Resum:Les exèquies funerals són una font per entendre la societat barroca. Les fonts documentals, literàries i gràfiques ens permeten esbossar una aproximació als funerals dels bisbes de Barcelona a finals del segle XVIII. Proposem una lectura d’aquestes fonts sobre el bisbe Eustaquio de Azara i Perea.Resumen:Las exequias del obispo Eustaquio de Azara y PereraLas exequias funerales son una fuente para entender la sociedad barroca. Las fuentes documentales, literarias y gráficas nos permiten esbozar una aproximación a los funerales de los obispos en la Barcelona del final del siglo XVIII. Proponemos una lectura de estas fuentes sobre el obispo Eustaquio de Azara y Perera.Abstract:The funeral of Bishop Eustaquio de Azara y PereraThe funeral obsequies are sources to understand the baroque society. Documentary, literary and graphic sources allow us to outline the approach of bishop funerals in Barcelona in the late eighteenth century. We suggest to read this type of sources about the bishop Eustaquio Azara and Perera

Ortiz, José Antonio

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EMBLECAT, núm. I, 2012, p. 15-20  15
ISSN  2014-5675
R
E
C
E
R
Q
U
E
S
EMBLECAT  
Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat.
SECCIÓ: FESTA I TRADICIONS
Les exèquies del bisbe Eustaquio de Azara i Perera
Jose A. Ortiz
joseaortiz50@yahoo.es
Resum
Les exèquies funerals són una font per entendre la societat barroca. Les fonts documentals,
literàries i gràfiques ens permeten esbossar una aproximació als funerals dels bisbes de
Barcelona a finals del segle XVIII. Proposem una lectura d’aquestes fonts sobre el bisbe
Eustaquio de Azara i Perea. 
Paraules clau: Eustaquio de Azara i Perera, exèquies funerals, mort, segle XVIII, bisbe,
Barcelona.
Resumen
Las exequias del obispo Eustaquiode Azara y Perera
Las exequias funerales son una fuente para entender la sociedad barroca. Las fuentes docu-
mentales, literarias y gráficas nos permiten esbozar una aproximación a los funerales de los
obispos en la Barcelona del final del siglo XVIII. Proponemos una lectura de estas fuentes
sobre el obispo Eustaquio de Azara y Perera.
Palabras clave: Eustaquio de Azara y Perea, exequias funerales, muerte, siglo XVIII, obis-
po, Barcelona.
Abstract
The funeral of Bishop Eustaquio de Azara y Perera 
The funeral obsequies are sources to understand the baroque society. Documentary, literary
and graphic sources allow us to outline the approach of bishop funerals in Barcelona in the
late eighteenth century. We suggest to read this type of sources about the bishop Eustaquio
Azara and Perera. 
Key words: Eustaquio Azara and Perera, funeral obsequies, death, 18th century, bishop,
Barcelona.
“A las dos horas y media de la
madrugada del dia 24 de junio del
año 1797 acometio un repentino
accidente de apoplexia al Ilustrísimo
Don Eustaquio de Azara y Perera
[...] que le duró hasta las seis y quar-
to de la misma mañana en que
murió [...].”1
Amb aquestes paraules la documen-
tació conservada a l’Arxiu Diocesà
de Barcelona ens descriu la mort del
bisbe Eustaquio de Azara l’any
1797. Aquesta font primària ens per-
met acostar-nos, a més a més, al
desenvolupament oficial de les exè-
quies d’aquest personatge. Les
campanes eren el so que acompanya-
va la mort del bisbe tant a la catedral
com a les parròquies de la diòcesi:
“Inmediatamente después de su
muerte se anuncio esto por la Santa
Iglesia Catedral siguiéndose los
nueve toques de campanas según
estilo [...] se paso aviso a las Iglesias
Parroquiales de esta ciudad para
hacer los toques de campanas
quando los haria la Santa Iglesia,
encargando a sus comunidades que
en los dias 26, 27 y 28 por mañana
y noche viniesen en procesión al
Palacio a cantar el responsorio que
acostumbran”.2 Aquest ritual funera-
ri de la jerarquia eclesiàstica barce-
lonina el podem retrobar en altres
morts com la del bisbe Gabino de
Valladares, anterior a Eustaquio de
Azara.3
Eustaquio de Azara fou abat del
monestir de Santa Maria d’Amer i de
Roses, prior de Sant Cugat del
Vallés (1784-1788), bisbe d’Eivissa
(1788-1794) i de Barcelona (1794-
1797). Era membre de la família ara-
gonesa dels Azara de Barbuñales,
que destaca per la presència d’al-
guns dels seus membres en la
societat espanyola de finals del
segle XVIII. Els seus germans van
tenir càrrecs d’importància, com el
diplomàtic José Nicolás de Azara
(ambaixador espanyol davant la
Santa Seu, 1784-1798, i ambaixador
a França, 1798-1799 i 1801-1803) o
l’oficial del Real Cuerpo de
Ingenieros Félix de Azara (més
conegut com a naturalista per l'edi-
ció Essais sur l'Histoire naturelle des
Quadrupèdes de la province du
Paraguai, de l’any 1801). Sobre la
família Azara trobem la publicació de
Basilio Sebastián Castellanos de
Losada de l’any 1849 que ens pre-
senta una panoràmica àmplia sobre
els diferents membres de la nissaga4
a la qual podríem afegir els últims
estudis, com la tesi doctoral de
García Portugués.5 
Si ens centrem en el nostre protago-
nista, la documentació conservada a
l’Arxiu Diocesà de Barcelona ens
ofereix noves aproximacions a la
seva figura6 així com les diverses
Text i imatge per les exèquies del bisbe Eustaquio de Azara i Perera
Jose A. Ortiz
EMBLECAT, núm. I, 2012, p. 15-20  16
ISSN  2014-5675
1. ADB, Registra Communium 1795-1798, 349 i ss.
2. Ídem. Les circulars sobre la mort del bisbe comencen a circular entre les parròquies dei-
xant constància en la documentació del citat arxiu: Registra Communium 1795-1798, 351 i
Registra Communium 1795-1798, 352.
3. ADB, Registra Communium 1792-1794, 401 i ss.
4. CASTELLANOS DE LOSADA, 1849.
5. GARCÍA PORTUGUÉS, 2007. 
6. ADB, Episcopologi Eustaquio Azara (1794-1797).
R
E
C
E
R
Q
U
E
S
referències bibliogràfiques.7 Però
potser, un dels textos que més ens
pot acostar al personatge és la rela-
ció de les seves exèquies publicada
el mateix any de la seva mort, en la
qual es recullen els detalls sobre la
vida del difunt, sobre el seu funeral i
una exaltació de les seves virtuts
cristianes. En aquest cas el text
s’enriqueix amb la imatge de F. G.
Gaig gravada per Pasqual Pere
Moles.
El amigo de los hombres, elogio que
en las solemnes exequias celebra-
das por la Real Junta del Hospicio i
Refugio de esta ciudad en su iglesia
el dia 29 de julio de 1797 a su difun-
to presidente el ilustrísimo seños D,
Eustaquio de Azara obispo de esta
Diócesis (...), d’Izquierdo i Capdevila,
editat a Barcelona per Francisco
Suriá i Burgada l’any 1797,8 és el
testimoni de l’exaltació de la mort  tal
i com reflexiona Soto Caba,9 “instru-
mento de ostentación y la proyec-
ción de un poder”.10 Seguint a l’auto-
ra, les relacions consten de tres
parts: la justificació de la cerimònia,
la descripció de l’arquitectura i el dis-
curs laudatori.11 Si ens centrem en el
discurs laudatori del nostre exemple,
observem com l’escriptor repassa la
vida del bisbe fent atenció a dife-
rents moments i fites que són exem-
ple de virtut cristiana i pels fidels,
exaltació que seguiria les consignes
tridentines, encara vigents a finals
del segle XVIII, de cercar en perso-
natges religiosos exemples de vida.
El text enalteix les seves virtuts com
a exemple de bon cristià, “perfecto
imitador del Hijo de Dios”, que va
portar a terme una vida destinada a
millorar la situació dels altres en els
seus diferents càrrecs com abat,
prior i bisbe. Eustaquio de Azara
“empleo su vida en beneficiar á
todos” i això el porta a ser considerat
“el amigo de los hombres.”  La seva
figura és símbol de renúncia i senzi-
llesa, i esdevé un mirall on els fidels
poden emmirallar-se: “¡Ricos!
¿Quando finalmente os determina-
reis á imitar la conducta de
Eustaquio?”. 
La mort és igualadora. El caràcter de
vanitas sempre està present en
aquesta tipologia literària: una refle-
xió sobre la inevitable fi de les nos-
tres vides que afecta a tothom. La
mort del bisbe és una ocasió per
adoctrinar sobre la necessitat de
preparar-se en vida per fer front al
nostre final ineludible. El fons cate-
quètic està present en aquestes
manifestacions col·lectives de la
mort. L’oració fúnebre del bisbe així
ho recull a Oracion funebre que en
las solemnes exequias que el M.I.
Cabildo de canonigos de la santa
iglesia de Barcelona celebro por el
alma de su difunto prelado (...) D.
Eustaquio de Azara, de Jaume
Pelfort, editat a Barcelona per
Francisco Suria y Burgada.12 Aquest
autor ens parla del dolor de la mort,
EMBLECAT 
Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat.
R
E
C
E
R
Q
U
E
S
7. BURGOS, 1996, p. 231-258; CASTELLANOS DE LOSADA, 1849, p. 29-62; CUENCA,
1973, p. 115-139; SUBIRANA REBULL, 2003, p. 651-666; QUÍLEZ, 2009, p. 5.
8. Barcelona, Biblioteca Universitat de Barcelona, 07 B-54/5/4-2 i altres exemplars.
9. SOTO CABA, 1991.
10. SOTO CABA, 1988, p. 113.
11. SOTO CABA, 1991, p. 13.
12. Barcelona, BUB 07 B-65/3/5-6, 07 B-45/2/6-4, 07 XVIII-5822-18 i 07 B-54/5/4-1.
EMBLECAT, núm. I, 2012, p. 15-20  17
ISSN  2014-5675
la pèrdua, que el contraposa a l’es-
perança de la resurrecció, el “inter-
cedes dolor”, de la Redempció per la
mort de Crist. La mort d’Eustaquio
Azara és un exemple de virtut i de
mort cristiana.
El text es relaciona directament amb
una imatge que és una mostra de
festa funerària a finals del Barroc,
esdevenint un dels exemples de
com les manifestacions efímeres
eren portes d’entrada per les noves
modes de gust neoclàssic.13 Aquest
gravat signat “F. G. Gaig inv.” i “P. P.
Moles scu.” ha portat certa con-
trovèrsia ja que Subirana i Rebull i
altres autors recullen la possibilitat
que sigui una repetició d’un dels
túmuls ideats per als funerals del
comte de Lacy.14 El túmul que pre-
sentem15 per les exèquies
d’Eustaquio Azara és un cadafal de
tres cossos, amb obelisc. La seva
iconografia és senzilla, allunyada
dels discursos emblemàtics barrocs.
Quatre figures femenines represen-
ten les quatre virtuts cardinals: tem-
prança, justícia, prudència i fortale-
sa. El tot acompanyat d’il·luminàries.
Destaca la fortalesa, virtut exaltada
en els textos com una de les quali-
tats del protagonista: “emprender
para lo bueno y honesto cosas
arduas y grandes”16 tal com mostra
la seva biografia i les referències
literàries a personatges bíblics.
L’estil seria una transició entre els
muntatges simbòlics barrocs i l’esti-
lització clàssica que retrobarem en
obres contemporànies i posteriors a
aquesta. 
El Text i  la imatge sobre la mort en
les fonts documentals ens remeten a
la vida de la societat del segle XVIII.
La mort ens parla d’art, d’història, de
societat, de religió... Les relacions
de successos funeraris són una
forma d’elaborar una història social
de l’art atenent a les diferents disci-
plines que ens permeten compren-
dre millor el fet artístic inserit en el
seu context. 
Text i imatge per les exèquies del bisbe Eustaquio de Azara i Perera
Jose A. Ortiz
EMBLECAT, núm. I, 2012, p. 15-20  18
ISSN  2014-5675
R
E
C
E
R
Q
U
E
S
13. BONET CORREA, 1990.
14. CAPMANY, 1925-1926; GARCÍA PORTUGUÉS, 1998, p. 371-380, i  nota 5, p. 715; SUBI-
RANA REBULL, 1990, p. 239, núm. 141.
15. Barcelona, Biblioteca Universitat de Barcelona, 07 B-54/5/4-2; Barcelona, Gabinet de
Dibuixos i Gravats, MNAC, R. 8270/G.
16. PELFORT, 1797.
Fig. 1: Pasqual Pere Moles, Túmul exèquies del
bisbe de Barcelona Eustaquio Azara, 1797. BUB,
07 B-54/5/4-2.
EMBLECAT 
Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat.
R
E
C
E
R
Q
U
E
S
BIBLIOGRAFIA
BONET CORREA, A., Fiesta, poder y arquitectura. Aproximaciones al baroco español, Madrid, Akal,
1990.
BURGOS RINCÓN, J., “Los libros privados del Clero. La cultura del libro del clero barcelo-
nés en el siglo XVIII” en Manuscrits, 14, 1996, p. 231-258.
CAPMANY, A., “Arquitectura Decorativa Funeraria”, Gaseta de les Arts, núm. 37, 
p. 4-5; núm. 38, p. 5-6; núm. 44, p. 1-2; 1925-1926.
CASTELLANOS DE LOSADA, B. S., Panteón biográfico-moderno de los ilustres Azaras de
Barbuñales en el antiguo reino de Aragón, Madrid, Imprenta de la viuda de Sanchiz é hijos,
1849.
CUENCA, J. M., “Notas para el estudio de la Iglesia catalana: la actitud de la jerarquía de
Barcelona ante la revolución francesa (1790-1795)”, Estudios sobre la Iglesia española del
XIX, Madrid, Rialp, 1973, p. 115-139.
GARCÍA PORTUGUÉS, E., “Cambios y pervivencias en los túmulos de nobles y militares en
la Cataluña del siglo XVIII”, IV Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Catalunya i Europa
a l’Edat Moderna, vol. I, Barcelona, Universitat de Barcelona, 14-18 de desembre de 1998,
p. 371-380.
GARCÍA PORTUGUÉS, E., José Nicolás de Azara i la seva repercussió en l'àmbit artístic
català, Tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona l’any 2007. [En línia:
http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0922110-095426/ ]
IZQUIERDO I CAPDEVILA, J., El amigo de los hombres, elogio que en las solemnes exe-
quias celebradas por la Real Junta del Hospicio i Refugio de esta ciudad en su iglesia el dia
29 de julio de 1797 a su difunto presidente el ilustrísimo seños D, Eustaquio de Azara obis-
po de esta Diócesis (...), Barcelona, por Francisco Suriá i Burgada, 1797.
PELFORT, J., Oracion funebre que en las solemnes exequias que el M.I. Cabildo de cano-
nigos de la santa iglesia de Barcelona celebro por el alma de su difunto prelado (...) D.
Eustaquio de Azara, Barcelona, per Francisco Suria y Burgada, 1797.
QUÍLEZ CORELLA, F., “El retrat del bisbe de Barcelona de Joseph Bernat Flaugier”, Butlletí
MUHBA, núm. 16, 2009, p. 5.
SOTO CABA, V., Catafalcos reales del Barroco Español, Madrid, Universidad Nacional de
Educación a Distancia, 1991.
SOTO CABA, V., “Teatro y Ceremonia: algunos apuntes sobre las exequias barrocas”,
Revista de la Facultad de Geografia e Historia, núm. 2, 1988, p. 111-138.
SUBIRANA REBULL, R. M., “Academiscisme versus neoclassicisme a l’escola gratuita de
dibuix de Barcelona”, Revista Pedralbes, núm. 23, 2003, p. 651-666.
SUBIRANA REBULL, R. M., Pasqual Pere Moles i Corones, Barcelona, Biblioteca de
Catalunya, 1990.
EMBLECAT, núm. I, 2012, p. 15-20  19
ISSN  2014-5675
DOCUMENTS
Arxiu Diocesà Barcelona (ADB)
Episcopologi Eustaquio Azara (1794-1797).
Registra Communium 1792-1794, 401 i s.
Registra Communium 1792-1794, 527 i s.
Registra Communium 1795-1798, 349 i s.
Registra Communium 1795-1798, 351..
Registra Communium 1795-1798, 352..
Biblioteca Universitat de Barcelona (BUB), 07 B-54/5/4-2.
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Gabinet de Dibuixos i Gravats, R. 8270/G.
EMBLECAT, núm. I, 2012, p. 15-20  20
ISSN  2014-5675
R
E
C
E
R
Q
U
E
S


Les exèquies del bisbe Eustaquio de Azara i Perera

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert