L’article repassa de manera rigorosa i molt detallada la trajectòria recent de la historiografia catalana partint de la idea implícita que existeix una història i una historiografia catalanes, idea sovint negada més enllà de l’Ebre. A partir d’aquí l’autor ressegueix els seus condicionants històrics, efectua un balanç de la seva trajectòria i, finalment, analitza el debat sobre l’anomenada crisi de la historiografia catalana, interpretada en clau de saludable crisi de creixement i maduració
