Carod-Rovira, Josep Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

228Jornades Arquitectes de la nova Europa
I. Lideratges de mirada llarga
La història mundial es pot explicar a través de 
les biografies d’homes i dones singulars, que 
encapçalen moviments, generen empentes i 
modifiquen l’esdevenir de pobles sencers, i per 
conseqüència de la humanitat.
Amb aquest acte retem homenatge a totes 
aquestes persones (avui, de fet, ens n’acompa­
nyen algunes), i ho fem en el marc de la cele­
bració de l’Any del President Francesc Macià, 
català universal, que en un context d’eferves­
cència social i política internacional, va saber 
interessar­se i participar en els processos de 
justícia i alliberament que la força democràtica 
feia emergir arreu del continent europeu i més 
enllà. Realitats nacionals de tota mena comp­
taven amb la seva complicitat i suport, des de 
Cuba i altres repúbliques americanes, fins als 
patriotes del Marroc i d’Egipte, passant també i 
de manera destacada per les realitats nacionals 
sovint amagades i silenciades darrera el domi­
ni soviètic. Però tampoc cap possibilitat de su­
port internacional a la causa catalana no restà 
lluny de l’abast del seu tossut patriotisme, com 
ho demostren les seves múltiples visites a les 
comunitats catalanes a l’estranger (jo mateix 
he tingut la possibilitat de contemplar la seva 
signatura als llibres d’honor de les entitats) o 
als governs de diverses potències estrangeres 
del moment. Argentina, Cuba, França, Bèlgica 
i fins i tot Rússia són objectius del seu periple 
internacional.
En el seu temps, l’enfonsament de l’imperi 
Austrohongarès, el ressò pràctic i teòric (tam­
bé a casa nostra) dels 14 punts del president 
(Thomas Woodrow) Wilson per a l’assoliment 
de la pau internacional (1919), van donar pas a 
un gran canvi en la política internacional i a la 
formació d’una munió d’Estats sobirans que re­
configuraven el mapa europeu. Macià encap­
çalà sense descans la lluita democràtica per la 
llibertat de Catalunya contra una ferotge dicta­
dura intentant incorporar la causa catalana a 
aquest moviment de la història.
Avui, a més, commemorem Macià de la mi­
llor manera. Comptem amb la distingida pre­
sència d’homes com ell, figures fundacionals 
d’una nova Europa. Els presidents, aquí pre­
sents, van ser protagonistes d’una segona eclo­
Intervenció del 
Hble. Sr. Josep-
Lluís Carod-Rovira, 
vicepresident de 
la Generalitat
Jornades IDEES 33 2010 229
sió de llibertats nacionals a Europa. En aquest 
episodi de la història recent continental i inter­
nacional van caldre veritables arquitectes dels 
nous estats sobirans, que sens dubte ja han 
obtingut un lloc memorable en la història, per 
aconseguir fer valer la democràcia per dibuixar 
un horitzó il·lusionat per als seus pobles i per a 
l’Europa d’avui:
VYTAUTAS LANDSBERGIS de Lituània. 
Home molt culte i cosmopolita, líder del movi­
ment Sajudis, format en la clandestinitat. Els 
que hem viscut sota una dictadura no podem 
evitar d’admirar­lo. A més, va ser el pioner in­
discutible dels moviments alliberadors respec­
te l’URSS.
MILAN KUCˇAN d’Eslovènia. En els temps 
de la presidència Pujol, ambdós dirigents van 
establir una estreta amistat. Kucan va ser el pri­
mer a buscar la llibertat dins de l’estructura he­
retada del règim de Tito. I ho va fer amb gran 
habilitat i voluntat de cohesió social.
MIRCEA SNEGUR  de Moldàvia. Va treba­
llar des del partit únic per recuperar la sobira­
nia del seu país. Tenaç, va haver de fer front a 
la desestabilització soviètica i evitar molts pro­
blemes que podrien haver conduit a una guerra 
civil.
Els nostres convidats, poden estar orgullo­
sos del balanç dels seus països a 20 anys d’haver 
començat el camí com a nous Estats en un marc 
europeu, també renovat per la seva influència.
II. Quan l’inamovible es mou
Avui parlem de l’Europa dels 27, tenim assu­
mida i normalitzada l’existència d’Estats joves 
(alguns amb precedents des sobirania, però 
d’altres no) de dimensions modestes, d’una Eu­
ropa diversa i multilingüe. Però fa vint anys, no 
gaire gent s’ho ensumava, tot això. (Fins i tot va 
haver­hi qui va trigar a assumir­ho: Espanya no 
va reconèixer amb la celeritat que s’esqueia l’ofi­
cialitat dels nous Estats europeus). És fàcil lle­
gir la història, un cop s’ha escrit. El que és més 
complicat és ser visionaris, imaginar possibili­
tats en contextos pretesament inamovibles.
La història ens demostra que moltes vega­
des els canvis designats com a impossibles, no 
ho són tant. Coses noves passen, el món és di­
nàmic i la història fa tombs, també ho fa el mapa 
polític. 
Amb la caiguda del Mur de Berlín, van ser 
moltes les veus que es van unir a la creença que 
havíem arribat al Fi de la història. Però aquest 
final d’etapa va esdevenir l’obertura a la realit­
zació de molts somnis, l’escletxa per on es van 
obrir pas noves entitats polítiques amb veu prò­
pia.
La psicologia humana és complexa, ja ho sa­
bem. Ja és prou difícil modificar la mentalitat 
pròpia, més encara ho és trencar paradigmes de 
l’imaginari col·lectiu. L’experiència d’aquests 
homes i dels seus països esdevé una lliçó impor­
tant: La llibertat del pensament és el primer 
pas per a la llibertat, la democràcia n’és la 
consolidació col·lectiva.
Va ser la tònica festiva, pacífica i democràti­
ca que es va estendre per tot l’est d’Europa, la 
que va portar a la caiguda de règims imperials 
i dictatorials. 
Amb la caiguda del mur de Berlín, el 9 de 
novembre de 1989, la dinàmica democràtica va 
dur a l’emergència d’un bon nombre de noves 
repúbliques independents, evidenciant que les 
fronteres no són permanents, que els canvis són 
possibles i que poden assolir­se de forma pacífi­
ca i participativa.
La gran lliçó que ens donen aquestes nacions 
europees és que quan els pobles decideixen 
democràticament el seu destí, no hi ha nin-
230Jornades Arquitectes de la nova Europa
gú legitimat per fer-los enrere. La força de 
la democràcia té al seu costat la de la justícia, 
aquesta és la millor empenta per al comença­
ment del caminar d’un poble il·lusionat, ple de 
reptes, però amb bases fermes per construir un 
destí nacional lliure.
III. Nou segle, nous Estats
Després de la caiguda del Mur, la política inter­
nacional sencera es va transformar. El dinamis­
me es va obrir pas després d’una llarga època 
d’immobilisme. La multiplicitat de veus va co­
mençar a alimentar el que avui coneixem com 
Europa.
La formació de nous Estats al si de l’Europa 
contemporània ha significat l’aparició de sub­
jectes polítics d’un nou segle, amb trets distin­
tius de la seva època. La mida d’aquests nous 
Estats, per exemple, té poc a veure amb la lògica 
d’altres segles, on la dominació colonial i militar 
eren el factor decisiu per tenir pes i «ser algú» 
en el context internacional.
La geopolítica ha canviat, ara trobem estats 
més petits, amb grans projectes. Economistes 
com Alesina i Spolaore ens recorden els equili­
bris dimensionals que els Estats contemporanis 
han de tenir per ser eficients i propers als ciuta­
dans que serveixen. 
Moldàvia, Lituània i Eslovènia, per exemple, 
mostren una evolució clarament positiva des 
que van agafar les regnes dels seus destins i s’hi 
van posar, no sense dificultats, i amb la màxima 
responsabilitat a construir el seu futur, i ho es­
tan fent amb un pes demogràfic i unes dimensi­
ons territorials modestes.
Catalunya, com a entitat política, econòmica 
i social vol participar en el diàleg internacional, 
ens interessem per una Europa completa, dinà­
mica, de grans països en Estats petits. 
IV. Balanç i futur
Mirem aquesta nova Europa amb optimisme. 
Si fa vint anys, hi havia qui feia els més foscos 
auguris, es va equivocar de mig a mig, fins i tot 
en els casos més conflictius. Els tres països que 
tenim aquí destaquen com a exemples de lliber­
tats, de remuntada econòmica, de revifada cul­
tural i de pau social.
Catalunya no és Lituània, ni Eslovènia, ni 
Moldàvia, però no som gens aliens ni insensi­
bles a les seves experiències. Sempre mostra­
rem el nostre suport i admiració pels pobles 
que, amb la democràcia per davant, vencen les 
barreres per poder triar lliurement el seu futur 
social i polític.
Creiem en una Europa sinònim d’espai de 
llibertats, aquella que ens va oferir un respecte 
per la diversitat i la multiplicitat d’actors i veus 
en l’agenda política de la regió. Aquesta es la 
promesa europea. Demà, durant les converses 
que es mantindran amb aquests presidents fun­
dacionals d’Estats europeus, tindrem oportuni­
tat de fer balanç d’aquesta promesa, i contrastar 
la realitat i les expectatives.
Gràcies, salut i esperança!
Salutacions als presidents:
Guèrbiamas Presidénte Landsberguis, de­
cóiame cad atviïcote.
«Prexèdintè Snegur, multzumesc que atzi 
venit».


Intervenció de l'Hble. Sr. Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert