El treball fonamental ha consistit en inventariar els diferents elements del Patrimoni Geològic i
Miner, situats dintre de la Catalunya Central. Aquestes característiques ens han dut a considerar la creació del Geoparc de la Catalunya Central. La idea principal d’aquest geoparc és la de la utilització del Patrimoni Geològic i Miner
de cara al seu aprofitament turístic, com a ús social, didàctic i naturalment d’oci, propiciant la
creació de treball.Peer Reviewe

Mata Perelló, Josep Maria

Sanz Balagué, Joaquim

El treball fonamental ha consistit en inventariar els diferents elements del Patrimoni Geològic i

Miner, situats dintre de la Catalunya Central. Aquestes característiques ens han dut a considerar la creació del Geoparc de la Catalunya Central. La idea principal d’aquest geoparc és la de la utilització del Patrimoni Geològic i Miner

de cara al seu aprofitament turístic, com a ús social, didàctic i naturalment d’oci, propiciant la

creació de treball.Peer Reviewe

UPCommons

El geoparc de la Catalunya Central, un eina de desenvolupament social

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

Jornada de Sostenibilitat i Compromís Social EPSEM 2010   26  “El	geoparc	de	la	catalunya	central,	un	eina	de	desenvalupament	social”	 1Josep M. Mata – Perelló i 2Joaquim Sanz Balagué 1Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (mata@emrn.upc.edu)  2Museu de Geologia “Valentí Masachs” de la UPC (qsanz@epsem.upc.edu)  Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa. 	1.Introducció.	Les característiques geològiques  i mineres de  la comarca del Bages, així com  les de  les àrees properes (Anoia, Baix Llobregat, Berguedà, Osona i Solsonès), donen un segell molt important a les nostres terres. Aquestes característiques ens han dut a considerar la creació del Geoparc de la Catalunya Central, el qual seria el primer del nostre país. Tot  i així, abans d’arribar a aquesta consideració,  ja es va considerar  la possibilitat de posar en marxa un ecomuseu (primerament l´anomenat l´Ecomuseu del Cardener – Llobregat i posteriorment dit Ecomuseu del Bages), circumstància que vam exposar en diversos  treballs. (MATA‐PERELLÓ, 1996; MATA‐PERELLÓ i FONT SOLDEVILA, 1994 i 1995). Posteriorment, es va pensar en  la possibilitat de crear el Parc Geològic  i Miner de  la Catalunya Central (MATA – PERELLÓ, 2004, 2005 i 2006). Finalment, es va arribar a la idea del Geoparc de la Catalunya Central (MATA – PERELLÓ et  altri, 2007, 2008 i 2009). La idea principal d’aquest geoparc és la de la utilització del Patrimoni Geològic i Miner de cara al seu aprofitament turístic, com a us social, didàctic i naturalment d’oci, propiciant la creació de treball.   2.	Treball.	El treball fonamental ha consistit en inventariar els diferents elements del Patrimoni Geològic i Miner,  situats dintre de  la Catalunya Central,  sobretot a  la  comarca del Bages. Així, dels 42 elements considerats, sols n’hi ha dos de  fora de  la comarca  (un a  la del Baix Llobregat  i un altre al sector moianenc de la comarca d’Osona).   Un  cop  trobats  els  elements,  s’han  establert  les  capacitats  d´acollida  de  cadascun d’ells, d’acord amb  la seva  importància  i us. Aquest us ha estat de caràcter turístic, didàctic  i científic. Alhora s’ha valorat la seva capacitat de creació de treball.   Al mateix temps, s’han estructurat tots els elements de cara a una millor organització territorial, de  cara al  seu aprofitament  col∙lectiu. Així  s’han establert  inicialment  tres portes Jornada de Sostenibilitat i Compromís Social EPSEM 2010  27  d’entrada  (Cardona, Collbató  i Moià)  i un  centre  general  a Manresa  (al Museu de Geologia “Valentí Masachs” de la UPC), on estarà situat el centre neuràlgic del geoparc. 3.	Conclusions.	Les  conclusions  poden  condsiderar‐se  molt  positives.  De  fet,  quans  es  va  començar  amb l´Ecomuseu, en una distribució diferent, però coincident en part  (englobava a més a més del Bages: Olesa de Montserrat, Esparreguera i Collbató), es va aconseguir la defensa consolidada dels paratges de Roques Blaves  (Esparreguera)  i de Ribes Blaves  (Olesa de Montserrat). Del primer es va redactar el projecte de PEIN des de la UPC, finalment aconseguit.   Des d’aquells  temps es van establir nexes d’unió  i  coordinació entre el Museu de  la UPC  i  les Coves del Salnitre de Collbató  i  la Mina de Sal de Cardona, que encara  segueixen. Posteriorment  es  van  ampliar  a  les  Coves  del  Toll  de  Moià  i  a  les  Mines  de  Cercs.  Així, l´Ecomuseu era una realitat paralegal.   Ara,  amb  el  projecte  de  GEOPARC,  les  possibilitats  va  molt  més  lluny,  alhora  que s’oficialitza la proposta.  4.	Bibliografia.	 MATA‐PERELLÓ,J.M.  (1996).  El  “Ecomuseu  del  Llobregat‐Cardener”.  Geogaceta  (2º  Reunión Nacional de la Comisión del Patrimonio Geológico), Madrid  MATA‐PERELLÓ,  J.M. y FONT SOLDEVILA  J.  (1994). El “Ecomuseu de  la comarca del Bages” y sus valores  didácticos.  Enseñanza  de  las  Ciencia  de  la  Tierra  (VIII  Simposio,  Córdoba),  pp.  98‐100. Córdoba  MATA  PERELLÓ  J.M.  y  FONT  SOLDEVILA,  J.  (1995).  Nuevas  aportaciones  al  “Ecomuseu  de  la comarca del Bages”, Geogaceta (1ª Reunión Nacional de la Comisión del Patrimonio Geológico), pp. 236‐237, Madrid  MATA-PERELLÓ, J.M. (2004).- Puntos de interés geológico de la Catalunya Central: el Bages. bases para la creación del  Parc Geológic i Miner del Bages (Parque Geológico y Minero del bages), (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro), Actas del IV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero, pp. 175-160. Utrillas    MATA LLEONART, R. y MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Una propuesta para la ordenación territorial de la Cuenca Potásica Catalana. Seminario do Ordenamiento do Territorio, Vila Real – 2005, 87 -94 pag. Vila Real   MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Datos para el Ordenamiento Territorial de la Comarca del Bages. Actas del Segundo Simposio sobre la Historia de la Minería y de la Metalurgia en el Mediterráneo Occidental. Páginas 293 - 322. Mequinenza   MATA-PERELLÓ, J.M. et altri (2006).- El patrimonio geológico y minero dentro del Plan de Ordenamiento Territorial de la comarca minera del Bages (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). Actas del Primer Congreso Internacional sobre Geologia y Mineria Ambiental para el Ordenamiento del Territorio. Pag. 217-224. Utrillas   MATA PERELLÓ J.M. et altri (2006). Nuevos Puntos de  Interés Geológico y Puntos deIinterés del Patrimonio Minero, para el futuro Parc Geològic  i   Miner del Bages, de  la comarca minera del Bages  (Catalunya  Central,  Depresión  Geológica  del  Ebro).  En  Actas  del  Congreso  sobre Patrimonio Geológico y Minero de Mieres, pp.327‐342. Mieres 2006 Jornada de Sostenibilitat i Compromís Social EPSEM 2010   28   MATA-PERELLÓ, J.M. et altri (2006).- El Parc Geològic i Miner del Bages dentro del Plan de Ordenamiento Territorial de la comarca minera del Bages (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). Actas del Primer Congreso Internacional sobre Geologia y Mineria Ambiental para el Ordenamiento del Territorio (en prensa). Pag. 183 - 198. Utrillas   MATA –PERELLÓ, J.M. (2007, 2008, 2009 i 2010). Durante este periodo se ha presentado este proyecto en diversos foros internacionales celebrados en Agadir (Marruecos, 2010), Guayaquil (Ecuador 2007), Isla Margarita (Venezuela, 2009), Medellín (Colombia, 2008), Quito (Ecuador (2007).                         

El geoparc de la Catalunya Central, un eina de desenvolupament social

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC