Roca Rosell, Antoni Maria Claret

Roca-Rosell, Antoni

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

Quaderns d’Història de l’Enginyeria  volum xi  2 0 1 0243L’ANY MONTURIOL, UNA EXPERIÈNcIA APASSIONANTAntoni Roca RosellEl 17 de juliol de 2008, tots els grups parlamentaris instaren al Parlament de Catalunya que s’havia commemorar Narcís Monturiol amb motiu del 150 aniversari de l’avarament del primer Ictineu al port de Barcelona el 28 de juny de 18591. En la sessió del 10 de desembre de 2008, el Parlament aprovà aques-ta resolució. Val a dir que, inicialment, a proposta d’una comissió que s’havia format, s’havia demanat al Parlament que declarés el 2009 Any Monturiol. En un principi, així ho acceptà, però el mes de juliol un nou consens parla-mentari aprovà commemorar-ne la figura, però no declarar l’Any Monturiol, com es pretenia. No valgueren de res les objeccions realitzades des d’algunes instàncies, com ara la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica que, el novembre de 2008, es dirigí a la presidència del Parlament per intentar mantenir l’estatus inicial de la commemoració. L’origen de tot plegat es troba, però, en la iniciativa de l’empresa Ictineu Submarins SL, embolcallada per diverses entitats de promoció cultural cien-tífica, Ictineu, Centre Català de Recerca Submarina i l’Associació Innovadors Narcís Monturiol. Recordem que l’empresa, dirigida per Pere Forés i Malleu, fou creada amb l’objectiu de construir un submarí oceanogràfic, al qual deci-dí donar-li el nom d’Ictineu III. Aquesta numeració ja era en ella mateixa un homenatge a Narcís Monturiol que, com és sabut, va arribar a construir dos prototipus de nau submarina que anomenà “Ictíneo” o “Ictineu”. En els primers mesos de 2008, aquest grup impulsor portà a terme dife-rents gestions per commemorar els 150 anys de l’avarament del primer Ictineu el juny de 1859. L’Ajuntament de Figueres acollí la proposta amb tant d’interès que decidí que Monturiol fos un dels eixos de la capitalitat de la cultura catalana que Figueres havia d’assumir el 2009. Respongueren amb el mateix entusiasme el Museu Marítim de Barcelona, que decidí acollir el taller de construcció de l’Ictineu III a les Drassanes. Igualment, acceptaren 1 “Proposta de resolució sobre la commemoració de Narcís Monturiol”, Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 330, 13 d’octubre 2008, 37-38.244A n t o n i  R o c a  R o s e l l  volum xi  2 0 1 0formar part de la Comissió de l’Any Monturiol, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (avui integrada a Talència), la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i la Universitat Politècnica de Catalunya, a través de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura.La inauguració oficial de l’Any Monturiol tingué lloc el 26 de juny de 2009 al Parlament de Catalunya, sota la presidència del president de la cam-bra. El 28 de juny, se celebrà un acte festiu al Museu Marítim de Barcelona. Tanmateix, la commemoració de l’Any Monturiol ja havia estat present el mes de gener, amb la inauguració de la capitalitat de la cultura catalana a Figueres; el mes de març, al Saló de l’Ensenyament; i el dia de Sant Jordi, amb una parada a la Rambla i al Clot, a Barcelona, i a la Rambla de Figueres, on s’exposava la versió catalana de la biografia de Matthew Stewart, El somni de Monturiol, una edició promoguda per la Comissió. El llibre va ser presentat l’abril a l’Ajuntament de Barcelona, a l’Institut d’Estudis Catalans i, al setem-bre, a El Corte Inglés de Barcelona. A més de Figueres, diversos ajuntaments han organitzat actes oficials en homenatge a Monturiol. L’Ajuntament de Terrassa organitzà el setembre de 2009 una conferència davant del ple per homenatjar-lo. La conferèn-cia institucional de les festes de Roquetes de 2010 també fou dedicada a Monturiol. En ambdós casos el conferenciant fou Antoni Roca Rosell. Pel que fa a conferències sobre Monturiol, la llista és prou llarga. A part de les esmentades, mencionem la de Santiago Riera a Figueres (gener 2009), Pere Forés  a Barcelona (Institut d’Estudis Catalans, febrer 2009), Carme Parareda a Aiguafreda (abril 2009), Joan Antoni Forés i Antoni Roca Rosell a Barcelona (Col·legi d’Enginyers Industrials, juny 2009), Pere Forés a Barcelona (Col·legi d’Enginyers Industrials, juny 2009), Àlex Alcocer a Barcelona (CETIB, juliol 2009), etc.2 D’altra banda, els representants d’Ictineu Submarins han assistit a les edicions de 2009 i de 2010 de la conferència internacional, que s’organitza als Estats Units, Underwater Intervention, on, en presentar el projecte de l’Ictineu III, han donat a conèixer les experiències de Monturiol fa 150 anys.D’entre les activitats més destacades cal mencionar les dues exposi-cions que s’organitzaren de manera coordinada entre el Museu Marítim de Barcelona i el Museu de l’Empordà de Figueres. Els comissaris foren, respec-tivament, Joan Antoni Forés i Antoni Roca Rosell. L’exposició de Barcelona es 2 Vegeu-ne els detalls a http://www.ictineu.cat245L’Any Monturiol, una esperiència apassionant volum xi  2 0 1 0titulava “Submersió” i se centrava en la història de la navegació submarina fins a les contribucions de Monturiol i, després, presentava els submarins oceanogràfics, tots ells posteriors a la Segona Guerra Mundial, excepte el precedent de Monturiol. S’hi feia veure, doncs, que la idea de Monturiol de dissenyar una nau submarina per explorar (i explotar) els fons marins havia estat realment una anticipació. El catàleg conjunt de les dues exposicions està compost de dos volums, un coordinat per Antoni Roca Rosell, amb contri-bucions de diversos autors, i l’altra redactat per Joan Antoni Forés, corres-ponents a l’exposició de Figueres i de Barcelona, respectivament3. D’altra banda, l’Observatori de l’Ebre organitzà l’abril de 2010 una exposició sobre la biblioteca de Monturiol, que anà a parar a la biblioteca d’aquest centre. La documentació de l’exposició es pot consultar al web de l’Observatori4 .Volem destacar les jornades organitzades a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona que tingueren lloc al febrer de 2010, amb la presentació de Carles Puig Pla. En el curs d’aquestes jornades, es descobrí una placa que dóna el nom de Monturiol a una de les aules més innovadores de l’Escola, a la planta 5 de l’edifici H, de manera que el seu nom estarà, a partir d’ara, associat a aquest centre.Les commemoracions s’allargaren fins al 2010, tenint en compte que les exposicions es mantingueren obertes fins abril i maig d’aquell any. Finalment, la clausura de l’Any Monturiol tingué lloc el juny de 2010, en un acte festiu al Museu Marítim de Barcelona el diumenge 27 i amb un acte acadèmic i formal al Districte de Sant Martí el dilluns 28, on Monturiol morí el 1885.La celebració de l’Any Monturiol ha tingut una repercussió mediàtica notable, amb notes i reportatges a la premsa, diverses aparicions a diverses cadenes de ràdio i de televisió. S’ha de dir que s’han sumat l’atractiu indub-table del personatge històric –Narcís Monturiol-, amb la seva estela heroica i romàntica, amb l’atractiu igualment gran de la recerca dels fons del mar, encara un món per descobrir, que de manera tan convincent promouen Pere Forés i els seus col·laboradors i col·laboradores. L’impacte de la celebració ha arribat a les escoles –l’IES “Narcís Monturiol” de Figueres preparà un 3 Narcís Monturiol, Madrid, Sociedad Estatal de Commemoraciones Culturales; Museu Marítim de Barcelona; Museu de l’Empordà,  2009. El primer volum, “Una veu entre utopia i realitat”, conté un cd amb els textos de Monturiol llegits per actors en l’exposició de Figueres. Sobre l’exposició vegeu: ROCA ROSELL, Antoni, “Narcís Monturiol, una veu d’avantguar-da”, L’Avenç, núm. 354, febrer 2010, 38-45.4 http://www.obsebre.es/php/biblioteca/Monturiol/index.htm246A n t o n i  R o c a  R o s e l l  volum xi  2 0 1 0muntatge musical basat en el personatge que els dóna nom-, fins i tot amb un joc  didàctic resultat d’un encàrrec de la Direcció General de Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya al Grup de Recerca d’Informàtica a l’Enginyeria de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona. S’hi pot jugar on line: http://www.monturiol.net/ . Des del punt de vista de la historiografia de la ciència i de la tècnica, l’anàlisi de l’obra de Monturiol i del seu paper en la societat catalana i espanyola de la segona meitat del segle XIX té oberts molts camps: d’una banda, aprofundir en les seves aportacions tècniques, sobre les quals hi ha molts documents per estudiar; d’altra banda, aprofundir en el paper que jugà com a enginyer, en front dels enginyers professionals i dels empresaris del seu temps; caldria fer, a més, una recopilació de l’obra de Monturiol, molt dispersa, com correspont no només a un tècnic, sinó a un polític i un escriptor prolífic; finalment, un altre aspecte seria l’anàlisi de l’impacte públic de la trajectòria de Monturiol, tant en el seu temps, com el que ha anat sostenint fins als nostres dies.

L’any Monturiol, una experiència apassionant

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC