Rabella i Ribas, Joan Anton

Hemeroteca Cientifica Catalana

congressos més concorreguts (àdhuc multitudinaris) van ocupar almenys tant de temps comles respectives ponències. Distribuïdes per blocs temàtics, heus-ne ací una relació (amb elsrespectius ponents): a) Basc i romànic. Les llengües de substrat (Joaquín Gorrotxategi, “Lesllengües preromàniques pirinenques”; María Teresa Echenique, “Confluència lingüística pi-rinenca en el passat”). b) Aragonès (Chesús Vázquez, “Caracterització de l’aragonès”). c)Aragonès i occità (Xavier Tomás, “Les relacions entre l’aragonès i occità en l’espai piri-nenc”). d) Benasquès (José Antonio Saura, “El benasquès, entre l’aragonès i el català”). e)Català i occità (Philip Rasico, “Alguns processos fonològics de la llengua catalana a l’èpocamés antiga”; Jordi Suïls, “Occità i català al Pirineu central”; Albert Turull, “Onomàstica ca-talana i occitana”). f) Català i aragonès (Ramon Sistac, “La zona de contacte entre catalànord-occidental i aragonès”; Josep Martines, “El lèxic valencià i l’aragonès”; Emili Casano-va, “Onomàstica valenciana i aragonesa”; José Enrique Gargallo, “Els parlars castellanoara-gonesos de l’interior valencià”). [J. E. G. G.]II Simposi Internacional “Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objec-tius” (novembre de 2004). — Durant la tardor de 2005 (del 16 al 18 de novembre) se cele-brarà a la Nucia el III Simposi Internacional “Vers una sintaxi històrica del català: metodolo-gia i objectius”, que, amb els dos simposis anteriors, té com a finalitat l’elaboració d’unasintaxi històrica de la llengua catalana, una obra molt necessària, ja que és la part menys estu-diada de la llengua des de la perspectiva històrica.Aquest projecte, que ha estat organitzat per Josep Martines, Vicent Martines i Manuel Pé-rez Saldanya des de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Seu Universitària dela Universitat d’Alacant a la Nucia i, des de la segona edició, la Xarxa d’Excel.lència Europea“TRAMICTEK”, es va iniciar amb un primer simposi els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2003(vegeu-ne la crònica detallada en el vol. XXVII d’aquesta mateixa revista). Aquella primera tro-bada tenia com a objectiu fonamental la planificació del projecte de la Sintaxi històrica del ca-talà, una obra que abraçarà el període comprès entre els orígens de la llengua i el segle XVI i quepartirà de l’anàlisi d’un corpus lingüístic format per un conjunt significatiu —tant des del puntde vista quantitatiu com qualitatiu— d’obres representatives de tot aquell període i de tots elsàmbits i temàtiques. I per aquest motiu, en un primer moment es va haver de treballar sobre-tot en la determinació del corpus textual que calia preparar com a base dels estudis lingüísticsi en el tractament informàtic que s’hi hauria d’aplicar per poder-ne fer un ús òptim. Es va trac-tar, sobretot, de provar de fixar els criteris per poder crear una base de dades formada per tex-tos de camps ben diversos i d’analitzar alhora les possibilitats i les limitacions de l’estudi lin-güístic d’un corpus documental d’aquestes característiques; i per poder-ho fer es va reunir ala Nucia un nombre important d’estudiosos sobre gramàtica històrica i història de la llengua,però també sobre literatura medieval, ja que calia partir d’un bon coneixement dels textos an-tics per poder planificar el corpus documental. En aquell cas, es tractava, doncs, d’aconseguirdefinir una base de dades que fos prou gran perquè els estudis lingüístics posteriors partissind’una base prou sòlida, però que al mateix temps resultés operativa, sense que esdevinguésuna tasca impossible de realitzar per la seva extensió i pels recursos i esforços que s’hi ha-guessin de dedicar. En aquest sentit, al finalitzar el simposi, s’havia acordat el sistema in-formàtic que s’empraria i s’havia elaborat, amb esforç i nocturnitat, mercès sobretot a la tas-ca de Manuel Pérez Saldanya, una proposta de corpus que calia acabar de treballar i deconfegir. I en els mesos següents, es va continuar perfilant aquest corpus, que es va començara fer realitat amb les primeres obres ja introduïdes amb els criteris que s’havien determinat enel simposi.CRÒNICA 545L’any següent es va celebrar, també a la Nucia, el II Simposi Internacional “Vers una sin-taxi històrica del català: metodologia i objectius” (10, 11 i 12 de novembre de 2004). Desprésde la tasca realitzada durant la primera trobada i una vegada caracteritzat el corpus i el seutractament informàtic, gràcies principalment al treball de Joan Torruella, ara es tractava de de-finir el contingut i la metodologia de la sintaxi des del punt de vista lingüístic. Així, si en elprimer simposi bona part del protagonisme el va concentrar la filologia —el debat entre estu-diosos de la literatura i la documentació medieval i estudiosos de la història de la llengua—,ara s’havia de fixar el temari de la sintaxi i de debatre sobre la metodologia de treball, un as-pecte fonamental en una obra que s’ha de portar a terme per un equip nombrós, que presentaorientacions ben diverses.Aquesta vegada, la participació va ser encara més nombrosa: Joan Martí i Castell, “Lesoracions condicionals en català antic”; Josep Martines, “L’expressió de la intensitat en la llen-gua antiga”; Anna Bartra i Jaume Mateu, “Aspecte i prefixació verbal en català antic”; JoanAnton Rabella, “L’article literari i l’article salat: variable diatòpica o diastràtica?”; SandraMontserrat, “Entre la dixi i la definitud: els verbs de moviment resultatiu en català antic”; CurtWittlin (que no va poder fer la intervenció a través d’Internet, però del qual finalment es va po-der seguir la ponència mercès a un enregistrament), “Quanta importància tenen les traduccionsen la història d’una llengua”; Montse Batllori, Narcís Iglésias i Anna Martins, “L’ordre delsclítics en català antic”; Jaume Mateu, “Sintaxi i semàntica de la selecció de l’auxiliar en catalàantic”; Vicent Martines, “Filologia i Informàtica: aplicacions per a la gestió de multicorporatextuals”; Bruno Camus, “Els quantificadors en català antic”; Aina Torrent i Manuel PérezSaldanya, “La negació expletiva en català antic”; Avel.lina Suñer i Montse Batllori, “La for-mació de connectors complexos finals i causals”; Mila Segarra, “A propòsit de les oracions derelatiu”; Maria Dolors Farreny, “Les oracions de relatiu en textos del XVI”; Juan FranciscoMesa, “Corpus documentale latinum Valencie”; Claus Pusch, “Els imperatius i prohibitius encatalà i en altres llengües romàniques”; Emili Casanova, “L’acusatiu preposicional en catalàantic”; Joan Torruella, “El corpus informatitzat del català antic”; Susann Fischer, “Construc-cions amb avançament (estilístic) en català antic”; Jaume Solà, “Adverbis i ordre de mots”;Xavier Villalba, “Algunes consideracions al voltant de les construccions interrogatives i ex-clamatives, i de les dislocacions i focalitzacions”; Anna Isabel Peyrats, “Les particularitats lin-güístiques de l’Spill de Jaume Roig”; Beatrice Schmid, “Les perífrasis modals en el Llibre delconsolat de mar”; Maria Josep Cuenca i Àngels Massip, “Connectors i processos de gramati-calització”; Joan Miralles, “Textos i registres lingüístics a la Mallorca medieval”; Josep Mo-ran, “Aspectes sintàctics de l’occità antic comparats amb el català”, i Germà Colón, “Solu-cions sintàctiques valencianes als segles XV i XVI”.Com assenyalàvem, la participació va ser molt nombrosa, ja que aquest projecte vol teniren compte les diferents i riques aportacions que s’han fet a l’estudi de la llengua catalana desdel punt de vista històric des de totes les perspectives i plantejaments. Tanmateix, cal tenir encompte que, a nivell pràctic, sempre resulta més complicat de cohesionar un equip com mésgran és, i aquesta és una de les dificultats amb què compta, i amb què comptarà, aquest pro-jecte. En aquest mateix sentit, cal valorar positivament, però també de manera realista, la reu-nió en un mateix projecte de dos sistemes de treball, de dues orientacions ben diferenciades—i potser sovint massa distanciades—: les persones que provenen de l’àmbit de la lingüísticahistòrica (la gramàtica històrica, la història de la llengua i la dialectologia), amb un sistemad’estudi molt descriptiu, i les que provenen d’escoles lingüístiques basades en models decaràcter teòric i que generalment no han tingut una aplicació, o almenys no ha estat la princi-pal, sobre la llengua des d’un punt de vista històric o diacrònic (com la gramàtica generativa ola cognitiva). Encara que epistemològicament puguem considerar que el debat és un mecanis-CRÒNICA546me positiu en les ciències humanes, no podem deixar de recordar que en aquesta trobada es vapoder palesar que en alguns casos les diferències i la distància són molt importants: així, men-tre que uns sovint no tenen suficientment en compte la informació documental (en la llenguaantiga sempre hem de partir de les dades, que és l’única realitat que en conservem, i hem devigilar a l’hora de fer elucubracions teòriques si no es basen sòlidament en una documentaciósignificativa), els altres en alguns casos no prenen prou en consideració els avantatges meto-dològics que poden oferir alguns plantejaments teòrics aplicats a la lingüística històrica. I enaquest punt, cal mantenir sempre el respecte cap a les altres persones i els altres plantejaments,i més encara quan es vol aconseguir un objectiu, científic i cultural, comú, més enllà de parti-cularismes o plantejaments d’escola.Després d’aquest II simposi, i tot esperant la publicació de les ponències d’ambdues tro-bades a la revista Caplletra i en un volum de la col.lecció Symposia Philologica, la feina hacontinuat, d’una banda, en el procés de preparació del corpus, que s’ha anomenat Corpus In-formatitzat del Català Antic i del qual ja es disposa des d’aquest any d’una primera versió, quecompta amb gairebé 200.000 ocurrències que corresponen a més de 50 textos, i, de l’altra, enl’organització del III simposi, que es portarà a terme a la Nucia el 16, 17 i 18 de novembre de2005 i en el qual es provarà d’aprofundir en la delimitació de les possibilitats i els condicio-naments de l’estudi lingüístic dels textos antics, de fixar les fases i la cronologia de realitzacióde la sintaxi i, a més de concretar les necessitats materials (econòmiques i humanes) del pro-jecte, d’establir els temes que la integraran, la metodologia d’anàlisi i l’estil de redacció delsestudis. Es tractarà, doncs, aquesta vegada d’avançar ja en la concreció del contingut lingüís-tic de la sintaxi històrica de la llengua catalana, una feina complexa i engrescadora alhora que,de ben segur, requerirà l’esforç de tots els participants. [J. A. R.]Segona Trobada Transdisciplinària: La Constitució Espanyola de 1978: un modellingüístic per avaluar (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Uni-versitat de Barcelona), 7 de maig del 2004. — Arreu del món hi ha un interès creixent per qui-na ha de ser l’organització política de la diversitat lingüística. No debades hi ha pel cap baix5000 llengües al planeta i uns dos-cents Estats, de manera que evidentment aquesta diversitattan envitricollada (per tal de copsar-la millor aconsello dos volums recents excel.lents: Breton2003, i Carreras 2004) s’ha de gestionar políticament. Aquest interès per la diversitat lingüísti-ca és tant teòric, des del punt de vista del dret lingüístic, la planificació lingüística, la sociolin-güística i la ciència política, com pràctic des del punt de vista de la gestió política del dia a dia.La diversitat lingüística comença doncs a esdevenir un tema tractat públicament, un pro-blema o recurs del qual es parla gradualment cada dia més, i que forma part dels processos po-lítics d’acomodació del pluralisme intern de molts estats (Requejo 2004). Per exemple: moltsprocessos de transició democràtica, com és el cas espanyol, vénen de bracet amb un perfec-cionament o un canvi en la regulació sociolingüística de l’estat (per exemple, les repúbliquesbàltiques o les repúbliques provinents de l’antiga Iugoslàvia). Aquesta regulació del pluralis-me lingüístic interessa doncs per molts motius. D’ una banda, la llengua compartida és un re-quisit per la participació política perquè la democràcia no es basa (o, millor dit, no s’hauria debasar) exclusivament en el vot sinó en el debat d’alternatives, en la parla en definitiva. D’altrabanda, la llengua planteja qüestions jurídiques importants com, per exemple, les restriccionsque es poden o no es poden imposar als parlants d’un determinat grup lingüístic, la universa-litat possible dels drets lingüístics a escala planetària (vegeu Ramon 2004) i l’ antinòmia viru-lent i persistent entre els drets col.lectius i els drets individuals.CRÒNICA 547

II Simposi Internacional "Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objectius" (novembre de 2004)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

congressos més concorreguts (àdhuc multitudinaris) van ocupar almenys tant de temps com
les respectives ponències. Distribuïdes per blocs temàtics, heus-ne ací una relació (amb els
respectius ponents): a) Basc i romànic. Les llengües de substrat (Joaquín Gorrotxategi, “Les
llengües preromàniques pirinenques”; María Teresa Echenique, “Confluència lingüística pi-
rinenca en el passat”). b) Aragonès (Chesús Vázquez, “Caracterització de l’aragonès”). c)
Aragonès i occità (Xavier Tomás, “Les relacions entre l’aragonès i occità en l’espai piri-
nenc”). d) Benasquès (José Antonio Saura, “El benasquès, entre l’aragonès i el català”). e)
Català i occità (Philip Rasico, “Alguns processos fonològics de la llengua catalana a l’època
més antiga”; Jordi Suïls, “Occità i català al Pirineu central”; Albert Turull, “Onomàstica ca-
talana i occitana”). f) Català i aragonès (Ramon Sistac, “La zona de contacte entre català
nord-occidental i aragonès”; Josep Martines, “El lèxic valencià i l’aragonès”; Emili Casano-
va, “Onomàstica valenciana i aragonesa”; José Enrique Gargallo, “Els parlars castellanoara-
gonesos de l’interior valencià”). [J. E. G. G.]
II Simposi Internacional “Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objec-
tius” (novembre de 2004). — Durant la tardor de 2005 (del 16 al 18 de novembre) se cele-
brarà a la Nucia el III Simposi Internacional “Vers una sintaxi històrica del català: metodolo-
gia i objectius”, que, amb els dos simposis anteriors, té com a finalitat l’elaboració d’una
sintaxi històrica de la llengua catalana, una obra molt necessària, ja que és la part menys estu-
diada de la llengua des de la perspectiva històrica.
Aquest projecte, que ha estat organitzat per Josep Martines, Vicent Martines i Manuel Pé-
rez Saldanya des de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Seu Universitària de
la Universitat d’Alacant a la Nucia i, des de la segona edició, la Xarxa d’Excel.lència Europea
“TRAMICTEK”, es va iniciar amb un primer simposi els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2003
(vegeu-ne la crònica detallada en el vol. XXVII d’aquesta mateixa revista). Aquella primera tro-
bada tenia com a objectiu fonamental la planificació del projecte de la Sintaxi històrica del ca-
talà, una obra que abraçarà el període comprès entre els orígens de la llengua i el segle XVI i que
partirà de l’anàlisi d’un corpus lingüístic format per un conjunt significatiu —tant des del punt
de vista quantitatiu com qualitatiu— d’obres representatives de tot aquell període i de tots els
àmbits i temàtiques. I per aquest motiu, en un primer moment es va haver de treballar sobre-
tot en la determinació del corpus textual que calia preparar com a base dels estudis lingüístics
i en el tractament informàtic que s’hi hauria d’aplicar per poder-ne fer un ús òptim. Es va trac-
tar, sobretot, de provar de fixar els criteris per poder crear una base de dades formada per tex-
tos de camps ben diversos i d’analitzar alhora les possibilitats i les limitacions de l’estudi lin-
güístic d’un corpus documental d’aquestes característiques; i per poder-ho fer es va reunir a
la Nucia un nombre important d’estudiosos sobre gramàtica històrica i història de la llengua,
però també sobre literatura medieval, ja que calia partir d’un bon coneixement dels textos an-
tics per poder planificar el corpus documental. En aquell cas, es tractava, doncs, d’aconseguir
definir una base de dades que fos prou gran perquè els estudis lingüístics posteriors partissin
d’una base prou sòlida, però que al mateix temps resultés operativa, sense que esdevingués
una tasca impossible de realitzar per la seva extensió i pels recursos i esforços que s’hi ha-
guessin de dedicar. En aquest sentit, al finalitzar el simposi, s’havia acordat el sistema in-
formàtic que s’empraria i s’havia elaborat, amb esforç i nocturnitat, mercès sobretot a la tas-
ca de Manuel Pérez Saldanya, una proposta de corpus que calia acabar de treballar i de
confegir. I en els mesos següents, es va continuar perfilant aquest corpus, que es va començar
a fer realitat amb les primeres obres ja introduïdes amb els criteris que s’havien determinat en
el simposi.
CRÒNICA 545
L’any següent es va celebrar, també a la Nucia, el II Simposi Internacional “Vers una sin-
taxi històrica del català: metodologia i objectius” (10, 11 i 12 de novembre de 2004). Després
de la tasca realitzada durant la primera trobada i una vegada caracteritzat el corpus i el seu
tractament informàtic, gràcies principalment al treball de Joan Torruella, ara es tractava de de-
finir el contingut i la metodologia de la sintaxi des del punt de vista lingüístic. Així, si en el
primer simposi bona part del protagonisme el va concentrar la filologia —el debat entre estu-
diosos de la literatura i la documentació medieval i estudiosos de la història de la llengua—,
ara s’havia de fixar el temari de la sintaxi i de debatre sobre la metodologia de treball, un as-
pecte fonamental en una obra que s’ha de portar a terme per un equip nombrós, que presenta
orientacions ben diverses.
Aquesta vegada, la participació va ser encara més nombrosa: Joan Martí i Castell, “Les
oracions condicionals en català antic”; Josep Martines, “L’expressió de la intensitat en la llen-
gua antiga”; Anna Bartra i Jaume Mateu, “Aspecte i prefixació verbal en català antic”; Joan
Anton Rabella, “L’article literari i l’article salat: variable diatòpica o diastràtica?”; Sandra
Montserrat, “Entre la dixi i la definitud: els verbs de moviment resultatiu en català antic”; Curt
Wittlin (que no va poder fer la intervenció a través d’Internet, però del qual finalment es va po-
der seguir la ponència mercès a un enregistrament), “Quanta importància tenen les traduccions
en la història d’una llengua”; Montse Batllori, Narcís Iglésias i Anna Martins, “L’ordre dels
clítics en català antic”; Jaume Mateu, “Sintaxi i semàntica de la selecció de l’auxiliar en català
antic”; Vicent Martines, “Filologia i Informàtica: aplicacions per a la gestió de multicorpora
textuals”; Bruno Camus, “Els quantificadors en català antic”; Aina Torrent i Manuel Pérez
Saldanya, “La negació expletiva en català antic”; Avel.lina Suñer i Montse Batllori, “La for-
mació de connectors complexos finals i causals”; Mila Segarra, “A propòsit de les oracions de
relatiu”; Maria Dolors Farreny, “Les oracions de relatiu en textos del XVI”; Juan Francisco
Mesa, “Corpus documentale latinum Valencie”; Claus Pusch, “Els imperatius i prohibitius en
català i en altres llengües romàniques”; Emili Casanova, “L’acusatiu preposicional en català
antic”; Joan Torruella, “El corpus informatitzat del català antic”; Susann Fischer, “Construc-
cions amb avançament (estilístic) en català antic”; Jaume Solà, “Adverbis i ordre de mots”;
Xavier Villalba, “Algunes consideracions al voltant de les construccions interrogatives i ex-
clamatives, i de les dislocacions i focalitzacions”; Anna Isabel Peyrats, “Les particularitats lin-
güístiques de l’Spill de Jaume Roig”; Beatrice Schmid, “Les perífrasis modals en el Llibre del
consolat de mar”; Maria Josep Cuenca i Àngels Massip, “Connectors i processos de gramati-
calització”; Joan Miralles, “Textos i registres lingüístics a la Mallorca medieval”; Josep Mo-
ran, “Aspectes sintàctics de l’occità antic comparats amb el català”, i Germà Colón, “Solu-
cions sintàctiques valencianes als segles XV i XVI”.
Com assenyalàvem, la participació va ser molt nombrosa, ja que aquest projecte vol tenir
en compte les diferents i riques aportacions que s’han fet a l’estudi de la llengua catalana des
del punt de vista històric des de totes les perspectives i plantejaments. Tanmateix, cal tenir en
compte que, a nivell pràctic, sempre resulta més complicat de cohesionar un equip com més
gran és, i aquesta és una de les dificultats amb què compta, i amb què comptarà, aquest pro-
jecte. En aquest mateix sentit, cal valorar positivament, però també de manera realista, la reu-
nió en un mateix projecte de dos sistemes de treball, de dues orientacions ben diferenciades
—i potser sovint massa distanciades—: les persones que provenen de l’àmbit de la lingüística
històrica (la gramàtica històrica, la història de la llengua i la dialectologia), amb un sistema
d’estudi molt descriptiu, i les que provenen d’escoles lingüístiques basades en models de
caràcter teòric i que generalment no han tingut una aplicació, o almenys no ha estat la princi-
pal, sobre la llengua des d’un punt de vista històric o diacrònic (com la gramàtica generativa o
la cognitiva). Encara que epistemològicament puguem considerar que el debat és un mecanis-
CRÒNICA546
me positiu en les ciències humanes, no podem deixar de recordar que en aquesta trobada es va
poder palesar que en alguns casos les diferències i la distància són molt importants: així, men-
tre que uns sovint no tenen suficientment en compte la informació documental (en la llengua
antiga sempre hem de partir de les dades, que és l’única realitat que en conservem, i hem de
vigilar a l’hora de fer elucubracions teòriques si no es basen sòlidament en una documentació
significativa), els altres en alguns casos no prenen prou en consideració els avantatges meto-
dològics que poden oferir alguns plantejaments teòrics aplicats a la lingüística històrica. I en
aquest punt, cal mantenir sempre el respecte cap a les altres persones i els altres plantejaments,
i més encara quan es vol aconseguir un objectiu, científic i cultural, comú, més enllà de parti-
cularismes o plantejaments d’escola.
Després d’aquest II simposi, i tot esperant la publicació de les ponències d’ambdues tro-
bades a la revista Caplletra i en un volum de la col.lecció Symposia Philologica, la feina ha
continuat, d’una banda, en el procés de preparació del corpus, que s’ha anomenat Corpus In-
formatitzat del Català Antic i del qual ja es disposa des d’aquest any d’una primera versió, que
compta amb gairebé 200.000 ocurrències que corresponen a més de 50 textos, i, de l’altra, en
l’organització del III simposi, que es portarà a terme a la Nucia el 16, 17 i 18 de novembre de
2005 i en el qual es provarà d’aprofundir en la delimitació de les possibilitats i els condicio-
naments de l’estudi lingüístic dels textos antics, de fixar les fases i la cronologia de realització
de la sintaxi i, a més de concretar les necessitats materials (econòmiques i humanes) del pro-
jecte, d’establir els temes que la integraran, la metodologia d’anàlisi i l’estil de redacció dels
estudis. Es tractarà, doncs, aquesta vegada d’avançar ja en la concreció del contingut lingüís-
tic de la sintaxi històrica de la llengua catalana, una feina complexa i engrescadora alhora que,
de ben segur, requerirà l’esforç de tots els participants. [J. A. R.]
Segona Trobada Transdisciplinària: La Constitució Espanyola de 1978: un model
lingüístic per avaluar (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Uni-
versitat de Barcelona), 7 de maig del 2004. — Arreu del món hi ha un interès creixent per qui-
na ha de ser l’organització política de la diversitat lingüística. No debades hi ha pel cap baix
5000 llengües al planeta i uns dos-cents Estats, de manera que evidentment aquesta diversitat
tan envitricollada (per tal de copsar-la millor aconsello dos volums recents excel.lents: Breton
2003, i Carreras 2004) s’ha de gestionar políticament. Aquest interès per la diversitat lingüísti-
ca és tant teòric, des del punt de vista del dret lingüístic, la planificació lingüística, la sociolin-
güística i la ciència política, com pràctic des del punt de vista de la gestió política del dia a dia.
La diversitat lingüística comença doncs a esdevenir un tema tractat públicament, un pro-
blema o recurs del qual es parla gradualment cada dia més, i que forma part dels processos po-
lítics d’acomodació del pluralisme intern de molts estats (Requejo 2004). Per exemple: molts
processos de transició democràtica, com és el cas espanyol, vénen de bracet amb un perfec-
cionament o un canvi en la regulació sociolingüística de l’estat (per exemple, les repúbliques
bàltiques o les repúbliques provinents de l’antiga Iugoslàvia). Aquesta regulació del pluralis-
me lingüístic interessa doncs per molts motius. D’ una banda, la llengua compartida és un re-
quisit per la participació política perquè la democràcia no es basa (o, millor dit, no s’hauria de
basar) exclusivament en el vot sinó en el debat d’alternatives, en la parla en definitiva. D’altra
banda, la llengua planteja qüestions jurídiques importants com, per exemple, les restriccions
que es poden o no es poden imposar als parlants d’un determinat grup lingüístic, la universa-
litat possible dels drets lingüístics a escala planetària (vegeu Ramon 2004) i l’ antinòmia viru-
lent i persistent entre els drets col.lectius i els drets individuals.
CRÒNICA 547


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/141612/140583

II Simposi Internacional "Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objectius" (novembre de 2004)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert