Llorca, Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SARRIÀ                   95
Auditories d’infart? Els casos d’Altea I La Vila
Abans de les eleccions municipals la majoria dels grups polítics progressistes man-
tenien com una de les promeses electorals fer una Auditoria dels comptes de la hisenda 
municipal, una vegada guanyaren les eleccions. Amb esta mida pensaven que és podia 
aclarir i denunciar, amb dades reals, tota la corrupció de la corporació anterior. Per tant, 
el concepte públic d’Auditoria, conferia uns poders quasi màgics i sense límits de caràcter 
indagatori  i una capacitat de produir temor als que havien ocultat alguna cosa en la seua 
gestió econòmica. És a dir, la majoria ha ignorat el seu signiﬁcat real i les conseqüències 
de la seua aplicació. En el cas d’Altea, sense anar més lluny, el PP local, temerós dels re-
sultats va portar el procés d’adjudicació de l’Auditoria als tribunals, intentant que es deduïra 
de la seua suposada improcedència formal que estava feta a mesura dels sol·licitants.
En realitat, una Auditoria Financera, no és més que una anàlisi de la comptabilitat, 
utilitzant mètodes contrastats, pels quals els auditors -a manera de notaris comptables- 
certiﬁquen si s’han utilitzat correctament els comptes del pla comptable oﬁcial i, si aquests 
comptes reﬂectixen ﬁdelment la realitat econòmica de l’ens que s’audita. En la conclusió 
sobre les comptes de l’Ajuntament d’Altea, durant els exercicis 2005 i 2006 (únics analit-
zats), els auditors manifesten que aqueixa comptabilitat està mal feta i que, a més, no re-
ﬂectix ﬁdelment les transaccions econòmiques realitzades ni la seua realitat patrimonial.
Aquesta conclusió, és molt difícil que estiga manegada ja que l’auditor es juga la 
seua credibilitat, el seu futur professional, ﬁns i tot deixar de ser auditor. Perquè hi ha un 
organisme  -el ROAC, Registre Oﬁcial d’Auditors Comptables-, a qui pertanyen tots els 
auditors, que vigila mitjançant estrictes controls la professionalitat de les actuacions dels 
seus membres. Així, si algú no està d’acord amb l’auditoria realitzada, la via adequada és 
protestar davant del ROAC i no anar directament als tribunals.
Les aﬁrmacions dels auditors estan justiﬁcades en proves diverses. Examinen un 
munt de documents amb tècniques estadístiques per tal de no mirar la totalitat dels do-
cuments un a un, doncs no acabarien mai l’estudi, donat el gran nombre de documents 
existents. A la Vila hi havien 8.500 documents per analitzar.
A l’Ajuntament d’Altea s’han fet tres tipus de Auditories: “Financera”, “Operativa” i “ 
de Compliment”. Aquesta última tracta de veriﬁcar la legalitat formal de les seues actuacio-
ns. L’Auditoria operativa revisa i avalua el sistema de gestió i control intern.La Financera, 
ja ho hem dit que consisteix en veriﬁcar si s’han utilitzat correctament els comptes segons 
el Pla General de Comptabilitat i si estes reﬂectixen la realitat patrimonial de l’Ajuntament. 
A l’Ajuntament de La Vila s’ha fet una Auditoria de Gestió, que ha tractat de reﬂectir els 
aspectes negatius de la gestió econòmica, de difícil justiﬁcació i comparats amb el que 
haguera estat un gestió equilibrada i racional.
Contigut de les Auditories a Altea 
Amb l’Auditoria ﬁnancera efectuada, demostren que es va incomplir el principi de 
“devengo” pel qual les despeses i ingressos han de registrar-se en el mateix exercici en què 
es produïxen, una qüestió elemental. Però, a més, l’Ajuntament no disposava dels mitjans 
adequats de control intern per a generar informació econòmic-ﬁnancera ﬁable: sense llis-
tats ni registres auxiliars sobre convenis, factures, expedients i justiﬁcants bancaris. Sense 
Notes i articles d’opiniò
96 SARRIÀ  Revista d´investigació i assaig de la Marina Baixa  (nova época)
inventaris reals sobre el patrimoni municipal. Com tampoc estan quantiﬁcats els deutes de 
l’Ajuntament amb Altea Futura SL (Ballester). El romanent de tresoreria està desvirtuat i hi 
ha incertesa sobre la capacitat de l’Ajuntament per a cobrar als seus deutors i pagar als 
seus creditors. Els reconeixements de deutes s’han comptabilitzat com a despeses en el 
2005 i 2006, quan corresponen a exercicis anteriors. Els comptes a cobrar de cobrament 
dubtós no s’han registrat, ni la corresponent provisió per a insolvències. Hi ha factures de 
gasto sense assignacions de partides pressupostàries o sense reserva de crèdit. Hi ha 
ingressos pendents de comptabilitzar. L’empresa  “Pública de Desenrotllament Muncipal” 
no té els seus comptes incorporats de forma consolidada a les de l’Ajuntament, amb dades 
esbiaixades.
Tot açò desvirtua la informació pressupostària i suposa infravaloració del passiu, o 
siga, es deuen més diners dels què apareixen en Balanç. No es doten amortitzacions a 
l’immobilitzat pel que apareix sobrevalorat en el Balanç i augmenta el desequilibri dels 
comptes.
En l’Auditoria de compliments, la llista d’incompliments és extensa:  en els llibres 
comptables i els que han de reﬂectir el patrimoni falta l’informe sobre l’evolució de la massa 
salarial, no existeix publicació de l’Oferta d’Ocupació Pública, els processos de selecció 
han estat irregulars, hi ha hagut excés en complements retributius, el registre de personal 
es inoperant i està sense custòdia, les subvencions han estat camuﬂades com a convenis, 
amb incompliment del termini de pagament de factures, l’entrega ha estat incompleta i fora 
de termini dels comptes a la Sindicatura. No existia un pla econòmic-ﬁnancer en donar-se 
dèﬁcit ﬁnancer i no es va modiﬁcar  la base de l’Impost de Construccions segons exigia 
la Llei. Es registra, dins de tresoreria,  el límit d’una pòlissa de la qual no es va disposar, i 
presenten un pressupost (2005) on no coincidixen les previsions d’ingressos i despeses, 
trencant el principi d’equilibri ﬁnancer.
L’Auditoria operativa, com hem dit, revisa i avalua el sistema de gestió i control 
intern. En aquest sentit, es comprova que, a pesar de tindre contractat a preu d’or a un 
director d’Organització extern, no va establir un Reglament de règim interior per a deﬁnir 
les funcions del personal, provocant descoordinació i una organització interna inoperant. 
Açò va tindre un impacte negatiu en l’obtenció d’ingressos urbanístics. Sense sistemes 
d’arxius i amb la documentació dispersa. Sense registre de convenis i contractes. Amb un 
excés de funcionaris interins i laborals temporals, alguns sense cap funció.  En els Expe-
dients econòmic-ﬁnancers no hi havia constància de la seua autorització. Es van trobar 
deﬁciències en la confecció de nòmines i pagaments a la S.S. i operacions sense revisió o 
aprovació dels justiﬁcants per part d’Intervenció.
En el Conveni amb Fundació Ciències Sociales y Mundo Mediterráneo, que en rea-
litat era una subvenció, s’altera substancialment l’objecte inicial i no es revisa, ni se’ls 
demana justiﬁcants de les despeses. Amb l’Associació  El Vertader, s’augmenta l’aportació 
prevista sense aprovació prèvia. Amb el Club Handbol s’ignoren les obligacions de ca-
ràcter esportiu, objecte del conveni i no es concreten les despeses i ingressos que s’han 
d’atribuir a l’Ajuntament i al Club. També, es detecten greus irregularitats en la construcció 
del pavelló esportiu, sense publicitat prèvia per als possibles licitadors de l’obra, ni consig-
nació pressupostària.
I, quant a la gestió urbanística, l’Auditoria conﬁrma que el Projecte del Riu Algar hau-
ria d’haver donat lloc al desenrotllament d’un nou PGOU, donada la dimensió del sector. 
SARRIÀ                   97
Constata que només s’han construït 11 vivendes de les 250 de protecció oﬁcial, programa-
des. Conclou que era il·legal reclassiﬁcar 16.820 m² en el Pontet i la falta de justiﬁcació de 
la “necessitat” per a permutar terreny amb la diòcesi d’Oriola- Alacant. 
Quelcom molt greu sembla ser la falta de constitució del Patrimoni Municipal del 
Sòl i els expedients de disciplina urbanística incomplets, sense sancions, ni obligació de 
restaurar l’orde urbanístic vulnerat. Però, a més, en les llicències d’obra no s’ajustava la 
liquidació deﬁnitiva, una vegada acabada l’obra. 
Contigut de l’ Auditoria a La Vila
Al resum que van presentar els auditors a La Vila reﬂectia com a principals aspectes 
negatius, al període 2004-2008, el següents: dèﬁcit del romanent de tresoreria equivalent 
a un dèﬁcit ﬁnancer de 754,66 euros per cada habitant; unes despeses corrents anuals 
(despeses generals) incrementades en un 80,90 % al període 2004-2008; elevats saldos 
de dubtós cobrament integrats als pressupostos; constaten que els interventors  van ob-
jectar contra la utilització de més de deu milions d’euros en partides no contemplades als 
pressupostos; es va donar un pagament extra per productivitat que es va abonar quan han 
estat alguns dels tècnics de l’Ajuntament els causants del dèﬁcit econòmic per incloure 
als pressupostos de 2005, com un ingrés previsible, la sanció urbanística del “Complexe 
hosteler Atrium Beach, SA”, quan era lògic el recórrer la sentencia, a més de gastar-se 
este import;  incrementen la plantilla municipal de forma injustiﬁcada arribant a la mateixa 
quantitat de funcionaris que la ciutat d’Elx que compta amb 222.422 habitants.
També, raonen sobre les inversions i despeses injustiﬁcades o de dubtosa utilitat, 
tals com la construcció d’un Auditori de questionada utilitat, amb un cost ﬁnal de més del 
48% del pressupost inicial i que La Vila no es podia permetre al tindre la Hisenda Municipal 
una situació de Suspensió de Pagaments técnica. Van contractar amb empreses de ser-
veis externes treballs que podrien haver realitzat empleats de l’Ajuntament. Les despeses 
d’impremta destinats a propaganda de l’equip de govern, amb prop de 360.000 euros van 
situar a La Vila en fallida tècnica.
De tot això, dedueixen la falta de rigor en la gestió i administració i una tendència al 
malbaratament dels recursos municipals i molt especialmente a les àrees de Presidència, 
Urbanisme, Tresoreria, festes, Parcs, Personal, etc…També, acusen al govern municipal 
d’este període estudiat d’incapacitat a l’hora de gestionar la crisi ﬁnancera per no pendre 
mides o prendre-les de forma no eﬁcaç, incrementant el dèﬁcit cada any, sense assumir 
els errors, malbaratant les despeses com les de publicitat
Algunes conclusions
En primer lloc, les Auditories no han provocat l’efecte esperat pels qui les van enca-
rregar. No han aportat suﬁcients proves com per a jutjar als polítics per corrupció. Per altra 
banda, donada la complexitat dels conceptes utilitzats i la densitat dels informes, les con-
clusions no han estat a l’abast de la majoria dels ciutadans, en quant a comprensió i sobre 
tot en el cas d’Altea. Doncs els mateixos polítics també han tingut diﬁcultats de comprensió 
i, per tant, de treure les conclusions politiques adequades . Estes, les han concentrades 
en una justiﬁcació de “l’elevat romanent negatiu de tresoreria” que els justiﬁca en quant 
a la seua gestió actual, amb la cantinela de que no hi han diners per a fer res, per culpa 
dels altres.
Notes i articles d’opiniò
98 SARRIÀ  Revista d´investigació i assaig de la Marina Baixa  (nova época)
Una de les conclusions que es podien treure i aproﬁtar políticament es que de les 
auditories es pot deduir que la comptabilitat de l’Ajuntament d’Altea era un autèntic de-
sastre. Però, si els tècnics que portaven la comptabilitat sabien de comptabilitat, llavors, 
es pot aﬁrmar que es tractava d’un desastre planiﬁcat, per a amagar la verdadera gestió 
econòmica dels responsables polítics del PP d’aqueixa època en l’Ajuntament d’Altea. 
Així, presentaven els resultats econòmics  segons el seu interés, sense rigor comptable ni 
veracitat. I, a partir d’ahí, tractar d’explicar que és el que amagaven.
I l’altra conclusió a treure, aquesta de lo més sagnant e indignant per al ciutadà, 
és que, en les llicències d’obra no s’ajustava la liquidació deﬁnitiva, una vegada acabada 
l’obra. Per tant, esta època de tanta construcció no ha servit perquè l’Ajuntament augmen-
tara exponencialment els seus ingressos, com haguera sigut lògic i, en canvi, si ho han 
fet els deutes. Això demana un estudi posterior on es tracte d’avaluar aproximadament el 
que s’ha perdut. Quantitat important que haguera vingut molt bé en esta època de crisi. 
D’altra banda, seria força interessant, comparar el que ha perdut la hisenda municipal amb 
l’escandalós  augment del nivell de vida d’alguns edils .
En el cas de l’Auditoria a l’Ajuntament de La Vila, les conclusions de l’informe son 
mes simples d’entendre i estàn més lligades a conclusions polítiques: hi ha hagut malba-
ratament de recursos, excés d’endeutament, dèﬁcit de romanent de tresoreria i inversions 
i despeses injustiﬁcats i fora de pressupost. D’ahí es pot deduir molt clarament que hi ha 
hagut una mala gestió i no s’han fet bé les coses. Per altra banda, també trobem justiﬁca-
ció per a la gestió actual, donat que no hi han diners a la caixa (“dèﬁcit del romanent de 
tresoreria”). Però, l’Auditoria de Gestió, encara que està basada en l’anàlisi objectiva de 
fets econòmics, dona peu que se la puga acusar de cert grau de subjectivitat, doncs des 
de quins criteris es jutja la gestió analitzada? Estos no estàn explicitats en l’informe ﬁnal 
resumit ni son tan clars com en la resta d’auditories.
No obstant, la major o menor utilitat política de les auditories , sí que han demostrat ser 
útils per a racionalitzar la gestió econòmica. D’elles es dedueix la necessitat d’incrementar 
els ingressos i reduir les despeses, reduir subvencions directes innecessaries, racionalit-
zar la plantilla i formalitzar correctament els registres comptables, entre d’altres mides, per 
salvar el dèﬁcit de la Hisenda Municipal. Per tant, contra totes les expectatives, han estat 
bones per a la salut ﬁnancera i per a la salut dels cors.
Rafael LLorca Signes. Economista.  Membre del ROAC


Auditories d'infart?. Els casos d'Altea i la Vila

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert