L’enginyeria tissular és un camp en ple procés de desenvolupament i de cerca
d’aplicacions fent ús de matrius de cultiu per a la proliferació cel·lular per a la
formació de nou teixit. Per tal d’assegurar-ne la funcionalitat és necessari
determinar les condicions, en termes d’estímuls mecànics i fenòmens de transport,
òptimes per al cultiu cel·lular en un entorn caracteritzat per un bioreactor de
perfusió.
En aquest sentit es plantegen eines per tal de valorar la incidència de les tensions
que afecten la superfície de la matriu en la seva interacció amb el flux i la incidència
de la presència de rugositat en la superfície mitjançant la simulació computacional
ja que ambdós són condicionants clau en el procés de cultiu. Es proposa també
una estructura i un exemple de procés de fabricació basat en tecnologies
d’impressió 3D per tal de dotar d’una pauta metodològica per realitzar un protocol
experimental que permeti avaluar in vitro els resultats obtinguts mitjançant
l’estudi computacional
