Bardia Bardia, Ramon

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

Invasió de' Sesamia v'uteria Stoll als arrossars de l'Empordà per- Professòr R. -BARDIA I BARDIA 'E LS conreadors d'arròs de l'Emp'ordà. ~bservaren durant l'última campanya' de producció un flagell nou en els seus camps: una eruga rosegava l'int,erior de la canya del cereal i, a conseqüència de l'atac, les fulles es tornaven ~rogues i l'espiga blanquinosa, no granava béi s'assecava prematurament. Alarmats per la intensitat que en alguns camps presentava el flagell, els pagesos de Pàls, es dirigiren. per mitjà de la seva Alcaldia, a la CorÍseÍleria d'Agricultura de la Generalitat demanant que fos - - , ' \ estudiat el casi que se'ls indiqués un procediment apropiat per à com-b~tre l'insecte en qüestió. F or,en els Serveis Tècnics d'Agricultura (amb els quals tinguérem ocasió de 'coHaborar) els encarregats de realitzar l'estudi. Es demanaren mostres de l~s plantes atacades i se' n féu un acurat reconeixement. Moltes, de les tiges més desenvolupadès de les plantes observades', portaven en el seu interior una eruga o bé pre-sentaven senyals del seu atac (forats d'entrada i sortida,' l'interior rosegat i amb abundants excrements). El color general brut de les erugues, amb la línia· mitjana dorsal un xic més f<?sèa i les línies laterals grisenques; el color morè ,del cap j de la part dorsal del protòrax; els estigmes negres i ben visibles; la pell transparent amb pèls fins i aïllats, ens recordaren des del primer moment les erugues de Sesamia vuteria Stoll., lepidòpter Noctuidae que conjuntament amb un lepidòpter Pyralidae, la Pyrausta nubialis Hb. ataca de cada dia amb més intensitat i extensió el blat de moro a Catalunya. Posades unes erugues a evolucionar en insectari obtinguérem l'in-secte perfecte, la classificació del qual ens confirmà que es tractava de la,Sesamia vuteria Stoll. 90 ARXIUS Aquest insecte ha estat registrat com a enemic del blat de moro, així com de la canya de sUcre per molts autors. Ataca, però, altres plantes. Kunchel d'He¡:~ulais (J I) l'ha trobat vivint sobre sorgo, bambú i pàlmeres joves a l'Africa del Nord. Miege (12) l'ha est~diat sobre la civada i el. blat, principalment sobre els T riticum durum. Riviere (20) l'assenyala com a ehemic d'una planta aprofitada per les seves fibres tèxtils, la Saccharum sponianeum, Surcouf (25) l'ha trobat sobre el mill a Algèria. En els tractats d'E~tomologia agrícola d'autors europeus i ame-ricans, així com en els treballs especialitzat;; publicats en revistes que havem pogut consultar, no s'indica que la Sesamia vuieria ataqui l'ar-I ròs . Alguns, com Robert i Wardle (21) parlen de la S. )nferens. Ritchie diu que la S. calamisiis taladra les tiges d'arròs a T anganica. Altres, corn Chopra (4) i Subramaniam (24) assenyala· el gènere Sesamia c6~ a perjudicial a l'arròs, però no parlen concretament· de la S, vuieria Stoll. T ehim notícia que aquest insecte ataca els arross~rs valencians des de l'any 1935. L'Estació de Patologia vegetal de Lle~ant, va publicar l'any 1936 un treball titulat «Medios de 1ucha contra el cucai del airoz)) (7), en el qual, si bé no dóna la classificació de l'insecte causant de la malura, ens féu suposar que es tractava de la Sesamia vuieria o d'altre lepi-dòpter de biologia semblant a la d'aquesta. Recentment, l'eminent director de l'esmentada Estació, l'Enginyer agrònom Frederic Gómez. Clemente, ens ha confirmat per carta que la Sesamia vui~ria Stoll., conjuntament amb un microlepidòpter no classificat encara, taladra les· canyes de les plantes dels arrossars de Llevant. A Catalunya, fins a la collita 193 i no havia estat cone~ut el flagell i solament s'ha, pogut comprovar a l'Empordà, Al Baix Ebre. co-marca en la qual es troba enclavada la. principal zona arrossera. cata-lana, és desconegut: Ni la direcció dels Serveis Tècnics d'Agricultura Comarcals, Secció del Baix Ebre, la Terr~ Alta i el Montsià. ni els: directius de la Secció Arrossera de la F. S. A. C. d'aquella comarca ni els diversos conr~adors que isoladament havem consultat, no han observat mai -els atacs de Sesamia sobre r arròs. Havem reconegut personalment alguns arrossars d'aquella CQmarca i no havem pogut observar tampoc ni l'insecte ni els seus efectes sobre la planta. En canvi, l'havem trobat en alguns· camps de blat de moro allunyats de la zona arrossera, com per exemple els camps experimentals de la Granja dels Serveis Tècnics d'Agricultura a· Bitem (T~rtosa). SECCiO D'ORiGINAL 91 Es a dir, doncs, 'que 1'atac de Sesamia vuteria Stoll. a l'arròs, és cosa nova a Catàlunya. La novetat çlel flagell a la nostra terra i el perill que s'estengui intensifiqui, és el queens ha fet decidir a pu-blicar aquesta nota. Com s' ha produït la invasi6 La S. vuteria ataca el blat de moro a l'Empordà des de fa alguns anys. En visitar. els arrossars perjúdicats pel flagell la 'passada tardor acompanyant el Director dels Serv.eis Tècnics d'Agricultura, veiérem com 1'atac de la Sesamia al blat de moro era intens. Els arrossars de l'Empordà no són pas permanents. En aquelles . . I terres s'alternen amb el· conreu de l'a:rròs, el d'altres plantes, entre . elles el blat de moro. A més, aquest conreu es troba normalment en camps veïns als arrossars. Les circumstàncies esmentades, junt amb la receptibilitat que l'arròs presenta a l'insecte, han .permès que aquest amb facilitat can-~iés de planta hoste, s'hi adaptés bé i es verifiqués la invasió. Els estralls En la visita realitzada a la zona afectada, reconeguérem camps, en els quals els estralls havien e.stat força importants. L'arròs prOXlm a ésse'r segat presentava una coilita molt migrada; gran nombre de tiges eren p~rforades per l'insecte i moltes d'elles trencades o ajegudes a conseqü~ncia dels vents i de la poca resistència de la canya en el lloc atacat. Segons informacions recollides, no tots els, camps erep. atacats amb la mateixa intensitat. En molts d',ells els estralls havien estat més febles. Si no es posessin ~n pràctica cures apropiades per a reduir el flagell, la invasiÓ, segurament que, augmentant en 'extensió i inten-sitat, posaria en perill la producció arrossera de l'Empordà. Notes biològiques No pretenem pas fer una descripció detallada de la biologia de la Sesamia vuteria a l'Empordà. No podem fer-ho perquè no dispo-sem encara de dades suficients. Aquestes, però, segurament s:aniran aconseguint amb rapidesa, ja que no som nosaltres sols els que ens interessem per aquest cas, sinó que hi treballa un entomòleg tan des-tacat com el ~ostre distingit company el Professor Or: Garcia del Cid, ARXiUS el qual ja ha publicat en el fascicle :JI del volum 11 d'ARXIUS el treball «Nota prè~ia sobré Sesamia vuteria Stoll.)) (8). Have~ d'indiçar, peiè>, alguns fets de la biologia de 'l'insecte, que serveixen per a explicar el perquè dels procediments de lluita que més avall exposarem. Per' les dades que portem recollides, és a mitjans de primavera quan la femella fecundada' fa la posta sobré les fulles dels cereals que atàca. Les erugues penetren ala canya i hi fan vida,minadora, mar-xan:t generalment de dalt a baix. L'atac, principalment, es verifica a la part -baixa qe la tija. , Al mes de juliol, es troben crisàlidés dins la galeria. Dins la pri-\ mera quinzena del mes indicat havem observat crisàlides en tiges de blat, de moro proc~dents de l'Empordà. Eh els mesos de juliol i agost, comença una segona generació, les erugues' de la qual passen l'hivern a l'.interior de la canya, crisaliden en venir el com~nçament de la primavera següent i donen després els adults que han de començar la invasió en' els nous conreus. ! En l'arròs, haveT pogut observar com una sola eruga pot atacar diverses canyes, una després de l'altra: Mai en una tija d'arròs no hi havem trobat més d'una eruga, cosa que és freqüent en el blat d,e moi:o. Mitjans qde lluita proposats Donades les característiques dels conreus afectats i la manera de viure de l'insecte, es fa difícil, per no dir impossible, la lluita quí-mica. Si bé la Sesamia té alguns enemics naturals, aquests són encara poc estudiats i per tant la seva aplicació com a procediment de lluita no ha en t'rat encara a la pràctica. Podríem recórrer a l'ús dels focus lluminosos atraients, ja que els adults de Sesamia són de costums cre-pusculars i nocturns, però aquest procediment és d'ús delicat i no sempre de resultatspo~itius. Foren proposats com a procedimerits de lluita de fàcil aplicació els que indicarem a continuació, tots els quals tenen per objecte des-truir les erugues hivernants. 1 . r Cremar la palla de l'arròs procedent de camps atacats. 2. n En els arrossars on r atac ha estat molt feble o no s'hi ha ob-servat,' procurar deixar el rostoll alt en segar. 3. r Llaurar superficialment i esterrossar després de la collita de l'arròs. Recollir mitjançant un rascle espès la palla i ,les arrels del rostoll i cremar-les ,en un extrem del camp. Fig. 1 Fig. 2 Fig. 3 I I J I I .. n~4 n~5 Fig. 1.-E1'Ilga de Sesamia Vuteria, atacant una lija d'arrós.-Fig. 2.-Foral de sortida de l'eruga de Sesamia en una tija d 'arròs. -Fig. 3.-Planta d'arròs ata-cada'per la Sesamia. Observi's com l'espiga ha quedat migrada.-Fig.l¡..-Foral de sortida d'una eruga de Sesamia en una tija de blat de moro.-Fig. 5.-Eruga de Sesamia Vuteria atacallt una tija de blai de moro 94 A R X 'I U S 4.. t Inundar, a ésser possible, els camps a la tardor o durant l'hi~ vern. Amb aquesta operació morira'n moltes de les' eru¡¡ues' q1:le hagin pogut quedar al camp. 5. è Tenir netes d'herbes les vores 'dels camps, els recs, els des-guassos, etc., per tal d'evitar que hi vagin a ref1:lgiar-se les erugues que puguin escapar-se dels efectes de la inundació, 6.è Com ~ue la invasió pr~vé del blat de moro, convé arrencar i cremar el rostoll d: aquesta planta. Si els canyots s'han de' destinar iJIlprescindiblerrwnt a nec,essitats de les empreses, és conyenient ta-llar les plantes al camp, a una altura superior a 40 centímetres, llaurar i recollir el rostoll que es crema, després, tal com s'ha dit per a l'arròs. Les canyes de blat de moro que es conservin, s'han d'emmagatzemar en un lloc s~c i fred, car la 'manca d'humitat i les baixes temperatures provocaran la mort d'una ,gran part de les erugues que puguin haver-hi quedat. Sempre serà útil consumir a9uestes canyes abans d'arribar la primavera. 7. è Si en el pròxim atacades, convé tallar-les hagi abandonades. conreu de rarròs s'observen algunes plantes destruir-les al foc abans que l'insecte les Per tal que les operacions indicades siguin de la màxima eficàcia, convé realitzar-lesa la' totalitat de la zona afectada. De poca cosa o de res no serviria tractar un nombre reduït de camps i deixar la resta ab~ndonada, ja que el; insectes que hivernarien en aquests últims' anirien a envair aquells que haguessin rebut les cures assenyalades. Convé, doncs, al nostre entendre, per a evitar que el flagell s'es-tengui i intensifiqui, que tots els conreadors d'arròs i de blat de moro , u de la zona envaïda, s'esforcin a laborar de conjunt i que posin a la pràctica les mesures indicades. BIBLIOGRAFIA (1) Aldoba, Víctor c., "Collecting Rice cut-worms by RafbJ, The Fhilippine Journal of Agricultui:e, 193 L (2) Balachowsky i L. Mesnil, "Les insectès nuisibles aux plantes cultivées», París, 1936. (3) Camus, Josep ,S" "Rice in, the' Fhilippines)), Bur;au of Agriculture, Bulle-tin 37, Manila, 1931. (4) Chopra, R. L., "Annual Report of the Entomologist to the Government, Punjab, Lyollpur, for the y~ar 1962-27)), Rep. Dept. Agríc. Punjab 1926-27, Lè-hose, 1928; The Review of applied Entomology, vol. XVII, 1929. (5) Delgado de Torres, D., "Las orugas del m'aÍz)), BoletÍn de PatologÍa Ve-getal y EntomologÍa Agrícola, enero,diciembre, 1929, Madrid. S E e CiO D'ORiGiNAL 95 (6) Duport, L., wRapport sur' les travaux poursuivis a la st¡úion entomologique de Cho-Giang en 1925)), Sta. ent. Ph';s-Ho-Hanoi', 1925, The Review of applied entomology, vol. XIV, 1926, London. (7) Estación de Patología Vegetal de Levimte, Burjasot (Valen cia) , "Medios d'e lucha contra el cucat' del arroz,,', 1936. (8) Garcia del Cid, F., "Nota prèvia sobre Se.arnia' vuteria Stoll.n, Ar';ius de l'Escola Superior d'Agricultura, fasc. li, vol. 11; 1936. . (9) Garda Montesoro, E., "El arroz. Cultivo. y' comercio)), 1929. (10) Girola, Carlo~ D., "Mo~ografí'a'del' arroz)) , . Buenos Aires, 1899. (11) Kunchel d'Herculais, C. R. Ac'ad. Sec., 1896-1897. . (12) Miège, Bull. Soc: ·Pathol. végétal, VIII, 1921. (13) Nagore, Daniel, "Los Cereal es de Primavera)), Dirección General d'Agri-cultura. (14) Novello Novelli, .Dr., "Cultura do Arrozl) , Escola de Ag,ronomía "Eliseu. Macieh, Brasil. 1935. (15) Bhilippine Agriculture Review (The), 1921, núm. 1,. (16) Philippine Agriculture Review (The),- 1925, hÚrÍl. 4., (17) Pinolini, Dr. D., ,di Riso)), Bibliotec'a Agr;cola, Milano. (18)' ·Polo Poli, Du. Prof., "Risicoltura)), Nuqva Enciclopedia Agraria . Italiana, Tòrino, 1921. (19) lRitchie, A. H., Entomological Report, 1925-26. Tanganyika Tur. Rept. Dept. Agric.,· 1925-26. Dar-es-Salaam. The Review ofapplied Entomology, vo-lum XV, 1927. (20) Riviere, C. R" Ac. Agric. de Fr., VI, 1920. (21) Robert, A., i Wardle, MSc., "The problems of Applied Entomplogy)), Manchester 'University Press, 1929. (22) Rodríguez Navas, M., .EI Arroz)) , 1905. . (23) Rued'a Ferrer, .Francisco, "El taladroo barrenillo del m~lZ)), Agricultura, agostò, 1929, Madrid. (24) Subramania,?, T. ·V., "Administration IReport of the Ent~mologist for th~ ,y,ear 1932-33. Rep. Mysore Agric. Dep., 1932-33, Bangarole, 1934)), The Review,of À.pplied Entomology, vol. XXII, 1934. (25) Surcouf., "Insecta)), 11, 1912, '(26) Va:lls y Torres, D .. José, "Falla' del Arroz)) , Campo dè Demostración' de Amposta, 1912-1916, Tarrag,?na, 1919. RESUMEN El autor da cuenta de haber~e presentado en los 'arrozales de la comarca del Ampurdan (Gerona) una invasión de Se.arnia vuteria Stoll. (Lep. Noctuidae) du'-rante la camp'aña de producción 1937. La Se.arnia existe a I~ comarca m:enci~nadà des de hace algunos añòs atacando el maíz, siendo éste el origen de la invasión a los arrozales, Indica que en la zon'a arrocera del Baio Ebro no se ha observado la plaga en el cultivo del arroz, pera sí en los maizales, Los daños causado~ por el insecto en los arrozales del Ampurda.-':', han sido importantes en algunos campos, mientra~ que en otros han sido de reducida im-portancia . . Da 'unas notas biológicas de la Se.arnia y a continuación enumera los trata-mientos propuestos para rèducir la invasión. Son los siguientes: Quemar la paia de arròz procedente de los c'ampos atacados, En los arrozales donde el ataque ha sido débil o' bien. no se ha observado, procurar deiar el rastrojo alto al hacer la siega. Labrar superficialmente y ·desterronar después . de la cosecha del arroz y reco ger 96 ARXIUS m~diante un r'astrillo espesa la paia, y raÍces deL rastrojo y quemarlas. Inundar los campos durante el otoñ'o o en inviemo. Limpiar de hierbas los lindes de campos, riegos, desagüès, etc., para evitar que sirv,an de refugio a las orugas que escapen de los efectos' de la inundación. Quemar el rast roja de! m'aÍz. En caso de conservar las cañas de maÍz, ~ortarlas en el campo a 'una altura superior a 40 centÍmetros y que-mar d'espués el rastrojo. Las cañas deben guardarse en lugar seco y frÍo y deben consumirse arites de la primavera. Si en el ptóximo cultivo del anoz se obrerV\an algunas plantas atacadas, conviene cortarlas y destruirIas al fuego 'antes de que e! insecto las haya abandonado. Las oper'aciones indicadas deben realizarse en toda la zona' afectada. SUMM~RY '" The author gives an 'account of an invasion of Ses'amia vuteria Stoll. (Lep. Noc-tuidae) which has made its app~arance in the rice fields o.f the Am¡iurdan (Girona) in the course of the production season of the ye'ar 1937. The Sesarnia has existed in the ,district mentioned above for some years, attacking m'aize, this being~ the, origin ,of theinvasion of the rice fields. ,He mentions 'that in the iice belt of the Lower Ebro (Baix Ebre) the plague has nat 'been' observed in the cultivation of rice, b'¡t that it has be en in the Ínaize fields. The damage caused in the rice fields of the Ampurdan by the insect has' been important in some fields, whilst in otherS', its importance h'as' been on a smaller scale. Th" author furnishes us with some biological notes on the Sesamia and afterwards gives particulars of the treatments' recommended with a view to effecting a reduc-tion of the invasion. The treatments in 'question are those detailed hereaffer: Burn the rice stl'aw proceeding from the fields that have beeh attacked. In the rice fields where the attack has been of slight importance or where it has tiot been observed at all, try to leave ,the stubble long when cutting the crop. Plough superficially, reducing all the big lumps of earth after' the rice harvest. gathering up by means of a many-toothed rake the straw and roots ofthe stubble, bumingl them afterwarde. Flood the fields during the autumn or in winter. Remove all the weeds and grass hom the bounrlaries of the r¡ce fields, irrigation chann;els:. drains etc. in order the avoid them being used as a refuge' for' thè caterpillars th'at may have escaped the eHects of the flooding. Burn the stubble of the maize. In case of keeping the canes or stems of the maize, cut them in the fields ut " reight exceeding forty centimetres and bum the stubble 'afterw'ards. The canes ought to be stored in a dry and cool place ';'nd ought to be all used up before the" following spring. Should it be observed in the next cultivation of rice that some plants are 'attacked, the best, thing to do is to cut them and bum them before the insect has abandoned tl';em. The, operations in question ought to be carriect out in all the affected area,;. 

Invasió de Sesamia Vuteria Stoll als arrossars de l'Empordà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC