La present tesina persegueix la finalitat d’estudiar la rendibilitat social i econòmica del Bicing, prenent un any de referència en les hipòtesis i els càlculs efectuats. Així doncs, si bé el servei Bicing ofereix un tipus de transport ràpid, pràctic i ecològic, amb el conseqüent benefici ambiental, l’orografia de la ciutat comporta, per altra banda, una sèrie de despeses lligades a la redistribució de les bicicletes cap els punts més alts de la ciutat.
Aquest estudi, a més de tractar de quantificar els costos i beneficis associats directament al funcionament del Bicing, pretén, alhora, posar de manifest l’adaptació de la ciutat front a l’aparició d’uns 35.000 nous usuaris de la bicicleta i a les noves polítiques d’inversió en favor de la mateixa.
Per últim, i degut a que el sistema Bicing ofereix una nova forma de transport públic, es precisa necessària una breu comparança entre aquest i altres formes com el metro i l’autobús, en termes de la inversió requerida pels ens públics i l’ús o activitats per a les quals es fan servir uns i altres
