Casas Sabata, Josep M. (Josep Maria)

UPCommons

Recursos i residus denominació d’origen Bages

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

Jornada de Sostenibilitat i Compromís Social EPSEM 2010   76  “Recursos		i	residus	denominació	d’origen	bages”	 1 Josep Mª Casas i Sabata 1 Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals(casas@emrn.upc.edu). Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa. 	1.Introducció.	Un dels pilars bàsics de la Sostenibilitat és l’explotació dels recursos de la naturalesa, de forma controlada, eficient  i respectuosa amb el medi ambient i l’entorn. Hem de partir de  la realitat de què Europa es un continent   molt deficitari en recursos de  la naturalesa i com es obvi també ho son Espanya i Catalunya. Els grans pols de recursos naturals, sobretot minerals,  es troben a Estats Units, Canadà, Rússia, Sud‐amèrica, Austràlia, Sud‐àfrica i altres  en menor  quantitat;  però  Europa  i  el Nord  d’Àfrica  son  pobres  en  aquests  tipus  de recursos. Igualment ens podem referir als  recursos energètics, que els  hem d’anar a buscar a l’Orient Mitjà, EUA , Rússia o Argèlia, entre d’altres. Dues  premisses  s’haurien  de  tenir  en  compte  per  fer  de  la  nostra,  una  societat  més compromesa amb la sostenibilitat:  Tendència al conegut factor 4 : Produir el doble de bens materials amb la meitat dels recursos. Ser més eficients.   Fer un gir en els nostres hàbits de consum. Apostar pels recursos de proximitat i minimitzar la generació de residus. El millor residus es aquell que no es produeix. Quin grau de sostenibilitat presenten:  Importar el carbó de Sud‐àfrica, el petroli dels Emirats Àrabs, el gas d’Argèlia, les joguines de la Xina, l’electrònica de Taiwan, les fruites exòtiques de l’est asiàtic, les cireres de Xile o  la carn d’Argentina, entre molts d’altres.   2.	Treball.	Ens referirem als què considerem com a més destacats i singulars. L’aigua com a recurs:  El Bages  en  general  i Manresa  en particular  es  troben  encotillats per dos modestos  rius.  El Llobregat del nord del Berguedà fins al Prat de Llobregat i el Cardener des del Solsonès fins al final del Bages. Rius  poc  cabalosos,  Llobregat  (promig  6  m3/s)  i  Cardener  (3  m3/s),  res  comparat  amb  el cabalós  Roine  amb  uns  1.800 m3/s  d’aigua. No  obstant  això,    han  estat  uns  dels  rius més Jornada de Sostenibilitat i Compromís Social EPSEM 2010  77  aprofitats d’Europa,  sobretot  si  tenim  en  compte  l’època dorada de  la    industrialització del segle passat. Molins i fàbriques tèxtils arreu.  Cal citar la Sèquia com una importantíssima obra d’enginyeria del segle XIV; el canal industrial de Berga o els embassaments de Sant Pons, la Llosa del Cavall i la Baells.             Fig. 1.‐  La Sèquia de Manresa, obra d’Enginyeria acabada el 1.383.  Un subsòl ric en roques i sals:   Fins  l’any 2.008 a Catalunya es comptabilitzaven 11 mines actives; entre aquestes 4 de carbó (Mineria del Baix Segre,Carbonífera de l’Ebre, Almatret al Segrià i Carbons Pedraforca a Saldes. Avui dia totes tancades), 3 de potassa (Súria i Sallent‐ Vilafruns ), 1 de ciment natural (El Collet) , 1 de sal gema (Cardona) i 2 de marbre calcari ( al Montseny i a Sant Celoni).  Han estat famoses i importants, en el passat, les mines de carbó del Berguedà i les de Calaf a l’Anoia. La Central tèrmica de Cercs ha estat funcionant més de cinquanta anys , però ara te els mesos comptats. Recursos de pedra calcària a Castellbell i El Vilar i de  marbre a Sant Vicens de Castellet . Extraccions d’àrids de la construcció arreu, que sense la seva aportació no hauria estat factible l’ascens de la construcció. El ciment ràpid, natural, de El Collet està present en les voltes de la Sagrada Família.  L’explotació de guix a Guixers per abastir la fàbrica de Knauf a Sant Llorenç de Morunys.   Destacades son    les explotacions de sals potàssiques, des de  la muntanya de sal  (diapir) de Cardona, passant per  les mines en actiu, úniques a  la Península Ibèrica,   de Súria  i de Sallent. No menys important és l’aprofitament del runams salins de Cardona per extraure la sal gema que contenien com a residus‐ recurs. Jornada de Sostenibilitat i Compromís Social EPSEM 2010   78          Fig.  2.‐  Cantera de marbre a Sant Vicens de Castellet  Les energies alternatives s’obren pas: La Unió Europea obliga als països membres a complir per l’any 2.020 el conegut com a “Triple objectiu 20”, o sigui, reduir les emissions en un 20 %, incrementar l’eficiència energètica en un 20 % i que l’energia dels països membres provingui un 20 % d’energies renovables. En  aquesta  línea  les nostres  comarques més properes han  aprofitat, des de  temps passats, l’aigua dels rius i rieres per omplir embassaments ( Sant Pons, La Llosa del Cavall i la Baells), fer rescloses  i conduir‐la per Canals (el canal  industrial de Berga  i  la multitud de petits canals de les fabriques tèxtils) cap a les turbines generadores d’energia hidràulica‐elèctrica. Darrerament  cultivem  els  “horts  solars”  (com  el  del  Pla  de Vinyals)  i  aprofitem  el  vent  per accionar grans torres d’energia eòlica ( Serra de Rubió i zones de la Segarra). Extenses zones del Bages i del Berguedà,  han omplert els camps de colza, per produir energia alternativa com a biodiesel. A més des de  les deixalleries s’envia  l’oli de  fregir recuperat per produir biodiesel a la planta que disposa Stocks del Vallès a  Montmeló.  Jornada de Sostenibilitat i Compromís Social EPSEM 2010  79   Fig. 3.‐   Torres eòliques a la Serra de Rubió (Segarra). Se’ns dubte  l’acumulació de material  residual a  les escombreres del Bages, es  l’aspecte més visual dels residus que genera l’activitat minera a la nostra comarca. Sense mineria es reduiria considerablement  l’activitat    i amb aquesta “paguem un peatge” en  forma de grans  runams que conformen unes singulars muntanyes en punts concrets del territori. Runam del Fusteret a Súria, per  la part del Cardener  i    runams de Vilafruns,  la Butjosa  i El Cogullo a  la  conca del Llobregat. Cal destacar que el darrer temps s’estan fent actuacions prou destacades; per una banda es cobreix el runam de Vilafruns  i per  l’altra s’impermeabilitzen algunes zones  i es fan cunetes d’escolament superficial a l’entorn d’altres runams.  De forma destacada cal fer esment que els dos runams de Cardona (runam nou  i runam vell) s’han ja recuperat o estan en fase de fer‐ho, com a sal sòdica, després d’un procés d’extracció del runam i purificació a la planta d’Ercros a Cardona.                 Fig 4.‐Recuperació de la sal                 Fig. 5.‐   Cobriment amb polietilè i               del runam de Cardona.                   geotextil del runam de Vilafruns.    Jornada de Sostenibilitat i Compromís Social EPSEM 2010   80  En altra ordre de coses cal  ressenyar que  l’activitat  ramadera, granges de porcs bàsicament,  ha saturat moltes d’aquestes explotacions  i, amb  l’escampada de  fems‐ purins als camps, ha contaminant  greument  l’entorn amb un excés de nitrats. Això ha obligat el 2009 a declarar zones vulnerables (on cal controlar acuradament l’aportació de purins als camps), el Bages i el Berguedà a la Catalunya Central, entre moltes d’altres ubicacions de Catalunya.  Per contra, ens hauríem de congratular de disposar d’un abocador comarcal  (Mancomunitat del Bages) ben gestionat  i d’unes plantes de  reciclatge destacades a  tot el país com  les que s’ubiquen al Pont de Vilomara  i Rocafort,” municipi europeu del reciclatge”, com en ocasions se    l’ha definit. Disposa de plantes de  reciclatge de  frigorífics, piles  i  làmpades  fluorescents  i ferralla electrònica.   3.	Conclusions.	La D.O. Bages, en recursos  i residus avança, els eixos de comunicació, com  l’eix Transversal    i l’eix del Llobregat   faciliten  les comunicacions entre el país  i son un revulsiu per  l’exportació. Malgrat que algunes activitats han deixat de produir, altres de noves han agafat el relleu, com Denso  a  Santpedor  i Gates  a Balsareny per materials  auxiliars de  l’automòbil; Ausa exporta arreu del món;   el sector del vi  i del cava s’obren pas amb D.O. Bages  i empreses d’energies alternatives s’arrelen a la nostra comarca, com Dominio Ambiental a Santpedor i així podríem referir‐nos a altres activitats. Referència  destacada mereix  l’empenta  en  recerca  i  innovació  d’empreses  i  institucions.  El Parc  Tecnològic  de  la  Catalunya  Central,  comptarà  amb  l’espai motor,  el  trasllat  del  CTM  i d’empreses  punteres  en  electrònica,  telecomunicacions  i  avançades  en  el  camp  de l’automoció, entre d’altres. La Universitat Politècnica de Catalunya,  la Fundació Universitària del Bages,  l’Escola Joviat de Turisme,  la  Universitat  Oberta  de  Catalunya,  l’Escola  Agrària,  el  Conservatori  de  Música, conformen tota una xarxa de formació prou àmplia i variada .  No en va s’anhela identificar Manresa amb cinc grans portes obertes al progrés: 1.‐ Porta de la Salut a la zona de l’Hospital General de Manresa (Fundació Althaia). 2.‐ Porta de la Tecnologia amb el Parc Tecnològic i el Palau Firal. 3.‐ Porta del Coneixement en el sector universitari de la UPC i de la FUB. 4.‐ Porta de l’Esport al Congost. 5.‐ Porta de la Història amb la Seu i la Cova de Sant Ignasi.  A més de  tota una  ciutat   envoltada per una anella  verda que podria anar   del  regadiu de Viladordis, passant pel Parc de l’Agulla i pel regadiu de  El Poal, fins acabar als plans de Suanya i de Salelles.  

Recursos i residus denominació d’origen Bages

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC