Sembla que els habitants del Pròxim Orient Antic, tant els sumeris com els accadis, i en general tots els pobles que parlaven llengües semítiques, tenien la creença que l'existència al més enllà seria una continuació de la vida a la terra, però en unes altres condicions, més extremes i dramàtiques. Aquest lloc es trobaria a sota de la terra on hi són els vius, això és, l'inframón o infern. L'inframón és imaginat com un lloc que es troba, doncs, sota terra i on hi viuen els déus infernals, alguns dimonis i els morts. Aquest lloc és imaginat com un espai gran, més aviat trist i hostil. Aquesta visió, que percebem a partir d'alguns textos literaris, és la que haurien tingut els habitants de Mesopotàmia i la zona de Síria fins al Mediterrani, des de l'època sumèria fins l'època neo-assíria i neo-babilònica.It seems that the people of the Ancient Near East, both the Sumerians as the Akkadian, and in general all the speaking Semitic languages, held the belief that the existence beyond would be a continuation of life on earth, but in other conditions, more extreme and dramatic. This place would be found under the earth where the living are, that is, the underworld or hell. The underwold is imagined as a place that is therefore under land and where the infernal gods, some demons and the dead live. This place is imagined as a great space, sad and hostile. This vision, which we perceive from some literary texts,is what would have been the inhabitants of Mesopotamia and the area from Syria to the Mediterranean, from the Sumerian period to neo-Assyrian and neo-Babylonian period.Peer Reviewe
