Solà-Morales Rubió, Manuel de

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

Manuel de Solà-Morales es profesor de la Urbanística en la ETSABy director desde 1968 del Laboratorio de Urbanismo de Barcelo-na. Ha sido profesor invitado en numerosas universidades deEuropa y América, y consultor de destacadas iniciativas que tie-nen la ciudad como objeto. La coherencia de las investigacionesdesarrolladas sobre el desarrollo urbano moderno le permitieronconstruir una sólida teoría analítica de los procesos de urbaniza-ción, que fundamentó la formación de generaciones de arquitec-tos en la Escuela de Barcelona y fuera de ella.Autor de obra influyente, en la que cabe destacar Les formes decreixement urbà (1993), y colaborador en prestigiosas revistasinternacionales, ha sido director de colecciones de obras espe-cializadas como “Ciencia Urbanística” y “Materiales de la Ciudad”,miembro fundador y redactor de Arquitectura Bis, y director de URUrbanismo-Revista. Ejerce también una intensa actividad comoarquitecto de proyectos urbanos muy relevantes en distintas ciu-dades europeas (Trieste, Génova, Amberes, Lovaina, Oporto, Bar-celona, etc.).El barri de Torresana a Terrassa.Habitatges socials POR MANUEL DE SOLA-MORALES60 PROYECTOS Manuel de Solà-Morales Manuel de Solà-Morales PROYECTOS 61UN RECONEIXEMENT ACADÈMIC EXCEPCIONALMarcel SmetsEl dia 13 d’octubre de 2004, la Katholieke Universiteit Leuven(Bèlgica), una de les més antigues d’Europa, atorgà a Manuelde Solà-Morales el títol de Doctor Honoris Causa. Visions hadecidit homenatjar el catedrátic d’Urbanisme presentant unfragment del text de Marcel Smets, Professor encarregat delpronunciar-ne la laudatio.Manuel de Solà-Morales va cursar la carrera d’arquitectura al’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).Va obtenir el diploma de Master of City Planning a la Universi-tat de Harvard i el de Ciències Econòmiques a la Universitat deBarcelona, on més tard va fer el doctorat en Arquitectura. Desde 1968 és catedràtic d’Urbanisme de lETSAB i professor convi-dat en nombroses universitats estrangeres. Fou el fundador delLaboratori d’urbanismo, director de les revistes ArquitecturasBis i Urbanismo-Revista, i creador el 1991 del Master sobre “LaPerifèria com a projecte”. Els seus projectes i dissenys urbans hanrebut nombrosos guardons, entre els quals podríem destacar, perla seva notabilitat, el Grand Prix Européen de l’Urbanisme que liva concedir excepcionalment el Govern francès l’any 2000.Del catàleg de la prestigiosa exposició que Manuel de Solà-Morales va idear recentment per al Fòrum Barcelona 2004, ensagradaria citar el fragment següent: “Contràriament al que pen-sa un urbanisme equivocat, no és la idea d’ordre la que confi-gura la ciutat, sinó la idea de diferència.” Aquesta reflexió li ésútil per sostenir les raons per les quals una exposició sobre laciutat contemporània es pot centrar a posar en relleu el con-cepte de la cantonada. Més enllà de la seva finalitat immediataamb relació a l’exposició, la citació revela l’actitud fonamentalde l’autor, no tan sols pel que fa a la importància de la ciutat,sinó també respecte a l’urbanisme. En aquest sentit, l’afirmacióque aquest fragment expressa exemplifica l’itinerari científic deManuel de Solà-Morales.Si hi ha un tret que caracteritzi efectivament la trajectòriaintel·lectual de Solà-Morales, aquest és la seva capacitat extra-ordinària per integrar la diferència. Tanmateix, la seva habilitatper incorporar la diversitat no s’assembla gens a la idea deconciliació en què es basa la major part de l’urbanisme. Encomptes d’adoptar un compromís que elimini la diferència iesborri la disparitat, els projectes de Solà-Morales conreen elcontrast i abracen la complexitat. La seva tria mai no es mouentre l’un / l’altre, sinó que sempre ho fa entre juntament amb/ a més a més de. Els seus projectes mai prenen en conside-ració únicament els edificis; incorporen sempre l’arquitectura al’espai públic, a les infraestructures i al paisatge. D’una mane-ra instintiva, es neguen a separar els vianants dels cotxes,els empleats dels clients, els residents dels transeünts: confe-reixen identitat als llocs barrejant-ne els fluxos i subratllant-neels desplaçaments.L’èxit més important dels projectes de Manuel Solà és saberplasmar aquesta complexitat mitjançant una intervenció precisai acurada. La seva focalitzada solidesa augmenta les possibili-tats d’una execució ràpida. La seva capacitat d’atènyer nombro-sos objectius en un únic esforç estableix la pauta per a la millo-ra tàcita de la qualitat. En canviar de manera profunda la per-cepció de l’emplaçament, la seva força conceptual actua comuna palanca per a l’àrea urbana circumdant. És per aquesta raóque els projectes de Solà són, a més d’arquitectura, també infra-estructura. No tan sols enriqueixen l’accessibilitat i la bellesa del’indret, sinó que generen els atractius necessaris per a la millo-ra dels barris de l’entorn.Com així ho evidencien molts dels seus projectes de remodela-ció portuària, Solà-Morales intervé en desenvolupaments encurs i organitza els serveis bàsics de l’urbanisme contemporani.En transforma, però, el significat revelant elements d’inesperadabellesa, alhora que afegeix màgia a la normalitat. En la lúgubrezona portuària de Saint-Nazaire, per exemple, l’aparcament al’aire lliure i el supermercat contribueixen a reorientar el desen-volupament urbà de nou cap als molls, i la rampa de vianantsque porta fins a la coberta de la impressionant antiga base desubmarins permet als habitants descobrir l’esplendor insòlitad’aquest indret i retrobar-se amb la panoràmica del front marí-tim. A Gènova, Porto, La Haia o Tessalònica, els projectes deSolà-Morales reïxen a aclarir la confusió existent en destacar elsvincles entre les parts afins. Ordenen les peces del trencaclos-ques sense reduir-ne el nombre ni negar-ne l’afinitat, sinó fentpalès el valor de cada element i la força del seu lligam. Cana-litzen els fluxos i mostren la seva interacció, no per inhibir nimanipular el moviment, sinó per establir els fonaments del dis-seny urbà. Aquesta intenció reiterada s’evidencia més claramenten la capacitat imaginativa de Solà-Morales per generar espaiscívics extraordinaris i diversificar, alhora, els fluxos del trànsit,tot realçant-ne la topografia.“Si hi ha un tret quecaracteritzi efectivamentla trajectòria intel·lectualde Solà-Morales, aquestés la seva capacitatextraordinària per integrarla diferència.”Amb el Moll de la Fusta, el seu primer projecte clau, crea un delsespais públics més preuats per a la Ciutat Vella de Barcelona.Sistematitza la circulació longitudinal i remodela l’elevació del’antiga barrera duanera per crear una encertada zona urbanaque enllaça elegantment la ciutat i el front marítim. Amb el pro-jecte de l’aparcament de Màlaga, aprofita intel·ligentment lalleugera inclinació de la carretera entre el port i la ciutat perreorganitzar la circulació i crear una plaça en dos nivells al’angle que deixa el front construït de la ciutat. Finalment, laMartelarenplein a Lovaina opera com un hàbil espai d’enllaçdels cotxes que passen sota la plaça, dels que entren o surtende l’aparcament soterrani, de la gent que va o ve de Kessel-Lo,dels passatgers de tren o d’autobús que fan transbords, quearriben o marxen de la ciutat. La manera tan discreta de regu-lar tots aquests enllaços, d’organitzar les perspectives i la sevainterrelació i d’ordenar un enclavament extraordinari urbà ons’encreuen zones de tipus tan diferent demostra veritablementuna capacitat visionària que per si sola es fa mereixedora delreconeixement acadèmic d’avui.62 PROYECTOS Manuel de Solà-MoralesEL BARRI DE TORRESANA A TERRASSAUn projecte en cursManuel de Solà-MoralesL’intent que la construcció d’habitatge no sigui una conseqüèn-cia del creixement urbà sinó el seu principal element organitza-dor pren màxim interès precisament quan es tracta d’habitatgesocial (HPO), com en aquest cas, en quÈ l’Ajuntament de Terras-sa es proposa la construcció de 1.600 habitatges (1.000 depromoció municipal i 600 d’iniciativa lliure) a la vora oriental delteixit urbà, precisament com a frontera amb l’ample espai verddel futur Parc Metropolità. L’assentament que es proposa crea unàmbit de transició on les formes del teixit construït, les del’espai urbà intersticial i les de l’espai lliure metropolità es defor-men entre si per obtenir fluïdesa i permeabilitat. La topografiade fort pendent orienta les vistes i les circulacions en el sentitde l’espai lliure, mentre la densa pineda existent defineix l’espaicívic principal que lliga el nou barri a la trama ja existent.La lluita contra el límit urbà com a figura rígida porta a solu-cions més obertes de patis i carrers, a l’economia de la urba-nització (tant en la infraestructura com en la forma ) i també ala interpenetració directa de l’edificació sobre el verd, i del verdentremig de l’edificació.El projecte resulta d’un procés bastant excepcional en quèel mateix autor ho és del Pla general urbà, del de milloraurbana i del projecte d’urbanització, i de la coordinació decinc equips d’arquitectes seleccionats, entre els quals escompta ell mateix. L’escalonament simultani de definicions haajudat a superar la neurosi de les diferents escales de projecte,fent-les interactives i paral·leles. La discusió col·legiada dels pro-jectes al llarg de moltes sessions interactives entre la idea urba-na i les opcions arquitectòniques ha comportat segurament unenriquiment substancial dels resultats i una experiència satis-factòria de treball col·lectiu.Les definicions normatives han pogut ser mínimes però ben efec-tives, i els efectes retroactius de les diferents arquitectures (deLlinàs, Monteis-Lecea, Prats-Flores, Sòria i jo mateix) sobre lesdirectrius d’ordenació general resulten estimulants.64 PROYECTOS Manuel de Solà-MoralesManuel de Solà-Morales PROYECTOS 6766 PROYECTOS Manuel de Solà-Morales

El barri de Torresana a Terrassa: habitatges socials

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC