Ignasi-Xavier Adiego Lajara

Adiego Lajara, Ignasi-Xavier

Hemeroteca Cientifica Catalana

tar un informe detallat sobre la situació de la catalanística dins i fora dels Països Catalans. Elrector de la Universitat d’Andorra, Daniel Bastida, en qualitat de president de l’Institut JoanLluís Vives, va fer un informe sobre la situació del català en el conjunt de la xarxa de les uni-versitats que integren aquesta institució. El conseller Carles Solà va fer un esbós sobre els can-vis que s’estan produint en l’espai universitari europeu i sobre la posició dels estudis de la llen-gua i la literatura catalanes dins aquest marc. Pel que fa a les taules rodones, la primera,presidida per un representant de cada una de les sis associacions de catalanística, va consistir enuna presentació de la situació i les activitats de cada associació; la segona, presidida per juris-tes i polítics, va debatre la posició institucional del català en el si de la Unió Europea. Al finalde la sessió uns breus parlaments dels polítics catalans i del director de l’Institut Ramon Llull,Xavier Folch, van servir com a cloenda de les jornades i del Simposi. [L. P. i G.]IX Col.loqui internacional sobre llengües i cultures paleohispàniques (Barcelona, del20 al 24 d’octubre de 2004). — Els col.loquis internacionals sobre llengües i cultures pale-ohispàniques acumulen ja una relativament llarga tradició de trenta anys, des que en 1974 tin-gué lloc el primer d’ells a Salamanca. D’ençà d’aleshores i fins en aquest novè col.loqui,aquestes reunions d’abast internacional i d’un altíssim nivell han estat caracteritzades per dostrets que li confereixen la seva particular fesomia: llur caire itinerant i la voluntat de no deixarpassar massa temps entre col.loqui i col.loqui, per bé que les dificultats inherents a la prepara-ció d’un congrés d’aquestes característiques no han permès d’establir un ritme regular, i elslapses de temps al llarg de la seva història oscil.len entre els dos anys transcorreguts entre elprimer i el segon i els cinc anys que han separat altres dates de la reunió, entre elles aquesta ila immediatament anterior, que s’escaigué a Salamanca l’any 1999. Dóna la impressió que ésla forta voluntat col.lectiva de sobreposar-se a les feixugues complicacions que l’organitzaciód’aquesta mena d’actes comporta la que manté viva aquesta tradició, la desaparició de la qualseria sens dubte una greu pèrdua per a un camp de recerca clarament interdisciplinari que ne-cessita, com cap altre, de la periòdica avaluació dels avenços assolits i de l’interromput inter-canvi d’idees i informacions.El caire itinerant dels col.loquis de paleohispanística permet de traçar un mapa clar delsllocs de referència internacional per a aquesta àrea d’investigació. Cada col.loqui va unit a unnom o uns noms cabdals de la disciplina (per exemple, Tübingen i Tovar, Vitòria-Gasteiz iMitxelena-Gorrochategui, Colònia i Untermann, Salamanca i Villar, per citar-ne només unsquants), i en aquest sentit, no és cap sorpresa que Barcelona hagi estat la seu del IX Col.loqui:l’organització d’aquest darrer col.loqui va lligada íntimament al professor de la Universitat deBarcelona Javier Velaza, qui en els darrers anys ha esdevingut una figura preeminent en l’epi-grafia paleohispànica. Ell ha estat l’artífex d’aquest fructífer col.loqui que ha palesat, un copmés, la vitalitat d’aquests estudis.El col.loqui ha estat articulat al voltant de sis ponències i un “taller de discussió” i, com éshabitual, les diferents disciplines que convergeixen en el camp de la paleohispànistica —ar-queologia, història, epigrafia i interpretació lingüística— han estat a bastament representades.Centrant-nos en els dos darrers tipus d’acostament —els més interessants per als lectorsd’aquesta revista—, cal assenyalar el general alt nivell de les contribucions presentades. Re-marquem d’entrada la creixent presència de la tipologia lingüística com una eina que pot do-nar resultats interessants —tot i que per ara encara limitats— en l’estudi d’una llengua tan im-penetrable com l’ibèric. Sensible al potencial innovador d’aquest enfocament, Velaza volguéexpressament que una de les ponències estigués a càrrec d’un dels més conspicus impulsors del’aproximació tipològica a l’ibèric, X. Ballester (“Lengua ibèrica: hacia un debate tipológi-CRÒNICA 543co”), encara que, al meu parer, el ponent no va anar més enllà d’anteriors treballs seus. Altrescomunicacions de contingut lingüístic van ser realment interessants. Notem entre elles la pru-dent —en la línia del seu mestre J. Untermann— aproximació als possibles verbs ibèrics d’A.Quintanilla, la sòlida exposició d’E. Luján sobre topònims documentats directament en ibèric,o el molt suggerent intent d’E. Orduña de trobar numerals —inquietantment similars als bas-cos— en els textos ibèrics. Pel que fa al vessant epigràfic, sens dubte una de les seccions quemés interés i curiositat desperta és la presentació de novetats en la documentació directa de lesllengües paleohispàniques —encara recordo la forta impressió que causà a Colònia el mosaicde Caminreal amb l’anomenada “inscripció de Likine”— i, en aquest sentit, no van faltar al-gunes novetats remarcables, tant del món ibèric com del món celtibèric. Amb molt bon crite-ri, aquestes novetats es van concentrar en l’esmentat “taller de discussió” que sota el títol“Nuevos hallazgos, nuevas interpretaciones” tancà el col.loqui.Però la novetat més important del col.loqui pel que fa a l’estudi epigràfic i lingüísitc de lesllengües paloehispàniques va venir de la mà de J. Ferrer, qui, dintre del “taller de discussió”,va presentar una comunicació titulada “Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfi-ca de les oclusives”. La idea que a l’escriptura ibèrica del nord-oest es desenvolupà un intentde reflectir l’oposició entre oclusives sordes i sonores mitjançant marques diacrítiques, sug-gerida per primer cop per J. Maluquer fa més de trenta anys, havia anat guanyant cada vegadamés adeptes, a mida que la nova documentació de l’ibèric en fornia més possibles exemples.Hi havia, però, dificultats que obstaculitzaven la plena acceptació de la hipòtesi, entre elles,d’una manera molt particular, la manca de diferenciació diacrítica per al signe ta. J. Ferrer vapresentar aquesta peça del trencaclosques que mancava, i ho va fer de manera convincent, pro-posant que un signe abans considerat una variant de la forma per a la síl.laba bo era en realitatta amb diacrític. És la seva una d’aquelles solucions que, per la seva senzillesa, fa exclamar:‘¿Com és que ningú no ho havia vist abans?’. Com assenyalà públicament Velaza durant elcol.loqui, es tracta potser de la novetat més gran pel que fa al sistema d’escriptura ibèrica desque Gómez Moreno va dur a terme el seu desxiframent. Les conseqüències, a més, arriben finsi tot al celtibèric, car C. Jordan —com ja va mostrar al mateix col.loqui i ara recull a la seva re-cent monografia (C. Jordán, Celtibérico, Saragossa, 2004)— ha establert amb claredat que laproposta de Ferrer funciona també en el sistema gràfic d’origen ibèric emprat per a escriureaquesta llengua i ja n’ha tret profit amb interpretacions totalment noves i molt persuasivesd’alguns mots celtibèrics.En definitiva el IX Col.loqui ha estat un encontre molt profitós que ha complert amb es-creix els seus objectius, entre ells un que, tot sol, justifica i compensa l’esforç esmerçat en or-ganitzar-lo per J. Velaza i els seus col.laboradors: estimular la recerca mitjançant una allau denous testimoniatges i visions innovadores. [I.-X.A.]I Simposi Internacional Les llengües pirinenques: contactes d’anada i tornada(Universitat d’Alacant, gener de 2005). — L’Institut Interuniversitari de Filologia Va-lenciana (Seu Universitària de la Nucia, Universitat d’Alacant), el Departament de Filolo-gia Catalana de la Universitat de Lleida i la Xarxa d’Excel.lència Europea “TRAMICTEK”(http://www.ivitra.ua.es/tramiteck) van organitzar els dies 12, 13 i 14 de gener de 2005 el ISimposi Internacional Les llengües pirinenques: contactes d’anada i tornada. Una més de lesfructíferes trobades científiques a la Nucia, que en aquesta ocasió va congregar una quinzenad’estudiosos a l’entorn dels fenòmens de contacte entre les llengües del bressol pirinenc(basc, occità, català i aragonès). Com és tradició en aquesta mena de simposis, les diferentsexposicions orals o ponències van donar lloc als consegüents debats, que a diferència delsCRÒNICA544

IX Col·loqui internacional sobre llengües i cultures paleohispàniques (Barcelona, del 20 al 24 d'octubre de 2004)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

tar un informe detallat sobre la situació de la catalanística dins i fora dels Països Catalans. El
rector de la Universitat d’Andorra, Daniel Bastida, en qualitat de president de l’Institut Joan
Lluís Vives, va fer un informe sobre la situació del català en el conjunt de la xarxa de les uni-
versitats que integren aquesta institució. El conseller Carles Solà va fer un esbós sobre els can-
vis que s’estan produint en l’espai universitari europeu i sobre la posició dels estudis de la llen-
gua i la literatura catalanes dins aquest marc. Pel que fa a les taules rodones, la primera,
presidida per un representant de cada una de les sis associacions de catalanística, va consistir en
una presentació de la situació i les activitats de cada associació; la segona, presidida per juris-
tes i polítics, va debatre la posició institucional del català en el si de la Unió Europea. Al final
de la sessió uns breus parlaments dels polítics catalans i del director de l’Institut Ramon Llull,
Xavier Folch, van servir com a cloenda de les jornades i del Simposi. [L. P. i G.]
IX Col.loqui internacional sobre llengües i cultures paleohispàniques (Barcelona, del
20 al 24 d’octubre de 2004). — Els col.loquis internacionals sobre llengües i cultures pale-
ohispàniques acumulen ja una relativament llarga tradició de trenta anys, des que en 1974 tin-
gué lloc el primer d’ells a Salamanca. D’ençà d’aleshores i fins en aquest novè col.loqui,
aquestes reunions d’abast internacional i d’un altíssim nivell han estat caracteritzades per dos
trets que li confereixen la seva particular fesomia: llur caire itinerant i la voluntat de no deixar
passar massa temps entre col.loqui i col.loqui, per bé que les dificultats inherents a la prepara-
ció d’un congrés d’aquestes característiques no han permès d’establir un ritme regular, i els
lapses de temps al llarg de la seva història oscil.len entre els dos anys transcorreguts entre el
primer i el segon i els cinc anys que han separat altres dates de la reunió, entre elles aquesta i
la immediatament anterior, que s’escaigué a Salamanca l’any 1999. Dóna la impressió que és
la forta voluntat col.lectiva de sobreposar-se a les feixugues complicacions que l’organització
d’aquesta mena d’actes comporta la que manté viva aquesta tradició, la desaparició de la qual
seria sens dubte una greu pèrdua per a un camp de recerca clarament interdisciplinari que ne-
cessita, com cap altre, de la periòdica avaluació dels avenços assolits i de l’interromput inter-
canvi d’idees i informacions.
El caire itinerant dels col.loquis de paleohispanística permet de traçar un mapa clar dels
llocs de referència internacional per a aquesta àrea d’investigació. Cada col.loqui va unit a un
nom o uns noms cabdals de la disciplina (per exemple, Tübingen i Tovar, Vitòria-Gasteiz i
Mitxelena-Gorrochategui, Colònia i Untermann, Salamanca i Villar, per citar-ne només uns
quants), i en aquest sentit, no és cap sorpresa que Barcelona hagi estat la seu del IX Col.loqui:
l’organització d’aquest darrer col.loqui va lligada íntimament al professor de la Universitat de
Barcelona Javier Velaza, qui en els darrers anys ha esdevingut una figura preeminent en l’epi-
grafia paleohispànica. Ell ha estat l’artífex d’aquest fructífer col.loqui que ha palesat, un cop
més, la vitalitat d’aquests estudis.
El col.loqui ha estat articulat al voltant de sis ponències i un “taller de discussió” i, com és
habitual, les diferents disciplines que convergeixen en el camp de la paleohispànistica —ar-
queologia, història, epigrafia i interpretació lingüística— han estat a bastament representades.
Centrant-nos en els dos darrers tipus d’acostament —els més interessants per als lectors
d’aquesta revista—, cal assenyalar el general alt nivell de les contribucions presentades. Re-
marquem d’entrada la creixent presència de la tipologia lingüística com una eina que pot do-
nar resultats interessants —tot i que per ara encara limitats— en l’estudi d’una llengua tan im-
penetrable com l’ibèric. Sensible al potencial innovador d’aquest enfocament, Velaza volgué
expressament que una de les ponències estigués a càrrec d’un dels més conspicus impulsors de
l’aproximació tipològica a l’ibèric, X. Ballester (“Lengua ibèrica: hacia un debate tipológi-
CRÒNICA 543
co”), encara que, al meu parer, el ponent no va anar més enllà d’anteriors treballs seus. Altres
comunicacions de contingut lingüístic van ser realment interessants. Notem entre elles la pru-
dent —en la línia del seu mestre J. Untermann— aproximació als possibles verbs ibèrics d’A.
Quintanilla, la sòlida exposició d’E. Luján sobre topònims documentats directament en ibèric,
o el molt suggerent intent d’E. Orduña de trobar numerals —inquietantment similars als bas-
cos— en els textos ibèrics. Pel que fa al vessant epigràfic, sens dubte una de les seccions que
més interés i curiositat desperta és la presentació de novetats en la documentació directa de les
llengües paleohispàniques —encara recordo la forta impressió que causà a Colònia el mosaic
de Caminreal amb l’anomenada “inscripció de Likine”— i, en aquest sentit, no van faltar al-
gunes novetats remarcables, tant del món ibèric com del món celtibèric. Amb molt bon crite-
ri, aquestes novetats es van concentrar en l’esmentat “taller de discussió” que sota el títol
“Nuevos hallazgos, nuevas interpretaciones” tancà el col.loqui.
Però la novetat més important del col.loqui pel que fa a l’estudi epigràfic i lingüísitc de les
llengües paloehispàniques va venir de la mà de J. Ferrer, qui, dintre del “taller de discussió”,
va presentar una comunicació titulada “Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfi-
ca de les oclusives”. La idea que a l’escriptura ibèrica del nord-oest es desenvolupà un intent
de reflectir l’oposició entre oclusives sordes i sonores mitjançant marques diacrítiques, sug-
gerida per primer cop per J. Maluquer fa més de trenta anys, havia anat guanyant cada vegada
més adeptes, a mida que la nova documentació de l’ibèric en fornia més possibles exemples.
Hi havia, però, dificultats que obstaculitzaven la plena acceptació de la hipòtesi, entre elles,
d’una manera molt particular, la manca de diferenciació diacrítica per al signe ta. J. Ferrer va
presentar aquesta peça del trencaclosques que mancava, i ho va fer de manera convincent, pro-
posant que un signe abans considerat una variant de la forma per a la síl.laba bo era en realitat
ta amb diacrític. És la seva una d’aquelles solucions que, per la seva senzillesa, fa exclamar:
‘¿Com és que ningú no ho havia vist abans?’. Com assenyalà públicament Velaza durant el
col.loqui, es tracta potser de la novetat més gran pel que fa al sistema d’escriptura ibèrica des
que Gómez Moreno va dur a terme el seu desxiframent. Les conseqüències, a més, arriben fins
i tot al celtibèric, car C. Jordan —com ja va mostrar al mateix col.loqui i ara recull a la seva re-
cent monografia (C. Jordán, Celtibérico, Saragossa, 2004)— ha establert amb claredat que la
proposta de Ferrer funciona també en el sistema gràfic d’origen ibèric emprat per a escriure
aquesta llengua i ja n’ha tret profit amb interpretacions totalment noves i molt persuasives
d’alguns mots celtibèrics.
En definitiva el IX Col.loqui ha estat un encontre molt profitós que ha complert amb es-
creix els seus objectius, entre ells un que, tot sol, justifica i compensa l’esforç esmerçat en or-
ganitzar-lo per J. Velaza i els seus col.laboradors: estimular la recerca mitjançant una allau de
nous testimoniatges i visions innovadores. [I.-X.A.]
I Simposi Internacional Les llengües pirinenques: contactes d’anada i tornada
(Universitat d’Alacant, gener de 2005). — L’Institut Interuniversitari de Filologia Va-
lenciana (Seu Universitària de la Nucia, Universitat d’Alacant), el Departament de Filolo-
gia Catalana de la Universitat de Lleida i la Xarxa d’Excel.lència Europea “TRAMICTEK”
(http://www.ivitra.ua.es/tramiteck) van organitzar els dies 12, 13 i 14 de gener de 2005 el I
Simposi Internacional Les llengües pirinenques: contactes d’anada i tornada. Una més de les
fructíferes trobades científiques a la Nucia, que en aquesta ocasió va congregar una quinzena
d’estudiosos a l’entorn dels fenòmens de contacte entre les llengües del bressol pirinenc
(basc, occità, català i aragonès). Com és tradició en aquesta mena de simposis, les diferents
exposicions orals o ponències van donar lloc als consegüents debats, que a diferència dels
CRÒNICA544


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141610/140581

IX Col·loqui internacional sobre llengües i cultures paleohispàniques (Barcelona, del 20 al 24 d'octubre de 2004)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert