El projecte parteix d’un marc històric que comença en el procés de descolonització del Sàhara Occidental. Aquesta
regió és l’última del magreb a ser descolonitzada, la qual passa a pertànyer al Marroc i Mauritània. Arran d’aquest
fet és genera un conflicte bèl·lic a tres parts que acaba amb l’èxode d’una part de la població sahrauí a terres
algerines. S’instal·len als voltants de la ciutat de Tindouf en improvisats assentaments fugint del foc enemic.
Per donar peu a la catalogació dels edificis públics, hem estudiat l’evolució i creixement dels campaments, des de
les primeres haimes fins a les actuals vivendes. I com les necessitats de la població han acabat influint en la
ubicació dels equipaments públics dins el teixit urbà.
Després de les dues estades a terres sahrauís, hem aconseguit identificar i fer l’aixecament de trenta edificis
repartits en diferents campaments. La catalogació ha seguit el criteri d’analitzar aquests edificis segons el seu ús i
els seus sistemes i materials constructius.
El catàleg conté fitxes dels equipaments estudiats on es mostra la planta, els principals alçats, alguna secció,
detalls i les fotografies més representatives. A part del contingut gràfic també s’hi troben una taula amb les
dades generals de l’edifici i una altra amb dades constructives. Aquesta última, conté la informació sobre les
deficiències detectades del procés de construcció o disseny i les lesions detectades que són descrites a l’apartat
de l’anàlisi
