Bertran i Salvans, Miquel, 1945-

Forga Alberich, Jordi

Oller i Teijón, Francesc

Solanas, J.M.

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

El grup de Concurrencia i temps real col.labora amb la Branca d'Estudiants de l'IEEE M. Bertran, F. Oller, J. Forga, J.M. Solanas Departament d'Arquitectura d'Ordinadors 1.- Introducció. El grup de recerca de Software f Concurent i en Temps Real, que fun-ciona a l'ETSETB desde 1985 ha establert una col.laboració amb la Branca d'estudiants de l'IEEE de l'Escola. Gracies al suport del director de l'Escola i de l'actual equip directiu, ha estat possible organitzar conjuntament un curs sobre Intel.ligencia Artificial i Sistemes Experts. Ha estat impartit pel Dr. Ju-lio Moreno-Dávila, responsable de Sistemes Experts al grup UNCIBLE de Laussanne (un centre de dtlcul compartit per uns quants bancs sUlssos), i doctor en el tema a l'Ecole Politechnique de Laussanne, Sulssa. El Dr. Moreno-Dávila col.labora amb el grup de Concurrencia de fa ja uns quants anys. Després de varies reunions de plantejament, ara col.labora amb la Branca d'Estudiants de l'IEEE en la preparació de la base informatica necessaria per al desenvolupament de les practiques del curso L'atmosfera de col.laboració ha estat un exit. 2.- El grup huma. Deixant a part els autors d'aquest article, professors d'aquesta Escola , el grup va estar format per varis doctorands i forces projectistes de PFC, molts deIs quals participaven a convenis amb indústries de Barcelo-na. La col.laboració Universitat-Em-presa es relacionava amb llurs tesis i PFCs. El grup va entrar en col.laboració amb els estudiants de l'IEEE amb motiu de l'organització del curs d'Intel.ligencia Artificial. 3.- La tematica de recerca. A la bibliografia es llisten algunes de les publicacions del grup,a fi de perrnetre entrar en detalls aquells que els interessi la tematica. A continuació es motiven les línies principals de recerca aplicada en les que treballa el grupo 3.1.- Enginyeria del Software. Segons un full publicat fa cosa d'un any per la UPC sobre l'ETSETB el 23,9% d'antics alumnes de l'Escola declaren treballar en aquest area. A totes les xarxes de comunicació intervé software inexcusablement. No és el mateix saber un llenguatge de programació (cosa fon;a rucil) que saber d~senvolupar software de forma economica i segura. L'últim és tan difícil com escriure un llibre, pel qual no és suficient saber escriure en un llenguatge natural. El grup fa recerca en enginyeria de software i ensenya aquest tema, dins el possible en tan poc temps, a cinque curSo Fa enfasi especial en la metodologia basada en tipus abstractes (classes). 3.2. Concurrencia i sistemes distri-buits. El software concurrent és el deIs sistemes operatius, el distribuit correnpon al de lesxarxes d'ordinadors i de telecomunicació. El desen-volupament d'aquestsoftware presenta una problematica adicional respecte a la del software seqüencial con-vencional: es dona una explosió combinatoria en el nombre de traces possibles !. Les eines de simulació són molt apropiades per ajudar al disseny i depuració de mal funcionaments, doncs permeten, al menys, tra¡;ar l'execució, la qual cosa desvirtua el sistema si es fa a la realitat. El grup ha fet for¡;a recerca en simulació i esta introdult a grups que la societat de comunicacions de l'IEEE 15 té sobre aquest tema: un deIs seus membres pertany al comité tecnic del W orkshop que aquell grup organitza periodicament. Dos deIs seus membres han estat convidats a donar un seminari sobre la recerca del grup a Ottawa, Canada, dirigit a les Universitats d'Ottawa i de Carleton. També, al STU (CSIC suec) de Stockolm, i a d'altres universitats i institucions estrangeres. 3.3.- Intel.ligencia artificial. Una via de dissenyar software concurrent correcte passa per la verificació o demostració formal de la correctesa i seguretat en general. Les demostracions son for¡;a tedioses fetes amb paper i llapis. Es fa servir, aleshores, els anomenats Demostra-dors de Teoremes. Aquests permeten agilitzar i ordenar les demostracions de correctesa mitjan¡;ant manipulació simbOlica deIs programes i de llurs especificacions. Donen seguretat a la demostració mateixa. La demostració de teoremes assistida per ordinador és un area de recerca en la que també treballa el grup, clarament enmarcada dins la dita Intel.ligencia Artificial. 4.- Un curs especial, resultat de la col.laboració El curs, organitzat en col.laboració amb la Branca de estudiants de l'IEEE,i dirigit als estudiants d'intensificació de l'assignatura d'ordinadors de cinque, també era obert a altres persones interessades d'aquesta i altres universitats. Entre d'altres, tractava de les Xarxes d'Interferencia Probabilística, enmarcat en el tema general de l'aprenentatge automatic. També es va donar una introducció als sistemes experts i altres temes de la intel.ligencia artificial. El curs compren el desenvolupament de practiques sobre l'entorn del llenguatge PADD. Es van manipular estructures d'arbres per a la representació de les xarxes i de les probabilitats, i per llur calcul partint de dades reals, a fi de representar una base de coneixement i interferencia probabilística. Va comprendre unes vint hores de teoría i d'un període de practiques d'unes tres setmanes de duració. 5.- Conclusió. La col.laboració professors-estudiants que ha causat aquesta breu artic1e ha estat una agradable experiencia, guiada per la motivació i la il.lusió d'apendre per part de tots. El curs va anar molt be i tothom ha apres tot divertint -se. Animem, doncs, a altres grups a fer el mateix !. REFERENCIES. [1] M. Bertran, 'On a Formal Defini-tion and Application of Dimensional design' Software-Practice and Experience, Vo1.18(1l), pp 1029-1045 (november 1988). [2] A. Papoulis, M. Bertran, Sistemas y Circuitos, (Chapter 8) Marcombo, Barcelona, 1989. [3] M. Bertran,J.Forga,F. Oller,J.A. Frau, 'P ADDS: an envirement for the design of concurrent systems by simulation', Proc. II J ornades sobre concurrencia, Universitat de les illes Balears, setembrel990, 71-83. [4] M. Bertran, J. Forga, F. Oller, J. Viaplana, F. Alvarez-Cuevas, M. Porta, ' Integrated simulation and design of communication systems in a PADD envoirement', IEEE Comm-unications society Computer Aided Modeling and Design of Communi-cations Links and Networks CAMAD'92, Montebello, Quebec, Canada, 29 september - 20ctober 1992. [5] M. Bertran, 'PADD: a Schema Notation Integrating Parallelism and Abstraction' ,Report, ETSE Telecom. (UPC), Barcelona,Autumn 1989. Also inProc. IEEE Como soco CAMAD'92, Montebello, quebec, Canada, 1992. Actividades en Trata-miento de Voz del Grupo de Procesado de Señal J. Hemando (*) Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones El Grupo de Procesado de Se-ñal (GPS) desarrolla sus actividades de investigación y desarrollo en el Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones (TSC) de la Univer-sidad Politécnica de Cataluña (UPC). Dentro del grupo tres subgrupos comparten la misma infraestructura de laboratorios de investigación y la administración económica, cada uno de ellos centrado en temas de: - Procesado de voz, - Procesado de imagen y - Procesado digital de señal en comunicaciones, radar y so-nar Las actividades del sub grupo de Procesado o Tratamiento de Voz abarcan todas las áreas de investiga-ción relacionadas con la transmisión de la señal de voz y la comunicación oral hombre-máquina. Seguidamen-te se describirán las líneas principales en cada área. Codificación de la señal de voz Se trabaja en codificación de voz a velocidades de transmisión media y baja. Para minimizar la pérdida de calidad a estas velocida-des se han desarrollado sistemas de cuantificación vectorial adaptativa de una o varias etapas que se han aplica-do con éxito a varios codificadores de voz desde 16 kbps a 4,8 kbps. En codificación de audio de banda ancha se investiga en los tres niveles de calidad que suelen distin-guirse: en el primer nivel, 7 kHz, se exige una calidad conversacional; en el segundo nivel, de 7 a 15 kHz, se exige un buen sonido musical; y en el tercer nivel, 20 kHz se requiere una calidad de alta fidelidad para la señal musical. Cada uno de estos niveles plantea problemas distintos que se 16 han de atacar con soluciones especí-ficas. Por ejemplo, en el tercer nivel se pretende alcanzar una calidad de CD en el rango de 96-128 kbps (j700 kbps en los sistemas CD actuales!). Para ello se requiere un aprovecha-miento exhaustivo de las característi-cas psicoacústicas de enmasca-ramiento espectral del sistema auditivo humano, las bandas críticas y los umbrales de distorsión audibles. Se están analizando soluciones ba-sadas en nuevas transformaciones tiempo-frecuencia. Reconocimiento del habla Para robustecer el sistema de reconocimiento frente al ruido am-biente se estudian nuevas represen-taciones de la señal de voz que sean resistentes al mismo desde dos enfo-ques distintos: uno desde el punto de vista de procesado de señal y otro que trata de emular la capacidad auditiva humana. Con respecto al primer en-foque, se trabaja en la estimación del espectro analítico o la envolvente espectral en lugar del propio espec-tro, la descomposición en subespacio de señal y subespacio de ruido, etc. En cuanto al segundo enfoque, se consideran la sensibilidad logarítmica en frecuencia y en intensidad del oído y también el efecto de las bandas críticas. Con el mismo propósito se estudian representaciones dinámicas o filtradas del habla y medidas de distancia entre vectores de parámetros. Se está desarrollando un siste-ma de reconocimiento de habla continua para el español que utiliza la semisílaba como unidad de reco-nocimiento y los modelos ocultos de Markov para describir de forma probabilística los características del habla. Se ha elegido la semisílaba como unidad de reconocimiento de-bido a la estructura silábica del espa-ñol y a que existe un número relativa-mente reducido de ellas: menos de 750 en español. En cuanto a los mo-delos ocultos de Markov son los que en la actualidad proporcionan mejo-res prestaciones en los sistemas en desarrollo. A este sistema se le ha bautizado con el nombre de RAMSES (Reconocimiento Automático Me-diante SEmiSílabas). En el problema 

El Grup de Concurrència i Temps Real col·labora amb la branca d'estudiants de l'IEEE

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

UPCommons