En el treball es realitza una primera aproximació de la potència propulsora d’un petrolier de 100.000 tones de pes mort. Aquesta potència serà la base per determinar i seleccionar el motor principal més adequat disponible en el mercat. Una vegada definits els elements principals de la sala de màquines es realitza una distribució d’aquests dins l’espai de màquines, acotant les dimensions bàsiques de la sala de màquines.
Amb el motor principal seleccionat i seguint les recomanacions del fabricant en la seva guia de projecte, juntament amb les normatives de la Societat de Classificació seleccionada i les regulacions del MARPOL i el SOLAS, es desenvolupen, tot calculant i seleccionant els diversos elements, els sistemes auxiliars a la propulsió necessaris pel funcionament de la planta propulsora. Així el treball recull el dimensionament i disseny del sistemes auxiliars de combustible, lubricació, refrigeració, aire comprimit, exhaustació i generació de vapor.
Ja amb tots els sistemes auxiliars dimensionats i tenint una gran part dels elements de la sala de màquines seleccionats amb les seves potències elèctriques, es realitza un balanç elèctric amb tots els elements calculats i d’altres d’extrapolats per completar la resta de serveis del vaixell que no s’han dimensionat en el present treball. Amb aquest balanç s’obté la potència necessària que hauran de tenir els generadors principals. Una vegada seleccionats el generadors principals es fa un segon balanç elèctric per la situació d’emergència, així es selecciona el generador d’emergència que s’instal•larà a bord
