L’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM) inclou uns territoris que tenen unes vinculacions socials, econòmiques i culturals molt fortes i de llarga tradició. Aquestes relacions han permès la seva progressiva consolidació com el motor econòmic més potent de la Conca Mediterrània. El comerç entre les regions de l’EURAM és molt intens i està per sobre del que s’observa entre regions veïnes a Europa (veure figura1). Les exportacions i les importacions, per altra banda, superen amb escreix les de regions de pes econòmic similar. Aquest comerç comporta un important transport de mercaderies entre les regions de l’Euroregió, al que s’afegeix, sobre la xarxa terrestre de Catalunya i del País Valencià, el trànsit de pas entre la resta de la península i una bona part d’Europa per una banda i el Mediterrani per l’altra. Qualsevol política econòmica i territorial que es vulgui aplicar a l’EURAM ha d’assignar, per tant, al transport i a la logística un pes fonamental. Dins aquests sectors els ports tenen un paper essencial. L’objectiu d’aquest article és analitzar-lo tenint en compte el seu marc geogràfic i econòmic i fer algunes consideracions sobre com caldria actuar per afrontar els reptes de futur.Postprint (published version
