalunya
la resta de dones van haver d’esperar a
votar fins les eleccions generals del
novembre del 1933, mentre que a Canet
de Mar ens avançàvem uns set mesos. El
propi plebiscit no va estar exempt de
concòrdia i va suposar un gran impacte pel
poble. Dues dones van ser les màximes
impulsores de que s’exercís el dret femení,
Emília Domènech i Conxita Gibert,
ambdues mestres del poble i les primeres
dones en presidir les meses electorals en
unes eleccions municipals o referèndum a
Espanya i Catalunya. Aquestes mateixes
dones van encarregar-se de que totes lesUn lloc proposat per fer la plaça mercat era al carrer Sant Jaume. (AMCNM)
El Sot de l’Aubó · XV · 56 (2016) Maria Jover Martín
29El Sot de l’Aubó · XV · 56 (2016) Maria Jover Martín
canetenques exercissin el seu dret a vot. Cal dir que
no totes pensaven com elles; la visió de la dona
submisa estava en la ment d’elles mateixes, i moltes
van rebutjar aquest acte; altres també es van veure
impedides per l’enuig dels seus marits i familiars
que no veien en bons ulls que una dona pogués deci-
dir. Fins i tot s’explica que alguns marits que van
acompanyar les seves dones a votar van ser titllats
de babaus o calçasses per ser les dones les que
portaven els pantalons a casa i no ells.4
Fora del cas anecdòtic, l’acte es celebrà i va
transcórrer amb normalitat i sense entrebancs. D’un
total de 3020 persones inscrites al cens electoral,
1705 persones van votar, concretament van partici-
par unes 960 dones i uns 645 homes (cal dir que el
nombre de població femenina era bastant més elevat
que el masculí). D’aquests, 1133 van votar a favor
del préstec i 572 en contra. Finalment s’acceptava i
es tenia el suport de la ciutadania perquè aquest
mercat es construís.
D’aquesta manera es va concedir el préstec de la
Caixa de Pensions i es van iniciar els tràmits per la
construcció de l’edifici i la contractació dels
treballadors obrers del mateix poble. Un acte que no
només va suplir una necessitat que era tan
necessitada pel poble, com era la construcció d’un
mercat, sinó que també comportà un esdeveniment
tan important pel poble i per la resta de l’Estat com
fou el primer cop que s’exercís el vot femení.
Bibliografia
MAS GIBERT, Xavier, Amat i Teixidó, Jordi (2012).
Canet de Mar 1898-1936. De la Guerra de Cuba a la
Guerra Civil. Edicions Els Dos Pins.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles. (2013). «Quan les dones de
Canet van ser les primeres a votar». El Sot de l’Aubó,
núm. 44. Pàg. 17-20.
NASH, Mary. «Feminisme català i presa de
consciència de les dones». Revista Literatures, Núm.
5 (Segona època)
1 Mas Gibert, Xavier. Amat i Teixidó, Jordi. Canet
de Mar 1898-1936. De la Guerra de Cuba a la Guerra
Civil. 2012, Edicions Els 2 Pins. Pàg. 109-112.
2 Esbós del projecte del mercat adjacent a
l’església.
3 Saiz, Carles. Quan les dones de Canet van ser les
primeres a votar. El Sot de l’Aubó· núm. 44 (2013).
Pàg. 17-20.
4 Les dues mestres, Emília Domènech i Conxita
Gibert.
Concepció Gibert Arruga o doña Concha i, Emília Domènech, doña Emília que era com els hi deia tothom amb un periodista de
La Ilustración Española. (CEC)


La primera vegada que van votar les dones a Canet

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revistes Catalanes amb Accés Obert