S’ha presentat en aquesta ponència una experiència formativa que va més enllà d’aquest enfocament i incorpora la formació tecnològica en enginyeria i la participació activa en projectes de desenvolupament, que permet aconseguir una tasca de cooperació efectiva.Peer Reviewe

Batet Miracle, Lluís

UPCommons

Realització de projectes final de carrera lligats a estades a ONGD peruanes

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

REALITZACIÓ DE PROJECTES FINAL DE CARRERA LLIGATS A ESTADES EN ONGD PERUANES Lluís Batet Miracle Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona - ETSEIB Grup de Recerca en Cooperació i Desenvolupament Humà - GRECDH Edifici ETSEIB Av. Diagonal, 647 08028 - Barcelona, Spain Phone: +34 93 401 6691 http://www.etseib.upc.edu/  http://www.upc.edu/grecdh/  lluis.batet@upc.edu  Tema 2. Innovació organitzativa i iniciatives ‘motor de canvi’.  Introducció.   El model educatiu que, encara que de forma majoritàriament inconscient, utilitzem els professors de l’UPC és molt poc crític amb la conjuntura global i, si més no implícitament, es transmet el missatge que l'estat actual de les coses és un fet inevitable. No és habitual que a les aules hom qüestioni el model de desenvolupament actual, clarament marginador dels més dèbils i els més pobres. La major part dels graduats de la nostra institució ocuparan llocs de treball dins de l'engranatge del sistema i ajudaran a perpetuar la situació.   S’està duent a terme, en el si de projectes finançats pel Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de l’UPC, una experiència formativa que s’aparta del paradigma descrit al paràgraf anterior: un estudiant realitza una estada llarga (uns sis mesos) en una organització no governamental de desenvolupament (en un país del sud) mentre realitza el seu Projecte Final de Carrera (PFC). Amb aquesta iniciativa es pretén que, en contacte amb una realitat concreta, els estudiants desplaçats adoptin una actitud de compromís vers la ciutadania global, la justícia social i el desenvolupament humà i sostenible.  Aquesta estratègia té tres punts clau respecte de: la cooperació per al desenvolupament, la formació tècnica i el creixement personal. Primer, per tal de dur a terme una tasca de cooperació efectiva (des del punt de vista de les organitzacions que acullen els estudiants) cal que les estades siguin prou llargues com perquè els estudiants superin la fase de coneixement de la realitat i puguin fer aportacions significatives com a enginyers que són en potència. En aquest aspecte, sis mesos és un període que es considera adequat, ja que permet que l’estudiant pugui treballar de forma fructífera uns tres o quatre mesos. Segon, el fet de treballar directament per a una ONGD presenta clares analogies amb el treball en pràctiques per a empreses; l’avantatge és que l’estudiant es forma com a professional en un context marcat amb uns valors diferents dels que s’acostumen a trobat en el món empresarial del nostre entorn. A més a més, l’estudiant pot arribar a tenir molta responsabilitat tècnica, en el seu treball per a una ONGD, de manera que el seu aprenentatge és molt més significatiu, ja que les  decisions que ha de prendre són determinants per a l’èxit del projecte. Tercer, i com ja s’ha insinuat, el fet de treballar en pro del desenvolupament humà, en un entorn en què hi ha una forta càrrega de valors positius i en contacte directe amb la realitat d’un país empobrit, té un efecte sobre l’actitud de l’estudiant, que canviarà la seva visió del món i de la vida i contribuirà a forjar un futur millor.  S’exposen, a tall d’exemple, els casos de dos estudiants de les titulacions d’Enginyeria Industrial i Enginyeria Química de l’UPC, que estan participant d’aquesta experiència a Perú, i que han treballat en projectes relacionats amb l’obtenció de biogàs a partir d’excrements animals en contexts molt diferents.  La realitat del Perú.  En relació amb el que es presenta en aquesta ponència, cal destacar dues peculiaritats de la situació socioeconòmica peruana. Per una banda, els camperols de les zones més altes de la serralada andina tenen problemes de subsistència per la duresa de les condicions de vida, per la dificultat de fer arribar els seus productes al mercat (a causa del terreny abrupte i el mal estat o la inexistència de vies de comunicació) i pels baixos preus a què poden vendre els seus productes sense elaborar.  Per altra banda, les condicions de vida al camp, agreujades per la cruenta guerra civil contra Sendero Luminoso i el moviment Tupac Amaru, van provocar la fugida cap a les ciutats de molts habitants de les zones rurals. A les ciutats més importants del Perú, sobretot a la capital, Lima, s'han format bosses d'una població paupèrrima que hi ha arribat buscant una quimèrica forma de subsistència i que sobreviu en unes condicions que a Europa consideraríem infrahumanes.  El treball fet per algunes ONGDs demostra que hi ha una forma de trencar el cercle viciós de la pobresa i posar en marxa un cercle virtuós de progrés. L’Instituto para una Alternativa Agraria (IAA), en coordinació amb la Federación Departamental Campesina del Cusco, està treballant en la capacitació i empoderament dels camperols i, pel que sembla, està obtenint èxits notables (fins i tot s'ha detectat un retorn de persones des de les ciutats cap al camp).   També està tenint èxit l’empresa Ciudad Saludable en la seva feina de millorar les condicions de sanejament a les ciutats al mateix temps que ajuda a disminuir les bosses de pobresa extrema. Entre d’altres activitats, aquesta organització està ajudant a crear microempreses de recollida selectiva de residus sòlids domèstics que donen feina a persones que subsistien buscant material per reciclar en els abocadors [1].  Dos exemples.  Per il·lustrar les activitats realitzades pels estudiants durant les seves estades al sud, es comenta a continuació dos casos concrets, un d’ells ja finalitzat i l’altre encara en curs.  El primer cas és el d’en Davide (enginyeria química), que va estar uns mesos a principi de 2006 col·laborant amb l’Instituto para una Alternativa Agraria (IAA) de Cusco (Perú). En Davide va construir dos digestors anaeròbics del tipus “mànega de plàstic” a la microconca del Jabón Mayo. Aquesta microconca constitueix un laboratori per al IAA, que hi concentra les seves activitats de desenvolupament. Està ubicada a la província de Canas (Cusco), té de l’ordre de 12.000 ha. i està entre 3800 i 4500 metres d’altitud. El Jabón Mayo recorre 19 km de la microconca, on viuen unes 1800 famílies, reunides en 11 comunitats camperoles.  L’objectiu del projecte d’en Davide era aprofitar els residus ramaders (excrements bovins), que en aquelles comunitats s’usen directament com a combustible domèstic per cuinar, fet que té alguns inconvenients seriosos com ara el deteriorament de la salut a causa del cremat deficient en cuines rudimentàries o el progressiu empobriment del sòl en privar-lo de nutrients i matèria orgànica. La conversió anaeròbica dels residus permet produir energia relativament neta (biogàs) i reciclar els nutrients. Les principals dificultats per implantar la tecnologia són les baixes temperatures nocturnes (fet que obliga a escalfar d’alguna forma el digestor) i la pobresa dels habitants de la conca, que limita el cost inicial de l’aparell. La solució proposada per en Davide és un digestor tubular de polietilè (PTD) que es manté calent gràcies a un hivernacle que aprofita l’elevada radiació solar de la zona.   El treball d’en Davide va constituir el seu PFC [2]. És interessant destacar que s’ha aconseguit finançament (encara que molt limitat) de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, cosa que li ha permès continuar la tasca començada l’any anterior, ara com a projecte de recerca.   El segon cas és el de na Cristina (enginyeria industrial), que ha viatjat a Lima per treballar amb Ciudad Saludable en el programa “Millora de les condicions de vida dels porcicultors del Parc Porcí de Ventanilla”. Ventanilla és una àrea pobra de la zona periurbana de Lima on s’ha concentrat una bossa de població que viu en condicions precàries, sense aigua corrent, electricitat ni serveis bàsics de sanejament. La principal activitat de subsistència dels pobladors de la zona és la cria de porcs. Els porcs s’engreixen majoritàriament  amb escombraries, i la venda de la seva carn no està legalment autoritzada. Actualment, els purins s’acumulen indiscriminadament o es cremen, fet que constitueix un focus de contaminació ambiental i un vector de malalties, coses que empitjoren encara més les condicions de vida a la zona.   Per millorar aquesta realitat i paral·lelament donar suport energètic, s’està treballant en la implantació de digestors anaeròbics de baix cost. Hi ha algun porcicultor que engreixa els seus porcs amb residus d’empreses de restauració; la carn dels porcs engreixats d’aquests manera es pot vendre legalment sempre i quan els residus hagin estat bullits abans de donar-los als porcs. La idea és que el biogàs generat a partir dels purins serveixi com a font energètica per a la cocció de l’aliment dels animals.   El paper de na Cristina dins del projecte consisteix en el disseny i construcció de biodigestors adaptats a les condicions particulars del Parc Porcí de Ventanilla [3], treball que constituirà el seu PFC. Actualment, després d’haver realitzat experiències pilot per determinar alguns paràmetres bàsics per al dimensionament dels digestors, el projecte es troba en la fase de disseny.    Altres iniciatives semblants i continuïtat de l’acció.  La implicació d’estudiants en tasques de cooperació fa anys que s’està duent a terme tant des del CCD de l’UPC com des d’altres organismes, com ara Enginyeria Sense Fronteres [4]. En ambdós casos, es considera que aquesta acció és una activitat de formació que permet l’Educació per al Desenvolupament [5], és a dir, implica la transmissió de valors molt diferents dels que s’acostuma a trobar en les escoles tècniques.   L’experiència presentada en aquesta ponència consisteix un pas més en aquesta direcció ja que, no només es proporciona a l’estudiantat implicat una activitat de sensibilització sinó que permet formació tècnica en enginyeria (rarament els estudiants desplaçats han rebut durant la carrera una formació específica de les tecnologies que hauran d’aplicar), alhora que implica una certa transferència de tecnologia i coneixement entre l’UPC i les contraparts (l’intercanvi es produeix en els dos sentits).   Aquest tipus d’activitat també s’està duent a terme a l’estat de Tamil Nadu (Índia), en un projecte finançat pel CCD amb la Fundació Laia Mendoza com a contrapart. Està previst que el mes de setembre un altre estudiant s’incorpori al projecte de Ventanilla durant sis mesos, fent el relleu de na Cristina.  Conclusions.  Entre les activitats que permeten l’Educació per al Desenvolupament en els estudis tècnics hi ha les estades a països empobrits de la mà d’organitzacions implicades en projectes de desenvolupament. Normalment el focus d’aquestes estades es posa en la sensibilització de l’estudiantat desplaçat, ja que l’objectiu principal és la transmissió de valors considerats necessaris (si més no per les persones compromeses en l’Educació per al Desenvolupament) però que rarament es troben a les aules.  S’ha presentat en aquesta ponència una experiència formativa que va més enllà d’aquest enfocament i incorpora la formació tecnològica en enginyeria i la participació activa en projectes de desenvolupament, que permet aconseguir una tasca de cooperació efectiva.  Encara que és d’hora per extreure’n conclusions definitives, els resultats aconseguits fins ara són encoratjadors: els estudiants desplaçats estan satisfets i les organitzacions d’acollida també, ja que la feina feta ha estat d’una gran qualitat. En definitiva, doncs, cal seguir donant impuls a aquest tipus d’iniciatives des de l’UPC i el CCD.   REFÈRENCIES [1] Ciudad Saludable, http://www.ciudadsaludable.org/es/index.htm (consultada el 18 de juny de 2007). [2] D. Poggio, Diseño y Contrucción de Dos Digestores Anaeróbicos en el Altiplano Andino Peruano, Projecte Final de Carrera, ETSEIB, UPC, (2007).  [3] I. Ferrer, M. Gámiz, M. Almeida, A. Ruiz, The ability of biogas production from pig manure under psichrophylic conditions in Parque Porcino de Ventanilla (Lima, Peru), IWA Workshop in Anaerobic Digestion in Mountain Areas and Isolated Rural Zones, Chambery (França), 6-7 juny 2007. [4] J. Sneij, D. Camós, J. Delclòs, A. Pérez-Foguet,  “Programa de Conocimiento de la Realidad de Ingeniería Sin Fronteras. Desarrollo de la dimensión social de los Estudiantes de Ingeniería”, a E.Velo, J. Sneij i J. Delclòs (eds.), Energía, Participación y Sostenibilidad, ISF, Barcelona, 2006. [5] A. Pérez-Foguet, A. Boni, “Instrumentos para el impulso de la Educación para el Desarrollo en la Universidad”, a A. Boni i A. Pérez-Foguet (coords.), Construir la Ciudadanía Global desde la Universidad, ISF, IO, Barcelona, 2006. 

Realització de projectes final de carrera lligats a estades a ONGD peruanes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC