Garcia-Portugués, Esther

Revistes Catalanes amb Accés Obert

R
E
V
IE
W
S
Review: Xavier Medina-Campeny a la VIII Mostra Internacionale: La leggerezza della scultura
Esther García-Portugués
 182 
Review: 
Xavier Medina-Campeny a la 
VIII Mostra Internazionale: La 
leggerezza della scultura
Esther García-Portugués
Universitat de Barcelona – Associació Catalana 
de Crítics d’Art (ACCA)
L’escultor català Xavier Medina-Campeny 
ha estat seleccionat per representar 
l’escultura espanyola pels organitzadors de 
l’Istituto Nazionale d’Arte Contemporanea, 
a cura del president Anselmo Villata, per 
participar en la VIII edizione 2013 de la 
Mostra Internazionale en el Parco dell’Arte 
a Cerrina (fig.1). L’any 2004 s’inicià aquesta 
activitat cultural, destinada en un principi 
a artistes italians, i fou a partir de 2008 que 
la mostra passà a ser anual i tingué com a 
marc expositiu definitiu aquest parc, un lloc 
situat en un paratge de natura urbana a pocs 
kilòmetres entre Milà i Torí. La singularitat 
d’aquesta edició consisteix en què l’exposició 
obre les portes a artistes fora de l’àmbit italià, 
convertint-se en una trobada internacional.
A la Mostra van concórrer tretze escultors: 
Enrico Benetta (Itàlia), Alberto Biasi 
(Itàlia), Bradley Borthwick (USA), Francesco 
Contiero (Itàlia), Alberto Ghinzani (Itàlia), 
Marin Kasimir (Bèlgica), Bruno Liberatore 
(Itàlia), Xavier Medina Campeny (Espanya), 
Alfred Milot Mirashi (Albània), Marco Porta 
(Itàlia), Maurizio Roasio (Itàlia), Silvio 
Santini (Itàlia) i Jorrit Tornquist (Àustria). 
Un grup heterogeni d’artistes, que segons 
paraules del comissari, Anselmo Villata, 
posseeixen un llenguatge formal molt 
expressiu i personal que al mateix temps 
proporciona una visió molt propera de 
l’actualitat escultòrica del moment. El fet que 
la procedència dels artistes fos diversa generà 
debat i diàleg, als quals s’afegí l’experiència 
de cada artista en potenciar l’ interès per 
l’exposició. Així a la mostra van concórrer 
materials, formes i volums producte de la 
creativitat i sensibilitat de cada escultor. 
El marbre, el bronze, el ferro, la terracota i 
fins i tot els materials reciclables emprats 
es van donar cita en l’escenari verd del parc 
per donar testimoni de la complexitat de 
la vida i dels gustos artístics. Des del món 
interpretatiu també la diferència va ser 
present en escultures amb un gran rerefons 
iconogràfic i simbòlic a altres que giraven 
entorn a tendències minimalistes o bé 
totalment conceptuals. Obres que al mateix 
temps permetien la figuració, l’abstracció i 
les imatges geomètriques. Una varietat que 
s’anava descobrint a cada passa a mida que 
se circulava per aquest indret tranquil i molt 
idoni per contemplar i compartir les obres 
exhibides, obrint-se tot un món obert als 
suggeriments. 
Fig. 1
 Inauguració de l’exposició La leggerezza della 
scultura. Fotografia (2013) cedida per l’Istituto 
Nazionale d’Arte Contemporanea.
R
E
V
IE
W
S
 183 
MBLECAT
Revista de l’Associació Catalana
d’Estudis d’Emblemàtica, Art i Societat
Núm. 3, 2014    ISSN 2014-5675
E
Fig. 2
Xavier Medina-Campeny i Et Dieu creà la femme (2006), acer, 155x52x56 cm. en el 
recinte expositiu en el Parco dell’Arte a Cerrina (Itàlia). 
Fotografia (2013) cedida per l’escultor
Fig. 3 
Xavier Medina-Campeny, Humans 
(2005-2006), acer, 180x35x35 cm. 
Fotografia cedida per l’escultor
Review: Xavier Medina-Campeny a la VIII Mostra Internacionale: La leggerezza della scultura
Esther García-Portugués
 184 
Et Dieu creà la femme (2006) va ser l’obra 
escollida de Xavier Medina-Campeny, una 
peça d’acer que configura el cos i el rostre de 
la dona, contraposats en dues meitats, i com 
a resultat el mateix perfil de la cara genera 
la silueta del seu cos (fig.2). Possiblement 
aquesta obra com tantes altres de l’escultor 
podrien ser la síntesi del seu treball. Des de 
la seva concepció en l’ esbós fins a donar-
la per finalitzada, hi ha un procés lent, 
laboriós i llarg en temps. En cada peça posa 
tota l’essència concentrada en un detall, en 
aquest cas en un perfil contundent. En el seu 
taller les obres semblen esperar pacients el 
toc o el retoc destre de l’artista, que de ben 
segur mutarà i transformarà en una nova 
obra amb un nou concepte, possiblement 
afegint-hi un nou element. Així, la seva 
escultura pot ser percebuda i entesa per 
segments, cada fragment és fruit d’una 
recerca acurada per trobar el moviment 
i dotar-la de vida. Per tant, tota figura 
parcial va unida i troba el seu lloc en un 
altre fragment, creant unes juxtaposicions 
totalment novadores, tot i que a la seva 
figuració es detecta la petja de referències 
clàssiques que remeten a Miquel Àngel, a un 
surrealisme entorn a De Chirico i a l’impacte 
rebut de les peces de Giacometti. L’obra va 
ser exposada en mig d’un paisatge dominat 
pel verd de la natura, tal com diu el curador 
de la mostra, Anselmo Villata, un lloc adequat 
i atractiu, per un esdeveniment expositiu on 
la natura i la creativitat artística es troben i 
dialoguen per configurar un ambient màgic 
i canviant. Molt idoni perquè també aprofita 
el cicle estacional de la tardor, amb canvis 
diaris que proporcionen una nova visió de 
les obres exhibides.
En el catàleg de l’exposició, un volum editat 
per Verso l’Arte Ediciones, es reprodueixen 
totes les obres exposades, a més de dues 
obres més aportades per cada artista, triades 
per cada artista com les més representatives 
del seu art.1
Xavier Medina-Campeny pertany a una 
generació d’artistes compromesos amb 
l’home i el seu entorn social, entre els quals 
hi figuren el també escultor Sergi Aguilar i 
els pintors Robert Llimós, Francesc Artigau, 
Eduard Arranz Bravo, Salvador Lozano 
(Bartolozzi), Gerard Sala, Xavier Serra de 
Rivera, Miquel Vilà, Albert Porta (Zush 
Evru) i Enric Ensesa. Tots ells han tingut 
projecció i reconeixement internacional. 
Xavier Medina-Campeny n’és un bon 
exemple amb peces exposades en diversos 
museus, fires i galeries internacionals i 
ornamentant jardins públics en ciutats com 
Nova York amb The conversation (1979-1980) 
en el Greentree Lake Manhasset i pocs anys 
abans Sundays (1976) en el Central Park o a 
l’entrada de la ciutat d’Atlanta L’homenatge 
a Martin Luther King (1996), per citar-ne 
alguns exemples. També a Europa, Copèrnic 
(2003) en Pontet-Canet a Ponillac (França), 
però especialment en territori català com 
L’homenatge al cavall Bretó-Cerdà (1993) 
(Puigcerdà); Indret familiar (1993) a Salt 
(Girona); Friendly space (1994) en el Parc de 
les Planes o L’homenatge a Antonio Machado 
(1994) les dues a L’Hospitalet (Barcelona); 
L’homenatge a Salvador Dalí (1995) a Figueres 
(Girona); La família de l’home (1998) en el 
1
 El text crític va ser a càrrec d’Anselmo Villata, 
la introducció de l’Istituto Nazionale d’Arte 
Contemporanea, la presentació d’Alberto Cirio, 
Assessore al Turismo della Regione Piemonte, Aldo 
Visca, Sindaco di Cerrina i Maria Grazia Piglia, 
Assessore alla Cultura del Comune di Cerrina. 
Una mostra que ha comptat amb el patrocini de 
l’I.N.A.C., Istituto Nazionale d’Arte Contemporanea, 
Ministero BB.AA.CC., Direzione Generale dei Beni 
Librari e degli Istituti Culturali, Regione Piemonte, 
Piemonte Nuovo da Sempre, Fondazione CRT, 
Comune di Cerrina, Provincia di Alessandria. A 
més del suport econòmic de la Fondazione CRT i de 
l’Assessorato al Turismo della Regione Piemonte.
R
E
V
IE
W
S
 185 
MBLECAT
Revista de l’Associació Catalana
d’Estudis d’Emblemàtica, Art i Societat
Núm. 3, 2014    ISSN 2014-5675
E
Exposa a Washington, North Caroline, 
Pittsburgh, Atlanta i amb una monogràfica 
a la Galería Wildenstein & Co de Nova York i 
a l’any següent a la Wildenstein de Londres.2 
D’aquest període americà és la segona obra 
aportada al catàleg de la mostra, titulada 
The conversation (1979-1980), una obra 
realitzada en pedra, en una etapa daurada 
per l’escultor, durant la qual conegué i es 
relacionà amb alts càrrecs de la cultura i 
de la política dels Estats Units d’Amèrica 
(fig.4). Després tornà a Barcelona l’any 
1988 i a partir d’aquest any participarà en 
diverses exposicions individuals a Colònia, 
Bonn, Niça, Bordeus, Lió, Madrid, Logroño 
i la Ciutat Comtal, a més de exhibir les seves 
peces en nombroses mostres col·lectives.
La seva obra majoritàriament és en bronze 
vinculada temàticament amb el cos humà 
i llunyana a tota expressivitat. La matèria 
per si mateixa dialoga, juga amb els seus 
fragments entre l’absència i la presencia. De 
fet els seus cilindres humanitzats són una 
bona prova del gran partit que l’artista pot 
extreure sense donar pistes a l’espectador, 
aquest es veu atret per un ambient que el 
copsa per suggerir-li des de so, moviment i 
fins i tot paraules, treballant en l’imaginari 
i el més íntim. Per tant, l’absència és 
presencia, com el silenci és so. Per exemple 
les mans del bronze a l’ Homenatge a Andrés 
Segovia (1979) constitueix un testimoni clar 
de la transmissió de la música a través de la 
forma i del gest. 
Des de la crítica de l’art, l’obra de Xavier 
Medina-Campeny considerem que és una 
molt bona elecció dels organitzadors, tal 
com el propi comissari Anselmo Villata 
2 Vegeu el pas de l’artista pels Estats Units d’Amèrica 
i les seves escultures guarnint places en ciutats com 
Atlanta a Medina-Campeny Sculptures, Barcelona 
Zammit Edicions, 2007.
Parc de la Fontsanta a Sant Joan Despí 
(Barcelona); The Talk of Town (2005) a La 
Fosca, Palamós (Girona), i un llarg etcètera.
La seva obra té un segell propi, que es podria 
resumir en la plasmació simultània de la 
presència i l’absència, fins i tot es lícit parlar 
d’obres reivindicadores i compromeses 
en qüestions socials. Posseeix l’atractiu 
d’atrapar la mirada i a continuació provocar 
el desig de tocar-la, saber de què està feta, i 
si posseeix un resort que crearà expectatives 
i alhora inquietud al visitant, perquè aquest 
tractarà de cercar la manera d’obrir-lo, 
per descobrir no sé sap què i que només la 
visió interior el relaxarà. A partir d’aquí es 
passa a un segon estadi que consisteix en 
comprovar altres detalls com les textures, els 
amagatalls, els fragments i els dispositius 
que les transformen. Un tomb entre elles 
ens adverteix que unes actuen de sentinelles 
d’aquelles altres que encara estan en procés 
de creació. De fet, les obres que té al taller 
són un non finito, sempre una nova idea pot 
reconvertir-les en un objecte nou o fins 
i tot renovar-ne el significat del conjunt. 
Es podria dir que les peces tenen vida, són 
humanes i com a tals interactuen. De fet, el 
cos humà és el paradigma de la seva creació, 
al qual hi dedica moltes hores de recerca i 
treball en esbossos i projectes. L’exemple 
aportat per l’artista per il·lustrar el catàleg 
de la mostra n’és un bon exemple. Humans 
(2005-2006) fets d’acer i amb un format 
cilíndric es converteixen en uns veritables 
guardes del seu taller, omplen tot l’espai i 
s’apropien del contingut, vetllant el procés 
creador de les noves peces (fig.3).
L’escultor inicià la seva trajectòria artística 
amb escultures abstractes‐constructivistes 
i sonores, per després interessar-se per la 
figuració. Marxa a Nova York per treballar 
les parts del cos humà com elements. 
Review: Xavier Medina-Campeny a la VIII Mostra Internacionale: La leggerezza della scultura
Esther García-Portugués
 186 
manifestà: L’obra Et Dieu creà la femme parla, 
està plena de contingut i per tant dialoga 
amb l’espectador que passeja i se la troba per 
una casualitat. (fig.5)
Més informació sobre l’escultor Xavier 
Medina-Campeny al web 
www.medina-campeny.com
Més informació sobre les edicions de la 
mostra La leggerezza della scultura al web 
www.laleggerezzadellascultura.it 
Fig.  5 
Xavier Medina-Campeny al seu taller. 
Fotografia cedida per l’escultor
Pàgina 189 ⇒
Fig. 4 
Xavier Medina-Campeny, The conversation 
(1979-1980), pedra, 89x147x92 cm. Fotografia 
cedida per l’escultor 



Xavier Medina-Campeny a la VIII Mostra Internazionale: La leggerezza della scultura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert