Solé Gili, Àngels

UPCommons

Criteris de conservació restauració dels elements decoratius que formen part del patrimoni arquitectònic : un debat necessari

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

 Criteris de conservació restauració dels elements decoratius que formen part del patrimoni arquitectònic. Un debat necessari  Àngels Solé Gili, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) Pere Rovira Pons, coordinador de l’especialitat de pintura mural i pedra del CRBMC  El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya té per missió  la preservació del patrimoni cultural moble i dels elements artístics i decoratius que formen part del patrimoni immoble de Catalunya (pintures murals, esgrafiats, vitralls, portalades, mosaics, capitells i  escultura en pedra en façanes, enteixinats, arrambadors ceràmics, etc.)   Els objectius estratègics del Centre són:  Vetllar pel bon estat de conservació dels Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) i dels béns catalogats, a través d’ avaluacions  periòdiques d’aquest béns.  Promoure la qualitat i el rigor en les intervencions de conservació i restauració del patrimoni cultural.   Impulsar la innovació i la recerca en conservació i restauració, a base de fomentar els estudis interdisciplinaris amb altres centres especialitzats en la investigació d’àmbit patrimonial, els avenços en tecnologia i en la pràctica de les actuacions de conservació i restauració.  Assessorar i oferir els serveis tecnicocientífics als professionals de la conservació i restauració, als investigadors del patrimoni i als conservadors de col·leccions.   Oferir l’accés al fons documental tècnic i fotogràfic relatiu al patrimoni cultural de Catalunya que s’ha intervingut al CRBMC.   Promoure el coneixement de la disciplina i la transferència de coneixement  a través de  l’organització de cursos, seminaris i tallers per als  professionals de l’àmbit del patrimoni.   Donar a conèixer la importància i els valors de la conservació i restauració de béns culturals dins la comunitat mitjançant el desenvolupament de programes educatius  i de difusió   Contribuir a donar valor a la professió de conservador/a-restaurador/a i col·laborar amb els centres de formació especialitzats i l’Associació de Conservadors i Restauradors de Catalunya (CRAC).   Les especialitats del Centre són:   • Pintura mural  • Escultura i pintura sobre pedra  • Escultura i pintura sobre fusta  • Pintura sobre tela  • Materials arqueològics i paleontològics  • Conservació preventiva  • Document (paper, obra gràfica, fotografia, pergamí i papir)  • Art contemporani  • Ceràmica, vidre i metall  • Material etnològic  • Tèxtil  • Orfebreria  • Moble   Els criteris d’intervenció en el patrimoni moble i del patrimoni artístic que forma part del patrimoni immoble es basen en els que regula la llei de patrimoni cultural vigent, i molt especialment en les cartes de restauració internacionals, principalment la de Venècia (1964) i la de Cracòvia (2000).  En la carta de Venècia es determina clarament  que la finalitat de la restauració és conservar i posar de relleu els valors formals i històrics del monument, i que es fonamenta en el respecte dels elements antics i en les parts autèntiques (art 9). De la carta de Cracòvia, cal destacar l’article 3 que diu que en el projecte de restauració haurien de participar totes les disciplines pertinents  i la coordinació hauria de ser dut a terme per una persona qualificada i ben formada en la conservació i la restauració. Aprofundint encara més en aquests criteri, en l’article 7 diu: la decoració arquitectònica, escultures i elements artístics que són una part integrada del patrimoni construït han de ser preservats mitjançant un projecte específic vinculat amb el projecte general. això suposa que el restaurador té el coneixement i la formació adequats.   En tot cas, els criteris d’intervenció  els podríem sintetitzar en els següents:  1. Mínima intervenció  Cal manipular l’obra al mínim imprescindible per tal de no sotmetre-la a tensions i riscos innecessaris, i garantir així la màxima conservació. Es rebutgen els tractaments massa intervencionistes.   2. Màxim respecte a l’obra en tota la seva integritat  Cal respectar els aspectes formals, materials i estructurals de l’obra. Es preservarà tot el que proporcioni informació sobre el procés d’elaboració de l’obra d’art. Abans d’eliminar qualsevol afegit històric s’estudiarà el cas a fons, documentant-lo en profunditat per poder valorar amb rigor la decisió.  La carta de Venècia diu literalment que en la restauració d’un monument s’han de respectar totes les aportacions que defineixen la configuració actual d’un monument, no importa a quina època correspongui ja que la unitat d’estil no és la finalitat de la restauració.   3. Coneixement de les causes de degradació  Prèviament a la intervenció cal conèixer les causes que han originat el procés de degradació de l’obra. Només així es pot actuar d’una manera adequada.   4. Llegibilitat  Preservar el missatge estètic de l’obra, sense crear un fals històric. Sempre s’ha de poder diferenciar l’original de l’afegit.  Concretament la llei 3/1993 del patrimoni cultural diu al seu article 35.1 que és prohibit de reconstruir totalment o parcialment el bé, excepte en els casos en que s’utilitzin parts originals i de fer-hi addicions mimètiques  que en falsegin l’autenticitat i també regula que és prohibit eliminar  parts del bé, excepte en el cas que comportin la degradació del bé o que l’eliminació en permeti una millor interpretació històrica.  .  5. Reversibilitat  Qualsevol material afegit s’ha de poder retirar en un moment posterior. Per això, cal conèixer molt bé la composició dels productes que hi afegim i veure la seva resposta al llarg dels anys.   6. Estabilitat  Els materials emprats en la restauració han de ser compatibles amb els components de l’obra original. S’han de mantenir al màxim possible inalterables en el temps. Cal evitar tot tractament que no tingui les degudes garanties i que pugui ser causa de degradació de l’obra.  En relació als materials, la carta de Cracòvia, per exemple,  destaca que s’ha d’estimular el coneixement dels materials tradicionals, i que en tot cas, els materials i les noves tecnologies han de ser provats rigorosament, comparats i adequats a les necessitats reals de conservació i  avaluar el seu comportament posterior i la seva reversibilitat.  7. Conservació preventiva  La conservació preventiva consisteix a actuar indirectament sobre l’objecte, mitjançant l’anàlisi i control de les condicions del seu entorn, per tal d’evitar, fins on sigui possible, la seva degradació. Cal crear un medi ambient d’acord amb les exigències de durabilitat de l’objecte. Això implica el coneixement del comportament físic i químic dels materials que componen l’obra i del seu entorn.   8. Documentació  Abans d’iniciar qualsevol intervenció directa cal recollir tota la informació disponible: dades tècniques, històriques, artístiques, material d’anteriors intervencions o documentació fotogràfica. Després de la intervenció, cal deixar constància de tots els detalls de la intervenció  amb la redacció de memòries o informes tècnics. La carta de Venècia ja diu clarament que la restauració estarà sempre precedida i acompanyada d’un estudi arqueològic i històric del monument.   9. Interdisciplinarietat  La conservació i restauració dels béns culturals és un treball en equip, interdisciplinar,  que requereix una metodologia científica. A més del conservador–restaurador, l’arquitecte o l’arquòleg,  hi poden  intervenir  físics, químics, geòlegs, biòlegs, historiadors de l’art i fotògrafs, principalment  El sentit de recordar aquests criteris té a veure amb el fet que sovint els conservadors-restauradors es troben amb que  sovint l’arquitecte actua en restauració de patrimoni  sense un projecte de conservació-restauració específic i previ,  vinculat al projecte general,  en el cas que el monument contingui elements artístics. Aquest fet comporta problemes importants que acaben afectant la conservació del propi patrimoni perquè sovint  l’execució  queda en mans de professionals que no són restauradors,  del sector de la construcció, per posar un exemple, que no coneixen ni les tècniques, ni els materials  ni els procediments.  Us voldríem destacar aquells aspectes que són més problemàtics per entendre el debat que es genera sovint entre l’arquitecte i el conservador-restaurador. És un debat que sempre es resol bé quan en la direcció facultativa l’arquitecte compta amb l’assessorament del conservador-restaurador per intercanviar dubtes i valora conjuntament els criteris d’intervenció, i quan en l’execució de determinades accions, els professionals són competents en la matèria.  Conservació vs substitució. a. Llegibilitat vs estabilitat. L’autenticitat i l’estètica del monunent.  Els Estudis previs: Una base científica imprescindible. a. La història de l’edifici i del seu entorn. La documentació arquitectònica, històrica i artística.  b. El coneixement de l’edifici i del seu entorn. La ubicació dels elements integrats i la seva relació en la conservació de l’edifici. c. El coneixement de l’objecte integrat: Les anàlisis científiques dels materials compositius. d. L’estat de conservació. El mapa d’alteracions. b. Les proves de restauració: cales de prospecció, neteges, consolidants i morters. Les tècniques de restauració i els materials tradicionals: Un repte permanent. c. La calç com a element imprescindible. d. La perversió del ciment. e. La convivència amb els nous materials. El projecte de conservació-restauració com a part consubstancial del projecte arquitectònic. f. La neteja: el procés més delicat. g. Els morters de reparació. h. La necessitat dels consolidants. i. La presentació estètica. La conservació preventiva i el manteniment com a garanties de futur.  La conservació-restauració dels elements artístics i decoratius integrats a l’arquitectura: una formació específica i continuada.            El s   

Criteris de conservació restauració dels elements decoratius que formen part del patrimoni arquitectònic : un debat necessari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC