Eskelinen, Terttu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Recordant Hannah Segal (1918-2011)
Revista Catalana de Psicoanàlisi, Vol. XXVIII/2
Terttu Eskelinen
Barcelona
Hanna Segal va morir a Londres el dia 5 de juliol, a l’edat de 93 anys. Havia
nascut a Lodz, Polònia, en una família culta. Va ser molt reconeguda
internacionalment com a analista, i admirada per la seva elaboració de les
teories de Freud i de Klein, i per la seva gran comprensió clínica. Se li
demanava d’impartir conferències i fer supervisions a tot el món. Va
desenvolupar una comprensió dels processos creatius i de l’estructura
psicològica de malalts greus, llur funcionament mental i llur tractament
psicoanalític. Es valorava la seva ferma posició ètica i molt sovint se li
demanava de resoldre problemes ètics de les Societats. La seva base cultural
molt àmplia - literària, artística, filosòfica - li permeté estudiar els mateixos
processos creatius i també la transmissió de la psicoanàlisi per a un públic
ampli.
Se sap que des de la seva adolescència era una lectora apassionada.
Devorava Schopenhauer, Voltaire, Rousseau, Nietzsche, etc. Proust i Conrad
eren els seus escriptors favorits i ho van continuar essent tota la seva vida.
Quan tenia dotze anys la família va haver de deixar Polònia i anar a
Ginebra. Hanna Segal descrivia l’estada de la família a Ginebra com una
experiència positiva. Ella va continuar la seva escolaritat a l’Ecole
Internationale. Sovint comentava com aquesta experiència de tenir companys
d’escola de diferents països, de diferents condicions socials, la va impactar
molt i va ser important per al seu desenvolupament. Però encara que se sentia
feliç a Ginebra, estimava molt el seu país i desitjava tornar-hi per acabar
l’escolaritat que els pares li permetien de fer. 
OBITUARI
188 Revista Catalana de Psicoanàlisi, Vol. XXVIII/2
A l’adolescència H. Segal havia llegit tot el Freud que havia estat traduït
al polonès o al francès. La va impactar tant que va decidir esdevenir
psicoanalista. Va anar a trobar el Dr. Bychowski, un psicoanalista que
treballava a Polònia, i li va preguntar què calia fer per una formació
psicoanalítica. El Dr. Bychowski li va dir que havia de fer-se metge i anar a
Viena. H. Segal no tenia cap ganes d’anar a Viena, però va començar els
estudis de medicina al seu país i els va acabar al Regne Unit, on va arribar
amb els seus pares fugint dels Nazis.
S’estava tant a Londres com a Escòcia. En ambdós llocs va ajudar soldats
polonesos que tenien problemes mèdics, molt sovint mentals.
A Escòcia va acabar la carrera de medicina. Allí va tenir la sort de trobar
el Dr. Fairbairn, que la va guiar en l’elecció dels seus estudis analítics a
Londres. Va començar la formació a la Societat Britànica i va convèncer
Melanie Klein d’agafar-la en anàlisi.
En la seva formació, els anys 40, va tenir com a companys un grup
estimulant (en el qual participaven Bion i Rosenfeld) que treballava també
amb pacients psicòtics. Betty Joseph es va unir al grup a finals dels anys 40,
i va esdevenir una amiga i col·lega, per a tota la vida. Hanna estudiava i
treballava molt. Deia en broma als amics que el decenni dels 40 va ser molt
productiu per a ella: l’any 46 o 47 es va casar amb Paul Segal, un matemàtic
polonès que ja coneixia des de Polònia, va concebre el seu primer fill, i va
presentar el seu treball d’accés a membre de la Societat Britànica, sobre “Una
contribució psicoanalítica a l’Estètica”. Havia de tenir una gran força per dur
a terme tot això! La seva força, el seu compromís apassionat, eren inherents
a la seva personalitat. I ella esperava el mateix dels seus estudiants i
col·legues. 
Durant tota la seva vida professional va expressar les seves idees
politiques amb claredat. Va rebre moltes crítiques perquè es considerava que
un analista no havia d’expressar les seves opinions. Ella es defensava dient
que per a Freud la neutralitat pertanyia a la sessió analítica. I H. Segal va
mantenir aquesta opinió fins al final de la seva vida.
La seva lliçó inaugural a l’University College com a visiting professor va
tractar de la importància de la llibertat de pensament. Fomentar la llibertat de
pensament i lluitar per ella va ser la divisa preferida en molts ordres del seu
viure: com a psicoanalista al costat dels pacients, com a mestra en el tracte
encoratjador a deixebles i supervisats, com a participant en la vida social del
seu temps, adherint-se a qualsevol moviment a favor de la pau, contra les
armes atòmiques, sempre moguda per una generosa solidaritat.
No faré aquí una revisió de les seves obres perquè estan plenament
divulgades entre nosaltres i formen part de la bibliografia habitual d’una part
dels seminaris de l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona i d’altres institucions
189Recordant Hanna Segal
de psicoteràpia psicoanalítica. Però a banda de l’obra consistent que deixa
escrita, la recordarem també per la seva capacitat de diàleg en congressos i
simposis, on sovint la seva precisa receptivitat la feia també la traductora
ideal de parlaments complexos de col·legues de parla no anglesa, que eren
fidelment copsats i traduïts en l’estil directe i clar que la caracteritzava.
Hanna Segal va ser un dels principals organitzadors, dins de la IPA, del
grup anomenat Analistes contra l’armament nuclear. En diferents articles i en
reiterades intervencions públiques, en àmbits psicoanalítics i extra-analítics,
es va esmerçar a denunciar les negacions i les fal·làcies que es cultivaven per
evitar responsabilitzar-se i evitar veure i pensar on ens portaria l’armament
nuclear. Es prodigà de paraula i per escrit però potser el seu trebll més brillant
va ser el que va llegir al Congrés de Hamburg sota el títol: El silenci és el
veritable crim. Amb un verb inspirat emfasitzava la importància que té per als
psicoanalistes la funció de denunciar els encobriments i les mentides de
polítics i governants, en la seva cínica ocultació dels perills més reals, de la
mateixa manera que advertim quotidianament als nostres pacients de perills
manifestos que s’obstinen a desmentir. 
Al costat de la seva labor terapèutica i didàctica, i de la seva continuada
investigació en tants problemes tècnics i teòrics, mai no va deixar
d’interessar-se en el flux dels canvis socioculturals i en la continuada i
dramàtica aventura del món contemporani. Encara el 2006, expressava les
seves inquietuds en el seu conegut treball Què ens reserva el futur?, passant
revista a aspectes tenebrosos de la realitat d’avui, la perversitat imperant en el
món de les finances i els mercats, l’explotació econòmica del Tercer Món en
la seva forma més criminosa, i assenyalava una vegada més la complicitat
dels mitjans de comunicació al servei de la propaganda més falsària. Ens deia
que des del punt de vista humà i psicoanalític, ‘com a ciutadans, hem de
lluitar engatjats en la tasca interminable de denunciar la mentida i preservar
així els valors humans. Aquesta és la nostra única esperança’.
Diguem per acabar aquest breu recordatori que Hanna Segal va tenir un
paper important en el desenvolupament de la nostra Societat. El seu domini
de la llengua francesa va facilitar la comunicació amb els companys que
anaven fluixos d’anglès. La seva càlida simpatia pel grup de Barcelona venia
prefigurada per la seva simpatia envers l’esperit sociocultural de la nostra
República. En la seva darrera estada a Barcelona, fa només tres anys, ens va
explicar que quan era adolescent, vivint amb la seva família a Ginebra, van
haver d’aturar-la en el seu impuls d’anar-se’n a l’Espanya republicana en
funcions de voluntariat.
Quan alguns membres de la Societat s’instal·laren a Londres a mitjans
dels anys seixanta, la relació amb ella va ser assídua i perllongada. Va ser
l’analista del Dr. Pere Bofill, supervisora i directora de seminaris o grups de
treball en que participàvem. Càlida en el mestratge i en l’amistat, jo mateixa
em vaig sentir acollida en l’atmosfera jueva polonesa de la seva llar. A partir
dels anys setanta va entrar en contacte amb generacions més joves del nostre
Institut en el treball de seminaris i supervisions.
Hanna Segal va ser Presidenta de la Societat Britànica de Psicoanàlisi en
dues ocasions. Li va ser concedit el Premi Mary S. Sigourney.
Per a bastants de nosaltres el record de la seva persona anirà lligat a
aquesta experiència d’un ensenyament que ella dispensava amb tota la
voluntat de transmetre la nitidesa de les seves intuïcions amb generós afecte.
190 Revista Catalana de Psicoanàlisi, Vol. XXVIII/2


Recordant Hannah Segal (1918-2011)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert