Batlló Ortiz, Josep

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

LA RADIACIÓ ELECTROMAGNÈTICA: CIÈNCIA, TÈCNICA, GUERRA I PAUJosep Batllójosep.batllo@upc.eduBUDERI, Robert (1998) The Invention that changed the world. The Story of Radarfrom war to Peace, Londres, Abacus, 575 pàgines.Com el seu títol indica, aquest llibre tracta de la història del radar; peròno només daixò. És ben sabut que, durant la Segona guerra mundial, elsEstats Units van desenvolupar el projecte Manhattan, que va portar a la cons-trucció de les primeres bombes atòmiques. Va ser un projecte que va mouremilions de dòlars i milers de científics. No és tan conegut, però, que al mateixtemps va existir una unitat de recerca lligada a la Defensa de dimensionsencara més grans. Es tracta del Radiation Laboratory, conegut com Rad Lab.Creat al novembre de 1940, i amb la seva seu al MIT, va acabar la guerra ambquasi 4.000 empleats.Aquesta gran unitat de recerca aplicada tenia com a objectiu lestudi i eldesenvolupament de tots els temes relacionats amb el radar i el seu origen esdeu a la visió i acció de Vannevar Bush, que uns anys després seria el res-ponsable del famós informe Science: The Enless Frontier. Vannevar Bushestava al davant del National Defence Research Committee, un comitè creat,com indica el seu nom, per coordinar tots els esforços de la indústria civil enel camp de la defensa. La importància del Rad Lab sentén millor si estudiemels desenvolupaments tecnològics militars durant la Segona guerra mundial.El radar va ser una tecnologia on els aliats van destacar per sobre dels seusadversaris. Ja la batalla dAnglaterra, que pot considerar-se la primera bata-lla lliurada electrònicament a la història, va posar de manifest la sevaimportància. Sha dit que la bomba atòmica va acabar la guerra; però el radarva guanyar-la, frase extreta del mateix llibre i posada (potser apòcrifament)en boca de membres del projecte Manhattan.El Rad Lab, que en primera instància podríem pensar un centre de desen-volupament tecnològic, va ser també un centre de recerca, que va entrar finsi tot en qüestions que actualment entenem com a recerca bàsica. De fet,Q U A D E R N S D  H I S T Ò R I A D E L  E N G I N Y E R I A V O L U M V I 2 0 0 4331estudiava i elaborava les respostes als problemes proposats (la detecciódobjectes metàl·lics cada vegada més petits, espoletes de proximitat, etc.) i,arribats a aquest punt, passava les solucions a la indústria perquè desen-volupés models comercials. Com un apunt de la importància de la recercadesenvolupada direm que lobservació de la ressonància magnètica nuclear iel desenvolupament del MASER, ambdós mereixedors del premi Nobel,poden considerar-se fruits directes de les recerques dutes a terme en aquestcentre durant la guerra mundial. També els treballs que van portar al desco-briment del transistor, a la mesura de lhidrogen interestelar o el desenvo-lupament de la radioastronomia són altres empreses científiques moltrelacionades amb els treballs que van desenvolupar-se al Rad Lab.El llibre que presentem consta de vint capítols i diversos apèndix quepodem distribuir en tres parts. Una primera (capítols 1 al 4), que explica elsprimers desenvolupaments del radar a diferents països: Anglaterra, EstatsUnits i Alemanya, especialment. Segueix aquesta part amb un estudi mésdetallat dels desenvolupaments anglesos immediatament anteriors a linici dela guerra mundial i fins a lanomenada batalla dAnglaterra. La realitzacióprincipal va ser la construcció del magnetró de cavitat que va permetre totsels desenvolupaments posteriors dels radars en ones centimètriques. La sego-na part (capítols 5 al 10) es dedica a la recerca i els desenvolupaments realit-zats al Rad Lab. Aquesta és la part més consistent, on lautor presenta unavisió comprensiva de tot el treball desenvolupat. La tercera part està dedica-da als desenvolupaments posteriors a la fi del conflicte mundial fins alsprimers anys noranta. Aquesta part només ofereix unes pinzellades sobre elstreballs portats a terme, dedicant-se amb forta profunditat a alguns i igno-rant, uns altres. Lúltim capítol està dedicat a lestudi del desenvolupamentde la missió Magellan al planeta Venus, que va durar fins els anys norantadel segle passat, i que va obtenir un mapa quasi complet de la superfície delplaneta mitjançant el radar, donat que la seva atmosfera impedeix una visiódirecta de la superfície.Robert Buderi és leditor de Technology review i membre del VisitingCommittee for the Arts and Humanities del MIT. Lobra és un treball bendocumentat, amb una bibliografia extensa, on lautor presenta una crònicadel treball desenvolupat al Rad Lab des dun punt de vista eminentmentcientífic, posant èmfasi en la valoració dels avenços en el context de la cièn-cia del moment i no tant en el seu significat directe pel curs de la guerra quees lliurava. També posa molt dèmfasi en mostrar que el treball es realitzavaJ O S E P B A T L L Ó V O L U M V I 2 0 0 4332en un clima de molta llibertat de recerca, en el qual els investigadors tenienla possibilitat de proposar i realitzar molts experiments no directament oimmediatament relacionats amb les demandes militars. Resumint, és una obramolt aconsellada per tots aquells interessats en la història recent de la cièn-cia i dels mecanismes que la financen i la mouen.RADIACIÓ ELECTROMAGNÈTICA: CIÈNCIA, TÈCNICA, GUERRA I PAU V O L U M V I 2 0 0 4333

The Invention that changed the world. The Story of Radar from war to Peace

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC