Garriga, Albert

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

 50 REVIEW Gianni Scudo                       Gianni Scudo Confort ambientalals espais urbans PER ALBERT GARRIGAGianni Scudo REVIEW 51Gianni Scudo és arquitecte i professor de Tecnologia de l’Arqui-tectura al departament BEST del Politecnico di Milano. Durant molts anys ha dut a terme recerca i experimentació projectual i didàctica en el camp de l’aproximació bioclimàtica així com la integració de les fonts d’energia renovable en els entorns cons-truïts. És autor de diversos llibres sobre la temàtica.piazza delle erbe a pàdua 52 REVIEW Gianni Scudo CONFORT AMBIENTAL ALS ESPAIS URBANS Scudo basa les seves investigacions en el control ambiental, cen-trant-se en els aspectes tèrmics i higrotèrmics que determinen el grau de confort en l’espai públic. Els seus estudis se centren a l’àrea de Milà, on hi predomina un clima continental temperat, amb hiverns freds i humits, i estius calorosos i també humits: “Un clima molt particular, en el qual s’hi projecten espais públics sense tenir en compte la vessant ambiental del projecte.”Remarca el fet de que en l’arquitectura tradicional es projectava posant una gran atenció a com la gent vivia l’espai públic i com en el món contemporani aquest aspecte ha estat molt deixat de banda. Ho exempliﬁ ca amb una petita plaça de l’Ottocento: “molt simple, amb alguns àrbres on hi jugàven els nens, els ancians hi llegien el diari…”. S’hi va convocar un concurs d’arquitectura, on l’obra guanyadora consistia en un mur alineat nord-sud i un amﬁ teatre. Scudo va seguir el desenvolupament de tot el pro-cés, ja que la plaça és propera a la zona on imparteix docència. S’hi va crear un consell de joves, ancians, mares amb cotxets… usuaris d’aquest espai. Aquests opinaven que era un projecte horrorós. No el volien. L’ajuntament va tirar endavant el projecte i el va formalitzar. El mur estava exposat a oest, rebia molta ra-diació i juntament amb l’amﬁ teatre creava “una espècie de forn”. El mur, també interceptava la ventilació provinent de nord-oest. El resultat: “ha esdevingut invivible”. Una plaça que tot i no ser una gran plaça, tenia un ús que actualment no té. Després de múltiples queixes veïnals, l’ajuntament va acabar enderrocant el mur. Scudo critica el fet de que l’ajuntament va actuar sense fer cap anàlisi ni estudi previ. Aquest tipus d’errors, després de seguir les intervencions en places de l’àrea de Milà i rodalies, són malhauradament comuns.Gianni Scudo avalua els projectes d’espais públics mitjançant cinc variables: la mobilitat (mitjançant alguns trets distintius), l’activitat de tipus estructurat (quan un espai públic preveu certa activitat amb estructures especíﬁ ques), el microclima generat, i la previ-sió de sub-espais, nínxols on desenvolupar activitats. Finalment l’aspecte del descans; com l’espai públic està equipat per totes les activitats que comporten seure incloent-hi les no convencio-nals. Quan algú passeja i s’atura, desenvolupa alguna d’aquestes activitats. Menjar, conversar, llegir un llibre, estirarse… En un estudi de vuit intervencions en grans places mitjançant aquestes variables i després entrevistant-ne els usuaris un cop formalitzat el projecte, Scudo es lamenta de que sis de les vuit places estiguin per sota de l’aprovat. La traducció d’aquestes qualiﬁ cacions és que les places han empitjorat molt la seva usa-bilitat i confort. “No sé si a Europa és gaire diferent, però a Itàlia aquesta situació de l’espai públic, la casa de tots, la casa comú, és francament tràgica. Allò que Leon Battista Alberti anomenava les habitacions a cel obert, els passadissos a cel descobert està devaluant-se.” Es pregunta perquè els espais públics, els espais oberts a Milà són tant sovint llocs invivibles. Segons Scudo, essencialment per dos motius: un relacionat amb el fet de que l’ens públic no dóna llibertat al projectista. L’altre és que els projectistes infravaloren molt tots els aspectes de control am-biental. Com a exemple a tenir en compte, exposa els manuals de projectació urbana de ﬁ nals del s.XIX, anys 1920, on la im-plicació del sol, el vent, i els factors climàtics en general, tenien molt més pes, al contrari d’èpoques posteriors, on les decisions projectuals són més lligades a aspectes funcionals i paràmetres purament perceptius i estètics, que ténen un gran valor simbòlic, però que obliden per complet els aspectes de caràcter fruïtiu (de plaer) lligat a les prestacions. “S’accentuen molt les prestacions de tipus visual, la imatge, el símbol.”En un projecte d’un arquitecte francès en una gran esplanada a Milà: “amb un esbós, guanya el concurs”. Una manera de pro-jectar molt allunyada de la idea d’espai públic que els seus usuaris necessiten. Tant Itàlia com Espanya i França ténen una gran varietat de maneres de fer places, carrers… Scudo posa com exemple Ascoli Piceno, Pàdua, Venècia. Llocs que han estat objecte d’estudi durant anys per urbanistes que després han publicat els manuals sobre els quals es recolza la seva docèn-cia. Cita a Cooper Morris amb “L’experiència de Sevilla”, Peter Bosselman, Kevin Lynch… estudiosos arquitectes i investigadors que van construïr la seva bàse teòrica vivint un o dos anys en les places italianes. “És tràgic el fet de que els estudiants rebin una educació que després no poden aplicar.” El perquè d’aquest fet, considera Scudo, és degut a que el racionalisme ha intro-duït una manera de construïr que ha negat l’espai públic. “Fins el 1920 es construïen tipologies urbanes en illa. L’espai públic doncs, sorgia de la substracció d’una de les peces de la trama. Aquest model, sorgeix ja del món antic i trobem un gran exemple en el s.XIX a l’Eixample de Barcelona.” El model promogut pel moviment modern, de prou coses estretes, prou constriccions, prou murs, xarxes per vehicles (circulació ràpida), per vianants i el verd amb els ediﬁ cis, és el que ha anul·lat l’espai públic. Scudo en critica els problemes d’orientació que crea, i també de seguretat. “Aquest model, més tard ha evolucionat. La crisi energètica, ambiental, la necessitat de tornar a tenir espai públic que sigui completament separat del tràﬁ c rodat ha produït una sèrie de models alternatius”.Scudo valora el sistema de patis com a model lligat al control ambiental. Un pati ha de ser controlable climàticament. Poder-se tancar a l’hivern i poder-se ventilar a l’estiu. Amb aquest model, l’estudi de Scudo va assessorar una localitat propera a Milà per tal de que passéssin d’una situació d’immersió en el verd a una situació de patis amb cossos de fàbrica orientats est-oest més baixos, oberts de manera que garantissin l’assolellament i també generéssin carrer. Gianni Scudo considera el benestar tèrmic com una de les prime-res exigències a complir a l’hora de projectar. Un dels aspectes que es menysté a l’hora de quantiﬁ car l’aportació de radiació és la de la temperatura radiant (provinent d’ediﬁ cis, vegetació…). “Els arquitectes no hem rebut la formació pertinent, i no sabem Gianni Scudo REVIEW 53“L’arquitectura tradicional es projectava posant una gran atenció a com la gent vivia l’espai públic i en el món contemporani aquest aspecte ha estat molt deixat de banda.”la plaça schiavone a milà. nou projecte que ha estat rebutjat per la poblacio´diferència entre el confort percebut (asv) i el fisiològic (pmv) 54 REVIEW Gianni Scudo valors de temperatures superficials d’un dia d’estiu a atenestemperatura ambiental i superficial un dia d’estiu a la rambla catalunyaclassificació dels material de pavimentacióGianni Scudo REVIEW 55com afrontar-ho”. Tenint 30ºC, poc vent i estant rodejats de ma-terials foscos, la temperatura radiant mitja és elevada. La tempe-ratura ﬁ siològica equivalent és d’uns 43ºC. Aquestes condicions no són assumibles pel cos en una habitació tancada.“L’aspecte important del confort a l’exterior és que, contrària-ment a l’interior, en els espais externs ens podem moure molt”. Scudo considera aquest factor rellevant, en la mesura que el factor psicològic té un 50% d’incidència en la sensació de con-fort. A l’exterior, les variables tèrmiques i higromètriques són més canviants. Això fa diﬁ cultós deﬁ nir el nivell de confort. Els aspectes de caràcter cognitiu ténen un pes important. Un dels estudis que va mostrar en la conferència era la d’un anàlisi ex-tens de vint places de cinc ciutats europees. En una d’elles, van analitzar un noi assegut a ple sol, observant la gent passar. “El que seria normal és que al preguntar-li com estava ens hagués respost que no gaire bé. La resposta va ser la contrària. Perquè ell era conscient que en qualsevol moment podia desplaçar-se a un lloc en ombra”. La sensació va lligada a la possibilitat de moure’s en l’espai. Comentava que preguntant el mateix a perso-nes en les mateixes condicions però esperant l’autobús, li dèien que estaven molt incòmodes. “Perquè estàven en una condició de comportament que no preveia el poder-se moure. I com es pot modiﬁ car un microclima? Reduïnt la radiació solar es redueix molt l’aportació de calor, en segon lloc podem reduïr l’intercanvi de radiació d’ona llarga, i ﬁ nalment minvant l’aportació de l’aire exterior (fent-ne baixar la temperatura), apunta Scudo. Algunes de les eines a emprar són els pòrtics. A mitjans del s.XIX el pòrtic era dimensionat per rebre sol a l’hivern i estar en ombra a l’estiu. En l’actualitat és un recurs que ha caigut en desús. Una altra manera de controlar el microclima segons Scudo és la del control dels materials. Els classiﬁ ca en 4 categories: artiﬁ -cials (protecció mitjançant tendals), l’aigua, la vegetació i el que ell anomena “materials tradicionals” com ara el formigó, pedra, maó, asfalt… La temperatura superﬁ cial d’aquests depèn en gran part de la seva rugositat. Materials com el marbre blanc, comen-tava, al principi del dia estan a temperatura quasi per sota la de l’aire. Al migdia està lleugerament per sobre, i de nit torna a baixar. Per altra banda, un material fosc al migdia està al doble de la temperatura de l’aire. Parlant de la vegetació, Scudo remarca l’avantatge que represen-ta el poder-la conformar arquitectònicament. El verd s’adapta a moltes tipologies (jardins, murs, terrasses, pèrgoles…) Posa com a exemple, la Rambla Catalunya de Barcelona, on el verd de fulla caduca deixa passar la radiació a l’hivern i la ﬁ ltra a l’estiu. Opina que la vegetació no sols és important pel tema de l’ombra (ja que un parasol també fa ombra) sinó també pel fet de que és un “material fred”. Té una temperatura inferior a la de la nostra pell. Propers a la vegetació, dissipem calor vers ella. Aquest és  intercanvis energètics 56 REVIEW Gianni Scudo un dels factors que provoca sensació de frescor en presència de vegetació. Considera les parets verdes molt importants degut a que al caminar vora ells, cedim calor en comptes de rebre’l. Els seus estudis revelen diferències de ﬁ ns a 5 o 6 graus de tem-peratura de sensació entre un espai verd i un de mineralitzat. Un carrer arbrat, al contrari d’un carrer medieval estret que no rep sol a l’hivern, té un bon comportament tant a l’hivern com a l’estiu. Per altra banda, Scudo comenta que els vials éren sem-pre acompanyats d’aigua i vegetació, tant en situacions urbanes com en no urbanes. “Malhauradament, a Itàlia aquest tipus de camins els hem fet desaparèixer gairebé tots. Les “green way” com les anomenen els americans i ara estan tant de moda”. Es tracta de les grans vies de comunicació, les quals rebien molta radiació. Havíen de tenir un microclima controlat: s’hi circulava a peu o a cavall. L’automòbil ha fet canviar la manera d’utilitzar aquestes vies. Tot i que en l’actualitat, Scudo apunta que aquest tipus de vies (ara ja escasses) constitueixen una gran atracció turística. Combi-nant l’aigua amb la vegetació, tenim un nivell de confort superior al de tenir solament aigua o sols vegetació. En un projecte de Perrault, bastant conegut, ha subdividit una gran àrea en desús en una retícula amb vegetació i l’ediﬁ cació ha estat construïda a l’interior d’aquestes “illes de vegetació”. També trobem un altre cas en la bella localitat de Messestadt a Múnich. Té un parc pro-jectat en base a maximitzar la ventilació a l’estiu i disminuïr-la a l’hivern. El verd no és sols un element de control ambiental a ni-vell puntual sinó també a major escala. Són projectes on es té en compte el punt de vista climàtic fent ús de la vegetació. Pel que fa a l’ús de l’aigua, les fonts arabesques són un gran exemple. L’aigua es ﬁ ltra en els porus de la pedra. Llavors s’evapora lenta-ment i manté una temperatura superﬁ cial baixa. Com a exemple contemporani, el pavelló d’Anglaterra a l’Expo Sevilla’92 on la solució de mur cortina refrigerat per aigua genera un microclima a l’interior i a l’exterior més immediat. En els seus estudis Scudo analitza el comportament radiant, les zones en ombra, utilitzant infrarrojos, per mapejar les activitats i les accions que s’hi des-envolupen com a una de les guies per a projectar l’espai exte-rior. Aquest mètode permet fer una valoració de la temperatura radiant segons els materials emprats (un aspecte determinant en els nostres climes). La temperatura de l’aire i la humitat relativa són aspectes que varien en un espai. El que sí que varia molt és la radiació (sol-ombra) i l’emissió dels cossos escalfats pel sol. És a dir, la temperatura mitja radiant. Scudo afegeix una nota bibliogràﬁ ca. Parla de Bosselman, que va viure un any i mig a Venècia. “Després de la seva estada va escriure un gran llibre sobre com representar els espais públics. També s’hi representa el microclima d’aquests espais. Té una profunda cultura italiana”. També ens cita Ian Gell “el famosíssim danès. Va escriure el llibre de la vida que transcórre entremig dels ediﬁ cis (l’espai públic), va viure sis mesos en una plaça a Ascoli Piceno”.Per concloure, remarca quan en el moviment modern va sorgir una corrent d’enginyers higienistes  que van treballar en el pro-blema de l’orientació i la conformació del teixit urbà, “no d’una manera superﬁ cial com havia assumit Le Corbusier”. la vegetació com a superfície “freda”Gianni Scudo REVIEW 57Malgrat tot, comenta que moltes ciutats italianes construïdes després de la guerra utilitzen la simetria. A efectes tèrmics són completes equivocacions. Més que com a arquitecte, Scudo es deﬁ neix com a tecnòleg, tot i remarcar que té una experiència projectual (va titular-se a Venè-cia amb Scarpa). Els seus treballs en l’espai públic són anàlisis per mitjà d’aspectes tècnics. Mesurar temperatures, humitats, velocitats del vent… per després fer una diagnosi. El destinatari del projecte té un pes important en l’anàlisi. L’usuari té uns com-portaments que varien segons moltes variables (època de l’any, microclima, etc). El seu estudi es dedica a donar indicacions al projectista. “Després, l’arquitecte pot fer més o menys ús de les nostres suggerències. He de dir que malhauradament no les utilitzen massa sovint”.“Combinant l’aigua amb la vegetació, tenim un nivell de confort superior al de tenir solament aigua o sols vegetació.”l’aigua com element de mitigació del clima

Gianni Scudo: confort ambiental als espais urbans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC