Campmajó i Tornabell, A.

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL PROFESSOR FERRAN CASADESUS I CASTELLS 
Actes  I 1 1  Congrés d t H i s t b r i a  de l a  Medicina Cata lana .  
L l e i d a ,  1981 .  v o l .  11. 

EL PROFESSOR FERRAN CASADESUS I CASTELLS 
A ,  C A M P M A J ~  I TORNABELL 
Es de la personalitat d 'en Ferran Casadesús i Castells del qui  
volem d i r  algunes coses com a catedrhtic d'Otorrinolarinogologia de l a  
Facultat de Medicina de Barcelona. 
Fou el d i a  25 de setembre de 1902, quan es va publ icar  un Reial 
Decret del Ministeri d1 lnst rucc i6  Publica, informant en una sgrie 
d la r t i c les  segons els quals el primer d ' e l l  d iu:  
"Art iculo I'.- Desde el curso proximo ser6 obl igator ia en l a  
Licenciatura de l a  Facultad de Medicina, el  estudio de las 
siguientes asignaturas: Oftalmología con su c l ín ica en el cuarto 
grupo. Enfermedades de 10s ofdos, nar i z  y garganta con su 
c l ín i ca  en el quinto grupo. Dermatologia y S i f i l iograf ía  con su 
c l ín i ca  en el  sexto grupo." 
Venen després un seguit d 'a r t i c les  relacionats amb la  forma de 
provei'r l a  chtedra respectiva, els deures dels alumnes, etc. f ins  un 
total de 5 art ic les. 
D'aquesta manera fou reconegut oficialment I 'estudi  de l a  O.R.L. 
a la  Ll icenciatura, cosa que donh lloc a que un company de l a  nostra 
Ciutat Comtal, el Dr. Ricard Botey opinés: 
"España podr6 codearse ya  con naciones tan poderosas como 
Alemania, Austria y c ier tas Facultades de Francia como París y 
Burdeos" . 
Per tal  com encara a F r a n ~ a  no es obl igatbr ia aquesta 
assignatura a totes les Facultats. Afegint ei mateix autor: 
". . . lnglaterra,  que se aprecia de tan c iv i l i zada  no posee todavía 
cátedra de O.R.L. estando en esto a un n ive l  in fer ior  al .  de 
Rusia, S l g i c a ,  Suiza, l t a l i a  y Holanda". 
El primer catedrhtic d0O.R.L. a Barcelona va ésser el doctor F. 
de Sojo, a qui va succeir el doctor Casadesús. 
El Dr. Casadesús, encara que d 'or igen catalh,  va nkixer a 
Madrid el d ia  9 de setembre de 1881, o s igu i  que en I ' any  actual 
comp l ei x prec isament el p r  imer centenar i del seu na i xement . 
Va cursar els estudis de Ll icenciatura a l a  capital  doEspanya i 
a Barcelona, a i x í  com també la  presentació de la  tesi per obtenir el 
t i  tol de Doctor, amb excel. lents qual i f icacions; Premi ext raord inar i  i  
Sobresa l ient , respecti vament. 
L a  seva af ic ió  per I'Anatomia feu que, juntament amb el Dr. 
Oibriz, exercis el chrrec de director d8Anatomia de la  Facultat de 
Medicina de l a  Universitat Central Complutense. 
Perb el seu destí era Barcelona, a l a  que tant estimava i fou 
a i x í  com av ia t ,  en unes oposicions a la chtedra dtAnatomia 
Descriptiva de la nostra c iu ta t ,  va obtenir el nomenament com a 
Professor Aux i l i a r .  
Més endavant és el seu oncle, el Dr. Josep Roquer i Casadesús, 
el que va i n f l u i r  en e l l  per tal  de que es decidís per I 'estudi  i 
investigació en el camp de la nostra especialitat. 
Veiem aleshores com a Madrid es fa chrrec de llocs importants en 
relació a I'0.R.L. com per exemple Professor Aux i l ia r  per oposició a 
la  chtedra d'0.R.L. de la  Universitat Complutense, d i r ig in t  els 
Serveis de Centres tan reconeguts com I ' l n s t i t u t  Rubio, la Clínica de 
la  Creu Roja i el "Sanatorio de l a  Encarnacibn". 
Esdevé finalment I ' any  1926 en el que després de fortes i 
renyides oposicions, aconsegueix l a  chtedra d1O.R.L. de la  Facultat 
de Barcelona. 
En I 'exercic i  de la  seva chtedra va desenvolupar una tasca 
important. Fou un home ponderat, atent en el  tracte amb els demés, 
respectuós; en els exhmens de I 'assignatura l i  costava molt de 
suspendre a ls  seus alumnes. 
Encara el recordo quan real i tzava I'exploraciÓ del timph amb un 
otoscop, ajudat d 'una pet i ta lupa que sempre portava a l a  butxaca, 
per v isual i tzar  amb més detal ls l a  membrana timphnica. (Recordem que 
per aquelles dates I'escbpia elsctr ica o el modern microscopi encara 
no s 'havien ideat) .  
Cal remarcar que dominava perfectament tota I 'especial i tat  com 
per exemple I'Otologia, amb els seus amplis buidaments de mastoides o 
com era coneguda aleshores la "trepanació d 'ore l la"  sense tenir  en 
compte (com passa a ra )  conservar quan es pot l a  funció aud i t i va  en 
les modernes timpanopibties, i en el camp r inolbgic la  trepanació dels 
sinus de la  cara, a i x í  com el tractament d 'una  malal t ia avu i  en d ia  
quasi desconeguda com I'ozena nasal amb tota la  seva simptomatologia 
de crostisser f& t id  endonasal, el t ractava amb bastant bon resultat ,  
mitjangant una operació que tenia per f i na l i t a t  fer més estret el pas'  
de les fosses nasals ( l a  famosa operació de Lautenschlager). 
Perb la seva dedicació i el camp on es d is t ing i  més fou la  
lar inge, concretament el domini de l a  Lar ingoc i rurg ia .  
Aquells eren temps molt d i f i c i l s ;  I 'anestesiologia i els moderns 
ant ibibt ics no h i  eren, com és de suposar. Aleshores una laringectomia 
total era una operació forga complicada sobre tot pel que fa al  seu 
postoperatori. 
El malal t ,  era preparat unes hores abans amb una injecció de 
Brom-Hiosc in;  I lanestgsia era local, amb grans quant i tats de 
novocaina i adrenalina. El malalt era ben subjectat a la  taula 
d'operacions, perb a vegades sentia forts dolors que tradui'a picant 
amb les mans damunt la taula dooperació com podia. 
Amb tdt, el Dr. Casadesús rea l i tzava l a  intervenció amb una 
perfecta tscnica quirúrgica, "revisant" de manera discreta les hrees 
ganglionars cervicals. 
Els seus ajudants prefer i ts en aquesta intervenció eren dos 
companys j a  desapareguts i ex-alumnes seus; els Drs. Josep Ma Roca 
de Viñals i Josep Torrents, a i x í  com dos més, sortosament entre 
nosaltres, els Drs. CapeIIh y Pulido, que han aconseguit una 
merescuda fama en I 'especialitat. 
Més endavant va idear una manera de pa r l a r  les persones 
laringectomizades que va obtenir molta di fusió en el nostre pais. Per 
ta l  com I ' "E r i rno f~n ia '~ ,  és a d i r  l a  par la  mitjangant I 'exercic i  
obtingut amb I1emissiÓ de rots, encara no es real i tzava l lavors.  
Amb el temps i avansant la tbcnica operatbria fou un gran 
defensor, quan era factible, de l a  laringectomia parc ia l  supraglbtica 
del Prof. Justo Alonso de Montevideo, que permetia i permet, en les 
formacions neopl hssiques de la  regió supraglbtica, rea l i tzar  una 
exkresi parc ia l ,  cosa que permet una fonació normal a I 'ésser 
respectades les esmentades cordes vocals. 
L l u r  aportació en trebal ls c ientí f ics fou ben important; sota 
aquest aspecte cal  recordar alguns dlel ls,  com: "La trepanació del s i  
f rontal  per v i a  externa", "Los laringoceles", els seus estudis 
morfolbgics sobre I 'espai occipi toatloide, la  tbcnica per "El abordaje 
del golfo de l a  yugular",  tractament del chncer de la  lar inge, " l a  
broncoscopie dans te diagnostic de l a  tuberculose gangl ionaire 
mediastinique dans I 'enfance", "I ndications et rksu l ta ts  B c i nq  ans de 
l a  laryngectomie total", " la  voz, l a  pa labra  y e l  canto", etc.. . 
El Prof. Casadesús va fundar també l a  Revista "Acta Oto-Rim- 
LaringolÓgica Ibero-Americana", I 'any 1950, rev is ta  en l a  que han 
coI.laborat les més importants plomes nacionals i estrangeres de 
I 'especialitat. 
AixÓ va donar lloc que I'esmentada Revista, I ' any  1952, amb 
motiu de l a  seva jubi lació o f ic ia l  l i  dediqués un exemplar especial 
com a reconeixement a la  seva tasca. 
En I 'aspecte docent cal  destacar un nombre molt important de 
Cursets que sobre diferents temes de I1especial i tat  foren duts a Cap 
en la  seva c i ted ra .  
Juntament amb el qu i  l legeix aquestes ra t l les ,  fou el pr inc ipa l  
in ic iador i patrocinador dels Premis de la  Societat Catalana d'0.R.L. 
de IIAcadbmia de Cibncies Mbdiques de Catalunya i Balears, que cada 
any són convocats des de 1959 f ins  I1ac tua l i ta t  amb motiu de l a  festa 
de Sant Blai ,  pat ró  dels Otorrinoiaringblegs. 
Fou també el  patrocinador de les reunions de la  regió pirenenca 
amb les Societats Franceses dI0.R.L. que encara són vigents en els 
nostres dies. 
Acadbmic numerari de les Reials Acadbmies de Medicina de 
Barcelona i Madrid, va ser President durant molts anys de la  Societat 
Catalana dlO.R.L. de l a  nostra ~cadbm ia  de Cibncies MBdiques. 
Farem ara  una breu enumeració dels nombrosos chrrecs i 
distincions rebudes per el Professor Casadesús: 
- Encomienda con Placa de la Orden Civ i l  de Alfonso X el Sabio. 
- Chevalier de I1Ordre National de la  Legion d0Honneur de l a  
Republi que Francpi se. 
- Membre de la  Societas O.R.L. Lat ina.  
- Honorary Fel low of the lnternat ional Col lege of Surgeons. 
- Miembro de la  FederaciÓn Argentina de las Sociedades de O.R.L. 
- Miembro de la  Sociedad Oto-Neuro~Oftalmo1Ógica Griega. 
- President de Honor de la  Sociedad Catalana de O.R.L. 
- Medalla de oro de esta Última. 
- Miembro del Comité Permanente de 10s Congresos Internacionales de 
O.R.L. 
- Fundador de la  Sociedad Internacional de Audiología. 
Tot i l a  seva jub i lac ió  o f ic ia l ,  com j a  hem d i t ,  I ' any  1952, f ins  
la  seva mort, el dia 2 de desembre de 1972, continu; l l u r s  tasques 
com a destacat especialista en la  nostra Ciutat, a I 1 l ns t i t u t  Pol ic l in ic 
(Platón),  on va morir a ls  91 anys, en una diada t r i s ta  i gr is ,  com jo 
l a  recordo. 
Aquesta és en sintesi i de forma breu, l a  v ida cal lada d 'un  home 
que va saber romandre sempre en el seu lloc, formant una bona 
quant i tat  de deixebles, alguns d 'e l l s  en I 'ac tua l i ta t  destacats 
especial istes. 
Es a i x í  com, des d'aquel l  j a  l l unyh  1926 en que fou anomenat 
catedrhtic d'0.R.L. de Barcelona, que l a  nostra especialitat no ha 
estat mancada d 'una direcció docent qual i f icada i foren després els 
digníssims Professor Azoy i Trasserra els qui han continuat i 
continuen la tasca formativa de noves promocions d'estudiants i 
especialistes en l a  nostra branca, cada vegada amb més empenta i 
amb més anhel de. superació. 


El professor Ferran Casadesús i Castells

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert