Les esllavissades i moviments de terres són accidents actualment molt habituals i que poden provocar
nombrosos danys materials i sobretot pèrdues de vides humanes. L’estabilitat de talussos ha estat
estudiada des d’anys enrera, sobretot en la investigació de quins factors provocaven la inestabilitat.
Coneguts els factors desestabilitzadors, s’han anat incorporant diverses tecnologies sobre els talussos per
tal de millorar la seva estabilitat i garantí uns factors de seguretat tolerables per la societat.
La introducció d’elements passius com a reforç ha estat una de les tecnologies més utilitzades, en forma
de malles, bulons..., però fins i tot els elements actius de reforç aporten al talús unes forces passives
estabilitzadores.
Existeixen en l’actualitat diversos programes que calculen el factor de seguretat d’un cert talús utilitzant
diversos mètodes de càlcul, la majoria basant-se en mètodes iteratius. El procés de càlcul consisteix en
examinar la superfície més critica considerant les ruptures internes, mixtes i externes. Si el sòl és
inestable, cal incorporar nous reforços i si el sòl és estable, cal treure reforços per tal d’optimitzar la
solució
