Revistes Catalanes amb Accés Obert

moguda per la Diputació de Barcelona amb motiu del cinquantenari de l’aparició del poema, que
coincidia també amb el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Verdaguer. Joan Bellès i Sallent, pro-
fessor de llatí, ha tingut cura de l’edició i n’ha revisat el text —limitant-se a corregir-ne les errades
tipogràfiques—. Al costat del llatí s’ofereix, acarat pàgina per pàgina, l’original català, segons l’e-
dició publicada per Narcís Garolera, de la Universitat Pompeu Fabra, a Quaderns Crema. Bellés hi
ha afegit igualment algunes notes que assenyalen divergències entre el llatí i el català, explicables
generalment perquè Viñas traduí a partir de l’edició prínceps de 1878, mentre que el text establert
per Garolera es basa en l’edició de 1886, corregida per Verdaguer mateix. Joaquim Arenas al seu
pròleg resumeix la biografia del pare Viñas, digne d’ésser més conegut, i explica les circumstàncies
de la seva versió de L’Atlàntida. [N. del C. de R.]
BRIESEMEISTER, Dietrich / SCHÖNBERGER, Axel (eds.): Imperium Minervae: Studien zur brasilia-
nischen, iberischen und mosambikanischen Literatur. Frankfurt am Main: Domus Edito-
rial Europaea, 2093. (Beihefte zu Lusorama, 15.)
Aquest volum col.lectiu recull una part dels treballs presentats a la secció “Literatura escrita en
portuguès” del quart Lusitanistentag celebrat de l’11 al 14 de setembre de 2001 a la Johannes Gu-
tenberg Universität de Magúncia. Es tracta de temes molt variats, referents a èpoques i a països di-
versos, que, com posen en relleu els editors, manifesten la vitalitat actual de la lusitanística, que ha
aconseguit un lloc de primera magnitud a l’Alemanya d’avui. Ens haurem de limitar a donar-ne la
relació: Claudius Armbruster (Colònia), algunes característiques de la novel.la postmoderna al Bra-
sil; Tobias Brandenberger (Madrid), els llibres de cavalleries portuguesos al segle XVI; Isabel de Ba-
rros (Lisboa), herois portuguesos fundadors en alguns textos de la historiografia medieval ibèrica;
Eberhard Engler (Berlín), l’obra de Stefan Zweig. Brasilien – Ein Land der Zukunft; Marga Graf
(Aquisgrà), el lusotropicalismo a través d’algunes obres literàries; Elizabeth Klecker (Viena), la
propaganda jesuítica en el poema Ignatias d’António Figueira Durão: Gerhild Reisner, la poesia
moderna en la música popular a l’època de la dictadura militar brasilera; Axel Schönberger (Bre-
men), El mundo alucinante de Reinaldo Arenas i O ano da morte de Ricardo Reis de José Sarama-
go; Suzi Frankl Sperber (Campinas), revisió de Joaquim Manoel de Macedo a través de la Luneta
mágica; Henry Thorau (Trèveris), Sexo d’André Sant’Anna, i Angela Wodtke, variants del portu-
guès de Moçambic en la literatura postcolonial. [N. del C. de R.]
GUILLEM DE TORROELLA, (2004): La favola. Roma: Carocci. A cura d’Anna Maria Compagna.
159 p.
Anna Maria Compagna, l’estudiosa italiana que tant ha treballat sobre la literatura catalana,
presenta en aquest volum una traducció italiana de La Faula de Guillem de Torroella. Però en rea-
litat el llibre que comentem és també molt més que una simple traducció; en primer lloc, inclou una
introducció (p. 11-43), abundantment anotada amb referències tant als grans estudis sobre la litera-
tura catalana medieval com a articles molt més modestos publicats en revistes de menor difusió. Se-
gueix una breu nota sobre la tradició manuscrita i les edicions que s’han fet del text (p. 45-47), nota
que serveix per introduir el text en si (p. 50-149). La Faula es presenta acarant el text català, en l’e-
dició de la mateixa A. M. Compagna de 2004, a les pàgines parells i la versió italiana a les senars;
la versió italiana també està anotada amb moltes notes explicatives i interpretatives. El llibre es clou
amb la bibliografia (p. 151-159) on, com apuntàvem més amunt, es recullen una gran quantitat de
referències bibliogràfiques.
Aquest llibre contribuirà a difondre aquest text prou important de la literatura catalana medie-
val entre els estudiosos i el públic culte italià i, segurament també, entre els estudiosos d’altres paï-
GUILLEM DE TORROELLA: LA FAVOLA 531
sos romànics que hi puguin tenir un accés més fàcil a partir de la confrontació amb la versió italia-
na que no pas amb la lectura del text català únicament. La introducció i les notes són també útils per
als lectors que siguin capaços de llegir el text català directament i no oblidem que, com és prou sa-
but, una traducció és la manera més compromesa d’interpretar un text perquè obliga al traductor a
explicitar com n’entén cadascun dels mots i frases. [N. del C. de R.]
DIÉGUEZ I SEGUÍ, Maria Àngels / TORUELLA I CASAÑAS, Joan (2003): Concordança dels Furs de
Jaume I. Alacant: Institut interuniversitari de Filologia Valenciana. (Col.lecció concor-
dances dels Clàssics Valencians). Edició en CD-ROM.
En aquest CD-ROM se’ns presenta una eina molt important tant per als estudis de lingüísti-
ca històrica catalana, com també ho serà per altres ciències, com la història, la història del dret,
que no tractarem aquí. En el CD-ROM s’hi troba el text dels furs de Jaume I segons el manuscrit
de l’Arxiu Municipal de València però això, que faria la mateixa funció que una publicació con-
vencional, va acompanyat d’un programa informàtic, de creació italiana, Data Base Testuale,
que possibilita que el lector pugui interrogar el text de moltes maneres diferents. A partir del
tractament informàtic es poden generar índexs, concordances, etc. en fitxers informàtics que des-
prés els estudiosos poden tractar com vulguin. No cal ni dir com això representa una eina poten-
tíssima per a la recerca en el camp de la lingüística històrica catalana i que la generalització de
textos en aquest format o semblants ha de fer avançar molt els estudis en aquest domini. [N. del
C. de R.]
Pere SERAFÍ (2005): Poesia escollida, a cura d’August Bover i Font. Barcelona: Edicions 62
(“Butxaca 62”, 174).
La col.lecció de butxaca d’Edicions 62 ha publicat una nova selecció de la poesia de Pere Se-
rafí, a cura del professor August Bover de la Universitat de Barcelona. De fet es tracta de la recu-
peració de l’antiga Antologia poètica de l’autor que Bover va publicar el 1987 al número 24 de la
col.lecció “El Garbell”, de la mateixa editorial. L’editor ha aprofitat la nova edició per fer una bona
neteja de cara d’aquell volum, amb una selecció més àmplia i ordenada amb un altre criteri, amb un
nou estudi introductori i amb una bibliografia de referència molt més completa. Cal tenir present
que entre aquesta antologia i la de 1987 s’ha publicat també, a “Els Nostres Clàssics”, l’edició crí-
tica de la poesia catalana completa de Serafí (Pere SERAFÍ, Poesies catalanes, edició crítica de Jo-
sep Romeu i Figueras, Barcelona, Editorial Barcino, 2001). El volum de Romeu cobreix perfecta-
ment el camp erudit mentre que el de Bover se situa en el terreny de l’alta divulgació, per la qual
cosa ambdós llibres es complementen de manera magistral. En aquest sentit, la feina d’August Bo-
ver és ben remarcable, tant a l’hora de delimitar les diferents fonts poètiques a partir de les quals
treballa Pere Serafí ja entrat el segle XVI, com a l’hora d’il.lustrar cada una d’aquestes fonts amb po-
emes concrets. L’ordenació dels poemes es fa precisament a partir d’aquesta delimitació de fonts en
tres apartats: el llegat medieval (amb atenció especial al que Bover qualifica de “devoció ausias-
marquiana”, p. 14), les influències foranes (amb ressons dels petrarquistes italians, però també amb
la l’influx castellà de Joan Boscà —perdó: Juan Boscán—) i els deutes envers el cançoner tradicio-
nal. El volum es completa amb un glossari lèxic i amb un apèndix que inclou la dedicatòria de l’au-
tor a l’edició prínceps de 1565. Només trobem a faltar-hi un índex dels poemes i no només dels
apartats, cosa que facilitaria la consulta. [N. del C. de R.]
LLIBRES REBUTS532


Guillem de Torroella, (2004): La favola. Roma: Carocci. A cura d'Anna Maria Compagna. 159 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert