Jaume Palau

Palau, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Tots i totes els qui en els nostres respectius països ens hem dedicat en algun moment a la
lexicografia com a àmbit de coneixement o com a camp de treball conservarem el seu record
en la memòria i silenciosament agrairem el llegat conceptual, metodològic i aplicat que Joset-
te Rey-Debove, una de les darreres grans figures de la Lexicografia francesa contemporània,
ens ha deixat.
Teresa CABRÉ i CASTELLVÍ
Universitat Pompeu Fabra
ISOLDA BIGVAVA
(1948-2005)
Isolda Otàrovna Bigvava ha estat una figura clau en la introducció i el desenvolupament
dels estudis de llengua catalana a Rússia. Familiars i amics conservaran records dels moments
viscuts al seu costat i n’evocaran les seves qualitats com a mare, companya o amiga. A Cata-
lunya, a més, el record de la seva personalitat anirà sempre lligat a la docència i la difusió de
la realitat catalana en l’àmbit universitari moscovita.
Nascuda el 1948 a Tbilissi, capital de la República de Geòrgia, la seva activitat professio-
nal va transcórrer dins el marc del Departament de Lingüística Iberoromànica de la Universi-
tat Estatal Lomonóssov de Moscou. El 6 de juny de 2005, després d’una llarga malaltia, Isol-
da Bigvava va morir a Vilafranca del Penedès, confortada pel caliu de la família i dels amics
que tant havia estimat.
Dos factors van ser decisius en l’inici i la consolidació de l’ensenyament de la nostra llengua
a la Unió Soviètica: el restabliment de les relacions diplomàtiques entre Madrid i Moscou el 1978
i l’entusiasme d’Isolda Bigvava, una activa professora de castellà de la Facultat de Filologia.
L’ambaixador d’Espanya a Moscou, Joan Antoni Samaranch, va fer una important tasca
de promoció del català i del castellà a la Universitat. A més d’aportar llibres de llengua i lite-
ratura per a la biblioteca, va mantenir unes excel.lents relacions amb el professorat i va pro-
moure un intercanvi cultural molt productiu entre l’Ambaixada i la Universitat. En aquell
temps l’ensenyament del castellà a Moscou estava consolidat. S’havia iniciat en la dècada dels
quaranta —els anys posteriors a l’arribada dels exiliats de la diàspora espanyola— i havia re-
but un impuls als seixanta, amb la col.laboració entre l’URSS i Cuba. El català, en canvi, no
constituïa una especialitat dins els programes d’ensenyament superior de la Universitat. Pro-
fessores com Elena Wolf l’havien estudiat dins l’àmbit de la lingüística iberoromànica com-
parada i fins i tot havien impartit lliçons teòriques de descripció de la llengua. Tanmateix, la
manca de bibliografia, les dificultats de comunicació i l’escassa presència del català fora del
seu àmbit no n’havien facilitat l’aprenentatge com a llengua moderna de comunicació.
L’any 1978 Isolda Bigvava ensenyava llengua castellana a la Facultat de Filologia. Havia
entrat a treballar a la Universitat de Moscou dos anys enrere amb un currículum idoni per a la
docència: llicenciatura en Filologia Espanyola a la Universitat de Piatigorsk (nord del Caucas)
i estudis a la Facultat de Pedagogia de Moscou. També enriquia el seu currículum el fet d’ha-
ver estat en contacte, des de la infantesa, amb dues llengües: el georgià, propi de l’entorn on
havia viscut els anys escolars, i el rus, llengua per mitjà de la qual havia ampliat la seva for-
mació i que va esdevenir la seva llengua d’ús habitual en instal.lar-se a Moscou.
Un grup d’hispanistes del que llavors era el Departament de Llengües Espanyola i Portu-
guesa —el qual a partir de 1989 va adoptar el nom de Departament de Lingüística Iberoromà-
nica— va emprendre l’estudi del català. Dins d’aquest cercle Isolda Bigvava va aconseguir un
NECROLOGIES 635
domini excel.lent de la llengua, fins al punt que el mateix curs 1979-80 es va veure amb cor
d’acceptar l’encàrrec d’impartir una de les primeres assignatures de català a un grup d’estu-
diants de l’especialitat de llengua espanyola de la Facultat. Des d’aquell any va constituir l’à-
nima dels estudis de llengua catalana a la Universitat de Moscou.
Aquells pioners del català van treure un profit extraordinari dels recursos que tenien a l’a-
bast, que es reduïen a uns quants llibres de la biblioteca i a les sessions de conversa amb cata-
lanoparlants promogudes per l’Ambaixada. Per contra, era impensable fer una estada a Cata-
lunya o mantenir correspondència fluida amb col.legues de fora del país. Tampoc no hi havia
cap dels mitjans audiovisuals ni de tractament i reproducció de textos de què disposem avui
dia. Si hi afegim que aprenien una llengua que encara no disposava d’eines bàsiques com ara
diccionaris bilingües o manuals per a l’ensenyament, ens adonarem del valor de l’empresa.
La proposta dels representants diplomàtics de l’Espanya de la transició hauria pogut que-
dar en un foc d’encenalls. La incorporació del català a l’oferta d’estudis de la Universitat es
degué, en bona mesura, a la capacitat d’iniciativa i a la tasca lingüística, pedagògica i dina-
mitzadora que al llarg de més de 20 anys va mantenir Isolda Bigvava. Altres factors decisius
van ser l’empenta de qui en aquells moments estava al capdavant del Departament, l’hispa-
nista Venedikt Vinagràdov; l’organització de seminaris de literatura catalana a càrrec de Ma-
rina Abràmova, professora del Departament de Literatura Estrangera, i l’acord entre la Uni-
versitat Estatal de Moscou i el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol per crear un lectorat de
llengües catalana i castellana a Moscou, que va donar fruit a partir del curs 1981-82.
Els resultats mostren que la professora Bigvava tenia un bagatge i unes qualitats apropia-
des per engegar un projecte a llarg termini com la formació d’especialistes en llengua catala-
na. Comptava amb un coneixement sòlid del castellà, que —com a molts altres catalanòfils—
li va fer de pont cap al català, i tenia una capacitat d’aprenentatge que li permetia augmentar
els seus recursos lingüístics constantment. Gràcies al seu caràcter decidit va tenir el coratge
d’emprendre la tasca de l’ensenyament del català i alhora la humilitat de reconèixer que ella
mateixa aprenia junt amb els seus alumnes. Cal esmentar així mateix la seva especialització en
didàctica de la llengua —matèria sobre la qual impartia una assignatura a la mateixa Univer-
sitat— i la seva valuosa i intensa experiència com a professora de castellà.
Els estudiants moscovites havien d’assolir un domini bàsic de les diferents habilitats lin-
güístiques —entendre, parlar, llegir i escriure— que els permetés orientar-se cap a la traduc-
ció, la recerca o altres tasques relacionades amb la llengua. El català va rebre de bon co-
mençament un tractament d’igualtat amb les altres llengües de la Facultat, fins al punt que els
cursos 1981-82 i 1982-83 van començar promocions d’estudiants que havien d’especialitzar-
se en llengua catalana. Més endavant, la manca de sortides laborals va aconsellar que el català
fos una opció dins la llista de segones llengües estrangeres dels llicenciats en Filologia.
Una de les passions d’Isolda Bigvava era la docència, activitat a la qual es lliurava en cos i
ànima. Era coneguda per la seva enorme capacitat d’engrescar l’alumnat, amb unes classes dinà-
miques i variades. Tenia un neguit permanent per experimentar i trobar els recursos més moti-
vadors i eficaços d’ensenyament. A part de les classes i la direcció de treballs de curs i tesines,
estava sempre al capdavant de l’organització d’activitats complementàries, com ara el teatre, la
música, les trobades amb parlants de la llengua d’estudi o la participació en jornades culturals.
Tota la dedicació, l’entusiasme i el desplegament de recursos que havia aplicat per a l’ensenya-
ment de la llengua castellana els va aplicar també a partir del moment que va fer-se càrrec dels
grups de català, fins i tot amb la renovada il.lusió de qui descobreix una llengua nova i té l’avi-
desa d’aprendre-la i de conèixer les diferents manifestacions culturals del poble que la parla.
A partir de 1988, Isolda Bigvava va tenir l’oportunitat de viatjar i de conèixer de primera mà
la realitat catalana. Va participar en diverses trobades de professors de català a València i en els
NECROLOGIES636
Col.loquis de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, on va poder inter-
canviar experiències amb professionals de la llengua catalana de diversos països. En el Col.loqui
d’Alacant de 1991 va exposar, conjuntament amb Marina Abràmova, la situació dels estudis de
català al seu país, amb referències a altres institucions de la Unió Soviètica on es feia recerca o
s’estudiava la llengua catalana, com ara l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia de Ciències de
l’URSS o les universitats de Sant Petersburg i de Kíev. Amb la signatura del «Manifest a favor
de la unitat lingüística del català», que es va llegir a València durant la cerimònia dels Premis
Octubre de 1995, Isolda Bigvava va coincidir amb professorat d’arreu del món a l’hora de pro-
clamar el punt de vista de la comunitat científica sobre la unitat de la nostra llengua.
L’obertura de fronteres va afavorir que diversos estudiants moscovites fessin estades a
Barcelona per completar els estudis o per treballar en traduccions i treballs de recerca. Entre
els deixebles d’Isolda Bigvava ja hi havia tota una generació de joves filòlegs que havien tra-
duït al rus obres de Salvador Espriu, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda o Pere Calders i que
ja s’havien posat a traduir el Tirant lo Blanc.
Fruit d’una feina minuciosa elaborada al llarg d’anys, esmenada i refeta en múltiples oca-
sions, l’any 2002 l’editorial de la Universitat Estatal de Moscou va publicar l’Utxebnik kata-
lanskogo iazikà, natxalni kurs (Manual de llengua catalana, curs d’iniciació). L’autora, Isolda
Bigvava, va comptar amb la col.laboració de la seva filla i deixebla Maria Kharchiladze, amb qui
signa la publicació. Abans d’arribar a la impremta, el manual ja feia quinze anys que s’utilitza-
va a Moscou. Està escrit, doncs, pensant en les condicions i el sistema d’ensenyament de les uni-
versitats russes, on les classes pràctiques només tenen de deu a dotze alumnes, el treball és força
dirigit i la implicació del professorat en el seguiment de l’aprenentatge individual és molt ele-
vada. A part de les explicacions sobre la gramàtica, els diàlegs i els exercicis orientats a la co-
municació oral, les autores no desaprofiten les ocasions per introduir, a mesura que el nivell
avança, refranys, cançons, poesies, contes i lectures sobre història o folklore, és a dir, elements
molt motivadors i que ajuden a descobrir la realitat catalana. També s’hi poden trobar bones do-
sis d’exercicis —orals i escrits— de gramàtica, lèxic, lectura, comprensió i comentari de textos,
de traducció i de redacció. Isolda Bigvava tenia clar que la manera d’assegurar que l’alumnat
arribés a automatitzar una sèrie d’estructures bàsiques consistia a fer exercicis abundants, va-
riats i amb un cert grau de repetició cíclica, més que no pas a memoritzar conjugacions verbals
o llistes de vocabulari, per exemple. En el manual tampoc no s’ignora que gairebé tothom que
s’interessa pel català ha estudiat o estudia alguna altra llengua romànica, sovint el castellà.
Aquest fet permet un aprenentatge molt més ràpid ja que moltes estructures comunes són cone-
gudes. Aquest Utxebnik katalanskogo iazikà va ser guardonat amb el premi Memorial Joan B.
Cendrós la Nit de Santa Llúcia de 2003 pel que representa en la difusió de la cultura catalana.
Més enllà de l’estudi de la lingüística o la didàctica de la llengua, Isolda Bigvava sabia
gaudir de la literatura, emocionar-se amb les històries, assaborir el plaer que proporcionen els
versos i les cançons per l’enginy i l’harmonia de les paraules. Tota aquesta emoció que troba-
va en el descobriment de la nostra literatura, la música, les festes populars o la història ho en-
comanava al seu entorn. Hem tingut la gran sort que aquesta entusiasta georgiana es convertís
en ambaixadora de la llengua i cultura catalanes en una universitat del prestigi de la Lomo-
nóssov i a partir d’uns anys en què als mateixos catalans ens costava creure que algú des de tan
lluny ens tingués en compte. Ens agradaria pensar, en correspondència, que tot plegat li va
portar grans satisfaccions.
Jaume PALAU
Tècnic lingüístic de la Universitat de Barcelona
Lector a Moscou de 1984 a 1987
NECROLOGIES 637


Isolda Bigvava (1948-2005)

Hemeroteca Cientifica Catalana

Tots i totes els qui en els nostres respectius països ens hem dedicat en algun moment a lalexicografia com a àmbit de coneixement o com a camp de treball conservarem el seu recorden la memòria i silenciosament agrairem el llegat conceptual, metodològic i aplicat que Joset-te Rey-Debove, una de les darreres grans figures de la Lexicografia francesa contemporània,ens ha deixat.Teresa CABRÉ i CASTELLVÍUniversitat Pompeu FabraISOLDA BIGVAVA(1948-2005)Isolda Otàrovna Bigvava ha estat una figura clau en la introducció i el desenvolupamentdels estudis de llengua catalana a Rússia. Familiars i amics conservaran records dels momentsviscuts al seu costat i n’evocaran les seves qualitats com a mare, companya o amiga. A Cata-lunya, a més, el record de la seva personalitat anirà sempre lligat a la docència i la difusió dela realitat catalana en l’àmbit universitari moscovita.Nascuda el 1948 a Tbilissi, capital de la República de Geòrgia, la seva activitat professio-nal va transcórrer dins el marc del Departament de Lingüística Iberoromànica de la Universi-tat Estatal Lomonóssov de Moscou. El 6 de juny de 2005, després d’una llarga malaltia, Isol-da Bigvava va morir a Vilafranca del Penedès, confortada pel caliu de la família i dels amicsque tant havia estimat.Dos factors van ser decisius en l’inici i la consolidació de l’ensenyament de la nostra llenguaa la Unió Soviètica: el restabliment de les relacions diplomàtiques entre Madrid i Moscou el 1978i l’entusiasme d’Isolda Bigvava, una activa professora de castellà de la Facultat de Filologia.L’ambaixador d’Espanya a Moscou, Joan Antoni Samaranch, va fer una important tascade promoció del català i del castellà a la Universitat. A més d’aportar llibres de llengua i lite-ratura per a la biblioteca, va mantenir unes excel.lents relacions amb el professorat i va pro-moure un intercanvi cultural molt productiu entre l’Ambaixada i la Universitat. En aquelltemps l’ensenyament del castellà a Moscou estava consolidat. S’havia iniciat en la dècada delsquaranta —els anys posteriors a l’arribada dels exiliats de la diàspora espanyola— i havia re-but un impuls als seixanta, amb la col.laboració entre l’URSS i Cuba. El català, en canvi, noconstituïa una especialitat dins els programes d’ensenyament superior de la Universitat. Pro-fessores com Elena Wolf l’havien estudiat dins l’àmbit de la lingüística iberoromànica com-parada i fins i tot havien impartit lliçons teòriques de descripció de la llengua. Tanmateix, lamanca de bibliografia, les dificultats de comunicació i l’escassa presència del català fora delseu àmbit no n’havien facilitat l’aprenentatge com a llengua moderna de comunicació.L’any 1978 Isolda Bigvava ensenyava llengua castellana a la Facultat de Filologia. Haviaentrat a treballar a la Universitat de Moscou dos anys enrere amb un currículum idoni per a ladocència: llicenciatura en Filologia Espanyola a la Universitat de Piatigorsk (nord del Caucas)i estudis a la Facultat de Pedagogia de Moscou. També enriquia el seu currículum el fet d’ha-ver estat en contacte, des de la infantesa, amb dues llengües: el georgià, propi de l’entorn onhavia viscut els anys escolars, i el rus, llengua per mitjà de la qual havia ampliat la seva for-mació i que va esdevenir la seva llengua d’ús habitual en instal.lar-se a Moscou.Un grup d’hispanistes del que llavors era el Departament de Llengües Espanyola i Portu-guesa —el qual a partir de 1989 va adoptar el nom de Departament de Lingüística Iberoromà-nica— va emprendre l’estudi del català. Dins d’aquest cercle Isolda Bigvava va aconseguir unNECROLOGIES 635domini excel.lent de la llengua, fins al punt que el mateix curs 1979-80 es va veure amb cord’acceptar l’encàrrec d’impartir una de les primeres assignatures de català a un grup d’estu-diants de l’especialitat de llengua espanyola de la Facultat. Des d’aquell any va constituir l’à-nima dels estudis de llengua catalana a la Universitat de Moscou.Aquells pioners del català van treure un profit extraordinari dels recursos que tenien a l’a-bast, que es reduïen a uns quants llibres de la biblioteca i a les sessions de conversa amb cata-lanoparlants promogudes per l’Ambaixada. Per contra, era impensable fer una estada a Cata-lunya o mantenir correspondència fluida amb col.legues de fora del país. Tampoc no hi haviacap dels mitjans audiovisuals ni de tractament i reproducció de textos de què disposem avuidia. Si hi afegim que aprenien una llengua que encara no disposava d’eines bàsiques com aradiccionaris bilingües o manuals per a l’ensenyament, ens adonarem del valor de l’empresa.La proposta dels representants diplomàtics de l’Espanya de la transició hauria pogut que-dar en un foc d’encenalls. La incorporació del català a l’oferta d’estudis de la Universitat esdegué, en bona mesura, a la capacitat d’iniciativa i a la tasca lingüística, pedagògica i dina-mitzadora que al llarg de més de 20 anys va mantenir Isolda Bigvava. Altres factors decisiusvan ser l’empenta de qui en aquells moments estava al capdavant del Departament, l’hispa-nista Venedikt Vinagràdov; l’organització de seminaris de literatura catalana a càrrec de Ma-rina Abràmova, professora del Departament de Literatura Estrangera, i l’acord entre la Uni-versitat Estatal de Moscou i el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol per crear un lectorat dellengües catalana i castellana a Moscou, que va donar fruit a partir del curs 1981-82.Els resultats mostren que la professora Bigvava tenia un bagatge i unes qualitats apropia-des per engegar un projecte a llarg termini com la formació d’especialistes en llengua catala-na. Comptava amb un coneixement sòlid del castellà, que —com a molts altres catalanòfils—li va fer de pont cap al català, i tenia una capacitat d’aprenentatge que li permetia augmentarels seus recursos lingüístics constantment. Gràcies al seu caràcter decidit va tenir el coratged’emprendre la tasca de l’ensenyament del català i alhora la humilitat de reconèixer que ellamateixa aprenia junt amb els seus alumnes. Cal esmentar així mateix la seva especialització endidàctica de la llengua —matèria sobre la qual impartia una assignatura a la mateixa Univer-sitat— i la seva valuosa i intensa experiència com a professora de castellà.Els estudiants moscovites havien d’assolir un domini bàsic de les diferents habilitats lin-güístiques —entendre, parlar, llegir i escriure— que els permetés orientar-se cap a la traduc-ció, la recerca o altres tasques relacionades amb la llengua. El català va rebre de bon co-mençament un tractament d’igualtat amb les altres llengües de la Facultat, fins al punt que elscursos 1981-82 i 1982-83 van començar promocions d’estudiants que havien d’especialitzar-se en llengua catalana. Més endavant, la manca de sortides laborals va aconsellar que el catalàfos una opció dins la llista de segones llengües estrangeres dels llicenciats en Filologia.Una de les passions d’Isolda Bigvava era la docència, activitat a la qual es lliurava en cos iànima. Era coneguda per la seva enorme capacitat d’engrescar l’alumnat, amb unes classes dinà-miques i variades. Tenia un neguit permanent per experimentar i trobar els recursos més moti-vadors i eficaços d’ensenyament. A part de les classes i la direcció de treballs de curs i tesines,estava sempre al capdavant de l’organització d’activitats complementàries, com ara el teatre, lamúsica, les trobades amb parlants de la llengua d’estudi o la participació en jornades culturals.Tota la dedicació, l’entusiasme i el desplegament de recursos que havia aplicat per a l’ensenya-ment de la llengua castellana els va aplicar també a partir del moment que va fer-se càrrec delsgrups de català, fins i tot amb la renovada il.lusió de qui descobreix una llengua nova i té l’avi-desa d’aprendre-la i de conèixer les diferents manifestacions culturals del poble que la parla.A partir de 1988, Isolda Bigvava va tenir l’oportunitat de viatjar i de conèixer de primera màla realitat catalana. Va participar en diverses trobades de professors de català a València i en elsNECROLOGIES636Col.loquis de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, on va poder inter-canviar experiències amb professionals de la llengua catalana de diversos països. En el Col.loquid’Alacant de 1991 va exposar, conjuntament amb Marina Abràmova, la situació dels estudis decatalà al seu país, amb referències a altres institucions de la Unió Soviètica on es feia recerca os’estudiava la llengua catalana, com ara l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia de Ciències del’URSS o les universitats de Sant Petersburg i de Kíev. Amb la signatura del «Manifest a favorde la unitat lingüística del català», que es va llegir a València durant la cerimònia dels PremisOctubre de 1995, Isolda Bigvava va coincidir amb professorat d’arreu del món a l’hora de pro-clamar el punt de vista de la comunitat científica sobre la unitat de la nostra llengua.L’obertura de fronteres va afavorir que diversos estudiants moscovites fessin estades aBarcelona per completar els estudis o per treballar en traduccions i treballs de recerca. Entreels deixebles d’Isolda Bigvava ja hi havia tota una generació de joves filòlegs que havien tra-duït al rus obres de Salvador Espriu, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda o Pere Calders i queja s’havien posat a traduir el Tirant lo Blanc.Fruit d’una feina minuciosa elaborada al llarg d’anys, esmenada i refeta en múltiples oca-sions, l’any 2002 l’editorial de la Universitat Estatal de Moscou va publicar l’Utxebnik kata-lanskogo iazikà, natxalni kurs (Manual de llengua catalana, curs d’iniciació). L’autora, IsoldaBigvava, va comptar amb la col.laboració de la seva filla i deixebla Maria Kharchiladze, amb quisigna la publicació. Abans d’arribar a la impremta, el manual ja feia quinze anys que s’utilitza-va a Moscou. Està escrit, doncs, pensant en les condicions i el sistema d’ensenyament de les uni-versitats russes, on les classes pràctiques només tenen de deu a dotze alumnes, el treball és forçadirigit i la implicació del professorat en el seguiment de l’aprenentatge individual és molt ele-vada. A part de les explicacions sobre la gramàtica, els diàlegs i els exercicis orientats a la co-municació oral, les autores no desaprofiten les ocasions per introduir, a mesura que el nivellavança, refranys, cançons, poesies, contes i lectures sobre història o folklore, és a dir, elementsmolt motivadors i que ajuden a descobrir la realitat catalana. També s’hi poden trobar bones do-sis d’exercicis —orals i escrits— de gramàtica, lèxic, lectura, comprensió i comentari de textos,de traducció i de redacció. Isolda Bigvava tenia clar que la manera d’assegurar que l’alumnatarribés a automatitzar una sèrie d’estructures bàsiques consistia a fer exercicis abundants, va-riats i amb un cert grau de repetició cíclica, més que no pas a memoritzar conjugacions verbalso llistes de vocabulari, per exemple. En el manual tampoc no s’ignora que gairebé tothom ques’interessa pel català ha estudiat o estudia alguna altra llengua romànica, sovint el castellà.Aquest fet permet un aprenentatge molt més ràpid ja que moltes estructures comunes són cone-gudes. Aquest Utxebnik katalanskogo iazikà va ser guardonat amb el premi Memorial Joan B.Cendrós la Nit de Santa Llúcia de 2003 pel que representa en la difusió de la cultura catalana.Més enllà de l’estudi de la lingüística o la didàctica de la llengua, Isolda Bigvava sabiagaudir de la literatura, emocionar-se amb les històries, assaborir el plaer que proporcionen elsversos i les cançons per l’enginy i l’harmonia de les paraules. Tota aquesta emoció que troba-va en el descobriment de la nostra literatura, la música, les festes populars o la història ho en-comanava al seu entorn. Hem tingut la gran sort que aquesta entusiasta georgiana es convertísen ambaixadora de la llengua i cultura catalanes en una universitat del prestigi de la Lomo-nóssov i a partir d’uns anys en què als mateixos catalans ens costava creure que algú des de tanlluny ens tingués en compte. Ens agradaria pensar, en correspondència, que tot plegat li vaportar grans satisfaccions.Jaume PALAUTècnic lingüístic de la Universitat de BarcelonaLector a Moscou de 1984 a 1987NECROLOGIES 637

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141694/140665

Isolda Bigvava (1948-2005)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana