Coderch, Marcel

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

  Energia per a l'únic desenvolupament possible Marcel Coderch   quaderns internacionals de tecnologia per  al desenvolupament humà                     01_  Energia per a l'únic desenvolupament possible  Energia, participació i sostenibilitat Enric Velo García, Jorge Sneij Oria, Jaume Delclòs Ayats (eds.) Enginyeria Sense Fronteres. Barcelona, 2006.    Per Marcel Coderch  Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics  Mai a la història de la humanitat hi havia hagut tal desigualtat entre els diversos grups humans que la componen. Només cal assenyalar que, segons l'informe Making New Tecnologies Work for Human Development del Programa de Desenvolupament de l'ONU, dels 4.600 milions de persones que vivien el 2001 a països no desenvolupats (gairebé el 80% de la humanitat), més de 850 milions eren analfabets, gairebé 2.400 milions no disposaven d'electricitat ni d'una sanitat bàsica i 1.000 milions no tenien accés a aigua en condicions. Onze milions de nens menors de 5 anys moren cada any de malalties que es poden prevenir i 1.200 milions viuen amb menys d'un dòlar al dia. Enfront d'aquesta misèria, l'1% de la població mundial té els mateixos ingressos que el 57% de la humanitat més pobra, i un 10% de la població nord-americana (uns 25 milions de persones) posseeix uns ingressos totals superiors als dels 2.000 milions més pobres del món. Aquesta indecent desigualtat té també un reflex energètic o, potser hauríem de dir, és el reflex de la desigualtat energètica de la humanitat. Així, mentre als EE.UU. es consumeixen uns 11 kW per capita i a Europa uns 5,5 kW, el 70% de la humanitat sobreviu amb 1,5 kW per persona, sent la mitjana mundial de 2,2 kW. Per a portar a tota la població mundial al nivell de consum europeu caldria multiplicar per 2,5 la disponibilitat energètica. Ja que això no sembla factible, elevar el consum dels més pobres fins a la mitjana suposaria que els països opulents hauríem de reduir a la meitat el nostre consum energètic. Això, no obstant, no es planteja mai en aquests termes, ja que perviu el mite del “desenvolupament econòmic”; aquest fetitxe segons el qual hi ha una sèrie de fases en el desenvolupament de la humanitat que aniran cobrint els diferents països, sempre en la direcció d'un món millor. És suficient amb que els més “retardats” segueixin els passos que hem marcat els “avançats”. La realitat dels fets, no obstant, aviat derrocarà aquest fetitxe, com pot veure's ja amb les tensions que provoca l'intent xinès de portar a la seva població – o almenys a part d'ella – a nivells superiors de consum. Senzillament, és impossible que els 2.000 milions de xinesos i indis s'industrialitzin com va fer Occident en els dos segles passats. I a més seria suïcida. El 80% de tot l'excés de CO2 atmosfèric l’hem generat amb la nostra industrialització, i afegir un altre tant destruiria definitivament el sistema climàtic terrestre. Quines opcions té el 80% de la humanitat que aspira a viure millor? Què hem de fer els que per circumstàncies històriques ens trobem a la part privilegiada del món? L'única opció comuna i viable és la de la contracció i convergència: uns hem de rebaixar els nostres consums perquè altres puguin incrementar-los. Però no és   Energia per a l'únic desenvolupament possible Marcel Coderch   quaderns internacionals de tecnologia per  al desenvolupament humà                     02_  suficient només amb això, a causa de les conseqüències climàtiques de l'energia que consumim. A més, tots hem de canviar de model energètic.  D'aquí la rellevància de les experiències que es descriuen en aquest llibre que mostren el camí a seguir per l'única ruta que condueix a una humanitat més justa i solidària, que és (o hauria de ser) l'única possible. Pensar en qualsevol altra alternativa és pensar en la catàstrofe i la ruïna de tot allò que significa ser humà: dividir de forma definitiva a la humanitat en dos “espècies”. Aquells, una minoria, que mantindran el seu accés als recursos energètics, i la gran majoria a què negaríem qualsevol oportunitat de progressar. Algú pensa que això pot aconseguir-se sense l'extermini massiu de milers de milions de persones? Per quan arribi el moment de la veritat, el moment en què la disjuntiva es plantegi en aquests termes, fan falta experiències concretes com les descrites en aquest llibre, que puguin brandar-se com a alternativa a la barbàrie que se'ns plantejarà com “inevitable”. La responsabilitat cau del nostre costat. Exigir a altres el que som incapaços de fer nosaltres mateixos és pur cinisme i hipocresia. Només els països que hem gaudit del privilegi d'una energia barata, abundant i fàcil podem tenir la capacitat de reconvertir el nostre model energètic per a inaugurar el camí de la vertadera sostenibilitat per on després altres podran també transitar. Per a això cal canviar radicalment tot el nostre sistema educatiu i acadèmic. Resulta increïble que a les revistes de l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers), per exemple, de 1951 cap aquí, s'hagin publicat més de 42.000 articles sobre “xarxes neuronals”, que no porten enlloc, i tan sols 1.200 sobre energies renovables. Més que increïble, és indecent. On estan les nostres prioritats? En els divertiments de la “intel·ligència artificial”, o en l'aplicació de la nostra intel·ligència natural a la resolució dels vertaders problemes de la humanitat?        

Energia per a l'únic desenvolupament possible

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

UPCommons