Batlló Ortiz, Josep

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

PRESERVACIÓ I RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI: ELSINSTRUMENTS CIENTÍFICSJosep Batllójosep.batllo@upc.eduMANETTI, Laura (ed.) (2000) The Restoration of Scientific Instruments, Florència,Istituto e Museo di Storia della Scienza, 113 pàgines [ISBN - 88-716-6501-5].No és la primera vegada que des d’aquestes pàgines presentem obres sobrediferents aspectes dels instruments científics com a elements de la història dela ciència i de la tècnica i del patrimoni cultural. El llibre que avui tenim a lesmans és el fruit d’un workshop que va tenir lloc a l’Istituto e Museo di Storiadella Scienza, a Florència, els dies 14 i 15 de desembre de l’any 1998. El títolde les jornades, “The Restoration of Scientific Instruments”, és prou clar enl’expressió dels objectius sota els quals van realitzar-se. Es tracta d’una obracol·lectiva, que recull les contribucions dels participants al workshop. Va serun workshop, d’altra part, amb molt pocs participants, només onze; però, alho-ra, realment representatius i referents del món dels museus de la ciència, elsinstruments científics i els estudis sobre els mateixos.Els instruments científics constitueixen una referència fonamental per a l’es-tudi de la història i evolució de la ciència i de la tècnica. Formen una partimportantíssima del seu patrimoni material i, per ells mateixos, ens aportendades fonamentals per conèixer l’evolució del pensament i del quefer cientí-fic. La preservació i, arribat el cas molt freqüent, la recuperació i restauraciód’aquests elements són tasques de declarada importància. Dins dels interes-sos concrets que reflecteix Quaderns, hem de tenir present la quantitat d’ins-truments que han format part dels laboratoris i càtedres de les escoles i uni-versitats tècniques i que, per ells mateixos, poden donar-nos indicacions claressobre l’ensenyament que s’hi donava i els nivells assolits. La seva salvaguar-da és, com ja hem dit, una tasca important i a la mateixa Universitat Politècnicade Catalunya ja fa uns anys que s’ha iniciat un procés per aconseguir-ho. Elnúmero anterior d’aquesta revista, a l’article signat per Valentines, es fa unareflexió sobre el tema i es presenten els primers resultats obtinguts a l’ETSEIB1.Q U A D E R N S D ’ H I S T Ò R I A D E L ’ E N G I N Y E R I A V O L U M V I I 2 0 0 62951 VALENTINES, Jaume (2004) “Arqueologia industrial i ecomuseografia a les universitats. Elcas de l’ETSEIB”, Quaderns d’Història de l’Enginyeria, vol. VI, 127-159.37121 Recensions  7/6/06  12:58  Página 295I és que, com diu Suzanne Keene al llibre que presentem, “els científics ialtres personatges del passat ja no ens poden parlar, però els seus instrumentspoden ser font d’evidències directes i originals sobre els processos cap als des-cobriments i invencions passades. Però si prenem aquests instruments i alte-rem la seva naturalesa o el seu aspecte, llavors estem posant en risc la sevacondició de documents del passat”. I, de fet, aquest és el problema i dilemaper al qual va fer-se el workshop i al qual els diferents escrits intenten aportarla seva visió. Com ha de preservar-se un instrument científic o tècnic? Ha derestaurar-se o és millor una simple consolidació? Quines són les pautes bàsi-ques d’actuació? Hem de tenir en compte que els instruments científics nosón elements molt comuns als museus o col·leccions si els comparem ambaltres elements del nostre patrimoni. Per això, encara a dia d’avui no existeixgaire bibliografia ni procediments estandarditzats per afrontar la problemà-tica existent. La discussió sobre aquest tema, que enceta l’obra, és ja una deles seves aportacions principals i també d’aquí el nostre interès en comentarel seus continguts.El llibre no és, realment, molt extens i, desprès d’una curta introducció,presenta, sense solució de continuïtat, les onze contribucions dels diferentsparticipants a les jornades, que podrien interpretar-se com capítols on s’ana-litzen els diferents aspectes del problema abordat. Al primer d’ells, R. Ander-son examina la qüestió: “els instruments científics són diferents d’altreselements patrimonials?”. A continuació, en sengles articles, L. André i P. Ven-turoli presenten la problemàtica i diferents exemples de restauracions fetesal Musée des Arts et Metiers de París i a l’Armeria Reale de Tori. SegueixM. Fournier amb una interessant reflexió sobre la logística de la conservaciódel instruments científics. Donat que els recursos són finits, es pregunta qui-nes prioritats hem de definir, què mereix restauració i què ha de deixar-se ensegon terme, sempre amb l’objectiu de preservar, no sols un instrument con-cret, sinó les col·leccions senceres i el millor possible. Trobem a continuacióun article de caire totalment conceptual on G. Bonsanti reflexiona sobre la tra-dició ja llarga de l’escola de restauració italiana, personificada en l’obra de C.Brandi, i la seva aplicació específica a la restauració dels instruments cientí-fics, els seus pros i contres. Arriba a la conclusió que, efectivament, aquestsaparells tenen característiques especials que en diferencien les intervencionsa que són sotmesos de les que són emprades en altres casos. S. Keene, ja men-cionada, també reflexiona sobre les diferents aproximacions al tema de la con-servació i restauració, depenent molt de les parts implicades: restauradors,J O S E P B A T L L Ó V O L U M V I I 2 0 0 629637121 Recensions  7/6/06  12:58  Página 296conservadors, propietaris, professors, etc. P. Friess, que de jove va treballaren una rellotgeria, utilitza els rellotges per reflexionar sobre els diferènciesexistents entre intervenir sobre un instrument del que s’espera un servei i unaltre que es considera patrimoni, on l’objectiu principal és la seva preserva-ció per al futur. Mostra com les aproximacions varien radicalment. A conti-nuació, tornant a una visió més metodològica, J. L. Boutaine descriu l’expe-riència del Laboratoire de Recherche des Musées de France, unitat de recercaaltament especialitzada en la intervenció sobre obres d’art. Ja cap al final delllibre, P. Brenni i M. Miniati, en els seus articles, reflexionen sobre la restau-ració d’instruments científics a Itàlia. És interessant que Brenni mostra comexemple la restauració d’elements del meteorògraf de Secchi, que fou un ins-trument utilitzat per jesuïtes catalans als observatoris meteorològics instal·latsa la Havana i a Manila. Finalment, l’últim article està escrit per J. Bennett que,amb l’estil concís i exacte al que ens té acostumats i molt adaptat a la feinade cronista, no presenta una reflexió pròpia sinó que resumeix els contingutsde la taula rodona que va tancar el workshop, amb les intervencions de tots elsparticipants. Donat els temes tractats a la mateixa, aquesta crònica fa les fun-cions de capítol de conclusions.L’obra es troba il·lustrada amb fotografies de diferents instruments i de lesintervencions que s’hi van fer i presenta un equilibri ben aconseguit entreles reflexions de caire més teòric i les discussions sobre les metodologies apli-cables.Resumint, ens trobem davant d’un petit llibre amb interessants continguts.No tant per la profunditat amb que s’aborden els temes, que donat el formati les limitacions d’espai es fa impossible d’assumir, sinó perquè aporta ideesi obre vies per la discussió sobre la problemàtica de la preservació i restau-ració dels instruments científics, un camp tant faltat de referències on basar-se. No resultarà gens supèrflua la seva lectura a tots aquells i aquelles que, acasa nostra, a museus i universitats, però també a molts instituts de batxille-rat, es troben davant la responsabilitat de custodiar i, dins dels recursos pos-sibles, dignificar, col·leccions d’antics instruments.P R E S E R VA C I Ó I R E C U P E R A C I Ó D E L PA T R I M O N I V O L U M V I I 2 0 0 629737121 Recensions  7/6/06  12:58  Página 297

Preservació i recuperació del patrimoni: els instruments científics

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

Preservació i recuperació del patrimoni: els instruments cientí­fics

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

Preservació i recuperació del patrimoni: els instruments científics