Caivano, Fabricio

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Coneixement, ciutat i utopia 
ietzsche va anunciar el naixement del su- 
perhome, un heroi d'acer que havia de can- 
viar el món. Pero el segle que acabem ha 
contemplat dues guerres mundials, regims 
totalitaris, milions demorts i al&n manual de materidis- 
me dialectic per a ús d'universitaris rebels. Res no és més 
impredictible que els ardors d'una &pica col.lectiva, ja 
sigui de classe o de poble. Per sort, ja no hi ha ningú que 
esperi res dels herois, tret d'algun títol a la lliga de futbol. 
Avui vivim l'era de les tecnologies, un laberint digitalit- 
zat, un casino global, on les mercaderies tenen voluntat 
propia. Els profetes passen pagina i declaren inaugurat el 
futur. Els experts no saben cap on avancem, pero s'esfor- 
cen admirablement per arribar-hi abans que els altres. 
Tecnologia i coneixement: la bomba del segle X X I .  Fins 
fa poc les mercaderies naixien de la unió de l'enginy arte- 
sana1 amb alguna energia: la sang, el vapor, l'electricitat, 
la benzina, l'atom ... Avui diuen que l'energia més neta i 
potent és el coneixement. El coneixement és ara allo que 
va voler ésser la poesia: una arma carregada de futur. 
Ara l'energia que mou el món és un rendible estofat, on 
afegim informació a grapades i que seMm en plat fondo, 
corn si fos la substancia del coneixement. En tot aixo hi ha 
alguna confusió. La més greu és la que equipara la infor- 
mació al coneixement. Una exagerada voluntat de simpli- 
ficar el tema. El saber no ocupa lloc, pero encara ocupa 
temps. Exigeix pensar. Tenir idees és millor que tenir di- 
ners, pero és més difícil. 1 més car. Obliga a conceptualit- 
zar, a definir, a experimentar i a saber que en volem fer, de 
tot aixo. El pensament organitza la informació i li dóna 
sentit. Cense pensament, la informació és renou, mer re- 
gistre o sociometria a seques. Les idees són un intangible 
valuós perque és escas. De fet, crec que aquí també fun- 
ciona la llei de la compensació: corn major és la quantitat 
d'informació, menor n'és la comprensió. La ignorancia 
pot ésser resultat, paradoxalment, d'una indigestió d'in- 
formació. No n'hi ha prou de tenir cervell, cal que apren- 
guem a usar-lo. Aprendre a aprendre, en diuen alguns pe- 
dagogs predicadors al desert. El cervell és aquell tumor 
benigne, gairebé sis o set quilos de gelatina blanquinosa, 
suc electroquímic del qual ja s'alimenta l'energia que bas- 
tira un nou ordre mundial. El cervell és l'energia del segle 
X X I .  Així corn diu l'anonim professor Ulisses N. Nobody, 
el motor de la productivitat, la font de la plusvalua neta de 
pols i palla, avui ja no és al bardware ni al software, és al 
brainware. Efectivament, el cervell és un suport mental 
intangible que pot crear valor afegit amb la seva energia. 
Ara bé, convé deixar ben clar que aixo implica que cal 
educar, conrear i mantenir amorosament al dia el patri- 
moni que suposen tots els cervells de la comunitat. 
Si arribé; el cas que aixo fos així algun dia, hauríem 
trobat, a la fi, la baula perduda entre el mico i l'bomo sa- 
piens: l'ésser autenticament humi. Haurem trobat la talla 
moral de l'autentic heroi. De moment encara som lluny 
d'aquest escenari. ... Es cert que els artesans s'han reciclat 
i venen les seves mercaderies en aquest circ meravellós 
que anomenem art. També és veritat que de cada vegada 
tenim les mans més netes. L'arquetip de l'obrer desapa- 
reix i avui és una mkxima obsoleta, infartada per l'oxid de 
la modernitat, un artefacte programat per a gestos inne- 
cessaris i dotat d'un cervell de baixa intensitat. Aixo és la 
postmodernitat per als seus naufrags; un eixam de mans 
inútils, parades, mortes, que aplaudeixen i voten els seus 
carcellers més simpatics. H i  ha acumulada, en aquestes 
mans, una energia psíquica que sovint esclata en una obs- 
cura violencia domestica contra els més febles. 
Sera molt convenient esperar amb atenció i posar els 
peus ferms al terra immediat, perque no ens agrani l'hu- 
raca de la globalització. Pero convinguem també que 
aquesta tasca de vigilancia requereix tenir pes, aplom i ca- 
pacitat de control. La societat del coneixement no exis- 
teix sense una democracia amigable i exigent, feta de res- 
ponsabilitats. Democracia intel.ligent o despotisme 
il.lustrat. Per arribar a aquest món globalitzat hem de co- 
menqar per coneixer allo que ens és immediat, d o  que es 
pot aprendre amb calma, aquest coneixement fet pas a 
pas i amb els peus, així corn ho volia el geograf Pau Vila. 
Ens queda, doncs, la ciutat. La ciutat corn un llenguatge 
suggeridor, corn a espai habitable, que es pot reconeixer 
mitjanqant signes calids i qualitatius, trets de calor huma- 
na, generalment no visibles per als indicadors economics. 
Ciutat sostenible, pero no nostalgica. Ciutat feta de tra- 
dició i de canvi, d'imaginació del passat i de recuperació 
del futur. Només podrem bastir aquesta hipotetica Babel 
global amb les millors pedres de cada lloc, amb les millors 
aportacions de cada tradició cultural, amb la part més 
excel.lent del patrimoni comú, que és el coneixement 
huma. Per aixo el coneixement no és una mercaderia més, 
és un recurs col.lectiu, un jaciment d'educació, i pagar per 
aprendre i saber seria un robatori en propietat comuna. 
Les ciutats hauran de declarar a l'agora, sense ambigüi- 
tats, la seva estrategia de civilització; si no ho fan així, no 
seran més que senyals a les autopistes, miralls deformes 
per a l'esperpent vilatja i el narcisisme local, h m  d'encens 
per a tanta identitat de butxaca. 
La ciutat és una esperanqa laica, potser l'última, d'una 
societat civil que reivindica la unió de la política i l'etica, 
del ciutada amb el fervor per la cosa pública, del polític 
amb una ciutadania estricta i activa. Virtuts públiques 
que requereixen responsabilitats privades. El  futur es 
construeix ja amb tecnologies, amb llur impuls revolucio- 
nari, sense cap dubte. Pero encara hem d'afrontar allo que 
és substancial, tornar-nos a pensar a nosaltres mateixos 
com a d'un lloc, locals. Pero alhora pensem com a emi- 
grants en el temps, globals. Necessitem informació per 
saber pensar amb tossudesa, per idear el dema, aixo dóna 
al futur la flaire de la saviesa rnés antiga, l'art de pensar. 
E n  aquest coneixement fet comunitat rau l'aposta ra- 
cional per canviar de vida i per canviar-nos a nosaltres en 
l'intent. La societat del coneixement és l'expressió utopi- 
ca de la ciutat del coneixement i de l'escola democratica. 
Sota ciutat és un espai de formació; pot educar uns indi- 
vidus, tot conferint-los urbanitat, i excloure'n d'altres del 
seu missatge formatiu, i fer-ne enemics. Siguem ambi- 
ciosos i precisos amb les paraules que ens poden engan- 
yar. La democracia neix a la ciutat i es projecta al món. 
Quelcom tan senzill com viure a espais dotats de sentit, 
com passejar per una geografia comuna on, de sobte, pot 
enlluernar-nos una rafega de bellesa, un instant de pleni- 
tud o un signe de solidaritat. La ciutat és escola, memoria 
i probabilitat de tot aixo. Sota les llambordes encara hi ha 
una platja infinita que ens espera. + 
VI CONGRESO INTERNACIONAL VI CONGRÉS INTERNACIONAL DE LES CIUTATS EDUCADORES "LISBOA 2000" 
LISBOA - PORTUGAL, 22 a 24 de Novernbre de I'any 2000 DE LAS CIUDADES EDUCADORAS Ambits temiitics cie~ ~ongrhs:  
1 a i'escola: nous models de parti~ipació i ciutadania' 
Per 
* Educació, formació, treball i oci: el rol estrategic 
la ciutat 
a rnés informació: 
Ajuntament de Lisboa. Departamento de Educación e 
JUVENTUD 
Comissió organitzadora del VI Congrés Internacional de 
Ciutats Educadores 
Campo Grande, 25-9-Bloco E 
1749 - 099 Lisboa - PORTUGAL 
Telefon (351) 01- 789 81 81182 
789 81 92165 
Fax (351) 01- 789 80 12 
E-mail: dej@mail.cm-lisboa.pt 
de 
les 
Foto: O Keytone Parc 
8 



Coneixement, ciutat i utopia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears