López-Bofill, Hèctor

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Reflexions IDEES 33 2010 205
La qüestió principal a destacar és que gran 
part dels estats democràtics i liberals de l’Eu­
ropa occidental es van construir en tant que 
estats abans de la modernitat i sense que inter­
vinguessin paràmetres democràtics. Algunes 
d’aquestes unitats polítiques, com notòriament 
succeeix en el cas de França o d’Espanya, són 
més fruit de conflictes, de guerres, d’imposici­
ons, d’unions dinàstiques, de desplaçaments de 
població o d’atacs sistemàtics a les comunitats 
nacionals diferenciades que es troben presents 
dins els seus territoris que de decisions consci­
ents adoptades sense coacció a través de proces­
sos participatius i deliberatius1. 
En aquest sentit, en alguns aspectes de la 
construcció d’estats a l’Europa oriental (com 
s’esdevé amb la presència d’un referèndum de 
secessió i l’establiment de condicions sota les 
quals una comunitat nacional pot accedir a l’es­
tatalitat) hi incideixen variables de major legi­
timitat democràtica que les que planen sobre 
alguns estats de l’Europa occidental malgrat 
la seva suposada tradició respectuosa amb les 
llibertats i amb la idea del poder de base popu­
lar. D’alguna manera, la instauració de proces­
1   Will Kymlicka, «Territorial Boundaries. A liberal egalita­
rian perspective.» in Boundaries and Justice. Diverse Ethical 
Perspectives. ed. David Miller and Sohail H. Hashmi Prince­
ton (Princeton: Princeton University Press, 2001): 249­275.
sos de decisió seguint el cànon d’allò que podem 
entendre com a democràcia (participació di­
recta o representativa, deliberació, respecte 
als drets humans) ha patit profundes distor­
sions en alguns dels esmentats àmbits polítics 
estatals quan s’ha tractat d’aplicar respecte re­
alitat nacionals diverses. Sembla com si la dis­
cussió democràtica estigués plenament oberta 
tret d’aquells casos en els que la diversitat na­
cional promou la discussió sobre el subjecte de 
decisió, sobre el demos i, en particular, sobre la 
capacitat d’una comunitat nacional d’exercir el 
gest de sobirania que representa la possibilitat 
de constituir­se en estat i de participar en peu 
d’igualtat com a subjecte de dret internacional 
en les diverses organitzacions supraestatals. 
Secessió a 
l’Europa 
occidental
Hèctor López-Bofill
diverses variables expliquen 
l’expansió dels discursos de 
l’estatalitat en algunes co-
munitats nacional de l’eu-
ropa occidental que no han 
accedit a la independència 
política i l’alta probabilitat 
que ho aconsegueixin en un 
període relativament breu: 
206Noves estatalitats i processos de sobirania. Reflexions a l’entorn de l’estudi
Al nostre parer, la consolidació democràti­
ca a l’Europa occidental i la certesa que la cons­
trucció d’un estat no es pot reprimir per vies 
violentes i que s’ha de canalitzar a través de 
processos deliberatius és un dels principals fac­
tors que permeten vaticinar una nova onada de 
creació d’estats en aquesta part del continent. 
Però a aquest factor que, insistim, parteix de 
l’evidència que se susciten tensions territorials 
en democràcies els límits fronterers de les quals 
es van forjar abans de la instauració de règims 
liberal­democràtics, ve acompanyat per altres 
variables que expliquen l’expansió dels discur­
sos de l’estatalitat en algunes comunitats naci­
onal de l’Europa occidental que no han accedit 
a la independència política i l’alta probabilitat 
que ho aconsegueixin en un període relativa­
ment breu. Aquests factors són: 
1. Els fracàs dels models d’estat plurinacional 
a l’Europa occidental en què la descentralització 
del poder públic no ha anat acompanyada (pot­
ser amb l’única excepció del Regne Unit) d’un 
reconeixement de la diversitat nacional. En el 
sentit contrari, com succeeix en alguns casos 
especialment clamorosos, des de l’estat central 
s’ha potenciat un uniformisme nacional, cul­
tural i lingüístic que ha accentuat les deman­
des secessionistes en les nacions perifèriques. 
En ocasions, com a mostra del dèficit democrà­
tic que s’arrossega en uns estats matrius cons­
truïts abans de la modernitat, l’obsessió per la 
integritat territorial arriba a reflectir­se en blin­
datges constitucionals hostils a tot gest secessi­
onista (l’esment a la «unitat indissoluble» de la 
nació en el cas de la Constitució espanyola, o la 
impossibilitat de tramitar reformes constituci­
onals que alterin la integritat territorial, com el 
cas de la Constitució Francesa).
2. L’establiment de regles de dret internacio­
nal acceptades per diverses organitzacions eu­
ropees (com el Consell d’Europa o la mateixa 
Unió Europea), sobre les condicions democràti­
ques que es requereixen a fi de reconèixer la le­
gitimitat política d’una comunitat nacional que 
accedeix a la condició d’estat. És cert que aques­
tes regles han estat aplicades en casos relatius a 
comunitats de l’Europa oriental que represen­
taven les últimes empremtes de la tercera onada 
de creació de nous estats (Montenegro, Kosovo) 
però que impliquen un precedent respecte el 
qual els Estats de la Unió Europea i del Consell 
d’Europa seria molt difícil que justifiquessin la 
seva desviació si calgués plantejar­ne l’aplicació 
a comunitats nacionals de l’Europa occidental. 
3. La consciència de pertinença a un marc 
comú, com és el factor d’integració política i 
econòmica que significa la Unió Europea. No és 
estrany doncs, plantejar la hipòtesi per la qual 
una secessió a l’Europa occidental d’un territori 
d’un estat membre de la Unió crearia, especial­
ment en cas de materialitzar­se el manteniment 
del nou estat en l’organització comunitària, po­
derosos incentius a d’altres territoris en la ma­
teixa situació que farien preveure una cascada 
d’independències.
 
els fracàs dels models d’es-
tat plurinacional a l’europa 
occidental,  l’establiment de 
regles de dret internacional 
acceptades per diverses or-
ganitzacions europees... 
... la consciència de pertinen-
ça a un marc comú, com és el 
factor d’integració política 
i econòmica que significa la 
ue i el mercat interior euro-
peu com a àmbit més proper 
d’intercanvi econòmic fan 
minvar el paper de mercat 
exclusiu i protegit que tenia 
l’estat matriu; 
Reflexions IDEES 33 2010 207
4. El mercat interior europeu com a àmbit 
més proper d’intercanvi econòmic en el context 
encara més ampli de la globalització mundial 
fa minvar el paper de mercat exclusiu i prote­
git que tenia l’estat matriu en relació a les co­
munitats nacionals, alhora que, com demostren 
diverses tesis econòmiques, asseguren la viabi­
litat dels nous estats que poden mantenir inter­
canvis comercials sense barreres2.
5. Les dificultats d’una repressió armada da­
vant d’un gest secessionista i la desaparició de 
la possibilitat d’un conflicte violent en els costos 
de construcció d’un nou Estat. Aquest factor, a 
diferència del que succeïa en el passat, ve atiat 
tan per la consolidació democràtica dels estats 
matrius com per la ja esmentada integració eu­
ropea, un dels objectius de la qual (si no el prin­
cipal) és el manteniment de l’espai de pau i de 
seguretat.
Per totes aquests raons, opino que ja es pot 
parlar d’una quarta onada d’estatalitats que 
afectarien a comunitats nacionals de l’Europa 
occidental i que, per bé que encara no han as­
solit els seus objectius, ja s’han manifestat amb 
els creixement de les opcions polítiques secessi­
onistes i amb la normalització del debat sobre la 
independència en algunes nacions encara sen­
se estat propi, pensem així tant en la proposta 
de referèndum per la independència d’Escòcia 
perfilada pel govern de l’Scottish National Party 
i amb tota seguretat plantejat com a proposta 
electoral a les eleccions al parlament escocès el 
2011, amb la victòria dels partits independentis­
2   Alberto Alesina, Enrico Spolaore and Romain Wacziarg, 
«Economic Integration and Political Disintegration». 
American Economic Review, 90, no.5 (December 2000): 
1276­1896.
tes flamencs a les eleccions al parlament federal 
belga de juny de 2010 o en les consultes popu­
lars per la independència organitzades per la 
societat civil a Catalunya en centenars de muni­
cipis del país a partir de setembre de 2009.
Hèctor López-Bofill és professor de dret 
constitucional a la UPF
per totes aquests raons, opi-
no que ja es pot parlar d’una 
quarta onada d’estatalitats 
que afectarien a comuni-
tats nacionals de l’europa 
occidental


Secessió a l’Europa occidental

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert