Aquest projecte consisteix en analitzar l’Eixample com a prototip constructiu i entorn urbà existent i
proposar una metodologia d’anàlisi per a potenciar i promoure la rehabilitació energètica dels edificis
des de la limitació de la demanda. S’ha volgut proposar una metodologia d’anàlisi per a la millora dels
tancaments d’un model força tipificat de manera que s’estalviï energia així com es progressi en
l’eficiència energètica.
S’ha decidit estudiar, dins de la pell de l’edifici, les façanes perquè són els elements de l’envolvent que
més s’allunyen de les prestacions de la normativa vigent.
Es poden apreciar dues línies de treball: primerament s’ha realitzat una introducció en un àmbit cultural
i arquitectònic la qual cosa permet una acció d’identificació i avaluació dels sistemes constructius que a
actualment resideixen a l’Eixample. Des de la nostra humil perspectiva i corrent el risc d’imprecisió a
l’hora de generalitzar, s’han definit uns tipus de seccions constructives de façana tipificant-los segons
les èpoques de construcció.
La finalitat de definir una tipologia de secció constructiva ha estat estudiar el comportament tèrmic de
les façanes de l’Eixample així com determinar les diferències entre l’arquitectura tradicional, de
seccions molt similars, i l’arquitectura moderna, caracteritzada per la inclusió de cambres d’aire,
d’aïllaments i, en els darrers anys, per la presència de paràmetres mediambientals. Amb el càlcul del
comportament tèrmic s’ha volgut demostrar que aquestes solucions constructives no funcionen com
deurien, sobretot les classificades com a solucions tradicionals,i per aquest motiu s’ha fet més
incidència sobre aquestes. Cal comentar que aquest fet és degut a que les exigències actuals no són
les que eren.
Dins d’aquesta línia també s’ha de fer menció de la recopilació de cinquanta-set projectes
proporcionats pel Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica II amb els quals s’ha pogut
determinar l’estil constructiu predominant a l’Eixample, el Premodernisme, i el percentatge d’edificis que
estan construïts amb mancança d’aïllament tèrmic1. Per fer un estudi més acurat s’ha escollit una illa, la
que més diversitat d’edificis en quant a èpoques constructives disposava, per profunditzar en l’estudi
dels paràmetres que incideixen, ja sigui directa o indirectament, sobre el comportament tèrmic.
L’altra línia de treball està basada en la recerca de materials aïllants i en la proposta de sistemes de
rehabilitació de façanes mitjançant aïllament tèrmic que puguin ser futures solucions d’estalvi energètic.
S’ha realitzat un estudi del comportament tèrmic dels aïllaments i s’ha fet una recerca d’empreses que
poguessin facilitar les dades tècniques. La finalitat ha estat crear una taula on es determina quins dels
aïllaments estudiats són vàlids per a les propostes definides. Finalment s’ha realitzat una comparativa
amb la finalitat de seleccionar l’aïllament més viable per a cada solució en funció de l’estalvi energètic
que s’aporta amb les respectives solucions.
Per últim s’ha conclòs amb un resum de la metodologia descrita paral·lelament al projecte .
La proposta de metodologia defineix tots els aspectes que haurien d’intervenir en el procés, però es
circumscriu a la millora de les pells com a factor clau vinculat al fet patrimonial del que és i significa
l’Eixample per a la ciutat de Barcelona
