Malgrat que la prevenció de residus és la prioritat formal de les polítiques de gestió de residus, mai no s'ha desplegat un pla de R+D+I coherent i amb prou recursos econòmics; de fet, la previsió és que el PROGREMIC (207-2012) destini només un 0,7% del seu pressupost a R+D+I i només algunes de les línies previstes estan encaminades a la prevenció.
Tanmateix, per afrontar el repte de dissociar el creixement econòmic en termes de PIB i la producció de residus, cal una visió transversal de R+D+I que faciliti la cooperació entre els diferents actors que intervenen en les diferents fases de l’economia productiva: extracció, producció, distribució, ús i residus. Els objectius a llarg termini d’aquesta política haurien de ser:
- Substitució de materials perillosos i no renovables
- Tancament del cicle de materials
- Economia poc intensiva en ús de materials, d’energia i carboni
- Reducció dels impactes a la salut i el medi ambient
Per facilitar la interacció entre els diferents actors cal definir una política de recerca, desenvolupament i innovació que abordi els principals aspectes que determinaran una política de gestió sostenible dels residus en els propers anys i que permeti:
- Integrar els diferents enfocaments per avançar cap a la sostenibilitat: producció neta (PIP), ecodisseny, ecologia industrial,...
- Integrar les diferents perspectives: indústria, administració, universitat, població en general.
- Detectar els fluxos de residus més importants i actuar per minimitzar-los.
- Detectar i solucionar mancances de coneixement.
Aquesta ponència pretén apuntar algunes de les àrees on s'han detectat mancances i proposar línies d’investigació per a superar-les.Peer Reviewe
